Antropologia i cultura popular a Catalunya

Arxiu d'etnografia de …, 1983

Información del artículo Antropologia catalana o antropologia a Catalunya: tradicions i nous enfocaments.

Manuscrits: revista d'història moderna, 1986

Les observacions següents no representen un elaborat programa de recerca i estudi; donat l'estat actual en el tractament del tema de la cultura popular, hom no pot fer una cosa d'aquest tipus. Al contrari, s'haurien de considerar unes reflexions informals i elementals sobre les possibilitats d'es tudi de la cultura popular-més especificament, la cultura de les classes populars-a 1'Espanya moderna. Hem vist com aquesta &rea ha rebut poc tractament sistemAtic per part dels historiadors. Com a conseqü6ncia d'aixb, encara cal fer-ho tot des del comenqament. Per una banda, aixb Cs descoratjador perqub sempre és benefi-ci6s seguir els camins oberts per altres exploradors. Per altra banda, perb, hi ha prou motiu per sentir-se optimista donada la gran quantitat de, noves oportunitats de feina original i de recerca. Aixb 6s especialment clar quan es considera la immensa riquesa de fonts que es troben per a l'estudi de la cultura popular a Espanya durant l'antic rbgim. Em manca el temps i el coneixement per emprendre un informe exhaustiu dels documents i de les fonts publicades. De tota manera, no es pot ignorar, per posar un exemple, el fet que a Espanya * Aquest treball resumeix la tercera conferencia en un seminari titulat "La cultura popular en la Europa moderna: aproximaci6n hist6rica y nuevas pers-pectiva~" (Universitat d'Alcalií de Henares, juliol del 1985). La primera po-nhncia, "La cultura popular: definiciones y problemáticas", tracti problemes més tebrics sobre la definici6 del terme "cultura" i les relacions entre els fenbmens culturals i l'experibncia sbcioeconbmica. La segona, "La cultura popular: aproximaciones históricas" fou un breu repis a la historiografia recent en aquest camp, centrant-se en particular en les contribucions de Bloch, Febvre, Bakhtin, Thomas, Ginzburg i Davis. A causa del caricter provisional d'aquestes observacions i llur preparació per presentaci6 oral, I'apartat bibliogrific es va restringir al mlxirn. M'agradaria donar les gracies als altres participants en el curs: Ricardo Garcia Cárcel i Carlos Martínez Shaw i especialment a l'organitzador, Quisco de la Pena, pels comentaris i observacions.

Revista D Etnologia De Catalunya, 2002

1999

En el actual escenario mundial, interconectado en el circuito de la mundializacion cultural, con poblaciones cada vez mas heterogeneas a causa de los desplazamientos internos y extracomunitarios, el contacto de civilizaciones provoca tensiones y efectos multiples y conectados en cadena en el ambito economico, social, politico y cultural. En este sentido, la cuestion que centra los debates es la problematica resultante de la vida, en comun o en paralelo, en un mismo territorio, de las culturas que historicamente estan ya asentadas con las que van llegando, que son (muy) diferentes. En nuestro estado multinacional, Cataluna tiene unas condiciones optimas para ser observada como un paradigma, porque forma parte de este circuito mundializado; porque es un punto de llegada de una parte importante de la actual inmigracion comunitaria y extracomunitaria; porque, ademas, tiene ya como bagaje una experiencia, no tan lejana, de recepcion de emigrantes culturalmente distantes, de la que se des...

Leyendo el libro de Angel Carmona "Cataluña, mitos y realidad".

raco.cat

Tradicionalment, i'arqueologia ha mostrat un gran interes per I'excavació i I'estudi de les necrbpolis. Inicialment, aquest interes derivava del caracter de dipbsit tancat de les tombes -fet que permetia establir sincronies de ma-terial~ útils en termes tipocronologics-i, per que no dir-ho, de l'espectacularitat de les troballes que s'hi produien en comparació amb les provincnts de contextos habitacionals. No obstant, el fet que usualment les necrhpolis no acostumen a tenir estratigrafies, en el sentit ortodox, va conduir ben aviat a intents de seqüenciar cronologicament les diverses unitats d'enterrament dins de cada conjunt. En aquest sentit foren pioneres les investigacions de Sir W.M. Flinders lJetrie a Egipte. Amb excepcions molt particulars, l'interes que despertava aquest tipus de jaciment estava centrat, doncs, en els aspeaes objectuals, tipolbgics i cronolbgics.

Reflexiones diversas sobre la actual situación en Cataluña, y temáticas derivadas.- I

Revista d'etnologia de Catalunya, 1995

Article resum tesis doctoral

Revista Murciana de Antropología, 2020

Resumen En el siguiente texto realizamos una revisión de los estudios que tienen el concepto de cultura popular como punto de referencia, junto a otros como el de cambio social y el de identidad, rea-lizados por la antropología española durante las últimas décadas del siglo XX. A través de los diversos tipos de estudios y los paradigmas utilizados podremos tener una visión de conjunto del desarrollo de la disciplina antropológica durante dicho período en el contexto español, así como de la elección de determinados temas, a veces exportados y recreados dentro del seno de la disciplina en el propio territorio, que marcarían el debate antropológico en la época. Palabras clave Cultura popular, estudios de comunidad, identidad, patrimonio cultural, Antropología Social y Cultural. Abstract In this text we make a revision of the studies carried out by Spanish Anthropology during the last decades of the 20th Century. These studies have the concept of popular culture as a reference point, next to others such as those of social change and identity. Through the different types of studies and the paradigms used we would be able to have an overall vision of the development of the Anthropological discipline in that period in the Spanish context, as well as a vision of the choice of certain topics, which would mark the Anthropological debate in that period. These topics were sometimes exported and recreated inside the discipline in our country.