Notes a "Nou poemes" de B. Rosselló-Pòrcel

Marges Els Revista De Llengua I Literatura, 1979

1979

2004

El artículo del cual sea hará la siguiente reseña fue publicado en la revista Recerca Musicològica (RECMUS) , número 14-15, año 2004-2005, páginas 87-106, ISSN: 2339-6504. Para la publicación de esta revista, se contaba con el presupuesto interno de la universidad editora, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) y el apoyo de la Reial Academia Catalana de Belles Arts D Sant Jordi. El autor del artículo es Cèsar Calmell i Piguillem (1950), Doctor por parte de la Universitat Autònoma de Barcelona - UAB (Generalitat de Catalunya). Calmell ha sido comentarista discográfico y crítico musical de «El Periódico de Catalunya» y de la revista musical «Scherzo». Su línea de investigación ha tenido como eje la música catalana, también impartió dos cursos de doctorado, el primero en la Universitat de Barcelona: «Analogías y contrastes entre Modernismo y Novecentismo en la música catalana» (1994-1995), y, el segundo, en la Universitat Autònoma de Barcelona: «La música en el contexto de la cultura y las artes del siglo XX» (2003-2004).

El que pretenc dur a terme en aquestes pggines és una anillisi dels principals recursos i procediments literaris de qui: es val Jacint Verdaguer a l'hora de glossar els versicles del Llibre d'amic e amat de Ramon Llull, fins a convertir-10s en el seu reculi p dtic de Perles del Llibre d'amic i d'Amat.1 El punt de partenGa ha estat la relació d'hipertextualitat existent entre l'una i l'altra obra; és a dir: que els poemes-glosses verdaguerians cal considerar-10s en tant que compostos al damunt dels versicles lul.lians, que són la seva primera raó de ser? Perquk l'anhlisi resultés fiable, calia partir de les edicions del Llibre d'amic e amat que Verdaguer va consultar i en qu8 es va basar:3 la de Jeroni Rosselló, feta a Palma de Mallorca el 1886 (en uns fascicles que Rosselió va imprimir i distribuir entre subscriptors i que havien de constituir les Obras originales de Ramón Llull), edició composta per només els 271 primers versicles, que Verdaguer degué conkixer l'any 1887, a la seva anada a Mallorca, i que pogué tomar a consultar el 1894, en una nova estada a l'illa, invitat per l'arxiduc Lluís Salvador; i, per a la resta dels versicles, el Llibre d'amic e amat inclbs dins l'edició, feta a Valencia l'any 1521, del Blanquerna, qui tracta de sinch estaments de persones, a c h e c de Joan Bonilavi, que conté el text a dues columnes i en lletra gbtica.4 De la col.lació de cada versicle amb la seva glossa corresponent provenen les consideracions que segueixen.* 1. Perles del Llibre &Amic e &Amat den Ramon Llull (obra pbstuma). Amb una introducció den Miquel S. Oliver (Barcelona: Tip. aL'Avenp, 1908). Obra composta per Verdaguer entre 1894 i 1896. (Vegeu notes 3 i 5). Contt 173 poemes o glosses. 2. El terme hipertextualitat, que designa un tipus de relació transtextual, l'empra Gérard GENETTE a la seva obra Palimpsestes. Vegeu-ne una exposici6 sintktica a Alicia YLLERA, Estilística, poética y semiótica literaria. Madrid: Alianza Editorial, 19863, p. 204-206. 3. Aquesta qüestió, com tambt la dels manuscrits de les Perles, les ha tractades a bastament Rosalia GUILLEUMAS -i he pogut verificar-les-al seu estudi Ramon Llull en l'obra de Jacint Verdaguer. Barcelona: Barcino, 19882, p. 71-82 i 103-148, al qual remeto el lector. No seria just cornegar aquest estudi, doncs, sense un previ reconeixement a la labor duta a terme per aquesta estudiosa de les obres lul.liana i verdagueriana. Sobre les relacions Llull-Verdaguer, vegeu també Pere R~M~REZ i MOLAS, <<Modulacions del tema lul.lih del "davallament" i "pujament" en la lírica de Verdaguer,,, dins Miscelánea de Estudios hispánicos. Homenaje de 10s hispanistas de Suiza a Ramon Sugranyes de Franch. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1982, p. 261-277. 4. Agraeixo al professor Albert SOLER, de la Universitat de Barcelona, algunes dades sobre les edicions 1ul.lianes. 5. En les citacions dels versicles, reprodueixo literalment i sense cap variació tant els textos de Llull editats per Rosselló com els de Bonilavi; remarcaré, tan sols, que transcric la gra-L'objecte primer que es fixa Verdaguer a l'hora de compondre les Perles és convertir els versicles 1ul.lians en composicions prbpiament pobtiques. Aixi) significa sotmetre a una determinada manipulació els materials que li ofereixen els breus textos de Llull; una manipulaci6 que, d'entrada, varia en diversos graus6 en uns casos podem parlar de simple versiJicació, aixb és, que Verdaguer, mantenint invariables o sols amb lleus modificacions, tots els elements que integren el versicle, i10 afegint-ne només algun, en canvia senzillament la disposició a fi d'amotllar-10s a una forma mktrica. Per exemple: Llibre d'amic e amat, versc. 5 Perles del Llibre d'amic i d'dmat, gl. 5 Dix 1 amich al amat: L amich al Estimat li deya un dia: Tu qui umples 10 sol de resplandor, -Oh v6s que umpliu 10 sol de resplandor, umple mon cor de amor. umpliu mon pit d arnor.--Respos 1 amat: L Amat li responia: Sens cumpliment de amor no foren --Sens cumplirnent d amor tos ulls en plor (. . .).

“Un ascle en l’edició crítica de la poesia de Joan Roís de Corella”, en Actas del XI Congreso InterNacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (León, 20-24 de septiembre de 2005), ed. Armando López Castro i Luzdivina Cuesta Torre, Lleó, Universidad de León, 2007, p. 863-871.

2015

La produccio poetica d’un autor tan considerable com Francesc Fontanella no disposaencara avui d’una edicio critica. Despres d’exposar les mancances de l’unica edicio existent dela poesia completa de l’autor barroc i d’estudiar-ne les caracteristiques de la transmissio, unprojecte internacional de recerca n’afronta l’establiment del text critic.

Tirant, 11 (2008), pp. 143-156.

En aquest treball s’ofereix una descripció de l’exemplar de l’Aureum opus regalium privilegiorum civitatis et Regni Valentiae cum historia cristianissimi Regis Iacobi ipsius primi conquistatoris conservat a la Casa del Libro (San Juan, Puerto Rico), una de les darreres aventures editorials de l’impressor Diego de Gumiel (30 d’octubre de 1515).

Pocos poemas de Darío han sobrepasado la fama de su poema «A Roosevelt» (i). Desarrollando un tema que era de actualidad palpitante en el año 1904, en que fue escrito, el poema se hizo popular inmediatamente y se ha venido citando como ejemplo de una manifestación literaria de un gran problema político-social nacido de las relaciones entre los Estados Unidos e Hispanoamérica. Me parece que, a pesar de su popularidad y de los innumerables comentarios que se le han dedicado, puede todavía intentarse un análisis más completo y otra interpretación del poema. Creo que un examen detallado de la composición hará resaltar algunas contradicciones en la última parte del poema donde Darío desarrolla la caracterización de Hispanoamérica, y que un estudio cuidadoso de estas contradicciones nos acercará a un conocimiento más amplio del significado del poema.

TFG Universitat de les Illes Balears, 2014

Al llarg de la seva carrera literària, Miquel Martí i Pol, tant en l’obra poètica com en textos d’altra procedència, va reflexionar des de la seva pròpia experiència creativa sobre el fet poètic amb la intenció d’establir les bases d’allò que entenia per poesia. El propòsit d’aquest treball és estudiar aquests textos per tal d’aproximar-nos al concepte de poesia que basteix l’obra del poeta de Roda. Amb aquest objectiu, el bessó del nostre estudi es dividirà en dues parts. En primer lloc, pararem esment a les conferències arreplegades en el títol ¿Què és poesia? (2000) tot tractant d’extreure’n les idees principals en referent a la construcció d’una poètica. I, en segon lloc, analitzarem com aquestes idees es concreten en la seva obra poètica. Així mateix, hem d’esmentar també que aquest projecte va acompanyat d’una antologia dels poemes que hem seleccionat per al nostre comentari, els quals tracten el tema de la poesia i que ens hem decidit a incloure en el treball per facilitar-ne la lectura al tribunal.

Brossa és sempre un poeta." Així es definia a si mateix l'autor de Poesia rasa quan Jordi Coca li preguntava, en relació amb les seves obres teatrals, si es considerava més un dramaturg-poeta o un poeta-dramaturg (Joan Brossa. Oblidar i caminar, p. 48). I és que, a l'hora de comentar el conjunt de la seva producció, Brossa reiterava sempre que totes les facetes literàries i artístiques que va conrear (i la barrera entre elles no és pas nítida) eren una derivació de la seva tasca i vocació centrals de poeta.

2013

Poètiques del desig Alteritat i escriptura a l'obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses Marta Font Espriu ADVERTIMENT. La consulta d'aquesta tesi queda condicionada a l'acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d'aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel•lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d'investigació i docència. No s'autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d'un lloc aliè al servei TDX. No s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you're accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and La rime et la vie Henri Meschonnic

Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2022

Aquest treball ofereix una descripció de conjunt dels fenòmens de versificació que presenten tres textos de Ramon Llull: Pecat d’Adam, l’opuscle D’oració (cinquena part de la Medicina de pecat) i l’Aplicació de l’Art general. La tria respon a un doble criteri: tots tres textos són escrits en el mateix esquema de versificació (noves rimades) i de tots tres se’n conserven còpies manuscrites fetes per un mateix copista, Guillem Pagès. L’anàlisi mètrica i estròfica dels textos permet observar els criteris de regularitat mètrica que segueix l’autor i el tipus de llicències que aplica en aquests textos. L’estudi de les còpies de Pagès, a més, posa de manifest l’atenció que presta aquest copista a la mètrica i a la representació sil·làbica del vers.

Reduccions: revista de poesia, 2007

Reduccions 8. Segons Ramon Balasch, que li coneixia els gustos literaris. 9. Vegeu Lluïsa JULIÀ. Contraban…, p. 22 i n. 28. 10. Cf. «A una dama que es pentinava darrera una reixa en temps de Vicenç Garcia», a Imitació del foc. Rosselló exalta la blancor de la mà de vori que pentina l'atzabeja dels cabells amb aquesta hiperbòlica i irònica imatge a la manera quevedesca que el rector de Vallfogona ja havia assajat primer en el sonet «A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil», dins RECTOR DE VALLFOGONA. Antologia poètica. A cura d'Albert Rossich. Santes Creus: Fundació Roger de Belfort, 1985, p. 26. 145 Rosa Delor 27. Però no sempre actua així, per això la intuïció que a l'origen hi ha el model de la doppia sembla reforçar-se. Petrarca de les vuit sextines que va escriure només en la meitat va seguir l'ordre de la primera estança. En les quatre primeres va actuar arbitràriament, com Dante. Indico els números dels versos de la tornada respecte a la primera estança que sempre és 246 i entre claudàtors el núm. de la sextina, Petrarca.

Almaig, 2015

SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2015

Resum: La poesia de Rosselló-Pòrcel és una obra de dimensió limitada, però d'una gran diversitat. En els últims anys s'ha estudiat amb precisió la presència d'un llegat postsimbolista. En aquest article s'analitza un aspecte menystingut: el sentit de la presència de mons urbans en la poesia de Rosselló-Pòrcel. El poeta experimenta amb un nou concepte de la metàfora i incorpora els elements que componen l'escenari urbà nomenats amb ajuda d'un lèxic despullat del tabú del prosaisme. L'adjectivació, a més, farà possible unir l'experiència del que és descriptiu amb la desrealització de l'objecte contemplat. L'anàlisi detinguda de tres poemes complementa la reflexió.