Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
2023, El gran canvi La fundació de les primeres ciutats romanes al nord-est de la Hispània Citerior
…
34 pages
1 file
Over the course of it history, Empúries has always been a unique city. Its peculiarity is especially evident, in that it is the only case in the Iberian Peninsula where there was a Greek city on the site before the Roman one. This was, without a doubt, a determining factor, in the same way as were all the political and military actions related to Empúries from the Second Punic War onwards. M. Porci Cato’s campaign, at the beginning of the 2nd century BC, against a coalition of Iberian peoples and the creation, shortly afterwards, of a fortified military installation next to the ancient Greek nucleus, were the main events prior to the new urban foundation in the upper part of the Emporitan hill, which occurred in the first quarter of the 1st century BC. The dense Emporitan historiography, based on classical sources and archaeological evidence, has been complex and has led to various interpretations. The archaeological data we have available to us today from the various sectors of the city lead to the foundation being dated between the years 90‑75 BC. However, there are still large areas of its urban layout to explore. In this nucleus, Caesar left legionnaires from his army, possibly to refound the city as a colony. Later, the Municipium Emporiae, created in the Augustan period, united the Greek and Roman cities in a single enclosure, which evolved until the abandonment of the site at the end of the High Empire.
The excavation of the surface levels of the part of Kardo B, in the Roman city of Empüries, between the transversal wall and the forum, which was carried out in spring 1990, gave rise to the discovery of a considerable ammount of archaeological material, the analysis of which has enabled us to confirm the date of the abandonment of the Roman city to the last thirty years ot the 3rd. century A.D.
Cypsela: revista de …, 2008
Entre el 17 d'abril i el 13 de juny de 1990 es va procedir a l'excavació del kardo B de Ia ciutat romana d'Empiiries, en el tram comprès entre Ia muralla trans-versal que probablernent divideix la ciutat d'est a oest i l'àrea del fèrum (figs. 1-3). Els objectius de Ia inter-venció residien ...
Homenatge al Dr. Alberto López Mullor, Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura, 2020
A fundamental part of the thesis of Alberto López Mullor, dedicated to the study of thin-walled pottery in Catalonia, was the review of the collection of the Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, with which it had a direct link during many years of his career as an archaeologist. In this paper, we present the roman thin-walled pottery that come from new chronological contexts from the last excavations of the Roman forum and the public terms carried out at the site.
L’Empúries de l’antiguitat tardana, malgrat les importants restes que ens ha llegat, ha estat fins fa relativament pocs anys el període més desconegut de la seva llarga història. Tradicionalment, hom havia vist aquesta etapa com una edat fosca, una avantsala del període medieval, és a dir, com una continuada i obscura decadència sense gran interès científic ni històric. I això malgrat que per arribar als estrats que posseïen les preuades restes d’època clàssica calia, necessàriament, obrir el terreny i perforar els nivells arqueològics tardoantics, la qual cosa semblaria que hagués hagut de cridar l’atenció sobre la seva importància. Aquest fet resulta encara més sorprenent si hom té present que a la primera meitat del segle XIX es realitzaren a Empúries unes breus, però interessants, excavacions a l’àrea de la Neàpoli que no solament posaren al descobert restes d’aquest període (una basílica paleocristiana i part del seu cementiri annex), sinó que alhora aquestes restes foren correctament interpretades pels seus excavadors. Tanmateix, malgrat els magnífics resultats obtinguts, al cap de poc temps l’exploració fou abandonada i no s’intentà tornar a fer cap nova intervenció, amb mitjans humans i materials públics, fins a principis del segle XX quan la Junta de Museus de Barcelona3 decidí actuar-hi. És a dir, s’ha donat la contradicció que l’Empúries tardoantiga malgrat ésser la primera en ser descoberta arqueològicament ha estat la darrera en ésser estudiada i investigada científicament.4 En conseqüència, l’objectiu d’aquest treball és destriar les motivacions polítiques, jurídiques i socials que portaren a les autoritats públiques de Girona a intervenir a Empúries en una data tan primerenca i descriure el desenvolupament de les excavacions, per així poder comprendre els motius que dugueren al seu sobtat abandó.
Les darreres intervencions arqueològiques a Empúries s’emmarquen en els projectes de recerca endegats tant a la ciutat grega, amb la continuació de les excavacions al sector de l’estoa, com a la ciutat romana, dins del projecte d’excavació de la Insula 30 i els carrers que l’envoltaven. Cal destacar també la documentació d’un nou sector de necròpolis al sud de la zona actual d’aparcament, com a resultat de les excavacions realitzades amb motiu de la construcció del futur Centre de Recepció de Visitants. Aquesta intervenció ha aportat dades importants sobre els espais funeraris de la ciutat, tant d’època grega (s. V-III aC) com d’època imperial romana (s. II dC), dos nous conjunts d’enterraments que aparegueren separats per una etapa en què aquesta àrea suburbana va conèixer altres usos diferents.
d'Empúries intenta establir les línies d'actuació futures dels programes de recerca, documentació, conservació i difusió d'Empúries fins a l'any 2008. Pretén també ordenar les infraestructures museístiques i de serveis existents i projectar les instal·lacions necessàries per al seu correcte desenvolupament patrimonial.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
Boletín del Museo Arqueológico Nacional 42, 2023
… : revista de món …, 2002
XVI REUNIÓN TÉCNICA DE CONSERVACIÓN-RESTAURACIÓN Documentar en la conservación-restauración. Métodos y nuevas tecnologías, 2020
Sessió d'Estudis Mataronins, 1995
Empúries. Revista d’Arqueologia del Món Antic, 2018
Índice Histórico Español, 2021