Ernest Lluch i els seus estudis sobre economia
Francesc Artal2016, Anuari de la Societat Catalana d'Economia
Sign up for access to the world's latest research
Abstract
Es tracta d'explicar tres aspectes fonamentals de l'obra que ens ha deixat el professor Ernest Lluch: a) Els estudis sobre l'economia del territori i sobre l'estructura de l'economia catalana i valenciana. Lluch va començar duent a terme estudis sobre el territori català, tant de detall com en el pla de l'enfocament més ampli. Va treballar com a economista urbanista i va arribar a formar part de l'equip de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Va col•laborar, a més, en estudis de caràcter sectorial i de caràcter comarcal, amb un objectiu bàsic: conèixer empíricament la realitat econòmica del nostre país, detectar-ne els problemes, descobrir-hi les causes que els originen i cercar-hi solucions. El marc de fons és sempre el futur econòmic i polític de Catalunya i del País Valencià, dins de la racionalitat científica, en contradicció amb el règim de dictadura política. Ja des del primer moment, l'estudi es converteix per a Lluch sempre en lluita cultural i acció política, amb incidència en la vida cultural i intel•lectual del país. Lluch insistia sempre que «s'ha de fer forat». b) Com a interessat per la teoria econòmica i per les idees econòmiques, com a editor, com a articulista i com a professor universitari, va contribuir a introduir el pensament d'economistes fonamentals: Piero Sraffa i l'escola de Cambridge, l'escola sueca, els economistes del corrent socialdemòcrata, els socialistes renovadors i crítics dels països de l'Est, autors heterodoxos. Lluch creia, com Keynes, que no hi ha res de més pràctic que una bona teoria. c) En qualitat d'erudit de la història de les doctrines econòmiques, va obrir un camp nou d'investigació en el nostre país: la història del pensament econòmic català, incloent-hi autors valencians. En aquest camp, que comptava amb pocs precedents (per exemple, alguns escrits de Carles Pi i Sunyer i de Fabian Estapé, el mestre de Lluch), la seva aportació va ésser fonamental, i la seva dimensió és perfectament comparable a la dels nostres científics socials de primer ordre (Pau Vila, Jaume Vicens Vives, Pierre Vilar, Ferran Soldevila, Jordi Rubió i Balaguer o Joan Fuster, per exemple). Allò que no tractarem és el seu pensament polític, que anà transformant-se al llarg del temps, com és natural, ni la seva obra com a historiador de l'austriacisme o estudiós del jansenisme, ni la seva tasca com a ministre de Sanitat i Consum, ni la seva relació amb el món de la música i el món de l'esport, ni la seva praxi com a polític, ni les seves anàlisis sobre la política a Euskadi (actitud que li costà la vida). Lluch fou un home amb una activitat científica i política desbordant, amb una capacitat de treball i de seducció fora de sèrie, i, per tant, ens cenyirem només a explicar avui tres aspectes més lligats a l'economia de la seva obra extensíssima. Potser el segon aspecte, el paper d'introductor de nous corrents fonamentals de pensament econòmic, és el menys conegut. Analitzem aquests tres aspectes fonamentals de l'obra que ens ha llegat Ernest Lluch.
