Els Orígens dels impresos periòdics als Països Catalans

Caplletra 31, 2001

En aquest article sobre els orígens de la paremiografia catalana contemporània, ens ocuparem de les compilacions que, al segle XVIII i en l’àmbit català, foren fruit de les inquietuds lexicogràfiques que produí la Il·lustració arreu d’Europa, amb creació d’acadèmies per a la fixació normativa de les llengües i amb la corresponent confecció de diccionaris.

SALGADO, F. (coord.), Història de la premsa diària de Barcelona, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2018, p.87-97.

L’origen de la premsa a Catalunya es remunta molt abans del naixement del Diario de Barcelona. L’any 1792, en el moment de fundar-se el primer diari, la capital catalana ja comptava amb una gran experiència en la publicació de notícies de forma periòdica, gràcies, sobretot, al bagatge acumulat per les impremtes de la ciutat durant més de cent anys. A l’aparició del fenomen hi va contribuir, també, l’existència d’un públic lector molt avesat en el consum d’una gran varietat de productes impresos, entre els quals figurava la premsa. El propòsit d’aquesta comunicació és explicar les condicions que, al llarg del darrer quart del segle XVII, van fer possible la consolidació de la premsa a Catalunya. El treball té també com a objectiu assenyalar-ne les característiques de la que es publicava a l’època moderna i, a la vegada, mostrar com les pràctiques de producció periodística emprades en aquell moment ja prefiguraven una forma de tractar la informació que, amb els anys, donaria pas a l’anomenada premsa de masses.

2006

Institut d'Estudis Catalans, 2020

Aquest text tracta sobre el que va ser un lema de gran consens social i polític des de mitjans del segle passat, «Catalunya, un sol poble». El text discuteix l’evolució i l’actualitat del projecte. És un dels document annexos que formen part dels treballs de base per al projecte presentat a l’Institut d’Estudis Catalans per a la realització d’un informe sobre l’estat de la cohesió social a la Catalunya del segle XXI. Per tal de redactar l’informe final s’ha disposat de diversos documents preliminars sobre els àmbits específics que es consideren propis de la cohesió social. El conjunt dels documents a: https://cohesio-social.iec.cat/

2012

Queda prohibida la reproducció total o parcial d'este llibre, com també la inclusió en un sistema informàtic, i la transmissió en qualsevol forma o mitjà, siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, registre o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. Als meus pares, Leo i Jesús, i als meus germans, Xavier, Pasqual i M. Jesús, per la seua comprensió i paciència.

This paper analyses the use of Catalonian language in prehistory and archaeology research journals published in the Catalonian countries. We consider the importance of using this specific language as a vehicle for spreading the results of research.

Revista de Catalunya 125, 135-166, 1998

L'any 1905, Lluís Nicolau d'Olwer publicà un article cabdal per a la història de la literatura catalana, intitulat "Sobre les fonts catalanes del Tirant lo Blanc", on aportava la localització de diversos passatges del Tirant que procedien d'obres de Llull, Guillem de Cervera, Pacs, Bernat Metge... Amb això, s'hi demostrava que el Tirant era una obra catalana i que allò de ser-ne resultat d'una doble traducció (de l'anglès al portuguès i del portuguès al català) era una ficció dels paratextos que acompanyen la novel·la, això és, la dedicatòria i el colofó. Sobre la raó que devia motivar la inclusió d'aquesta ficció, he formulat una possible explicació contextual, relacionada amb la persecució inquisitorial de la Bíblia valenciana (GUIA 1996: 201-2), la qual té el mèrit, si més no, de ser l'únic intent d'explicació, que jo sàpiga, que hom ha donat d'aquesta insòlita ficció.

Este texto analiza el nivel de conocimiento que actualmente tenemos sobre esta práctica profesional que fue responsable de la producción bibliográfica durante casi trescientos años. Nos interesa enfatizar aquellas certezas que se han repetido con el tiempo, y de las cuales no tenemos ninguna noticia documental o bibliográfica conservada como la actividad gremial o la aplicación de las leyes de imprenta en territorio americano. Se pretende trasladar nuestra interpretación histórica hacia las prácticas culturales de los hombres y las mujeres que producían una mercancía tanto alabada como perseguida.

2012