La Guerra dels Segadors a les gasetes europess

Pedralbes: revista d'història moderna, 1998

No hay duda de que las relaciones entre Francia y Cataluña han sido estrechas a 10 largo de la historia, en contra de impedimentos fisicos y politicos; 10s Pirineos han actuado como una frontera permeable que ha sido testigo de influjos mútuos entre las poblaciones asentadas a ambas vertientes de la cordillera. En Cataluña, durante la Edadl Moderna (y mis concretamente durante el s. XVI, y las primeras décadas del s. XVII), la presencia de franceses fue algo a

Resum: En aquest article presentem una relació de guerra del 1641, la qual conté el desenvolupament de la batalla de Tamarit dins la Guerra dels Segadors. Veurem a través d'aquest testimoni com va funcionar la publicística en aquest període de conflicte entre Catalunya i la monarquia hispànica i perquè eren tan importants aquests textos «menors». L'exemplar que presentem, a més, ens deixa veure el model d'escriptura i el tipus de lector interessat en tota aquesta producció. Abstract: This article introduces a text about the Revolt of Catalonia (1640-1659), which includes the development of the battle of Tamarit. We will see through this witness how the press worked in this period of conflict between Catalonia and the Spanish Monarchy, and why these texts were so important, although often been considered «of secondary importance». The copy presented also lets us see its writing model and the type of reader interested in the whole production.

Actes del VIII Congrés d’Història Moderna de Catalunya: «Catalunya i el Mediterrani». Barcelona, 17-20 desembre 2018, 2019

After the dissolution of the Holy League in 1573, the relations between Venice and the Hispanic Monarchy were not precisely cordial. The Republic of Saint Marcus, fearful of the Habsburgs proximity, looked favourably on any event that could destabilize the power of the Catholic King in Italy. Things this way, the uprisings of 1640 in Catalonia and Portugal were recei- ved as very good news by the Venetian patriciate, who lived plunged into a permanent state of alarm before a hypothetical Spanish invasion. All the same, everything changed with the outbreak of the War of Candia (1645-1669). This confrontation between the Serenissima and the Ottoman Empire on the island of Crete forced the Venetians to rethink their diplo- matic strategy. Without getting away from France, its great ally during the first half of the century, the Venetians were aware that the Hispanic king was possibly the most accurate candidate to assist them in their confron- tation. In this research, we will analyse the interest that from the Republic was taken into the called Guerra dels Segadors. Although its explosion had been a reason of joy in the Venetian lagoon, after the invasion of Candia in 1645 everything changed, because Philip IV assured assured that their galleys would only pass to the Levant when the alterations in the «Heart of the Monarchy» had ended. Keywords: Catalonia, Venice, Spanish Monarchy, Guerra dels Segadors, am- bassadors, War of Candia.

2001

Entre les diverses funcions del Consell del Cent, n'hi ha una sovint oblidada: el Consell és responsable de la seguretat de la ciutat. En conseqüència, no només ha de vetllar perquè Barcelona es trobi sempre en condicions de ser defensada, sinó que també exerceix una funció militar especialment important en temps de guerra o de revolta. En aquests casos, la ciutat crea una comissió temporal, extreta del i pel mateix Consell de Cent, que tracta els assumptes relacionats amb la guerra, anomenada Consell de Vint-i-quatrena de Guerra i que proposa l'adopció de determinades mesures. 1 El que resta del fons de Vint-i-quatrena es conserva en l'actualitat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i constitueix la sèrie 1B-III, Deliberacions de Guerra. El segon volum, que abasta el període que va des del 8 de juny de 1640 fins al 30 de novembre de 1641, és el que retindrà aquí la nostra atenció. 2 Des del 4 d'agost de 1640 s'ordena que els membres de la Vint-i-quatrena es reuneixin dues vegades al dia: a les 9.30 i a les 15.30 hores. 3 Per agilitzar les tasques, però, la Vint-i-quatrena crea comissions de quatre membres, anomenades quatretes, que han d'encarregar-se d'aspectes específics: la 'quatreta de les obres de la drassana' té cura del magatzem on la ciutat guarda una part de les armes i el material per reparar les fortificacions; la 'quatreta de municions' compra i paga les bales, la pólvora i les metxes que la ciutat adquireix; una altra quatreta expe-217 Educació i socialització a Barcelona als darrers segles medievals 1. Aquest era un mecanisme de treball habitual als municipis catalans (V. FERRO, El dret públic català. Les institucions a Catalunya fins al decret de Nova Planta, Vic, Eumo, 1987, pàg. 159). 2. La signatura és, doncs, AHCB, 1B-III, Deliberacions de Guerra, 2. D'ara endavant indiquem només el foli de referència, sense repetir tota la signatura. El primer volum de la sèrie correspon a la guerra civil del segle XV, la qual cosa mostra l'antiguitat de la institució. 3. F. 51. Sobre la constitució de la Vint-i-quatrena, vegeu N. FLORENSA, El Consell de Cent. Barcelona a la guerra dels Segadors, Barcelona, CYAN, 1996, pàg. 465. Segons la doctora Florensa, però, el 23 de gener de 1641 va haver-hi una cessió d'algunes funcions militars de la Vinti-quatrena a una junta més reduïda (pàg. 558). Barcelona Quaderns d 'Història, 5 (2001) brought to you by CORE View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert

2010

La Guerra de Successió espanyola va afectar directament o indirecta tot el continent europeu. A la monarquia hispànica, els estats de la Corona d'Aragó van optar de forma majoritària per l'arxiduc Carles d'Àustria (Carles III), mentre que la Corona de Castella va donar suport al duc Felip d'Anjou (Felip V). Després del Tractat d'Utrecht, Catalunya va prolongar la resistència durant catorze mesos, amb un govern republicà. A la fi de la guerra, els vencedors van imposar la repressió, l'exili i la fi de les constitucions catalanes.

Aquest estudi té com a objectiu l'edició crítica de dues cartes escrites en versos heptasíl·labs, anònimes, que foren escrites amb poc de temps de distància i relacionades temàticament: la Carta que ha enviada la vila de Perpinyà a Cathalunya, ahont va contant totas sas desdichas i la Resposta que fa Cataluña a una carta que li ha enviada la vila de Perpiñà, ab la qual plora las desdichas pateix en recompensa de innumerables servicis. Es tracta de dos plecs solts poètics de caire propagandístic, datats el 1641, la intenció dels quals és transmetre unes idees polítiques relacionades amb la Guerra dels Segadors (1640-1652/59). En aquest sentit, el treball mira de contribuir a la recuperació de la literatura política de l'època editant uns textos que fins avui només es podien llegir en dos impresos siscentistes, contextualitzant-los en aquest episodi bèl·lic. Paraules Clau: edició crítica, Edat Moderna, Barroc, literatura política, literatura catalana. Abstract: This project has as an objective the critical editing of two letters written anonymously in thematically related heptasyllabic verses, with little time difference. These two letters, Carta que ha enviada la vila de Perpinyà a Cathalunya, ahont va contant totas sas desdichas and Resposta que fa Cataluña a una carta que li ha enviada la vila de Perpiñà, ab la qual plora las desdichas pateix en recompensa de innumerables servicis, which are propagandistic poetic broadsheets dated 1641, were intended to transmit political ideas related to the Catalan Revolt (1640-1652/59). In this regard, the project attempts to contribute to the recovery of political literature from this period by editing texts that until now could only be found in two documents from the XVII century, contextualizing them in this warlike incident.

Revista de Girona, 1991

Información del artículo Pelai Negre: un hisendat gironí i la qüestió agrària.

Rails, 2003

La evolución de la Guerra de Sucesión Española y la implicación y alianzas de los catalanes en ella.

2015

La guerra de a Quadruple Alianca (1718-1720) es un conflicte que sol passar forca desapercebut entre la historiografia del segle XVIII. No obstant aixo, aquesta pugna entre Felip V i una coalicio formada per vells enemics ( la Gran Bretanya, les Provincies Unides, el Sacre Imperi) i antics aliats ( el regne de Franca), no solament fou un episodi forca decisiu en la historia europea, sino tambe en la catalana: pocs anys despres de la guerra de Successio, el Principiat fou novament l'escenari d'una lluita internacional que reobri ferides encara no curades: la perdua de les llibertats catalanes, la implantacio progressiva de la Nova Planta borbonica i la resistencia contra la nova dinastia. En aquest article ens proposem examinar la recepcio d'aquesta guerra a les terres gironines a traves dels papers impresos i manuscrits que tots dos bandols hi feren circular l'any 1719. Ben entes, sols es tracta d'una primera aproximacio a partir d'un parell de documents, de ...