L'ensenyament de les llengües modernes entre 1876 i 1939
Maria Inmaculada Rius-Dalmau2008, Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació (nº12)
Sign up for access to the world's latest research
checkGet notified about relevant papers
checkSave papers to use in your research
checkJoin the discussion with peers
checkTrack your impact
Abstract
This article focuses on the situation of the teaching of modern languages during the 19th century and until the first third of the 20th century in Spain, mainly in Catalonia, and also related to the European background in the same period. The influence of the Reformist Movement on the teaching of modern languages in Europe doesn’t reach Catalonia and Spain until the second decade of the 20th century. Also the methodological innovation doesn’t affect official schools a great deal, where teaching was based on the traditional method of translation, theoretical study of grammar rules and lists of vocabulary. Innovations on the teaching of modern languages were encouraged by the Institución Libre de Enseñanza (ILE) in Spain. The arrival of the Second Republic allowed the innovative ideas of ILE to have some influence in the education policies of the country. The foundation of the Institut-Escola in Catalonia drove to pioneering experiences in teaching, mainly in the field of modern languages. This article revises the role played by the Institut-Escola and the innovative methodological approach on the teaching of modern languages. The Instituto-Escuela of Madrid was founded in 1918 and its influence spread to other cities of Spain, such as Barcelona, Sevilla i València, where from 1931 on, other similar schools were founded. These schools were conceived as experimental institutions and the relevance of the teaching of modern languages in the curricula were rather significant, compared to the others schools of the country. French, English and German were also taught. The French was taught three hours weekly on average, depending on the different levels. Consequently the variation of languages taught and their significance on the curricula showed a great advance in this field. The relevance of Joan Noguès, teacher of French at the Institut-Escola of Barcelona is an important example of good work, which might be a model nowadays
Related papers
L'evolució del lèxic en el documents referents a l'educació a Catalunya durant el segle XX
Revista Catalana de Pedagogia (nº5), 2006
This article analyses the vocabulary used in different documents on education in Catalonia during the 20th Century. This analysis is used to draw up a comparative chart that reflects the presence of the words and their frequency of use during the different stages into which we have divided the aforementioned century. First of all a brief historical introduction is provided to give information on the political, social and educational context of the epoch. Subsequently, the use of some words in the documents analysed is commented, drawing attention to the major reduction in words such as: will, effort, duty, happiness, spirit, discipline... as well as the appearance of new terms such as: strategy, flexibility, globalisation, innovation, suitability, interculturality... In general, we believe that the research we have carried out at the end of the last century seems to have neglected the work of aspects such as will and effort geared towards achieving the inner maturity of people.
Quan la lengua nacional desplaça la llengua materna a l’ensenyament: rastres de docència en català a començament del segle XIX
Cauriensia. Revista anual de Ciencias Eclesiásticas
En aquest estudi es proporcionen dues menes de dades. En primer lloc, dades sobre textos escolars en català que s’imprimeixen entre 1800 i 1833. En segon lloc, dades de declaracions i testimoniatges sobre la perviviència del català com a llengua docent durant aquests anys. A continuació es planteja un debat per interpretar l’existència de les dades adduïdes: la continuïtat del català a l’escola malgrat la repressió practicada per les autoritats polítiques des de l’inici del segle XVIII. Primer s’emmarquen en el context de la situació històrica del segle, és a dir, de l’Antic Règim. Després en el context dels canvis polítics que tenen lloc a començament del segle XIX, amb la implantació del nou estat nacional contemporani. La conclusió és que els rastres de docència en català de començament del segle XIX són el testimoniatge final d’unes condicions històriques i polítiques que s’esvaeixen, ja que en la nova nació espanyola només és possible una llengua nacional: la llengua espanyola.
La enseñanza del francés en el marco de la Institución Libre de Enseñanza (1876-1939)
In this thesis we demonstrate that modern languages in Spain were given a significant boost by the Institución Libre de Enseñanza. In particular, our main aim is to assess the importance of modern language teaching in the context of this institution. From a diachronic perspective we study how modern languages were taught in the different types of Spanish educational centres. By selecting a specific period of time (1876 to 1939) and taking the wider European situation as a reference, we have also conducted a synchronic and comparative study to evaluate the real impact of the ILE on the teaching of modern languages in general and the teaching of French in particular. This thesis is divided into two chapters. In the first chapter we analyse the political and social context, describe the state of foreign language teaching in Europe at that time and present an overview of Spanish state education in this historical context. We also describe the types of educational centres that existed in Spain, discuss the French teaching methods they used and analyse the articles on modern language teaching published by the Revista de Pedagogía (1922-1936). The second chapter is devoted to the history, educational principles, achievements, activities and main representatives of the ILE. We also analyse the articles published on the teaching of modern languages in the Boletín (journal) de la Institución Libre de Enseñanza and describe the experiment embodied by the Instituto-Escuela. We analyse the case of the French teacher, Joan Nogués Aragonés, and present his personal method of teaching. We intended this thesis to be based as far as possible on concrete facts, paying special attention to the important data for achieving our final objective, which is to demonstrate that the modernity of the ILE in pedagogical matters is clearly illustrated in its modern language teaching. To evaluate the full impact of what was achieved within the framework of the ILE, we have studied the socio-political context of the time, examined data from the various types of centres in Spain during that period and analysed the foreign language teaching methods used in these centres. Our final conclusions confirm our initial hypothesis, i.e. that the Institución Libre de Enseñanza provided a significant boost to the teaching of modern languages in Spain. This is illustrated, for example, by the achievements of the Instituto-Escuela the generous timetable; the number of modern languages taught (French, English and German); the number of school years spanned (French was compulsory throughout secondary school education and at the preparatory stage, while English or German could be chosen as a second foreign language); the fact that a high proportion of the teaching staff was involved in the teaching of French; the requirement that prospective teachers should know at least two foreign languages; and the use of French manuals and reference works in a wide range of subjects.
Com es va divulgar la normativa gramatical fabriana en els manuals del Principat fins al 1939
Actes del V Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» (Tarragona, 28, 29 i 30 de novembre de 2018) [en curs de publicació, títol provisional]
Text de la comunicació presentada al V Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» que analitza la transmissió de la normativa gramatical fabriana en els manuals gramaticals del Principat de Catalunya fins al final de la Guerra Civil. [En curs de publicació]
L'ensenyament del català a la ràdio durant el tardofranquisme: Cursos de catalán (1969) de Ràdio Barcelona / The teaching of Catalan in the radio during the late-francoism: Cursos de catalán (1969) of Ràdio Barcelona
En el context dels intents de recuperació de l’ensenyament del català que van succeir-se durant la dècada dels seixanta, el 1969 Ràdio Barcelona va posar en antena el programa Cursos de catalán, ideat i escrit pel poeta, gramàtic i editor Miquel Arimany, al qual posaven veu ell mateix i els locutors Isidre Sola, Enriqueta Teixidó i Xavier Ubach, dirigits per Armand Blanch. El programa, que es va estroncar a la trenta-tresena emissió, tenia com a objectiu fonamental l’extensió del coneixement del català entre el col·lectiu immigrant, condició imprescindible per eixamplar-ne l’ús. El present article analitza les característiques del curs: l’alternança de castellà i català com a llengües vehiculars; la comparació amb el castellà com a recurs pedagògic per a l’aprenentatge del català; els avantatges i inconvenients del canal radiofònic per a l’ensenyament de la llengua; l’amenitat del radioteatre com a estratègia per a atreure l’audiència i fidelitzar-la; la diferenciació respecte del castellà com a fil conductor en la tria de continguts; la ideologia lingüística subjacent en el curs; els esments d’autoritat, i l’elusió de la diversitat dialectal. In the context of the attempt to recover the teaching of Catalan during the Sixties, in 1969 Ràdio Barcelona put on the air the program Cursos de catalán (Catalan courses), designed and written by the poet, grammarian and publisher Miquel Arimany, with his own voice as well as the voices of announcers Isidre Sola, Enriqueta Teixidó and Xavier Ubach, who were directed by Armand Blanch. The main aim of this program, which was cancelled after thirty-three issues, was the spreading of knowledge of Catalan among immigrant group, as a necessary condition to expand its use. This paper analyses the characteristics of the course: the alternation between Spanish and Catalan as vehicular languages; the comparison with Spanish as an educational resource to teach Catalan; the advantages and disadvantages of the radiophonic channel for language teaching; the pleasantness of radio drama as a strategy to attract the audience and to retain it; the focus on the differences with Spanish as the thread in the selection of contents; the underlying linguistic ideology in the course; the reference to linguistic authority, and the avoidance of dialect diversity.
L’ensenyament de les doctrines de Ramon Llull a les escoles i universitats europees durant l’època moderna
Itàlia, els països germànics... A través de la identificació dels mestres, els deixebles, les càtedres, les escoles i els ensenyaments es pretén sintetitzar el desenvolupament del lullisme universitari i acadèmic a Europa.
Related topics
Related papers
La història de la llengua contemporània davant les escriptures populars de l'exili
Llengua, Societat i Comunicació, 2014
Els estudis que s’han portat a terme sobre la història de la llengua catalana contemporània han utilitzat, generalment, fonts procedents d’àmbits literaris, intel·lectuals i polítics. Sovint, s’han deixat de banda les fonts provinents dels sectors populars i, en canvi, són documents que ofereixen un testimoni molt important per observar tant la vitalitat del català com el grau d’aplicació de la normativa vigent. En aquest article, ens proposem de posar en relleu les escriptures populars com a objecte d’estudi que ha de permetre analitzar diferents aspectes relacionats amb la història de la llengua i la sociolingüística. L’estudi se centra, concretament, en les escriptures populars que van sorgir arran de l’exili republicà del 1939, un moment cabdal en la producció d’aquest tipus de documents.
La enseñanza de las lenguas modernas en la España del siglo XIX. La aportación de María Teresa Magawly en su 'Nuevo método para aprender el inglés' (Cádiz, 1834)
Beiträge zur Geschichte der Sprachwissenschaft, 2017
Ofrecemos un análisis del "Nuevo método para aprender el inglés", obra de María Teresa Magawly de Calry, cuya primera impresión se publicó en Cádiz en junio de 1834. Demostramos en nuestro trabajo que los planteamientos y el proceder de la autora, de origen probablemente irlandés y que fue directora de una academia privada en Cádiz, apuntan a una aplicación temprana de ciertos principios del método natural combinados con la enseñanza mutua, en unas coordenadas espacio-temporales en las que el aprendizaje de lenguas extranjeras estaba dominado por el método gramática-traducción. Defendemos la necesidad de que tanto la obra como su autora, escasamente estudiadas, se incorporen a la historia de la enseñanza de lenguas modernas.
Lengua de Signos y Educación en la España de principios del siglo XIX
CNLSE, 2020
El presente trabajo, realizado por Pedro Martínez Palomares, a través del Centro de Normalización Lingüística de la Lengua de Signos Española (CNLSE) y editado por el Real Patronato sobre Discapacidad, constituye un documento de gran valor histórico y lingüístico sobre los inicios de la educación formal de las personas sordas a principios del siglo XIX. Se publica en el mismo el manuscrito “Breve Tratado de Doctrina Cristiana para la enseñanza de Sordomudos”, compuesto en 1821 por Francisco de Paula Simón y Enrich, hallado en el marco de una investigación histórica sobre la educación de las personas sordas, invitando así a conocer cómo era la lengua de signos en el siglo XIX. Por otra parte, reafirma la historicidad de las lenguas de signos como entidades naturales vivas y confirma su trascendencia como lenguas de enseñanza y de comunicación. https://www.siis.net/documentos/ficha/560534.pdf
Alfabetització, cultura escrita i classes populars a l'època contemporània.
Aquest article se centra en l'estudi de la relació de les classes populars amb la cultura escrita a l'època contemporània. Els exemples que s'exposen es refereixen bàsicament a la ciutat de Reus al segle XIX, tot i que també hi ha altres referències. En un primer moment s'estudia l'accés de les classes populars a la cultura escrita a través de l'escola. També hi ha una anàlisi d'alguns àmbits extraacadèmics on hom pot obtenir els mecanismes per accedir a la lectura i l'escriptura. Entre ells s'han escollit les associacions i les presons. Finalment, s'analitzen alguns testimonis escrits de les classes populars.
Edicions de textos literaris i didàctics de l'Edat Moderna a Catalunya (1601-1832)
2018
In this article I present a panoramic perspective of the editions of Catalan texts of the modern era, written between 1601 and 1832, for which importance they needed to be included in the Corpus de la gramàtica del català modern. The geographic areas covered are the Catalunya Nord, the Principat, and Andorra. The inventory of texts does not pretend to be exhaustive, but their incorporation in the Corpus is due to very specific criteria that are also discussed here.
El lèxic català del segle XIX: els hispanismes del Labèrnia
Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2017
Aquest article es proposa d'inventariar i analitzar els hispanismes registrats en el diccionari Labèrnia que posteriorment foren exclosos del català normatiu codificat per Pompeu Fabra. Considerant que el diccionari de Labèrnia és el més important dels que es feren abans de l'esmentada codificació i que fou el diccionari de referència de la societat culta catalana del segle xix, l'anàlisi d'aquests hispanismes ens permet d'entendre les concepcions del lèxic català que tenia aquella societat i el canvi revolucionari que representa l'acció codificadora i depuradora de Fabra.
La enseñanza náutica en Barcelona entre 1769 y 1939
Revista de Historia Naval nº 41, 1993
La Escuela de Náutica de Barcelona (ENB), que actualmente se denomina Facultat de Náutica y forma parte de la Universitat Politécnica de Catalunya, constituye, sin lugar a dudas, el elemento más importante de la cultura marítima de Catalunya. A lo largo de 222 años, desde el primer año de docencia en el curso 1770-71, únicamente paralizó su actividad entre 1808 y 1814 por culpa de la ocupación francesa. Seguramente existen muy pocas escuelas marítimas civiles en el mundo que puedan hacer gala de una tradición tan importante. En el presente artículo, se expone una aproximación a las primeras dieci siete décadas de la historia de dicho centro docente, prestándose una atención especial al período comprendido entre 1850 y 1939 por ser el más desconocido.
Ensenyament de llengües : el paper de la traducció al llarg de la història
2019
L'objectiu d'aquest article es fer una revisio sumaria dels principals enfocaments didactics en l'adquisicio de llengues estrangeres, amb especial atencio a la relacio que ha mantingut la traduccio amb cadascun. S'hi repassen algunes de les investigacions que han recollit els beneficis que comporta usar la traduccio dins de les aules, els quals demostren que, si els camins de la traduccio i la didactica s'han entrecreuat, potser ha arribat el moment que els docents accepten la primera sense prejudicis com una metodologia mes que, combinada amb altres, permet una adquisicio de la llengua eficient.
Problemes de la història social de la llengua dels segles XIX i XX
Caplletra: Revista Internacional de Filologia, 1999
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.