La de-doxificación en" Contra l'amor en companyia" de Carme Riera
maria Cami-Vela1999, España contemporánea: Revista de literatura y …
Sign up for access to the world's latest research
checkGet notified about relevant papers
checkSave papers to use in your research
checkJoin the discussion with peers
checkTrack your impact
Abstract
Información del artículo La de-doxificación en "Contra l'amor en companyia" de Carme Riera.
Related papers
La identidad inestable en "Contra el amor en compañía", de Carme Riera
The aim of this article is to analyze the unstable identity of the main character of " Contra el amor en compañía " (1991), by Carme Riera, who as well as other stories from the same collection, shows a peculiar version about double and alter ego. The contradictory impulses of the protagonist's identity reflect the struggle between the creative, imaginative, passionate woman, in contrast to the real, domestic, mother-wife one, in a perennial struggle with her own flesh, wrapped in a body that, like her repressed sexual desire, overflows everywhere. The writer and the real woman live in a strange symbiosis of contradictory dependence: the literary Coral writes erotic poetry, while the other Coral is inexperienced and frigid in her marriage relationship, until the end, when she manages to harmonize body, sexuality and writing in homoeroticism. Coral Flora rejects heteronormative sexuality to opt for the practice of onanism through the image of the mirror, which produces a metamorphosis of herself. Our theoretical perspective is based on the assumptions of the ginocritic and, more specifically, on the concepts of identity and difference, present in the feminism of difference, which allow us to analyze the live-going development of the main character, from the internal contradiction which involves writing and living for others, to the reconciliation with herself in her own writing-sexuality.
Carme Riera: el subjecte de la seducció
Lectora, 2013
Abans de la nova Inquisició, això és, abans que la ignomínia política i la ignorància cultural llancessin un innoble -i per això encara més perillós-atac contra la llengua pròpia, a Mallorca, el 2010, es va celebrar l'any Carme Riera. El resultat de la jornada d'estudi que coronava, simbòlicament, totes les iniciatives illenques fou un volum d'assaigs a cura de Lluïsa Cotoner i Pilar Arnau amb el títol Els subjectes de l'alteritat. Com si es tractés d'un Ianus bifront, aquest llibre fonamenta, juntament amb l'altre monogràfic sobre l'autora que havia publicat la infatigable Cotoner deu anys enrere (La identitat i la màscara), les bases teòriques que qualsevol estudiós, estudiosa, interessat a la narrativa de Carme Riera hauria de tenir com a text de capçalera.
La vocació: el do d'una història d'amor
Revista Catalana de Teologia, 2020
Pope Francis has written to young people about vocation, describing it as “the gift of a love story” (cfr. Christus vivit, n. 252). This expression contains different elements of his thought. In this text, we will study three of those elements which are especially significant for our culture. In the first place, we will consider Christian life as a gift, which is related to “the primacy of grace” (John Paul II). On the other hand, we will discuss life as a story, a perspective that simultaneously affirms the importance of human freedom and the narrative intelligibility of our existence. Finally, we will consider love as the interpretive key for human life, taking love as its origin, its goal and the way to live to the fullest degree. Thus, in dialogue with contemporary culture, we achieve a deeper understanding of the importance of vocation in evangelization, and we can offer particular pastoral proposals.
Carme Riera: el subjete de la seducció
Lectora Revista De Dones I Textualitat, 2013
això és, abans que la ignomínia política i la ignorància cultural llancessin un innoble-i per això encara més perillós-atac contra la llengua pròpia, a Mallorca, el 2010, es va celebrar l'any Carme Riera. El resultat de la jornada d'estudi que coronava, simbòlicament, totes les iniciatives illenques fou un volum d'assaigs a cura de Lluïsa Cotoner i Pilar Arnau amb el títol Els subjectes de l'alteritat. Com si es tractés d'un Ianus bifront, aquest llibre fonamenta, juntament amb l'altre monogràfic sobre l'autora que havia publicat la infatigable Cotoner deu anys enrere (La identitat i la màscara), les bases teòriques que qualsevol estudiós, estudiosa, interessat a la narrativa de Carme Riera hauria de tenir com a text de capçalera. D'altra banda, l'existència de dos volums més, sobre la nostra autora, publicats a l'estranger (un en anglès i un altre en castellà) són els indicis d'un èxit acadèmic-i de públic-que ha traspassat els limenes dels Països Catalans. I tanmateix, al mig d'articles, elogis i reconeixements, ens queda encara, des de dins, la sensació d'una absència que dóna un regust amarg i que té a veure més amb la qualitat que amb la quantitat. La referència va cap a la inexistència d'una tesi doctoral defensada dins l'àmbit de la catalanística; en fi, d'algun estudi quesense perdre-hi en rigor i en solidesa-pugui servir d'introducció completa i articulada a la narrativa de l'escriptora mallorquina. L'excepció-un preciós "retrat" fet per Lluïsa Julià i editat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ara fa un llustre-confirma la regla: el pinzell crític traça un dibuix exemplar, però el nombre limitat de pàgines del llibret no permet una anàlisi més sistemàtica i àmplia. No caurem en la fal•làcia periodística de repartir culpes per tot arreu: ja sabem que els déus que atribueixen culpes i reparteixen pecats literaris són la part més patètica del nostre univers editorial que genera i nodreix divinitats menors, però considerem que el món universitari de la Filologia Catalana, després d'absorbir el retard cultural d'una dictadura, ara ha d'assumir també el repte d'ocupar-se de la contemporaneïtat més candent, i Carme Riera es presenta, davant els nostres ulls, com un territori fèrtil encara, en part, per explorar.
Carme Riera, l’autotraducció com a oportunitat de reescriptura
Quaderns. Revista de traducció
A pesar de mantenir una actitud escèptica sobre les possibilitats de la traducció literària, Carme Riera ha traduït tota la seua obra de creació al castellà, amb l’excepció de la novel·la Una primavera per a Domenico Guarini. Partidària de versionar les obres en comptes de transferir-les amb fidelitat, l’autora declara que concep l’autotraducció amb una gran llibertat. L’article analitza les particularitats i les estratègies d’una de les autotraduccions diferides de Riera, la de la novel·la Cap al cel obert, publicada en castellà amb el títol Por el cielo y más allá: la pèrdua de la variació diatòpica, l’adaptació cultural, les omissions, les addicions, les substitucions, la correcció d’errors i les opcions lèxiques.
Reseña de la obra de Ramón Riera: La herencia emocional
Clínica e Investigación Relacional, 2020
Clínica e investigación Relacional y los autores. Prohibida la reproducción total o parcial sin autorización expresa. Este material es para uso científico y profesional exclusivamente y puede contener información clínica sensible. Los editores no se responsabilizan de los contenidos de los autores. Dirigir las consultas sobre derechos y autorizaciones a
Notas sobre la personificación en el Libro de Buen Amor
1989
De acuerdo con la definición que ofrece Lausberg en su conocido Manual, la «ficho personae consiste en presentar cosas irracionales como personas que hablan y son capaccs de comportarse en todo lo demás como corresponde a personas» Esa definición parece excluir a los animales, si bien el propio Lausberg aclara más adelante que algunos tratadistas agrupan «el habla de las cosas irracionales, de los muertos y de los animales en la fábula bajo el nombre común de ei&o%.oltoiy» 2 Es esa acepción más amplia la quc atribuyo aquí al término personificación, ya que lo que me interesa son justamente las fábulas animalisticas del Libro~, asi como ciertos pasajes de la batalla entre don Carnal y doña Cuaresma. En su forma más elemental, por consiguiente, la personificación consiste en atribuir a un sujeto irracional A cualidades o predicados humanos: h 1 h,. . h~. Consideremos, por ejemplo, el comienzo de una de las historias más conocidas (c. l370) 4: Mur de Guadalfajara un tunes madrugava. fuésc a Monlerrando. a mercado andava Podemos hablar aquí de personificación perfecta, en la medida en que todos los predicados pueden, y hasta deben, ser referidos a una persona: A: h h, h 3. .. (o A: ..) (mur: madrugar, ir, andar a mercado). Pero el relato continúa: un mur de franca barva res~ibióI en su cava. conbidól a yantar e diole una faba.
Fabra: entre la mitificació i la interpretació racional
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. LXXVIII, gener-juny, Quadern I-II, p. 143-165., 2002
Els dies 26 i 27 de novembre de 1998, la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans va celebrar, dins les "Jornades científiques" de la institució, un simposi per a commemorar el cinquanté aniversari de la mort de Pompeu Fabra. El contingut de l'acte (Simposi Pompeu Fabra, Jornades Científiques de l'Institut d'Estudis Catalans, Joan Argenter (ed.), Barcelona, 2000) consta de cinc conferències i de tres sessions monogràfiques, en cada una de les quals intervenen diversos autors. Les conferències són de Joseph Gulsoy (que tracta "L'aportació de Pompeu Fabra a la fonètica històrica catalana"), Josep Murgades (que mira d'interpretar l'obra de Fabra, "Fabra, entre la contestació i la institucionalització") i Joan Miralles, Antoni Ferrando i Carles Miralles, que analitzen, respectivament, la relació de Fabra amb les Illes Balears, amb el País Valencià i amb els escriptors. Les sessions monogràfiques tenen la finalitat de mirar l'obra de Fabra des de dos punts de vista, el dialectal i el d'unes altres experiències en la normativització i en la normalització lingüístiques. Començarem la ressenya assenyalant els objectius del simposi (§1), ja que eixa operació permet avaluar més adequadament les parts del llibre. La resta del treball està dedicada a comentar cada una de les conferències (§2) i de les ponències de les sessions (§3). 1
Territori i identitat en la narrativa de Carme Riera
Cet article analyse la relation entre la thématisation du territoire et l'élaboration symbolique de l'identité dans l'oeuvre romanesque de Carme Riera : dans les deux premiers volumes de contes, Te deix, amor, la mar com a penyora et Jo pos per testimoni les gavines, et dans les romans Dins el darrer blau et La meitat de l'ànima. Le but de la recherche est de montrer que, selon les oeuvres, la valeur identitaire de Majorque est posée soit du point de vue sentimental, soit en termes moraux, soit comme une forme de transmission culturelle, à clef littéraire.
La Pornografía en la obra de Andrea Dworkin: mujer y desconexión moral
La Pornografía en la obra de Andrea Dworkin: mujer y desconexión moral , 2018
Pocas activistas feministas llegaron tan lejos como Andrea Dworkin (19462005) en la lucha por la censura de la pornografía. En el presente artículo se aborda la denuncia de la autora sobre la deshumanización de la mujer en la pornografía como producto del poder del hombre dentro de la cultura patriarcal occidental. Paralelamente, se ofrece un correlato de la propuesta de Dworkin con los mecanismos psicológicos de desconexión moral propuestos por Albert Bandura. Finalmente, y como producto de la metodología descrita, se discute la obra de Dworkin, su análisis de la hostilidad hacia la mujer, los eventuales mecanismos psicológicos subyacentes a la producción y consumo de pornografía, y el rol de cierto tipo de cultura que perpetuaría estas dinámicas.
Related topics
Related papers
Seqüències crítiques: lectures en diàleg a propòsit de «La meitat de l’ànima» de Carme Riera
Els monogràfics sobre l'obra d'un determinat autor/a confegits per diverses veus crítiques sempre corren el perill d'acabar essent un cul-de-sac que, a part de versar sobre els diferents topoi que s'han distret autocontemplant-se, creen uns espais imaginats de lectura que monopolitzen els eixos interpretatius possibles. En el moment, però, que ens trobem en el cas contrari, recuperem la nostra tasca de lectors/es pel fet que se'ns demana un nou entrenament de la mirada crítica i un posicionament, en qualitat d'intensitat i rigorositat, respecte les noves propostes. Sigui com sigui, Lire Carme Riera. À propos de «La meitat de l'ànima» / Llegir Carme Riera. A propòsit de «La meitat de l'ànima» (2010), no només s'adscriuria en aquest segon grup sinó que els coordinadors, Fabrice Corrons (Université Lumière Lyon 2) i Sandrine Frayssinhes Ribes (Université Paul-Valéry Montpellier III), han assumit la responsabilitat que comporta l'ambició de compondre un monogràfic bilingüe en estructura (francès-català) i trilingüe en continguts (francès, català i castellà) destinat a ser l'obra de referència actual sobre la narrativa rieriana.
La defensa de la doxa en la obra de Hannah Arendt
Veritas, 2011
Si la eliminación de la palabra y la persuasión determinan el origen de la violencia, ¿su restauración no podría abrir la posibilidad de la convivencia pacífica? La doxa, aquella forma de conocimiento que la filosofía desde sus orígenes ha desterrado al reino de lo ilusorio ¿no podría constituir el ámbito propicio del diálogo político en donde los interlocutores se abran a la comprensión del otro sin querer imponer una verdad absoluta? El objetivo de este trabajo será considerar el papel de la doxa en el pensamiento de Arendt, dentro de su proyecto de reinterpretar la relación entre la filosofía y la política.
Metaficció irònica a" Estremida memòria", de Jesús Moncada
Caplletra: revista internacional de filología, 2006
Carme Riera: el subjecte de la seducci�
Lectora: Revista de Dones i Textualitat, 2013
això és, abans que la ignomínia política i la ignorància cultural llancessin un innoble-i per això encara més perillós-atac contra la llengua pròpia, a Mallorca, el 2010, es va celebrar l'any Carme Riera. El resultat de la jornada d'estudi que coronava, simbòlicament, totes les iniciatives illenques fou un volum d'assaigs a cura de Lluïsa Cotoner i Pilar Arnau amb el títol Els subjectes de l'alteritat. Com si es tractés d'un Ianus bifront, aquest llibre fonamenta, juntament amb l'altre monogràfic sobre l'autora que havia publicat la infatigable Cotoner deu anys enrere (La identitat i la màscara), les bases teòriques que qualsevol estudiós, estudiosa, interessat a la narrativa de Carme Riera hauria de tenir com a text de capçalera. D'altra banda, l'existència de dos volums més, sobre la nostra autora, publicats a l'estranger (un en anglès i un altre en castellà) són els indicis d'un èxit acadèmic-i de públic-que ha traspassat els limenes dels Països Catalans. I tanmateix, al mig d'articles, elogis i reconeixements, ens queda encara, des de dins, la sensació d'una absència que dóna un regust amarg i que té a veure més amb la qualitat que amb la quantitat. La referència va cap a la inexistència d'una tesi doctoral defensada dins l'àmbit de la catalanística; en fi, d'algun estudi quesense perdre-hi en rigor i en solidesa-pugui servir d'introducció completa i articulada a la narrativa de l'escriptora mallorquina. L'excepció-un preciós "retrat" fet per Lluïsa Julià i editat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ara fa un llustre-confirma la regla: el pinzell crític traça un dibuix exemplar, però el nombre limitat de pàgines del llibret no permet una anàlisi més sistemàtica i àmplia. No caurem en la fal•làcia periodística de repartir culpes per tot arreu: ja sabem que els déus que atribueixen culpes i reparteixen pecats literaris són la part més patètica del nostre univers editorial que genera i nodreix divinitats menors, però considerem que el món universitari de la Filologia Catalana, després d'absorbir el retard cultural d'una dictadura, ara ha d'assumir també el repte d'ocupar-se de la contemporaneïtat més candent, i Carme Riera es presenta, davant els nostres ulls, com un territori fèrtil encara, en part, per explorar.
Corporeïtat, conflicte i abjecció en Les mans de la deixebla d'Anna Moner
Corporeïtat, conflicte i abjecció en Les mans de la deixebla d’Anna Moner, 2019
Corporeïtat, conflicte i abjecció en Les mans de la deixebla d'Anna Moner Aquest article té per objectiu analitzar la novel·la Les mans de la deixebla d'Anna Moner (2011) com una obra a cavall entre la narració gòtica i l'ambientació històrica en el segle XVIII, d'una banda, i com a exponent de la representació de la corporeïtat, d'una altra. Estudiem els mecanismes a través dels quals l'autora construeix tres personatges complexos que giren al voltant del conflicte generat per la naturalesa abjecta (Kristeva 2006) del cos de la protagonista. A partir d'aquest punt, ens proposem explorar com les mans deformades esdevenen un símbol que connecten amb la tradició gòtica (Cornich i Sedgwick 2017) i que en aquesta novel·la funcionen com un agent que distorsiona la psicologia de la protagonista. Estudiarem el procés d'abjecció del personatge principal en relació al rebuig del propi cos i alhora a la instrumentalització d'aquest com a agent capaç de fer trontollar la concepció il·lustrada de la ciència com a mitjà de progrés.
La versificación en La aurora en Copacabana de Calderón
Serenísima palabra. Actas del X Congreso de la Asociación Internacional Siglo de Oro (Venecia 2014), 2017
In the first part of this paper, I examine different views on the versification of the comedia. In the second part, I study the use of meters and stanzas in Calderón de la Barca's La Aurora en Copacabana: romances, décimas, silvas, redondillas and heptasyllabic agudos.
La poética autotraductiva de Carme Riera: entre la recreación y el borrado
eHumanista/IVITRA , 2023
Este ensayo explora la práctica autotraductiva de Carme Riera como una actividad literaria multifacética y ambigua. La lectura estereoscópica de algunos textos de la antología de relatos Contra l’amor en companyia i altres relats / Contra el amor en compañía y otros relatos revela una poética autotraductiva a caballo entre la re-escritura creativa y la re-escritura geopolítica. Como se mostrará, la continua negociación entre la recreación y el borrado constituye un rasgo definidor de la obra rieriana en español, a la vez que posibilita su reconocimiento como autora española. -- This essay explores Carme Riera’s self-translation practice as a multifaceted and ambiguous literary activity. The stereoscopic reading of some texts from the short stories’ anthology Contra l’amor en companyia i altres relats / Contra el amor en compañía y otros relatos reveals a self-translation poetics halfway between creative rewriting and geopolitical rewriting. As it will be shown, the continuous negotiation between recreation and effacement constitutes a defining feature of Riera’s work in Spanish, while makes it possible for her to be recognized as a Spanish author.
Imatges del m�n i miralls literaris. L''escriptura metaficcional en l''obra de Carme Riera
Lectora: Revista de dones i textualitat, 2013
L'article proposa una anàlisi, com a eix vertebrador de la literatura de Carme Riera, dels elements que, a l'interior de la diègesi, giren l'atenció cap a la mateixa condició literària del text i cap als mecanismes de construcció i de funcionament que li són propis; és a dir, d'aquells elements que posen de manifest el caràcter ficcional de l'obra i mitjançant els quals s'hi planteja un pacte metaficcional. L'autoconsciència i l'autoreferencialitat del text metaficcional trenquen amb la il•lusió mimètica pròpia del pacte realista per a plantejar una reflexió sobre l'artifici dels sistemes de captació del real per part de la literatura, deixant al descobert els límits i els codis que regeixen les relacions entre literatura i realitat. La denúncia de la ficcionalitat del text, l'atenció al procés d'escriptura, la presència dels referents de la tradició literària i el paper actiu en la interpretació del text són els principals mecanismes metaficcionals que podem trobar en la
El caballero de la carreta: El viaje iniciático y la deificación de la amada en el roman cortés
El caballero de la carreta: El viaje iniciático y la deificación de la amada en el roman cortés
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.