La prosa, el gènere desconegut de Joan Brossa

Xt! És millor la imatge que no pas el comentari. 1 El concepte de «transformació» és molt pertinent a l'hora de descriure processos formals a l'obra poètica de Joan Brossa, que com és sabut era un gran admirador de Fregoli i del transformisme. 2 Efectivament, podríem dir que Brossa aplicà sempre la metamorfosi a la seva producció. El terreny en què es mogué fou el de les fronteres. Treballà en registres i gèneres ben diferents: poesia, teatre (altrament dit, poesia escènica), prosa, guions de cinema, poesia visual, objectes i poemes corporis (o poemes al carrer). I dintre de cadascun li agradà d'anar fins als límits i traspassar les convencions establertes. Així mateix, el concepte de transformació s'adequa també al context biogràfic de Brossa al tombant de l'any 1970, i també a les circumstàncies editorials que li permeteren fer públics els poemes visuals que fins llavors havien tingut un horitzó d'expectatives molt reduït. Ens hem proposat d'estudiar, en el cicle de set llibres d'Els entra-i-surts del poeta, escrits entre 1969 i 1975, les maneres com Brossa transforma llenguatge i imatge, passa de l'un a l'altra, amb el que sembla una voluntat sistemàtica -i lúdica-de diluir-ne les fronteres. Aquest exercici de transformisme dugué Brossa a experimentar més enllà del collage, de la poesia visual tal com l'havia practicada fins a finals dels anys 1960, i de la poesia concreta -que fou per a ell una font molt important d'idees. Els set llibres són un cas pràctic d'escapisme davant d'intents de tipologies.

2009

Tintas Quaderni Di Letterature Iberiche E Iberoamericane, 2014

Glòria 1. LA POESÍA VISUAL EN LA OBRA DE BROSSA EXPERIMENTAL. I. ESTUDIOS (ed. y coord. de Raúl), número extraordinario (marzo, 2014), pp. 401-435. Tintas. Quaderni di letterature iberiche e iberoamericane. http://riviste.unimi.it/index.php/tintas.

Universidad de La Habana, 2018

El artículo propone una mirada a las transformaciones identitarias por las que pasa Joan Brossa-sujeto lírico. Se analizan algunos fragmentos de textos de varios de sus poemarios más importantes. Tras el análisis se llegó a la conclusión de que la voz poemática de los textos en cuestión posee como característica la fragmentación, la pluralidad de voces, la ambigüedad identitaria y la necesidad de identificación. El análisis realizado utiliza un enfoque hermenéutico y apoyatura de los estudios culturales, lo que posibilitó un mayor alcance en la lectura propuesta.

2016

A partir de Fregolisme o monòlegs de transformació (1965-1966), el volum de peces breus que Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) dedicà al transformista italià Leopoldo Fregoli (Roma, 1865-Viareggio, 1936) en el centenari de la seva naixença, el treball analitza l'assumpció brossiana de la metamorfosi que caracteritza l'actor italià com a clau de volta de la pròpia ideologia artística; un concepte, el de la transformació, que es materialitza en la necessitat de síntesi comunicativa i en la transversalitat de la creació poètica a l'hora de revelar el pes de l'individu en un context d'opressió civil

Catalonia, nº15, 2014

L’œuvre poétique de Joan Brossa, de son propre aveu, est née d’une expérience personnelle durant la Guerre d’Espagne. Le poète y a été blessé à l’œil, dans des circonstances qu’il a narrées à de nombreuses reprises. Cet article est une exploration du poème le plus explicitement lié à cette expérience initiale, «La bataille du Segre ou la deuxième naissance», de 1950. Au-delà de l’analyse stylistique et thématique, il vise à fournir des pistes pour l’exploration de l’œuvre littéraire des années 1950, dans Ball de sang et Poesia rasa principalement.

2016

The Brossa Collection documents the life and work of one of the twentieth century’s most influential avant-garde Catalan poets. The collection includes 2,991 letters by and to Joan Brossa (1919–1998) from the mid-1950s to the late 1990s. Brossa was a prolific letter-writing poet and established dynamic relationships with artists, poets, performers, art critics, and translators from all around the world. Among them were Joao Cabral de Melo, Jacques Dupin, Alain Arias-Misson, Adriano Spatola, Felipe Boso, Roland Penrose, Julien Blaine, Sarenco, Klaus Peter Dencker, Julie Lawson, and John London. The correspondence reveals the extent of Brossa’s network of contacts who supported his work and his life in numerous ways. With this essay we open up for the first time the treasure trove of never before published letters to Brossa. The letters are full of intellectual banter and have awe-inspiring visual materials.

En un passatge del recull autobiogràfic La remor del temps (1925), Mandelstam teoritza sobre la funció crítica del seu propi record (la traducció és nostra):

Hispanic Issues On Line, 2018

Hispanic Issues On Line 21 (2018) u 5

Detenernos en la obra de Joan Brossa tiene varios motivos e implicaciones. Por una parte, se trata de llamar la atención sobre la obra y la historia de un artista contemporáneo, cuya travesía estética no puede ser pensada sin la ética que lo animó y en la que se sostuvo sin concesiones. Por otra parte, resulta pertinente y a la vez enriquecedor, tomar la figura de Brossa como un condensador, como punto de encuentro para artistas de la letra, de la imagen, y de las múltiples variaciones de lenguajes artísticos, y debatir las formas de expresión contemporáneas que se resisten a ser confinadas entre los muros de los géneros canónicos o tradicionales. Es decir, estamos en el terreno de lo inclasificable, de lo inquietante, aquello que Freud llamó " das Unheimliche " , al ahondar en El hombre de arena de E.T. A. Hoffman, y que el psicoanálisis contemporáneo enlaza con lo éxtimo: aquello familiar que súbitamente se sale de su marco tranquilizador y acecha nuestra subjetividad. La obra de Brossa transita en ese hiato entre lo real, lo simbólico y lo imaginario, hiato que aloja lo que desde los formalistas rusos se conoce como la función estética. Los creadores argentinos que frecuentan el pasaje continuo entre los lenguajes artísticos, colocan a Brossa en el lugar de los precursores 1 , si bien no han concitado el interés de la investigación académica hasta hace muy poco.

Eduard Escoffet has recently published his first two poetry books, gaire and el terra i el cel, a er a long period devoted primarily to sound and spoken poetry. According to the poet, both books, and the latter in particular, have been written to be read rather than spoken out in public. This does not only a ect the style of the poems and the way they produce meaning but also suggests that Esco et aims to build up a new poetic, at least in relation to his previous œuvre. In this new proposal, Esco et challenges realism and the idea of observation through writing. In this regard, reading el terra i el cel along with some of the major books by Joan Brossa like Sumari astral i altres poemes is especially suggestive and clarifying. If Brossa opened up a new path away from his better- known achievements, Esco et has brilliantly taken up such role in contemporary Catalan poetry.

Abaco, 2019

Resumen: No es hasta 1984 cuando se inicia la convivencia del poeta Joan Brossa con la renovación urbana. A partir de este momento, sus palabras se esparcen por el territorio urbano cruzando fronteras. En este artículo presentamos el personal mundo del poemario brossiano transformado en imágenes, tridimensionales en su mayoría, de gran plasticidad al tiempo que llenas de simbolismo y significados. Una poesía que se inserta en el mutante escenario que son las ciudades. Es el Brossa más popular, el más retratado al tiempo que poco comprendido en relación con la ciudad. Summary: It is not until 1984 when it begins the coexistence between the poet Joan Brossa and the urban renewal. From this moment, his words strew throughout the urban territory crossing boundaries. In this article we present the personal world of Brossa's poems transformed into images, mostly three-dimensional, of great plasticity while full of symbolism and meanings. It is a poetry inserted in the mutant scenario that cities are. It is the most popular Brossa, the most portrayed while little understood in relationship with the city.

Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 14, 2024, pp. 51-73, 2024

Scholars tend to draw attention to the characteristics shared by various texts considered “open”, “pluriform”, “fluid” or even “lowbrow literature”, such as, especially, the Life of Alexander by Pseudo-Callisthenes, the Life of Aesop, or some Apocryphal Acts of the Apostles, in particular those of Paul, Peter and Thomas. Undoubtedly, the fluidity of this type of texts explains well some of their compositional devices and the complex vicissitudes of their transmission, but it is important not to lose sight of the fact that their redactors come from a common rhetorical training and that the expectations of their audience were also very similar, with the differences for each work that should not be ignored, of course, but that, in any case, allow to trace some significant common trends. To prove this, I will consider the fluctuation between some of these works of an essentially novel narrative material: the sale of the protagonists as slaves, with the frequent presence of kidnappings by pirates. This shared anecdotal pattern also make it possible to explain the “sapiential” characterization, the image of the clever and cunning sage, which the protagonists of all these works usually present to a greater or lesser extent.

Bulletin of Spanish Studies, 2020

vienen a ser las memorias de Brossa escritas en primera persona por su entrevistador, Lluís Permanyer. Así explica en el prólogo el proceso de composición de este peculiar libro: 'Jo havia preparat a fons el tema i portava uns qüestionaris molt detallats per fer-li tota mena de preguntes; no cal dir que, segons el desenvolupament del diàleg, improvisava un seguit de nous interrogants. Brossa va evidenciar un afany de col•laboració indubtable i generós. […] Cap tema, ni els més íntims, va quedar mai sense resposta' (Permanyer, Brossa x Brossa, 10). 2 Gloria Bordons, 'Los poemas visuales seriados de Joan Brossa (1971-1997)', en Experimental, ed. & coord. Raúl Díaz Rosales, núm. extra de Tintas. Quaderni di Letterature Iberiche e Iberoamericane, 3 (2014), 401-35 (pp. 402-03). 380 BSS, XCVII (2020) ROSA FERNÁNDEZ URTASUN * Cláusula de divulgación: la autora ha declarado que no existe ningún posible conflicto de intereses.

2010