
Francesc Massip
Francesc MASSIP BONET, doctor en Història de l’Art (1986) i en Filologia Catalana (1999), Catedràtic d’Història del Teatre de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha ensenyat a les Universitats de Barcelona, Autònoma de Bellaterra i Girona i a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha estat professor convidat de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) i del Centro Nacional de las Artes (México D.F.). Ha publicat una trentena de llibres i centenars d’articles en les principals llengües d’Europa i Amèrica, particularment sobre teatre i dansa medieval, del Renaixement i del Barroc, així com aspectes vinculats al teatre popular i les tradicions folklòriques. Ha participat amb ponències i comunicacions a més d’un centenar de Congressos Internacionals, i ha muntat diversos espectacles de la tradició medieval i del Renaixement. Ha obtingut el Premi Massó i Torrens (1987) i Jaume I (1990) de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat President de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médiéval. Coordina el Grup de Recerca Consolidat LAiREM 2017 SGR 1514 i forma part del grup de recerca ICONODANSA i del Projecte I D HAR2017-85625-P. Les seves línies de recerca són: Teatre i Dansa Medievals, Iconografia i Espectacle, Crítica Teatral, Literatura i Art, Etnoteatre i etnodansa. Entre els seus llibres destaquen: La Festa d'Elx i els misteris medievals europeus (1991), El Teatro Medieval (1992), La ilusión de Ícaro (1997), La monarquía en escena (2003), El baile: conjuro ante la muerte (2004), Història del Teatre Català (2007), A cos de rei (2010) o Those Dark Ages Revisited. New Perspectives for the Study of Medieval and Early Modern Culture (Reichenberger 2014), així com els volums en coedició Danses imaginades Danses relatades. // Iconography of Dance from Classical to Middle Age (ICAC 2014), Teatralitat popular i tradició (2015), La teatralitat medieval i les seves pervivències (UB 2017), Ara ve Nadal! (Afers 2018), Good Tidings made Visible: Re-enactments of the Nativity from the Middle Ages to the Present (Reichenberger 2020), Comedia de corte: La Vesita de Joan Fernández de Heredia (SEMYR 2020).
less
Related Authors
Fjodor Uspenskij
Vinogradov Russian Language Institute
Florin Curta
University of Florida
Stéphane Péquignot
Ecole Pratique des Hautes Etudes
Sara Offenberg
Ben Gurion University of the Negev
Andreas Rhoby
Austrian Academy of Sciences
Robert Marcoux
Université Laval
Arturo Tello Ruiz-Pérez
Universidad Complutense de Madrid
Matteo Cambi
Università di Pisa
Marta Serrano Coll
Universitat Rovira i Virgili
Klaniczay Gabor
Central European University
InterestsView All (17)
Uploads
Papers by Francesc Massip
Sala de Graus, Campus Catalunya. Universitat Rovira i Virgili, Tarragona
Universitat Rovira i Virgili at Tarragona. Sala de Graus, Campus Catalunya.
Sala de Graus de la Facultat de Lletres, Universitat Rovira i Virgili.
Av. Catalunya, 35, Tarragona
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/mans/pastorets-100-el-congres-el-nadal-en-escena-de-la-universitat-rovira-virgili/audio/941506/
A partir de l’expansió mediterrània dels segles XIII i XIV, la Corona catalanoaragonesa esdevingué una cruïlla geopolítica i social que també cristal•litzà en l’aspecte artístic i iconogràfic i en la documentació històrica, literària, musical i coreogràfica. Les tradicions líriques trobadoresques i joglaresques occitanocatalanes, franceses, andalusines i castellanes, la influència dels mestratges de dansa italiana, així com les coreografies representatives dels gremis urbans, les pràctiques rituals cristianes o les performances rurals constitueixen algunes de les contribucions que se situen a l’origen de la corèutica d’aquests territoris.
Fruit de tot plegat, avui dia encara perviuen una apreciable quantitat de manifestacions festives arrelades en les pràctiques coreomusicals i representatives que es perfilen a la llum de les traces artístiques medievals.
El projecte d’exposició itinerant El teatre del cos està produït pel Museu Etnològic de Barcelona i elaborat per membres dels grups d’investigació LAiREM i ICONODANSA, coordinats des de la Universitat Rovira i Virgili. El teatre del cos veu la llum per primera vegada a la Biblioteca de Catalunya, on es combina l’esquema estructural dels panells basat en els eixos: entorns, figures i corèutica, amb l’exhibició de diferents materials bibliogràfics i documentals d’aquesta biblioteca relacionats de manera directa o indirecta amb la dansa i organitzats a partir dels vèrtexs: Música i coreografia; Iconografia de la dansa; La dansa de la mort; Els estudis monogràfics i La dansa en la literatura catalana.
Editors: Raül Sanchis Francés i Francesc Massip
Lloc d’edició: Catarroja – Barcelona
Editorial (Coedició): Afers / ICONODANSA / LAiREM
Data: 2017
Pàgines: 378
Idiomes dels textos: català i castellà (els articles en portuguès han estat traduïts)
ISBN: 978-84-16260-42-3
Preu: 22 €
Índex:
1. La representació festiva i el món islàmic.
2. Moros i cristians al País Valencià.
3. Moros i cristians a la península Ibèrica.
4. Moros i cristians a Amèrica.
5. Ritus, cerimònies i altres màscares festives.
Resum:
La dansa dels altres. Identitat i alteritat en la festa popular, és un ampli recull d’estudis a l’entorn de l’altra banda de l’alteritat: la identitat. La necessitat de l’antagonisme per definir-se ha generat relats i ficcions de llarga alenada en totes les cultures. El combat d’oposats és un dels arguments més transitats per l’espectacle escènic i dancístic de tots els temps, com ho demostren la gran quantitat de pervivències tradicionals arreu del món. En aquest llibre hi concorren investigadors de diverses procedències i especialitats interessats en desgranar les múltiples cares d’una figura festiva ancestral i prolífica: la de l’altre.
Al llarg de la història, als europeus els ha atemorit, obsessionat i, fins i tot, fascinat la idea de l’altre, una imatge abstracta, vaga i de contorns difícils de precisar. Ara relacionada amb construccions conceptuals mítiques com la del salvatge, ara projectada sobre figures de base real i històrica com la d’àrabs, turcs, gitanos i indígenes africans, asiàtics o americans, la idea de l’altre ha estat un dels motors més prolífics en la construcció de les narracions festives. El teatre, l’espectacle, la dansa i la música de caràcter tradicional i popular estan farcits de personatges que encarnen la diferència a través d’aspectes mítics, llegendaris, ètnics, religiosos, polítics o, fins i tot, antropomòrfics. Hom hi pot trobar en festivitats com el Corpus, el Carnestoltes o les festes majors d’arreu, danses de salvatges, de moros, de cristians, d’indis, de folls, de gegants, però també de dimonis, d’àngels, de monstres, de fenòmens o d’animals fingits. En definitiva, tot un complex univers que es pot aixoplugar sota el paraigua de l’alteritat, un concepte filosòfic encunyat fa uns anys però que en realitat és antic i està íntimament relacionat amb la definició del jo per oposició a l’altre. Així, el diàleg festiu entre els uns i els altres amaga un relat que ens permet resseguir l’evolució de les interrelacions entre diferents identitats al llarg dels segles. La dansa dels altres aprofundeix en l’estudi d’aquestes relacions, principalment al voltant de les festes de moros i cristians, a partir dels materials documentals historiogràfics, etnogràfics i iconogràfics més diversos i des de diferents branques del coneixement com ara l’antropologia cultural, la història, la sociologia, la filologia, la història del
teatre i de la dansa, la musicologia, etc.
Per comprar aquest llibre / To buy this book / Para comprar este libro:
http://editorialafers.cat/botiga/ca/actes-i-congressos/426-la-dansa-dels-altres-identitat-i-alteritat-en-la-festa-popular-
9788416260423.html
Cita bibliogràfica / Bibliographic citation / Cita bibliográfica:
Sanchis Francés, Raül & Massip, Francesc (eds.) (2017). La dansa dels altres. Identitat i alteritat en la festa popular.
Catarroja / Barcelona: Afers / ICONODANSA / LAiREM.