Llucià, els llibres i el saber

Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 2005

Resum En aquest article exposen les tasques de formació del professorat de ciències sobre la lectura científica dutes a terme pel grup Llenguatge i Ensenyament de les Ciències, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). especialment en el procés fet conjuntament per aconseguir un marc teòric comú útil per a les necessitats del grup. Finalment, per il·lustrar-ho, arà un treball de recerca que mostra les dificultats que tenen noies i nois de secundària per comprendre anuncis comercials que contenen informació científica. Paraules clau literacitat científica, lectura crítica, ciència i mitjans de comunicació Recepció original: 27 de novembre de 2007 Acceptació: 4 de febrer de 2008 Introducció El grup de Llengua i Ensenyament de les Ciències (LIEC) 1 , del Departament de Cièn-cies Experimentals de la Universitat Autònoma de Barcelona, des de fa anys investiga amb la base que la literacitat científica no es pot deslligar de la literacitat lingüística. Aprendre c aprenentatge de con-t...

Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 14, 2024, pp. 51-73, 2024

Scholars tend to draw attention to the characteristics shared by various texts considered “open”, “pluriform”, “fluid” or even “lowbrow literature”, such as, especially, the Life of Alexander by Pseudo-Callisthenes, the Life of Aesop, or some Apocryphal Acts of the Apostles, in particular those of Paul, Peter and Thomas. Undoubtedly, the fluidity of this type of texts explains well some of their compositional devices and the complex vicissitudes of their transmission, but it is important not to lose sight of the fact that their redactors come from a common rhetorical training and that the expectations of their audience were also very similar, with the differences for each work that should not be ignored, of course, but that, in any case, allow to trace some significant common trends. To prove this, I will consider the fluctuation between some of these works of an essentially novel narrative material: the sale of the protagonists as slaves, with the frequent presence of kidnappings by pirates. This shared anecdotal pattern also make it possible to explain the “sapiential” characterization, the image of the clever and cunning sage, which the protagonists of all these works usually present to a greater or lesser extent.

Ressenya de la monografia de Carles Lluch, Novel·la catalana, novel·la catòlica. Sales, Benguerel, Bonet

2012

Among the minor dialogues of Lucian, the modern editions of the Dialogi deorum present certain differences vis-à-vis the manuscripts with regard to the place of this work inside Lucian’s corpus and in the internal order of each piece within the dialogues. The aim of this paper is to analyze how the traditional order, in which the Dialogi deorum appear in the uulgata, provides us with some clues for reading these brief dialogues organized as a longer narrative sequence and not just as individual sketches.

This paper analyzes the various contributions of Josep Gudiol i Cunill to the study of medieval Catalan manuscript illumination which reached its peak with Els llibres il·luminats, one of the volumes of La pintura mig-eval catalana series. Although the book had already been completed in 1927, it was not published until 1955, twenty-four years after the death of its author. If it had been published at the time, a fertile period for the historiography of Catalan art, the work would probably have had a greater impact. In the same way that his book Nocions d'arqueologia sagrada catalana (1902) should be considered the first handbook of Catalan art, Els llibres il·luminats is the first comprehensive study on Catalan Romanesque manuscript illumination. Key words: historiography, manuscript illumination, Catalan medieval art.

En l=ús dels verbs ésser i estar més complements adverbials de lloc, encara hui en dia, es constata una forta vacil lació tant a Catalunya com a les Illes Balears; no així, però, a València, a on no es pot registrar cap tipus de vacil lació en este camp. En les dues primeres regions lingüístiques seguix operant en ple segle XXI, més o menys, el mateix estat de vacil lació que regia en els escrits catalans medievals, mentre que el valencià al llarg de la història s=ha decantat sistemàticament pel verb estar i ha exclòs definitivament el verb ésser d=esta classe de construccions locatives.

Item Revista De Biblioteconomia I Documentacio, 2003

i del Patrimoni Bibliogràfic. A partir de l'experiència viscuda amb aquest projecte, i d'unes lectures teòriques, es proposen una sèrie de reflexions sobre el paper i les funcions del treball bibliogràfic en el camp de la lectura pública. Jordi Llobet i Domènech. Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic de la Generalitat de Catalunya.

Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 51, 1995

From the stylistíc analysis they relate the group of Anunciació of Lluc Monastery to the production of Master Lupo di Francesco from Pisa, recently identified as the author of the project and -partially- of Ihe achievement of Saint Eulalia's sculpture in Barcelona cathedral. Likewise they point out thc coincidence between the fragmented name that can be seen al the inscriptions at the base of Maria Anunciada -../ancisc/us dece/.../fecit- and the aforementioned Mastcr, even when there remains a doubt owing to the use of nominative as genitive should be used instead if ihe question was about Lupo di Francesco. Some considerations are also expressed about the artistical connections between Majorca and Italy, and more concretely to Toscana.

Literatura y saber, Sevilla, Alfar, 1987, col. «Semiótica y Crítica», núm. 2, 82 pp. ISBN: 84-86256-36-4. [El autor ofrece unas reflexiones sobre problemas y aspectos de fundamento de la ciencia de la literatura con el propósito de indagar sobre el ser o no ser de la disciplina. Con ello persigue plantear algunas cuestiones en sus trazos más gruesos, lo que explica el título del libro y justifica su contenido. A saber: una reflexión sobre el vario saber de la literatura, sobre la relación entre las prácticas literarias y el saber de las mismas, centrándose en el problema del campo y el objeto de los estudios literarios y en el de la fruición y del conocimiento de los textos, ignorándose por tanto las corrientes teóricas particulares. El libro se encuentra dividido en dos partes con diferentes apartados, “Cuestiones preliminares” y “Sobre algunos aspectos fundamentales de la ciencia de la literatura”]

Temps d'Educació, 2012

Ciudadana Letra arreplega nou incur­sions en la relació entre les lletres, la ciutat i l'educació; nou excursions formatives en el paisatge tipogràfic urbà. És, per tant, un manual de «cal·ligrafia política» o, si preferiu, de «política cal·ligràfica». Com en altres llibres de Ricard Huerta, la redacció és molt acurada i molt respectuosa amb el lector o la lectora. L'autor va filant els seus arguments evitant, com recomanava T. W. Adorno, el gest d'un advocat que ha guanyat un plet. S'aproxima al seu objecte d'estudi més bé amb una redacció pausada, escodrinyant les vessants de l'assumpte amb una contemplació, com ell diu, polièdrica. A més, acompanya la reflexió amb una excel·lent col·lecció de fotografies seues, que il·lustren l'argument però també susciten noves reflexions; són finestres que s’obrin a nous horitzons. Aquest llibre no només està adreçat a docents o persones amb preocupa­cions estètiques, sinó a la ciutadania en general, perquè, com escriu l'autor, les lletres són el nostre patrimoni més emprat; més encara: són quasi nosaltres mateixos. Considereu que les opcions tipogràfiques de la nostra signatura és allò que ens identifica definitivament davant els altres. La nostra signatura és tant com l’empremta dels nostres dits. Som animals polítics, com va escriure Aristòtil, éssers simbòlics, com defensava Ernst Cassirer, i sobretot bestioles tipogràfics, com explica molt bé l’obra de Ricard Huerta.

Tots els éssers es divideixen en signes i significables: tots els signes són coses i, a més, hi ha coses que són significables. A l'edat mitjana, el món és un lloc de teofanies i, per tant, totes les criatures i tota la creació són signe de Déu. Així, els signes esdevenen un element fonamental per a la cultura medieval i, evidentemente, també juguen um paper important en la literatura de l'època. En aquest treball ens hem proposat d'identificar i analitzar dos dels elements que tenen una significació rellevant al Llibre d'amic e amat de Ramon Llull: l'arbre i la llum. Aquests elements ajudaran l'amic en el camí cap a la recerca de Déu, ja que permetran a l'ermità exaltar l'intel·lecte, fer pujar l'enteniment per tal que l'ànima ascendisca cap al Creador. Així doncs, estan al servei de la primera intenció lul·liana: amar, entendre i servir Déu.

Concepto medios publicitarios convencionales: Son los canales de comunicación masiva por los que se transmiten los mensajes publicitarios en todas sus formas. 2 tipos de medios: -ABOVE THE LINE: Medios convencionales -BELOW THE LINE: Medios no convencionales. CONVENCIONALES: (Medios principales) Acaparan la mayor parte de inversiones de anunciantes: prensa, radio, televisión, cine, medio exterior y Internet desde 2001. NO CONVENCIONALES: Marketing directo, publicidad punto de venta, patrocinio, sponsoring, ferias y exposiciones, regalos, objetos publicitarios… Los no convencionales han crecido tanto que han superado a los convencionales. OTROS MEDIOS PUBLICITARIOS: Canales de comunicación digital en la que participan los usuarios también. -Medios paid: Aquellos medios que el anunciante contrata. -Medios owned: Aquellos en que las propias marcas tienen capacidad de gestión del contenido que aparece dentro de ellos. Ex: Propios establecimientos o canales digitales como la propia web, Twitter, Facebook… -Medios earned: Aquellos surgidos de forma espontánea por los propios usuarios, como los foros particulares. CRITERIOS DE CLASIFICACIÓN PLANIFICACIÓN DE MEDIOS:

2018

La història de la cultura escrita ofereix la possibilitat d’apropar-se a les societats passades a partir de l’anàlisi dels textos: qui escrivia, amb quines finalitats, etc. En l’article que ara es presenta es parteix de l’estudi de la biblioteca de Jaume Garcia, llicenciat en lleis, inventariada el 1420 a Llíria, per tal de veure no només quins llibres posseïa, sinó quins n'eren els trets: temàtica, materialitat, entre altres. Des d’aquest punt de partida, es reflexiona sobre altres biblioteques medievals del Camp de Túria, l’alfabetització en aquesta comarca i la possibilitat que oferia l’escriptura com a mostra de diferenciació social per a ascendir socialment durant la baixa edat mitjana.