Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
2007, Annals de medicina
Annals de Medicina com a òrgan de difusió de les activitats de l'Acadèmia Des del començament, a les pàgines dels números mensuals sempre hi va haver lloc per a difondre el contingut de les conferències i de les sessions científiques de brought to you by CORE View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk
Annals de medicina, 2008
Jerome Groopman. "¿Me está escuchando doctor? Un viaje por la mente de los médicos".
Medicina, ideología e historia en España (Siglos XVI-XXI)
El objeto de esta comunicación a la ponencia "Ideología e historiografía de la medicina" es dar cuenta, en la medida de lo posible, de los objetivos y los supuestos historiográficos del catalanismo médico durante los treinta años que median entre 1907 -año de fundación dellnstitut d' Estudis Catalans y de aparición en catalán de los Annals de Medicinay la Guerra Civil Española, cuando se truncaron los proyectos que durante los años de la Generalitat republicana se habían puesto en marcha '.
Josep Pascua1 i Prats ( 1 854-1 93 1) y el Index : una contribución española en los inicios de la documentación científica
Annals de Medicina, 2019
El día 6 de marzo de 1841 apareció en los periódicos valencianos un anuncio que decía:
IZTAPALAPA, 1995
1982
Iniciación al estudio de la sanidad en Catalunya (1720-1800) Iris Abril Figuerola i Pujol ADVERTIMENT. La consulta d'aquesta tesi queda condicionada a l'acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d'aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel•lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d'investigació i docència. No s'autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d'un lloc aliè al servei TDX. No s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you're accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it's obliged to indicate the name of the author.
2010
Estudi històric i codicològic dels manuscrits que tenen alguna relació amb Ramon Llull o amb algun dels seus col·laboradors més directes. Se’n dedueixen uns trets morfològics concrets que permeten establir una llista de manuscrits que comparteixen aquests mateixos trets i que podrien ser contemporanis dels primers. És el que s’anomena la «primera generació de manuscrits lul·lians», que representa un punt de partida per a un estudi global de la tradició manuscrita de les obres de Ramon Llull.
«Qui fruit ne sap collir»: homenatge a Lola Badia, Barcelona: Universitat de Barcelona-Barcino, 2021
La hipòtesi de l'existència d'una scripta librària catalana primitiva, creada en la segona meitat del segle XIII per a fer front a la novetat que era haver d'emprar el vulgar català per a l'elaboració de llibres en prosa, permet entendre la forma escrita dels primers llibres en català. Aquesta hipòtesi, generada des dels estudis lul·lians ara fa deu anys, s'ha pogut verificar en algunes edicions de textos catalans de medicina, sovint indatats, i és fonamental, per tant, per a conèixer el primer període de la vernacularització del saber mèdic, científic i tècnic en català. ----- The hypothesis of the existence of an early Catalan book scripta, created in the second half of the 13th century to deal with the novelty of using Catalan vernacular for prose book production, allows us to understand the written form of the first books in Catalan. This hypothesis, generated some ten years ago from Lullian studies, has been verified in some editions of Catalan texts on medicine, which are often undated, and therefore it is essential to understanding the first period of the vernacularization of Catalan medical, scientific and technical knowledge.
1993
en l'actualitat un dels fons histbrico-mbdics més importants de Catalunya. Aixb ha estat possible gracies a qub la riquesa del fons tradicionalment considerat com a pertanyent a la col.lecció histbrica, considerablement valuós, s'ha vist incrementada d'una banda per la descoberta de noves obres i volums que completen alguns exemplars fins ara mancats de la dita col.lecció, i d'altra per l'ordenació i catalogació del conjunt d'obres pertanyents al segle XIX, l'estudi de les quals desperta un interbs creixent entre els estudiosos de la histbria de la medicina.
Gimbernat Revista Catalana D Historia De La Medicina I De La Ciencia, 2007
La relació entre medicina i periodisme té una referència originària en la figura de Téophraste Renaudot, el primer gran periodista francès, creador el 1631 de la Gazette de París, que fou el model on s'inspiraran els periòdics de les corts europees durant dos segles. Va combinar la seva condició de metge reial, per nomenament de Lluís XIII, amb la d'editor i impressor del periòdic oficial de la Corona, segons privilegi exclusiu atorgat pel monarca. Li encomanà, també, la direcció d'un "Bureau d'adresse et rancontre", antecedent caritatiu de la salut pública i la protecció social, on el poble de París podia trobar assistència mèdica, demandes i ofertes de treball i altres informacions d'utilitat. Aquí hi havia la impremta on Renaudot publicava la Gazette i altres publicacions, com la Feuille du Bureau d'adresses et rancontres, antecedent de l'actual informació de serveis i anuncis classificats.
2006
University medicine in Barcelona (1559-1714). SUlTImary: Our aim is fa draw a landscape o/ lhe one-centwy-and-a-half periad during Earl)' Modern Age, in }vhich Barcelona liad afaclllty o/medicine. Ifé consider Ihe social and publical situation ofuniversity physicians in (he city, and the attcmpt fa create a tradilion o/ its ownfurther from its new'es! model: lhe Valencian medica! school.
Español Français English En 1570 se imprimió en la Nueva España el primer libro de medicina escrito en América. Esta obra titulada la Opera Medicinalia fue escrita por el médico osunés Luis Bravo, e impresa en el taller de Pedro Ocharte. La Opera Medicinalia ha sido estudiada por su importancia histórica, pero se habían pasado por alto dos de sus capitulares y sus respectivos detalles eróticos que sobrevivieron a la censura de la imprenta del siglo XVI. Este artículo hace una presentación histórica de la Opera Medicinalia, una descripción físico-técnico de uno de sus ejemplares, y un análisis tanto técnico-librario como iconográfico de los dos grabados eróticos correspondientes a las capitulares mencionadas.
1995
1%8.331 pp. ( d i r . M. Usandiiga) 8. Alvarez i Galera, Miquel Angel 'Xspectes sanitaris dels arxius pamoquials de Sant Sadurní &Anoia, Sant ~Peru? de Riudebitlles, Gelida i parrdquies del terme de Subirats (Alt Penedds). Segles m, M I i XI/IIPf 1992.2 vols. 619 pp. ]Premi 'Penedks' en el XIXb concurs sant Raimon de Penyafort, 1991. Publicada, en resum, per l'Institut &Estudis Penedesencs, el 1993.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.