La medicina universitària a Barcelona (1559-1714)
Àlvar Martinez-Vidal2006
Sign up for access to the world's latest research
checkGet notified about relevant papers
checkSave papers to use in your research
checkJoin the discussion with peers
checkTrack your impact
Abstract
University medicine in Barcelona (1559-1714). SUlTImary: Our aim is fa draw a landscape o/ lhe one-centwy-and-a-half periad during Earl)' Modern Age, in }vhich Barcelona liad afaclllty o/medicine. Ifé consider Ihe social and publical situation ofuniversity physicians in (he city, and the attcmpt fa create a tradilion o/ its ownfurther from its new'es! model: lhe Valencian medica! school.
Related papers
Anatomia, química i física experimental al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1760-1808)
Tdx, 2007
la medicina i, en general, contra els grans sistematitzadors que proposaven, al seu parer, sistemes imaginaris, lluny del que mostrava l'observació 58. Tanmateix, Piquer, abans de marxar a Madrid el 1751, havia estat decididament mecanicista. El seu Tratado de calenturas según la observación y el mecanismo (València, 1751) 59 s'inscriuria en aquest corrent. Després, per influència vitalista, es va orientar cap a un empirisme racional d'arrel sydenhamiana. El debat mecanicisme-animisme es va centrar el segle XVIII al voltant de tres grans sistematitzadors de la medicina: el cartesià Hoffmann, el mecanicista Boerhaave i l'animista Stahl. En paraules de Laín Entralgo: "Al paso que Boerhaave se limitó a explicar mecánicamente los procesos orgánicos, sin entrar en los resortes de ese mecanismo, Stahl sólo dirige su mirada a tales resortes, y Hoffman se propone conciliar las exigencias de uno y otro intento, a favor de una equilibrada consideración del lado material y el lado dinámico de los procesos vitales" 60. Georg Stahl presentava les seves idees animistes a l'obra Theoria medica vera (1707). Per a ell, el més remarcable d'un cos humà viu era la seva complexitat de formes i d'organització. La mescla era la base de totes les funcions relacionades amb la vida. Les funcions vitals asseguraven la conservació d'un cos eminentment corruptible. La vida era la facultat o la força que protegia el cos de l'acte de la corrupció 61. La paraula clau era ara "conservació". Stahl deia que la vida era la causa i no la conseqüència de la 57 HAIGH, Elisabeth (1984), Cap. III, pp. 47 i següents. 58 PIQUER, Andrés (1768). El posicionament de Piquer queda ja clar en els títols dels seus capítols: Proposición IV: Los sectarios del Mecanismo no forman una buena idea de la Naturaleza, Proposición V: El sistema mecánico es opuesto a los progresos de la medicina; Proposición VI: La Medicina ecléctica fundada en las observaciones excluye todo sistema, sin exceptuar el del mecanismo. 59 PIQUER, Andrés (1751). Hi ha un exemplar de la la quarta edició d'aquesta obra, publicada a Madrid el 1777 amb el títol de Tratado de calenturas, que porta el segell del Reial Col•legi de Cirurgia de Barcelona.
Les disputes en el Col·legi de medicina de la Universitat Literària de Mallorca (1696-1699)
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2011
Impremta BAHIA © dels autors pels seus articles Els articles publicats al BSAL recullen exclusivament les opinions dels seus autors. La revista declina qualsevol responsabilitat que pogués derivar-se dels drets de propietat intel•lectual o comercial.
Iniciación al estudio de la sanidad en Catalunya (1720-1800)
1982
Iniciación al estudio de la sanidad en Catalunya (1720-1800) Iris Abril Figuerola i Pujol ADVERTIMENT. La consulta d'aquesta tesi queda condicionada a l'acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d'aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel•lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d'investigació i docència. No s'autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d'un lloc aliè al servei TDX. No s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you're accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it's obliged to indicate the name of the author.
Els practicants de la medicina en la creació del regne de València (1238-1300)
Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 2/2, 2009
The figure of king Jaume I the Conqueror is well-known, but few times his fundamental role when dealing with the first sanitary policies has been raised. Medicine, at the height of the 13th century, was experiencing a principal transformation that would mark its evolution during all the late Middle Ages. King JaumeIconstitutedprogressivelyamodelofdoctorlinkedtouniversity,and,atthe sametime,hefavouredtheestablishmentofagoodnumberofmedicalassistants onvalencianlands,whichhadjustbeenconquered.Moreover,hecreatedthefirst institutionsdedicatedtowatchoverthepublichealthofthenewValenciansociety
Els recursos escrits de l'assistència mèdica extrauniversitària a la Barcelona medieval
Barcelona hospitalària: la ciutat i els seus hospitals (segles XIV-XX), ed. Alfons Zarzoso & Josep Barceló-Prats, 2023
Els recursos escrits de l'assistència mèdica extrauniversitària a la Barcelona medieval
L'immaculat Col•legi de Medicina de Barcelona a l'edat moderna
Afers, Fulls de Recerca i Pensament, vol. 80/81, 2015
La base del treball són quaranta proves genealògiques inèdites per filtrar l'accés al Col•legi de Medicina de Barcelona als segles XVI i XVII. S'analitzen detalladament les preguntes dels interrogadors i les respostes dels testimonis, i s'identifiquen els paràmetres de discriminació per raó d'origen i de fe religiosa dels avantpassats vigents a la Catalunya moderna. Els processos per demostrar netedat de sang, tot i estar viciats de formulismes i rutina, revelen un substrat de preocupació genealògica, a nivell institucional i privat.
L'elit mèdica de Barcelona als segles XVI-XVII, a partir de quaranta dossiers genealògics
Recerques: Història, Economia, Cultura, vol. 67, 2013
Les tesis d'història de la medicina presentades a la Facultat de Medicina de Barcelona
1995
1%8.331 pp. ( d i r . M. Usandiiga) 8. Alvarez i Galera, Miquel Angel 'Xspectes sanitaris dels arxius pamoquials de Sant Sadurní &Anoia, Sant ~Peru? de Riudebitlles, Gelida i parrdquies del terme de Subirats (Alt Penedds). Segles m, M I i XI/IIPf 1992.2 vols. 619 pp. ]Premi 'Penedks' en el XIXb concurs sant Raimon de Penyafort, 1991. Publicada, en resum, per l'Institut &Estudis Penedesencs, el 1993.
Ripoll i literatura sanitària medieval
Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i …, 1993
Encara que l'origen de l'abadia benedictina de Sta. Maria de Ripoll és remot, el 20 d'abril de l'any 888 es va consagrar el temple. Per tant se celebra ara l'onzt centenari d'aquesta primera consagració. El present treball vol ser una petita perb sentida col.laboració a aquesta onomastica. L'activitat sanitiria medieval en el monestir de Ripoll és testimoniada tant per l'existtncia d'una espaiosa infermeria com per la prestncia a l'scriptorium de diversos cbdexs de caire mtdic i naturalista. Després d'una acurada revisió bibliografica i estudi general es proposa un nou ílistat, que inclou tant els existents, com els desapareguts dels que es té notícia i que actualitza i amplia el de Cardoner Planas (19'73). A la caiguda de l'imperi roma occidental els monestirs cristians esdevenen conservadors i transmissors-per la cbpia d'antics cbdexs-de la medicina grecoromana, amb la natural incorporació, segons ka seva posició geogrhfica, &elements bizantins i/o hrabs. Independentment de l'existtncia de monestirs ja des de temps remots, especialment a Orient, a Occident l'eclosió de les ordes monastiques pot dir-se que neix amb l'extraordinaria figura de Sant Benet de Núrsia (180-513), fundador de Montecassino, amb un hospital annex ja en l'any 530. La Regla de Sant Benet demana que es cuidin els malalts la qual cosa és ratificada més tard en el Nomasticon Cisterciense o Antiquaris Ordinis Cisterciensis Constitutiones, cap. 36: De i n j h i s fratibus ... "Informorum cura ante omnia et super omnia adhibenda est ..." Per aquesta raó molts monestirs tenen la seva infemeria, amb els infirmarius, a vegades hospital, domus medicorum, farmácia i un hort o jardí de la farmacia amb plantes medicinals, i un viver on eventualment s'hi crien sangoneres per les sagnies o fms i tot habitacles per escurGons, mattria primera en la preparació de la triaga (vg. San Millán de la Cogolla, Lizarraga, R, 1956). Casiodor, ex-ministre de Teodoric el Gran funda al 538 el monestir de Squillace, on emmagatzema gran quantitat d'obres de medicina. Al monestir suís de Saint Gall l'any 820 ja hi funciona un hospital i farmhcia. Raban Maure (776-856) abad de Fulda, a Alemanya, i arquebisbe de Magúncia, inspirat en les Etimologies de Sant Isidor escriu Physica o De Universu, obra en la qual els llibres VI, VI1 i VI11 tracten de medicina. Un deixeble de Maure, Walafrid Strabo (808-849), de Reichnau, escriu un dels primers Hortulus en els que es descriuen plantes medicinals dels jardins conventuals, junt a altres simples. Als benedictins se'ls deu una compilació d'obres de medicina grega i llatina que porta el títol de Summa medicinae (s. X). A I'abadessa benedictina Hildegarda de Rupertsberg (f. 1150) també se li deu una "Physica" o tractat de medicina. Vers 1075 Constantí l'Africh, desprCs de professar la docbncia a Salern, es retira a Monte Casino on tradueix de l'hrab nombroses obres clhssiques mbdiques al llatí. Arreu d'Europa els "monjos-metges" de Sant Benet es feren famosos. A títol d'exemple podem citar: Cleramboud, medici logici, Jean Trithéme, abad de Spenheim, Bernard, abad de Northeim (Prusia) i els infimzarius Johann von Ulm (1241) del convent de Wettingen i Grimalatus del convent de Saint Gall. I acabo aquestes generalitats amb una dada original molt significativa. Es ben conegut que molts Grabadins, Antidotaris i Farmacopees citen fórmules &autoritats reconegudes, tals com Galb, Mesué, Avicenna, Nicolau, etc. A la important obra Luminare Majus de Joannes Jacobus Manlius de Bosco (1536) hi he trobat la següent recepta: Electuarium contra pestem sec. dom. Benedict. de Nursia physicuni illustrem. Rp. Boli armen dintamni albi, myrrhe, pimpinell, zedoar, aña uiic. I, tyriace SC. thyriace Andromachi distemperat, cum aquavite optimi vini et distillate in balneo Marie unc. S, corci skr. I, cainphore, margaritarum non pegoratar., smaragdi aña dr. ZZZ tormentille, sigdle Marie aña unc. ZI, sem citri et ex eis fiat electuar, de quo detur unc. S cum aqua melisse ieiuno stomacho. certe tollit fetorem pestilentie et extingit omne venenum in corde et tot corpore. medicina, doncs no devia estar al corrent de la circumsthncia que acabem d'exposar. Walafrid Strabó Cbdex Ripoll ACA 37 Libri sapientalies cum glosssa Walafrdi Strabo (RP) i Llauró (1927). Cbdex Ripoll ACA 206 De eclesiasticarum rerum ecordiis et incrementis liber unus F. 102. Zncipit libellus Walafridi Strabonis de exordiis et incrementis quarundam in observationibus ecclesiasticis rerum... Aquestes obres no tenen interhs medic, perd sí I'autor, doncs sembla probable hagi escrit també un famós Hortulus.
L’antiga universitat dominica de Tortosa (1529-1717)
SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
Resum: L’article ressegueix l’itinerari històric de l’Estudi, o Universitat, dominica de Tortosa, institució fundada el 1529, que atorgà graus d’Arts i Teologia fins al 1717, any de l’abolició de les universitats catalanes per Felip V. El centre gaudí d’un reconegut prestigi i fou un pol d’atracció per a alumnes de tota la Corona d’Aragó. Cal notar que l’abolició del 1717 no va significar el tancament de les aules, sinó la privació d’atorgar graus acadèmics. Així, podem dir que l’activitat pedagògica continuà fins el 1824, any de la fundació d’un seminari conciliar. Paraules clau: Universitat de Tortosa, orígens, extenció, Catalunya, estudis universitaris : This paper explains the history of the dominican Convent-university of Tortosa. This institution, founded in 1529, was entitled to award degrees in arts and theology until the merging of all Catalan universities into the new center of Cervera, in 1717. The well-known and prestigious University of Tortosa attracted students all ov...
Un programa, dues acadèmies: Jaume Bonells i el foment de la medicina i de les ciències naturals a Barcelona (1766-1786).
Nieto Galan, Agustí; Roca Rosell, Antoni (coords.) La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona als segles XVIII y XIX. Història, ciencia i societat, Barcelona, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2000, 384 pp., 2000
«La col·lecció històrica de la secció de Medicina de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona»
1993
en l'actualitat un dels fons histbrico-mbdics més importants de Catalunya. Aixb ha estat possible gracies a qub la riquesa del fons tradicionalment considerat com a pertanyent a la col.lecció histbrica, considerablement valuós, s'ha vist incrementada d'una banda per la descoberta de noves obres i volums que completen alguns exemplars fins ara mancats de la dita col.lecció, i d'altra per l'ordenació i catalogació del conjunt d'obres pertanyents al segle XIX, l'estudi de les quals desperta un interbs creixent entre els estudiosos de la histbria de la medicina.
Los orígenes de la historiografía médica catalana (1907-1936)
Medicina, ideología e historia en España (Siglos XVI-XXI)
El objeto de esta comunicación a la ponencia "Ideología e historiografía de la medicina" es dar cuenta, en la medida de lo posible, de los objetivos y los supuestos historiográficos del catalanismo médico durante los treinta años que median entre 1907 -año de fundación dellnstitut d' Estudis Catalans y de aparición en catalán de los Annals de Medicinay la Guerra Civil Española, cuando se truncaron los proyectos que durante los años de la Generalitat republicana se habían puesto en marcha '.
Práctica y teoría en la medicina universitaria de finales del siglo XV: el tratamiento del mal francés en la corte papal de Alejandro VI Borgia
Arbor Ciencia Pensamiento Y Cultura, 1996
Textos y Documentos: La Universidad de Barcelona en 1872
Convivium. Revista de Filosofía, 1973, num. 38, p. 108 …, 1973
Els inicis de la farmacologia a les facultats de medicina de Catalunya: de l’Autònoma (1933) a l’Autònoma (1968)
Annals de Medicina, 2019
Metges i medicina en els orígens del periodisme. Tres exemples de Barcelona
Gimbernat Revista Catalana D Historia De La Medicina I De La Ciencia, 2007
La relació entre medicina i periodisme té una referència originària en la figura de Téophraste Renaudot, el primer gran periodista francès, creador el 1631 de la Gazette de París, que fou el model on s'inspiraran els periòdics de les corts europees durant dos segles. Va combinar la seva condició de metge reial, per nomenament de Lluís XIII, amb la d'editor i impressor del periòdic oficial de la Corona, segons privilegi exclusiu atorgat pel monarca. Li encomanà, també, la direcció d'un "Bureau d'adresse et rancontre", antecedent caritatiu de la salut pública i la protecció social, on el poble de París podia trobar assistència mèdica, demandes i ofertes de treball i altres informacions d'utilitat. Aquí hi havia la impremta on Renaudot publicava la Gazette i altres publicacions, com la Feuille du Bureau d'adresses et rancontres, antecedent de l'actual informació de serveis i anuncis classificats.
La Real Academia de Medicina de la Comunidad Valenciana a través de su historia
2012
Nuestra Academia tiene ya casi dos siglos de historia, concretamente 180 anos. En todo este tiempo ha estado y esta presente en la vida cientifica y medica de Valencia, prestando atencion, reflexion y orientacion sobre las Ciencias medicas y la sanidad de esta Ciudad y Provincia. Ahora y desde hace mas de 50 anos, la Academia primigeniamente de Valencia ha extendido su presencia, actividad e influencia a las provincias de Castellon y Alicante, al haberse convertido oficialmente en RAM de la CV.
Related topics
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.