Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
1996, Temps d'Educació
Aquest article fa un lIeuger exercici de reflexió al voltant del concepte de "pedagogia social» 1. Un exercici que neix d'una metatora ("aire de família») que utilitza Wittgenstein en les seves Investigacions filosófiques: "Considera ara, per exemple, els processos que anomenem 'jocs'. Vull dir jocs en qué s'usen escaquers, jocs de cartes, jocs de pilota, jocs de competició esportiva, etc. Qué hi ha de comú en tots ells? No diguis: 'Ha d'haver-hi quelcom que els sigui comú, sinó no s'anomenarien 'jocs'; sinó mira si hi ha quelcom comú a tots ells. Perqué, si te'ls mires, tot i que no veuras res que els sigui comú a tots, veuras, en canvi, semblances, parentius, i en veuras una bona colla. Com ja ha quedat dit: no pensis, sinó mira!-(...) I el resultat d'aquesta consideració fa així: veiem una xarxa complicada de semblances, que se superposen i s'encreuen mútuament. Semblances a gran i a petita escala.
Educacio Social Revista D Intervencio Socioeducativa, 1995
2011
Creure en els estudiants es confiar amb les seves possibilitats i des d’aquesta premissa qualsevol espurna d’oportunitat de fer, observar, reflexionar, sistematitzar o viure es benvinguda. El practicum d’educacio social esta dissenyat per a que els estudiants puguin escollir que volen aprendre i com ho volen aprendre, els tutors passem a ser acompanyants d’aprenentatge. Metaforicament els estudiants trien quina obra volen interpretar i els tutors els facilitem els escenaris per poder dur a terme l’obra. En aquesta comunicacio volem compartir amb la seva veu l’experiencia de viure i aprendre a partir de l’obra i la vivencia amb un educador social significatiu: Tim Guenard.
Revista Guix, Elements d'acció educativa (2012) nº 382
Resumen En els darrers vint anys, els canvis viscuts per part de les famílies són d'una gran profunditat. Però, quines implicacions tenen aquestes transformacions en la pràctica educativa de les llars? Quins canvis, riscos i oportunitats presenta la socialització d'infants i joves en el marc d'aquestes «famílies noves»? Com canvien les seves relacions amb l'escola? L'article analitza, de manera breu, alguns dels punts d'atenció respecte a aquestes mutacions.
Comunicació educativa, 2015
La formació del pensament social significa ensenyar a analitzar la realitat social des d’una perspectiva crítica, amb la finalitat última d’intervenir en la societat i de participar de manera democràtica. Per formar el pensament social és imprescindible ensenyar a opinar de manera raonada i a emetre judicis argumentats.<br />Aquesta recerca se centra en tres aspectes del coneixement social, entre els quals identifiquem una clara relació: el sistema de creences, les opinions i l’emissió de judicis.
Alternativas. Cuadernos de trabajo social, 2009
El propósito es reflexionar sobre la noción de familia que circula en el sistema educativo como producto del discurso de la modernidad. En este discurso, la representación del “modelo ideal de familia” manifiesta una incoherencia entre la noción de familia, expresada en las construcciones teóricas y la noción manejada en la vida cotidiana. Se plantea construir un nuevo imaginario colectivo, que dé cuenta de la necesidad de revisar el discurso manejado por profesionales del Trabajo Social y otras disciplinas en espacios escolares, quienes establecen una relación en permanente construcción, donde se interrelacionan las subjetividades de todos los actores sociales concernidos en la convivialidad familiar; siendo su labor significativa en el desarrollo de una conciencia crítica, hacia la construcción de nuevas nociones de familia que expresen la vivencia social.
2013
El treball social amb les famílies està implicat en el propi desenvolupament de la professió. A partir de les entrevistes realitzades en la fase inicial de l’estudi “El treball social amb famílies”, realitzat pel Grup de Recerca i Innovació en Treball social (GRITS) de la Universitat de Barcelona, hem volgut copsar quines dificultats i oportunitats planteja aquest tipus de treball en l’exercici quotidià dels professionals. Els treballadors socials2 estan satisfets dels resultats del treball amb les famílies i el consideren una important eina de canvi que beneficia l’individu i la comunitat. En aquest article es destaquen elements que poden donar suport a aquest treball i d’altres que el poden dificultar com són les institucionals, els propis treballadors socials i la complexitat de les noves situacions familiars. Paraules clau: Treball social amb famílies, oportunitats, dificultats. Resum
Caixa de Barcelona. Obra Social eBooks, 2016
Pares parental. El segon nivell pretén anar més enllà i propiciar la reflexió sobre temes concrets, com la coresponsabilitat en el suport escolar dels seus fills i la regulació de l'ús de les TIC a la llar. Mòdul 5 Pares Sessió 1 Activitat 2 Fitxa 2a/b Mòdul 5 Pares Sessió 1 Activitat 2 Fitxa 2c/d Mòdul 5 Pares Sessió 1 Activitat 2 Fitxa 2e/f
La intervenció amb les famílies des del treball social, 2016
Aquesta publicació que tens a les mans, La intervenció amb les famílies des del treball social, és el resultat d'una recerca duta a terme pel Grup de Recerca i Innovació en Treball Social (GRITS) de la Universitat de Barcelona, el Col·legi O cial de Treball Social de Catalunya i l'Obra Social "la Caixa". És una iniciativa que ha mostrat en tot moment per part de l'equip un gran compromís i voluntat per fer recerca en el treball social.
2006
La recent legislacio educativa ha permes la incorporacio professional de l'educador social als centres d'educacio secundaria. Aquesta incorporacio porta associada l'oportunitat de generar nous marcs, espais i temps de treball educatiu. Aquest article presenta els fonaments teorics, de l'organitzacio i la posada en practica d'una experiencia de treball educatiu en xarxa implementada en un lES de la provincia de Toledo. Preten servir de far pel que fa a noves formes de treball educatiu que donin respostes a les demandes i necessitats de les comunitats educatives.
El treball social amb les famílies està implicat en el propi desenvolupament de la professió. A partir de les entrevistes realitzades en la fase inicial de l'estudi " El treball social amb famílies " , realitzat pel Grup de Recerca i Innovació en Treball social (GRITS) de la Universitat de Barcelona, hem volgut copsar quines dificul-tats i oportunitats planteja aquest tipus de treball en l'exercici quotidià dels professionals. Els treballadors socials 2 estan satisfets dels resultats del treball amb les famílies i el consideren una important eina de canvi que beneficia l'individu i la comunitat. En aquest article es destaquen elements que poden donar suport a aquest treball i d'altres que el poden dificultar com són les institucionals, els propis treba-lladors socials i la complexitat de les noves situacions familiars.
Caixa de Barcelona. Obra Social eBooks, 2016
Presentarem dues sessions, en què prendrem consciència de la importància de la comunicació en aquesta etapa del desenvolupament, coneixerem les condicions necessàries per tenir cura d'aquesta comunicació i ens aproparem a la forma de poder afrontar les situacions conflictives que apareixen en qualsevol tipus de convivència.
Cinco autores españoles ahondan en la realidad de la familia desde cuatro puntos de vista disciplinas: la sociología, la antropología, la filosofía y la teoría educativa. El libro La Familia como Ámbito Educativo es un compendio de seis escritos que a su vez se constituyen en los siguientes capítulos: Capítulo I. Cambios y expectativas en la familia, de Francisco Altarejos; Capítulo II. La convivencia familiar: encuentro y desarrollo de la identidad personal, de Francisco Altarejos, Alfredo Rodríguez y Aurora Bernal; Capítulo III. Tipos sociales y personas singulares: «familias» y familia, de Alfredo Rodríguez; Capítulo IV. Entramado educativo de relaciones personales, de Aurora Bernal; Capítulo V. Ámbito familiar: confianza y respeto, de Concepción Naval y; Capítulo VI. Educación de la libertad y de la afectividad, de Gerardo Castillo.
2004
Afortunadament cada dia són més abundants tant la bibliografia ambiental com els materials pedagògics dedicats específicament a educació ambiental. Això fa que els reculls d'aquest estil, periòdicament actualitzats, esdevenguin pràcticament indispensables en el treball dels educadors. Per això ens vam proposar confeccionar aquest dossier i per això estem contents de presentar- lo, sobretot perquè té l'extraordinari valor afegit de ser una obra col·lectiva que s'ha pogut confegir gràcies a les abundoses aportacions fetes pels socis que han fornit bona part de les informacions recollides. L'ordenació d'aquests materials i la preparació amb vista a la publicació va ser encarregada a Isabel C. Alves, la qual també tingué cura de fer una àmplia recerca bibliogràfica. El catàleg va precedit per un capítol d'informació bàsica sobre l'aire com a recurs i com a hàbitat emmarcat en una perspectiva de futur sostenible. Aquest aclaridor capítol ha estat redactat per Antònia Llabrés i Miquel F. Oliver.
La construccidn de una teorfa del espacio social prcsupone una serie de rupluras con la teorfa marxisla. Primero, ruptura con la tendcncia a privilegiar las substancias -aqui los grupos rcales cuyo nfimcro, Umitcs, micmbros, etc. sc pretende definir-en detrimento de las relaciones y con la ilusi6n intclcctuaiista quc lleva a considcrar la clase te6rica construida por el soci6logo como grupo cfcclivamcntc movilizado. Segundo, ruptura con el economicismo que conduce a reducir el campo social, espacio mullidtmensional, a! campo econ6mico (inicamcnte, a las relaciones dc producci6n econ6mica, constituidas dc ese modo en coordenadas de la posici6n social. Finalmente, ruptura con el objetivismo que va dc la mano con el intelectualismo, y quc conduce a ignorar las luchas simb61iicas que tienen lugar en los diferentes campos, y en donde sc ponen en juego nada menos quc la repre-sentaci6n del mundo social y, en particular, la jcrarqufa en el seno de cada campo y cntre los diferentes campos.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.