De les mans fràgils - Les pedres

Les pedres, 2011

Traducción al castellano del texto original en catalán "De les mans fràgils". Colaboración desde la reflexión en el proyecto artístico y de memoria histórica Les Pedres (http://projectelespedres.blogspot.com/), proyecto del año 2011integrado por Aldo Cardoso, Juan Carlos Estudillo, Ian Gehlhaar i Roser López, y que felizmente coincidió con el 15M. "El reto es que las manos frágiles no petrifiquen, no se petrifiquen." El texto entreteje motivos centrales del proyecto (la retirada de la policía en un manifestació en tiempos del franquismo, repelidos los agentes a golpes de piedras de las vías del tren) con las Tesis de Walter Benjamin y las reflexiones sobre guerra, política y violencia de la pensadora Simone Weil y el cineasta Chris Marker.

Les pedres, 2011

Aquesta publicació forma part del projecte Les pedres exposat a la Casa Soler i Palet dins el cicle Art Terrassa, del 29 d’octubre al 22 de novembre de 2011 Organitza: Ajuntament de Terrassa – Cultura – Arts Visuals Projecte Les pedres Curadora: Roser López Monsó Artistes: Aldo Cardoso, Juan Carlos Estudillo, Ian Gehlhaar, Roser López Monsò Coordinació: Susana Medina Inclou el text "De les mans fràgils" de Josep Ma Casasús Rodó.

2020

Miscel·lània d'Estudis Santjustencs XVII, 2012

Aiguadolc Revista De Literatura, 2004

El conte, tot i que no ho sembla, s'insereix en línies evolutives que el fan canviar com ocorre a altres gèneres literaris. Hom ha insistit en la transformació que s'aprecia en el drama i en la lírica amb el pas dels segles; també s'ha dit que la novel•la moderna s'iniciava amb el Quijote i que U Ulysses de Joyce marcava una fita en la narrativa del segle XX. La narració curta no és aliena a l'evolució en els continguts i en la forma. Quan en fem una genealogia, sovint deixem un tant de banda certs criteris i ens oblidem de la importància que allò que s'anomena "conte literari" ha tingut en els dos segles passats. Sense anar més lluny, ho podem comprovar en la utilització que li donen els romàntics, en l'aprofitament de la brevetat per crear il•lusions fantasmagòriques i terrorífiques. De fet, la seua teoria de la composició va marcar una inflexió amb Poe, que el va deslligar de funcions tradicionals com ara l'etiològica o la pedagògica, molt pròpies del món clàssic. La proximitat amb el poema pel que fa a l'intensiu de la lectura és una altra de les raons que hi han adduït els teòrics. És a dir, en el gènere preval la noció d'artifici breu sobre el qual descansa una arquitectura destinada al consum en una lectura intensiva, única i no perllongada, com seria el cas de la novel•la. Sovint han estat els conreadors d'aquesta mena de literatura aquells que s'han aproximat amb més encert a fer-ne consideracions de tipus teòric. Pensem en els casos de Txèhov, Cortazar, Quiroga... I és que l'estratègia discursiva que hi subjau juga un paper transcendental en el procés d'escriptura. Ho expliquem: molt sovint-més encara en la narrativa curta contemporània-es tracta de causar un efecte de sorpresa en el lector. El joc amb les expectatives del futur receptor es planifica a priori com a fonament sobre el qual descansa, després, la utilització d'uns

El Punt Avui, 2020

La Lectora, 2021

A «Una paraula en el vent» (Lluna i llanterna), indicada com a «d'una balada xinesa del s. iv», trobem: (…) un sol vent lliure, lliure fins que mor, cent muntanyes afrontant ardidament, diu el mot que m'estremeix, i dins mon cor d'on llevà la pols, brunzent, mostrà els lliris adormits que sols viuen esperant de ser collits. En aquesta ocasió el vent ambivalent del món duu amb si mateix paraules, però són unes paraules que d'alguna manera ja eren dins el cor de qui parla, esperant aquest vent.

2002

Revista D Etnologia De Catalunya, 2009

Archaeological works at the site of Mas d’Is (Penàguila, Alacant) have revealed important deposits dating back to the Early Holocene. The 2010 and 2011 field seasons at the Neolithic site is one of the key projects that the Department of Prehistory and Archaeology at the University of Valencia carries out in the region. Previous campaigns had revealed the existence of some huge structures at the northern end of the site; the most recent work was focused in the so-called “Foso 4”. There results were better than expected.