
Jordi J Busquet Duran
Currículum Vitae. Dr. Jordi Busquet Duran
Doctor en sociología y licenciado en Ciencias económicas por la Universitat Autònoma de Barcelona.
Profesor titular de Sociología de la Facultad de Comunicación y Relaciones Internacionales Blanquerna (Universidad Ramon Llull).
Responsable de la red de investigación EIDOS de la Universidad Ramon Llull.
Ha dirigido o participado en diversos proyectos de investigación en el campo de la cultura y la comunicación a nivel catalán, español y europeo.
Ha sido galardonado por los VIII Premios a la Investigación de la Comunicación de Masas otorgado per la Generalitat de Catalunya con la obra: La cultura i la comunicació de masses a debat (els intel·lectuals i l’anàlisi de la cultura).
Es (co)director del nuevo diccionario terminológico de sociología realizado por el TERMCAT (Centre de terminologia).
Es (co)director de la colección de libros de divulgación científica Vull saber que publica la Universitat Oberta de Cataluña.
Investigador principal del proyecto: La brecha digital generacional. Conflictos potenciales entre adultos y adolescentes en el hogar (DIGECON) (Plan Estatal I + D + I desde 2014 hasta 2016). Ha dirigido: El uso de las TIC y la brecha digital entre adultos y adolescentes (AUSTICA) (2010-12); Infancia, violencia y televisión. Los Espacios Informativos y los imaginarios de la violencia en los niños y preadolescentes (INVIOTEL) (2006-08).
Es autor o coautor de numerosos artículos científicos en el campo de la sociología de la cultura y la comunicación. Dentro de su trayectoria académica y científica se pueden destacar los siguientes textos publicados:
BUSQUET, J.; CALSINA, M.; MEDINA, A.: FLAQUER, LL. (2020), 262 conceptos clave de sociología. Barcelona: UOC.
BUSQUET, J.; CALSINA, M.(cord) (2019). Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia. https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269
BUSQUET, J.; MEDINA, A. (2019). La recerca en comunicació. Què hem de saber? Quins passos hem de seguir? Barcelona: Editorial UOC.
BUSQUET, J.; BALLANO, S.; MEDINA, A; SASTRE, X.; ESTEBAN, A. (2018). ”La encrucijada de la educación en la era digital. El reto de las TIC en las escuelas”. A Jimenez, E. (ed.). Entre selfies y whatsapps. Oportunidades y riesgos para la infancia y la adolescencia conectada. Barcelona: Gedisa.
BUSQUET, J.; MEDINA, A. (2018), Investigar en comunicación.Barcelona: Editorial UOC.
BUSQUET, J. (ed.) (2017), Los nuevos escenarios de la cultura en la era digital. Barcelona: Editorial UOC.
GARRIDO, M.; BUSQUET, J.; MUNTÉ, R. A. (2016). From ICT to ICRT. A study of ICT use and the digital divide among adults and adolescents in Spain. Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura. Núm. 54. Pag. 44-57.
BUSQUET, J.; CALSINA, M.; MEDINA, A. (2015), 150 conceptos clave de sociología. Barcelona: UOC.
BUSQUET, J.; MEDINA, A. (2014). Invitación a la sociología de la comunicación. Barcelona: Editorial UOC.
BUSQUET, J. (Ed.) (2014). La violencia en la mirada. Conflicto, infancia y televisión. Barcelona: Trípodos.
BUSQUET, J.; URIBE, A. C. (2013). 'The Use of Information and Communication Technologies (ICTs) and the Digital Divide Among Adults and Teenagers: Initial Theoretical Considerations Around a Supposed Generational Conflict'. Life Without Media. Frankfurt: Peter Lang. pp.87-102.
BUSQUET, J.; URIBE, A. C. et. alt. (2012) 'La bretxa è mobile. La fractura digital generacional a Catalunya'. Societat Catalana 2012, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, pp.187-206.
BUSQUET, J. (2012). Pierre Bourdieu. La vida com a Combat. Barcelona: UOC:
BUSQUET, J. (2011). L'esnobisme. Barcelona: UOC.
BUSQUET, J. (2008), Lo sublime y lo vulgar. La 'cultura de masas' o la pervivencia del mito. Barcelona: Ediciones UOC.
BUSQUET, J. (2006). La cultura. Barcelona:UOC.
BUSQUET, J. (2005), Els escenaris de la cultura. Formes simbòliques i públics a l'era digital. Barcelona: Trípodos.
WILLIAMS, G.; STRUBELL, M.; BUSQUET, J. (2006). Detecting and Removing Obstacles to the Mobility of Foreign Language Teachers. Brusseles: Comissió europea;
BUSQUET, J.; MEDINA, A.; SORT, J. (2006), La recerca en comunicació. Què s'ha de saber? Quins passos s'han de seguir. Barcelona: Editorial UOC.
PUJOL, J. Mª (CORD) (2002); AIATS, J.; BUSQUET, J.; ROVIRÓ, I; ROVIRÓ, X. Benvingut al Club de la Sida i d'altres llegendes d'actualitat. Barcelona: Altafulla i CPCPPC, 2002.
BUSQUET, J. (2001), "Cultura i valors", a VV. AA.: Catalunya i Espanya. Fets i actituds diferencials. Barcelona: Proa, pp.86-108.
Supervisors: Lluís Flaquer Vilardebò
Address: Facultat de comunicació i Relacions Internacionals
Plaça Joan Corominas s/n Barcelona 08001
Doctor en sociología y licenciado en Ciencias económicas por la Universitat Autònoma de Barcelona.
Profesor titular de Sociología de la Facultad de Comunicación y Relaciones Internacionales Blanquerna (Universidad Ramon Llull).
Responsable de la red de investigación EIDOS de la Universidad Ramon Llull.
Ha dirigido o participado en diversos proyectos de investigación en el campo de la cultura y la comunicación a nivel catalán, español y europeo.
Ha sido galardonado por los VIII Premios a la Investigación de la Comunicación de Masas otorgado per la Generalitat de Catalunya con la obra: La cultura i la comunicació de masses a debat (els intel·lectuals i l’anàlisi de la cultura).
Es (co)director del nuevo diccionario terminológico de sociología realizado por el TERMCAT (Centre de terminologia).
Es (co)director de la colección de libros de divulgación científica Vull saber que publica la Universitat Oberta de Cataluña.
Investigador principal del proyecto: La brecha digital generacional. Conflictos potenciales entre adultos y adolescentes en el hogar (DIGECON) (Plan Estatal I + D + I desde 2014 hasta 2016). Ha dirigido: El uso de las TIC y la brecha digital entre adultos y adolescentes (AUSTICA) (2010-12); Infancia, violencia y televisión. Los Espacios Informativos y los imaginarios de la violencia en los niños y preadolescentes (INVIOTEL) (2006-08).
Es autor o coautor de numerosos artículos científicos en el campo de la sociología de la cultura y la comunicación. Dentro de su trayectoria académica y científica se pueden destacar los siguientes textos publicados:
BUSQUET, J.; CALSINA, M.; MEDINA, A.: FLAQUER, LL. (2020), 262 conceptos clave de sociología. Barcelona: UOC.
BUSQUET, J.; CALSINA, M.(cord) (2019). Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia. https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269
BUSQUET, J.; MEDINA, A. (2019). La recerca en comunicació. Què hem de saber? Quins passos hem de seguir? Barcelona: Editorial UOC.
BUSQUET, J.; BALLANO, S.; MEDINA, A; SASTRE, X.; ESTEBAN, A. (2018). ”La encrucijada de la educación en la era digital. El reto de las TIC en las escuelas”. A Jimenez, E. (ed.). Entre selfies y whatsapps. Oportunidades y riesgos para la infancia y la adolescencia conectada. Barcelona: Gedisa.
BUSQUET, J.; MEDINA, A. (2018), Investigar en comunicación.Barcelona: Editorial UOC.
BUSQUET, J. (ed.) (2017), Los nuevos escenarios de la cultura en la era digital. Barcelona: Editorial UOC.
GARRIDO, M.; BUSQUET, J.; MUNTÉ, R. A. (2016). From ICT to ICRT. A study of ICT use and the digital divide among adults and adolescents in Spain. Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura. Núm. 54. Pag. 44-57.
BUSQUET, J.; CALSINA, M.; MEDINA, A. (2015), 150 conceptos clave de sociología. Barcelona: UOC.
BUSQUET, J.; MEDINA, A. (2014). Invitación a la sociología de la comunicación. Barcelona: Editorial UOC.
BUSQUET, J. (Ed.) (2014). La violencia en la mirada. Conflicto, infancia y televisión. Barcelona: Trípodos.
BUSQUET, J.; URIBE, A. C. (2013). 'The Use of Information and Communication Technologies (ICTs) and the Digital Divide Among Adults and Teenagers: Initial Theoretical Considerations Around a Supposed Generational Conflict'. Life Without Media. Frankfurt: Peter Lang. pp.87-102.
BUSQUET, J.; URIBE, A. C. et. alt. (2012) 'La bretxa è mobile. La fractura digital generacional a Catalunya'. Societat Catalana 2012, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, pp.187-206.
BUSQUET, J. (2012). Pierre Bourdieu. La vida com a Combat. Barcelona: UOC:
BUSQUET, J. (2011). L'esnobisme. Barcelona: UOC.
BUSQUET, J. (2008), Lo sublime y lo vulgar. La 'cultura de masas' o la pervivencia del mito. Barcelona: Ediciones UOC.
BUSQUET, J. (2006). La cultura. Barcelona:UOC.
BUSQUET, J. (2005), Els escenaris de la cultura. Formes simbòliques i públics a l'era digital. Barcelona: Trípodos.
WILLIAMS, G.; STRUBELL, M.; BUSQUET, J. (2006). Detecting and Removing Obstacles to the Mobility of Foreign Language Teachers. Brusseles: Comissió europea;
BUSQUET, J.; MEDINA, A.; SORT, J. (2006), La recerca en comunicació. Què s'ha de saber? Quins passos s'han de seguir. Barcelona: Editorial UOC.
PUJOL, J. Mª (CORD) (2002); AIATS, J.; BUSQUET, J.; ROVIRÓ, I; ROVIRÓ, X. Benvingut al Club de la Sida i d'altres llegendes d'actualitat. Barcelona: Altafulla i CPCPPC, 2002.
BUSQUET, J. (2001), "Cultura i valors", a VV. AA.: Catalunya i Espanya. Fets i actituds diferencials. Barcelona: Proa, pp.86-108.
Supervisors: Lluís Flaquer Vilardebò
Address: Facultat de comunicació i Relacions Internacionals
Plaça Joan Corominas s/n Barcelona 08001
less
Related Authors
Alisa Perren
The University of Texas at Austin
Art Raney
University at Buffalo, State University of New York
Mark Deuze
University of Amsterdam
David Seamon
Kansas State University
Nicholas Bowman
Texas Tech University
Ruchi K Jaggi
Symbiosis International University Pune India
Maria Immacolata Vassallo de Lopes
Universidade de São Paulo
Luis M Romero-Rodriguez
Universidad Rey Juan Carlos
Ignacio Iriarte
CONICET
Cuadernos de Literatura
Pontificia Universidad Javeriana
InterestsView All (11)
Uploads
Papers by Jordi J Busquet Duran
A pesar de sus connotaciones negativas, los conflictos están presentes en todo
tipo de relaciones humanas. El conflicto y la violencia han sido factores decisivos
en la historia de la humanidad y se han convertido en uno de los principales
factores de cambio y transformación. El conflicto está presente tanto
en las relaciones interpersonales a pequeña escala como en las relaciones entre
Estados a escala internacional. No es un tema sencillo. Hay multitud de
conflictos en multitud de ámbitos sociales. Su amplitud e intensidad varían
mucho según las circunstancias históricas.
Este módulo es una introducción a la sociología del conflicto. En estos materiales
se explica qué es el conflicto, cuáles son sus principales actores, el campo
donde se produce, su dinámica temporal, sus causas y consecuencias. También
se hace una exposición ordenada de las principales aportaciones a su estudio.
El enfoque es claramente sociológico. No obstante, no podemos ignorar las
aportaciones que se han hecho al tema por parte de la psicología social, la
antropología, la ciencia política y la teoría de la comunicación. En el texto se
exponen, de forma sintética, las principales contribuciones a su estudio, especialmente
desde el campo del marxismo, el funcionalismo y el interaccionismo
simbólico. En este sentido, destacamos, entre otras, las aportaciones de
Karl Marx, Max Weber, George Simmel, Pierre Bourdieu, Michel Wieviorka,
Lewis Coser, Ralf Dahrendorf y Randall Collins.
También se ponen de manifiesto las principales manifestaciones del conflicto
en el mundo actual. Se tratan temas como la pobreza, la exclusión social, el
etnocentrismo y la discriminación social. Una consideración especial merece
el tema del terrorismo y de la guerra, que son situaciones extremas que ponen
en riesgo la convivencia y las relaciones sociales. También se trata el tema del
conflicto y la violencia en determinados ámbitos de la vida cotidiana como,
por ejemplo, la violencia sexista y el acoso escolar.
Finalmente, se analiza el papel de los movimientos sociales que a menudo
canalizan la inquietud y la desazón ciudadana ante ciertas injusticias. También
se explica muy brevemente cuál es el tratamiento mediático del conflicto por
parte de la teoría de la agenda setting y por parte del framing.
A pesar de sus connotaciones negativas, los conflictos están presentes en todo
tipo de relaciones humanas. El conflicto y la violencia han sido factores decisivos
en la historia de la humanidad y se han convertido en uno de los principales
factores de cambio y transformación. El conflicto está presente tanto
en las relaciones interpersonales a pequeña escala como en las relaciones entre
Estados a escala internacional. No es un tema sencillo. Hay multitud de
conflictos en multitud de ámbitos sociales. Su amplitud e intensidad varían
mucho según las circunstancias históricas.
Este módulo es una introducción a la sociología del conflicto. En estos materiales
se explica qué es el conflicto, cuáles son sus principales actores, el campo
donde se produce, su dinámica temporal, sus causas y consecuencias. También
se hace una exposición ordenada de las principales aportaciones a su estudio.
El enfoque es claramente sociológico. No obstante, no podemos ignorar las
aportaciones que se han hecho al tema por parte de la psicología social, la
antropología, la ciencia política y la teoría de la comunicación. En el texto se
exponen, de forma sintética, las principales contribuciones a su estudio, especialmente
desde el campo del marxismo, el funcionalismo y el interaccionismo
simbólico. En este sentido, destacamos, entre otras, las aportaciones de
Karl Marx, Max Weber, George Simmel, Pierre Bourdieu, Michel Wieviorka,
Lewis Coser, Ralf Dahrendorf y Randall Collins.
También se ponen de manifiesto las principales manifestaciones del conflicto
en el mundo actual. Se tratan temas como la pobreza, la exclusión social, el
etnocentrismo y la discriminación social. Una consideración especial merece
el tema del terrorismo y de la guerra, que son situaciones extremas que ponen
en riesgo la convivencia y las relaciones sociales. También se trata el tema del
conflicto y la violencia en determinados ámbitos de la vida cotidiana como,
por ejemplo, la violencia sexista y el acoso escolar.
Finalmente, se analiza el papel de los movimientos sociales que a menudo
canalizan la inquietud y la desazón ciudadana ante ciertas injusticias. También
se explica muy brevemente cuál es el tratamiento mediático del conflicto por
parte de la teoría de la agenda setting y por parte del framing.
La contaminació deliberada amb el virus de la sida també va ser notícia als diaris més seriosos el 1995 quan es va publicar que el sacerdot Michael Kennedy afirmava que una malalta de sida havia tingut relacions sexuals amb 80 homes a Dungarvan (Irlanda) només per venjar-se. Més tard es va demostrar que era fals.
Grau de credibilitat
La història de l'executiu infectat de sida té una credibilitat del 89% entre els 3.758 escolars catalans de 15 a 17 anys, segons l'enquesta que va fer entre gener i abril del 1996 el Grup de Recerca Folklòrica d'Osona i que acaba de sortir publicat pel departament de Cultura amb el títol Benvingut/da al club de la sida i altres rumors d'actualitat. Entre les històries escollides per saber el grau de coneixement dels joves n'hi ha que en el seu origen són reals però que l'efecte boca-orella o el paper d'altaveu dels mitjans de comunicació les converteixen en rumor o llegenda en altres països.
El noi que en un viatge per un país exòtic es desperta en una carretera sense un ronyó, el tràfic de donacions d'òrgans -denunciat al Brasil per una periodista que va guanyar el premi de l'agència Efe Rei d'Espanya 1996 per un reportatge que va resultar fals- i el restaurant xinès -o bé un McDonald's- on descobreixen una dent de rata són algunes de les notícies publicades que en molts casos són rumors o llengedes. Per obra i miracle de la premsa del cor, els rumors són avui dia més presents que mai.
Rumorologia a flor de pell
Algunes d'aquestes històries estigmatitzen un col·lectiu ètnic, o bé ens les apropiem com a veritables perquè ens queden massa lluny, o bé circulen entre amics i familiars, com la història de l'home del sac. En altres casos, no s'ha sabut reconstruir el recorregut del rumor però al final ha resultat tràgic per a la reputació d'una persona, d'un col·lectiu i, fins i tot, d'un equip de govern com el de l'Ajuntament de Manlleu, que en les eleccions del 1999 va perdre l'alcaldia després que circulés entre la població que el col·lectiu magribí rebia subvencions per comprar de franc en alguns supermecats.
La rumorologia no és un camp d'estudi que hagi nascut fa dos dies. L'equip format per Jaume Aiats (UAB), Jordi Busquet (URL), Josep M. Pujol (URV), Ignasi Roviró (URL) i el professor de l'Institut Jaume Callís de Vic Xevi Roviró han fet aquesta recerca centrada en els rumors, un tema que ja va ser objecte d'estudi a finals del segle XIX en la revista francesa Mélusine, quan es va analitzar el rumor aparegut a la premsa parisenca sobre una princesa russa que havia deixat un llegat de 100.000 francs a qui fos capaç d'estar-se 366 dies a l'interior d'una capella construïda sobre la tomba on estava enterrada dins un taüt de vidre.
I que ningú es prengui de broma els rumors i llegendes. Si en periodisme es diu que són l'avantsala de la notícia, des del 1988 existeix la International Society for Contemporary Legend Research. De la mateixa manera que circulen molts acudits anònims, els autors d'aquest estudi afirmen que rumors i llegendes "apareixen espontàniament en converses i en vetllades i tenen per missió revelar l'ordre del món i reglamentar de passada la conducta humana" i aconsegueixen dosis grans de realitat quan estan introduïdes per l'expressió "això li va passar a un cosí d'un amic d'un conegut meu".
Notícies sobre rèptils
Els mitjans de comunicació, sobretot a l'estiu quan no hi ha notícies, donen cobertura a les llegendes fins al punt que l'expressió "serp d'estiu" té l'origen en les moltes notícies que es publiquen sobre aparicions de rèptils en pisos.
El cocodril, per cert, és un dels protagonistes d'una de les llegendes urbanes més conegudes. Robert Daley, un periodista del New York Times resumeix en un llibre del 1959 l'entrevista amb l'inspector general de clavegueres de Nova York en què s'explica el rumor -com un fet real- que s'hi van exterminar cocodrils el 1935. Aquesta llegenda es va consolidar com a real gràcies al cinema i la literatura. En altres casos és la publicitat la que utilitza aquestes narracions. El cas dels cocodrils, narració que l'equip de recerca català ha trobat recentment en magazins radiofònics, és un impossible, ja que aquest animal no pot sobreviure a les temperatures d'aquella ciutat.
El paper del cinema
L'estudi posa l'èmfasi en el paper del cinema per consolidar rumors -la casa embruixada, la fotografia d'una persona amb la soga al voltant del coll- i determina que la via de transmissió més important és la personal i directa, sobretot entre companys i amics.
Entre les variables que influeixen en la difusió del rumor, l'estudi conclou que es propaguen millor entre les noies, que presenten un coneixement superior en el cas de 14 històries sobre les 38 enquestades, mentre que els nois només les superen en 8 ocasions. Els rumors que circulen amb més intensitat entre les noies són sobretot històries d'aparicions, embruixaments i poltergeist, sexe i la ingestió d'immundícies, mentre que els nois només superen les noies en les històries còmiques, els prodigis sobrenaturals o algunes llegendes d'animals perillosos.
Els autors de l'estudi arriben a la conclusió que el rumors no tenen fronteres i que es propaguen en les converses. Per aquest motiu, la feina també és un dels indrets on circulen més rumors, sobretot amb afany de danyar la imatge del company. Desprestigiar marques, polítics rivals i fins i tot buscar l'escàndol per promoure una nova pel·lícula pot ser font de rumors i llegendes prefabricades.
• Por qué Pierre Bourdieu es uno de los intelectuales
europeos más reputados, más influyentes y, a
la vez, más controvertidos del siglo xx.
• Cómo influyeron los orígenes familiares y culturales
en su concepción del mundo.
• Cómo rompió moldes e innovó en el terreno de
la teoría y la investigación sociológica con la creación
de las nociones de habitus y de campo).
• Por qué ve la cultura y la educación como un elemento
legitimador del poder y de los privilegios.
• Cuál es el secreto de la distinción cultural.
• Qué es la violencia simbólica. Qué enigmas sostienen
el sistema de poder.
• Cómo su compromiso con los marginados lo convierte
en un referente de los movimientos sociales
alternativos
Obra original basada en una obra anterior, publicada por Proa en 1998 con el titulo El sublim i el vulgar. Els intel·lectuals i la "cultura de masses", y que gano el VIII premio de la Investigación sobre comunicación de masas de la Generalitat de Catalunya.
• Por qué la cultura es tan importante.
• A qué nos referimos cuando hablamos de cultura.
• Cuáles son sus concepciones clásicas.
• Qué es el estilo de vida.
• Qué vigencia tiene la cultura popular.
• Qué trascendencia tiene la cultura mediática.
• Cuál es la incidencia de la revolución digital en el
mundo cultural.