Les polítiques de comunicació

2013

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La setena edició, corresponent al bienni 2011-2012, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Gas Natural Fenosa; la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc); la subscripció institucional de l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració acadèmica de l'Observatori de la Comunicació Local (OCL InCom-UAB)/URV/Diputació de Barcelona, l'Observatori de Polítiques de Comunicació (OPC InCom-UAB), i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2010-2013 (Referència de concessió ...

2000

Periodisíes gironins entrevisten el presidentTarradelias a Peipinyá, abans del seu retorn a Catalunya, l'any 1977. Premsay radio, televisió i transmissió electtónica LLUÍS COSTA La Segona República va representar en gran mesura la culminació del procés de modernització i ''aplicado deis nous models i conceptes de la comunicació, en qué es prioritzava la noticia en detriment de l'article d'opinió, trencant la tendencia periodística del vuit-cents. Amb tot, l'efervescéncia política del període república va activar també la necessitatde lesformacionspolítiques-reprimidesentempsdela dictadura de Primo de Rivera-de crear eís seus órgans d'opinió. Ara bé, l'espai comunicatiu s'havia de repartir entre la premsa escrita i un nou mitjá que apareixia amb gran forga: la radio. Les restriccions imposades peí régim franquista aturaren el procés modernitzador, i els mitjans de comunicació foren posats al servei de la transmissió ideológica. Amb la reinstaurado democrática de la segona meitat deis anys setanta es produí una important eclosió de periódics i revistes, de la má, sobretot, de la premsa comarcal. Actualment les noves tecnologies han revolucionat el camp de la comunicació i han obert les portes a un munt de possibilitats, el futur de les quals encara és difícil d'aibirar.

El 1948, la darrera vegada que els republicans es van reunir a Filadèlfia, la televisió va fer el seu debut i canvià la forma en la qual es cobreixen aquests esdeveniments polítics i se segueix als aspirants a president. I ara, a l'any 2000, en la primera convenció del mil·leni, Filadèlfia torna a canviar la imatge del circ que envolta als candidats presidencials. 897 ... Però la gran majoria dels 35 mitjans instal·lats a la Internet Alley són els parents dels mitjans de comunicació nord-americans. Els principals diaris com USA Today, The New York Times, The Washington Post i Los Angeles Times han traslladat a aquesta ciutat electrònica equips professionals similars en número al que empren les edicions de paper. Els portals a la Xarxa de la CNN, de CSpan i de MSNBC, les cadenes de televisió per cable amb més mitjans, retransmeten la convenció les 24 hores al dia, i en les seves respectives pàgines web ofereixen als seus internautes notícies, programes, xats i entrevistes amb destacats polítics en directe des del parquet del pavelló esportiu on se celebra aquesta convenció.

Relacions públiques i comunicació política 657 CAPÍTOL 23

Relacions públiques i comunicació política 543 CINQUENA PART LES RELACIONS PÚBLIQUES EN LA COMUNICACIÓ POLÍTICA ACTUAL Relacions públiques i comunicació política 544 CAPÍTOL 21 LA DIMENSIÓ POLÍTICA DE LES RELACIONS PÚBLIQUES Abans d'endegar el recorregut analític al voltant de quin és el paper de les relacions públiques en la comunicació política actual, abordarem els lligams entre els termes relacions públiques i política, partint de la polisèmia d'aquest darrer mot. Malgrat que l'objecte d'aquesta tesi se centra en la política entesa com el lloc on s'enfronten individus i formacions militants en una lluita per la conquesta del poder de l'estat i les seves divisions de nivells inferiors (federades, autonòmiques i locals), la sobrecàrrega semàntica del vocable permet dues accepcions habitualment afegides: a) La política definida com una línia d'acció al voltant de la qual s'incorpora un seguit de decisions, operacions materials (mesures d'execució) i solucions. Així, es diu: "la política fiscal del govern" o "la política de relacions públiques d'una empresa".

2012

2015

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.