Papers by Neus López Mata
El dret a utilitzar la llengua pròpia existeix encara que la normativa legal no el proclami de ma... more El dret a utilitzar la llengua pròpia existeix encara que la normativa legal no el proclami de manera expressa o de forma clara, perquè, si no es gaudeix d’aquesta llibertat d’opció, esdevenen il·lusoris altres drets fonamentals i, per sobre de tots, el de llibertat d’expressió.
Els catalans, malgrat les vicissituds de més de mil anys d’història, han mantingut com a símbol d’identitat una llengua que actualment l’Estatut i altres instruments jurídics anomenen llengua pròpia. El dret a utilitzar aquesta llengua i a la normalitat en tots els àmbits és lògicament anterior a tota manifestació escrita o formulada de la normativa legal del propi dret.
En conseqüència, l’opció de l’ús de la llengua pròpia és el dret individual de les persones en particular dins les relacions comunitàries o socials, és la potestat de la utilització lliure de la pròpia llengua, és el dret a l’elecció lingüística en llibertat.
No obstant això a Catalunya, aquesta llibertat, consagrada al títol I de la Constitució, es percep en ocasions vulnerada. Les persones, des d’extremes perspectives filocatalanes o des d’una radical visió catalanofòbica, se senten agredides i compel·lides a utilitzar una llengua que no és la pròpia.
L’objectiu d’aquest article és evidenciar la influència de Carles Riba en els poemes de Jordi Cot... more L’objectiu d’aquest article és evidenciar la influència de Carles Riba en els poemes de Jordi Cots, bé per lectura directa o bé per compartir referents literaris, a través d’imatges i temes, des de la lectura en paral·lel de les seves creacions poètiques. Publicat a la Revista de Catalunya núm. 290 2015
La pervivència del tractat Περι υψου en l'eloqüència catalana del segle XVIII: Maians, Pou, Cap... more La pervivència del tractat Περι υψου en l'eloqüència catalana del segle XVIII: Maians, Pou, Capmany, Andrés, Madramany i Masdéu Introducció La sublimitat és, crec, la sensibilització d'una transcendència. Penso que, tot adonant-nos de la nostra feble labilitat humana, necessitem un vincle cap al més enllà que doni un cert sentit a tot plegat. Així, tot i que potser també enganyosament, l'instant efímer humà pot esdevenir momentàniament etern i en certa manera immortal, a través de certes manifestacions artístiques i, concretament, literàries.
pàg. 42) 7 Joan Triadú, La literatura catalana i el poble, Ed. Vergara 8 Función de la crítica y ... more pàg. 42) 7 Joan Triadú, La literatura catalana i el poble, Ed. Vergara 8 Función de la crítica y función de la poesía. Ed. Seix i Barral, Biblioteca Breve 9 Obres completes de Joan Maragall, Edició dels fills, vol. XX, pàg. 50 8 -La influència de Carles Riba en Jordi Cots -I ara comença el Noucentisme. És en el mateix any 1906 (tornem a la significació d'aquest any) que Eugeni d'Ors inicia el seu Glossari. Joan Fuster 10 diu que evidentment, en l'atmosfera d'aquells anys, la liquidació de l'anarquia postromàntica fou obra principal d'Eugeni d'Ors. Maragall, en certs aspectes, havia estat un modernista 11 . Ja Maragall és home de ciutat 12 . El Noucentisme té un to urbà -i, a la llarga, barceloní-13 , és esteticista, actua contra la disbauxa modernista, reclama l'ordre i la civilitat, el domini intel·lectual.
Uploads
Papers by Neus López Mata
Els catalans, malgrat les vicissituds de més de mil anys d’història, han mantingut com a símbol d’identitat una llengua que actualment l’Estatut i altres instruments jurídics anomenen llengua pròpia. El dret a utilitzar aquesta llengua i a la normalitat en tots els àmbits és lògicament anterior a tota manifestació escrita o formulada de la normativa legal del propi dret.
En conseqüència, l’opció de l’ús de la llengua pròpia és el dret individual de les persones en particular dins les relacions comunitàries o socials, és la potestat de la utilització lliure de la pròpia llengua, és el dret a l’elecció lingüística en llibertat.
No obstant això a Catalunya, aquesta llibertat, consagrada al títol I de la Constitució, es percep en ocasions vulnerada. Les persones, des d’extremes perspectives filocatalanes o des d’una radical visió catalanofòbica, se senten agredides i compel·lides a utilitzar una llengua que no és la pròpia.
Els catalans, malgrat les vicissituds de més de mil anys d’història, han mantingut com a símbol d’identitat una llengua que actualment l’Estatut i altres instruments jurídics anomenen llengua pròpia. El dret a utilitzar aquesta llengua i a la normalitat en tots els àmbits és lògicament anterior a tota manifestació escrita o formulada de la normativa legal del propi dret.
En conseqüència, l’opció de l’ús de la llengua pròpia és el dret individual de les persones en particular dins les relacions comunitàries o socials, és la potestat de la utilització lliure de la pròpia llengua, és el dret a l’elecció lingüística en llibertat.
No obstant això a Catalunya, aquesta llibertat, consagrada al títol I de la Constitució, es percep en ocasions vulnerada. Les persones, des d’extremes perspectives filocatalanes o des d’una radical visió catalanofòbica, se senten agredides i compel·lides a utilitzar una llengua que no és la pròpia.