Papers by Xavier Escribano
Editorial Síntesis, 2024
Reservados todos los derechos. Está prohibido, bajo las sanciones penales y el resarcimiento civi... more Reservados todos los derechos. Está prohibido, bajo las sanciones penales y el resarcimiento civil previstos en las leyes, reproducir, registrar o transmitir esta publicación, íntegra o parcialmente, por cualquier sistema de recuperación y por cualquier medio, sea mecánico, electrónico, magnético, electroóptico, por fotocopia o por cualquier otro, sin la autorización previa por escrito de Editorial Síntesis, S. A.
Paul Ludwig Landsberg (Bonn, 1901-Oranienburg, 1944) fou un destacat deixeble del filò... more Paul Ludwig Landsberg (Bonn, 1901-Oranienburg, 1944) fou un destacat deixeble del filòsof alemany Max Scheler. D’origen jueu i professor a la Universitat de Bonn fins al 1933, abandona el seu país arran de l’ascens de Hitler al poder. A la primavera de 1934, Joaquim Xirau, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, el convida a impartir conferències i cursos monogràfics en el marc de les activitats del Seminari de Pedagogia. Durant els cursos 1934-35 i 1935-36, Landsberg professarà a Barcelona cursos sobre sant Agustí, Maine de Biran, Nietzsche i Scheler. L’impacte de la seva persona i del seu mestratge perdurarà en el record de tota una generació de joves universitaris que participaven del clima intel·lectual afavorit per l’autonomia universitària i per la tasca animadora de Joaquim Xirau. Pròxim a la fenomenologia, a la filosofia existencial i al personalisme, fou especialment conegut per les seves reflexions sobre l’experiència de la mort i el problema moral del suïcidi. El seu tràgic final, mort d’inanició i d’esgotament al camp de concentració d’Oranienburg, subratllen encara més la unitat de pensament i vida que caracteritzà la seva obra.paraules clau: Paul Ludwig Landsberg, Universitat de Barcelona, experiència, mort, Nietzsche, Max Scheler.Paul Ludwig Landsberg (Bonn, 1901-Oranienburg, 1944) was a prominent student of the German philosopher Max Scheler. Born into a Jewish family, Landsberg was a professor at the University of Bonn until 1933, when he left his country at the time of Hitler’s rise to power. In spring 1934, Joaquim Xirau, dean of the Faculty of Philosophy and Letters of the University of Barcelona, invited him to give lectures and teach classes in the Seminar on Education. During the academic years 1934-35 and 1935-36, Landsberg led classes in Barcelona on St. Augustine, Maine de Biran, Nietzsche and Scheler. His personality and his teaching were to leave a lasting impression in the memory of an entire generation of young university students who joined in the intellectual climate fostered by university autonomy and by Joaquim Xirau’s encouragement. Drawing closely on Phenomenology, Existentialism and Personalism, Landsberg was especially known for his reflections on the experience of death and the moral problem of suicide. His own tragic end in the Sachsenhausen concentration camp, where he died of starvation and exhaustion, further underscores the unity of thought and life that typified his work.keywords: Paul Ludwig Landsberg, University of Barcelona, experience, death, Nietzsche, Max Scheler
En el món contemporani el cos humà es constitueix com un objecte visible fins a la transparència ... more En el món contemporani el cos humà es constitueix com un objecte visible fins a la transparència i modificable fins a la radical transformació, sotmès en bona mesura a la «tirania de la perfecció». En tal context, el cos que presenta alguna «discapacitat» (ingrat recordatori de la pròpia fragilitat humana) pot ser objecte amb massa freqüència d'una mirada evasiva i devaluadora. En diàleg amb el model social de teorització de la discapacitat, el nostre article presenta una exploració de l'experiència de la discapacitat, des de l'òptica de la descripció fenomenològica en primera persona i entenent el cos com a mediació en la relació del subjecte amb si mateix, amb el món i amb els altres. Des d'aquesta òptica s'analitza el cas de la dansa inclusiva o integrada com a mode de resposta estètica a la discapacitat, que implica una revalorització de la singularitat, una exploració del potencial de la seva específica fisicitat i poètica pròpia i un descobriment d'altres possibilitats d'habitar el món des del cos. Amb això es pretén avançar en el desenvolupament d'una pedagogia de la mirada capaç de copsar la igualtat en la diversitat. Paraules clau: cos, dansa inclusiva, discapacitat, paradigma del cos viscut. 1 Aquest article s'inscriu en el marc del projecte «Fenomenología del cuerpo y análisis del dolor II», finançat pel Ministerio de Economía, Industria y Competitividad (FFI2017-82272-P); i de Sarx (Grup de Recerca en Antropologia de la Corporalitat) 2017 SGR 317.
Sujeto encarnado y expresión creadora. aproximación al pensamiento de Maurice Merleau-Ponty
Journal of Medicine and Philosophy, May 18, 2019
In the context of the end of life, many authors point out how the experience of identity is cruci... more In the context of the end of life, many authors point out how the experience of identity is crucial for the well-being of patients with advanced disease. They define this identity in terms of autonomy, control, or dependence, associating these concepts with the sense of personal dignity. From the perspective of the phenomenology of embodiment, Kay Toombs and other authors have investigated the ways disease can impact on the subjective world of patients and have stressed that a consideration of this personal world can promote understanding and recognition of their experience. Based on the findings of qualitative studies of the perception of dignity and autonomy in patients at the end of life, this analysis assesses concepts such as being-in-the-world in illness, embodiment, lived body versus objective body or the gaze of the other from a Toombsian phenomenological perspective.
A humanistic perspective on the healing power of language at the end of life
Revista de antropología y filosofía de lo sagrado =, Dec 6, 2019
Using the guise of a simple supper of commemoration of the hundredth anniversary of the birth of ... more Using the guise of a simple supper of commemoration of the hundredth anniversary of the birth of a charismatic Protestant pastor, who had gathered around him a community of devoted disciples in a small village in Norway, Babette's Feast by Isak Dinesen shows us a banquet in which, through the food prepared with the eye of an artist, the senses are awakened for the first time to a kind of experience where what is corporal and what is spiritual cease to be at odds with each other. Thus, a reconciliation of a lost unity between the body and the soul, matter and spirit, is celebrated and achieved. From this first step, with which the fundamental internal fragmentation is overcome, the other levels of unity (unity with others, with the cosmos, and with God) occur in a chain sequence, so to speak. As in all religious situations, there occurs here the coming together of two orders that seem unreconciliable: the temporal and the eternal, the limited and the infinite, the profane and the sacred. The mediator between both orders is Babette, who takes on a genuine sacerdotal function. However, there is an unexpected inversion, and paradoxically what is profane and mundane comes to the rescue of what is spiritual and sacred.
RAPHISA REVISTA DE ANTROPOLOGÍA Y FILOSOFÍA DE LO SAGRADO, Dec 6, 2019
Using the guise of a simple supper of commemoration of the hundredth anniversary of the birth of ... more Using the guise of a simple supper of commemoration of the hundredth anniversary of the birth of a charismatic Protestant pastor, who had gathered around him a community of devoted disciples in a small village in Norway, Babette's Feast by Isak Dinesen shows us a banquet in which, through the food prepared with the eye of an artist, the senses are awakened for the first time to a kind of experience where what is corporal and what is spiritual cease to be at odds with each other. Thus, a reconciliation of a lost unity between the body and the soul, matter and spirit, is celebrated and achieved. From this first step, with which the fundamental internal fragmentation is overcome, the other levels of unity (unity with others, with the cosmos, and with God) occur in a chain sequence, so to speak. As in all religious situations, there occurs here the coming together of two orders that seem unreconciliable: the temporal and the eternal, the limited and the infinite, the profane and the sacred. The mediator between both orders is Babette, who takes on a genuine sacerdotal function. However, there is an unexpected inversion, and paradoxically what is profane and mundane comes to the rescue of what is spiritual and sacred.
Resum: L'anàlisi sistemàtica de la vivència de la corporalitat duta a terme per Edmund Husserl co... more Resum: L'anàlisi sistemàtica de la vivència de la corporalitat duta a terme per Edmund Husserl constitueix un punt de referència per a la reflexió contemporània sobre el cos, tant a dins com a fora de la tradició fenomenològica. En el nostre article ens proposem de fer una presentació d'alguns dels aspectes més significatius. Així, destaquem, en primer lloc, la importància del cos cinestèsic, és a dir, el cos com a òrgan sensorial lliurement mogut que compleix una funció constituent respecte a l'objecte percebut. Abordem a continuació el tòpic més recurrent de la fenomenologia de la corporalitat: la doble aprehensió o interpretació del cos com a cos físic i cos viscut, tot subratllant l'entrelligament d'ambdós aspectes en l'experiència no patològica del propi cos. Finalment, subratllem, amb Husserl, el paper prioritari del tacte en la constitució del propi cos i el caràcter essencialment tàctil de les ubiestèsies o sensacions localitzades que fan aparèixer el cos com a propi. Com a colofó, destaquem la recepció de la fenomenologia de la corporalitat husserliana en el pensament del fenomenòleg francès Maurice Merleau-Ponty i indiquem altres línies actuals de recerca.
El proposito del presente articulo es el de llevar a cabo una lectura en clave fenomenologica del... more El proposito del presente articulo es el de llevar a cabo una lectura en clave fenomenologica del film de Wim Wenders “El cielo sobre Berlin” (1987). La idea de una conciencia entrando en el mundo gracias a la participacion en la naturaleza material del cuerpo, siguiendo las expresiones de Husserl, puede conectarse con el film de Wenders interpretado aqui preferentemente como la “historia de una encarnacion”, es decir, la narracion del proceso a traves del cual un ser puramente espiritual e incorporeo (invisible, inaudible, intangible), que no participa de la naturaleza material y que, en consecuencia no habita nuestro mundo, llega a ser un individuo de carne y hueso, alguien que puede entrar plenamente en contacto con el mundo, consigo mismo y con los demas.
The purpose of our work is, first of all, to rekindle a sense of wonderment as the basic starting... more The purpose of our work is, first of all, to rekindle a sense of wonderment as the basic starting point for a philosophical reflection on the hand, initially focusing on the special versatility, ductility and protean character of the human hand. It is then a question of examining and reassessing its inimitable practical dimension, especially in the field of health, as an essential part of the art of healing and caring. Following the inspiration of classical works concerned with the relationship between doctor and patient, one might argue that in medical practice the hand maintains a balance between specialisation and multifunctionality. In the field of health care, despite a necessary reduction of initial possibilities and an inevitable specialisation of its tasks, the hand maintains its characteristic multifunctionality. In fact, the therapeutic hand is, all at the same time, instrumental, cognitive and pathic. Of all these features, the one that appears as the least technified or ...
L’experiència de la respiració: aproximacions des d’una fenomenologia del cos viscut
The function of respiration, beyond its physiological explanation, constitutes a basic human expe... more The function of respiration, beyond its physiological explanation, constitutes a basic human experience and a fundamental mode of behavior. Following, first, the work of Erwin Straus, in the context of his anthropology and phenomenological psychology, we can conclude that the immemorial experience of breathing has three fundamental aspects or facets that will be outlined in our work: a) participation and exchange (connection of the individual with the totality); b) power and weakness (related to the emission of the voice); and c) attraction and repulsion (linked to the sense of smell). In addition to Straus’s approach, we will also refer to the work of the phenomenologist Drew Leder, who points to breathing as a phenomenon that hinges on the conscious and the unconscious; between the volunteer and the volunteer; between movement and stillness; and also between the visible and the invisible. Finally, we will mention the phenomenology of «breathlessness» developed by Havi Carel from t...
La idea de diàleg es pot resseguir al llarg de l'obra de Maurice Merleau-Ponty com un motiu recur... more La idea de diàleg es pot resseguir al llarg de l'obra de Maurice Merleau-Ponty com un motiu recurrent que assumeix moltes diverses formes i que, de manera sintètica, es podria visualitzar en les següents direccions: a) el diàleg de l'organisme amb el seu medi; b) el diàleg dels sentits amb el món de la percepció; c) el diàleg mut del gest; d) el diàleg eloqüent de la paraula i, finalment, e) el diàleg perceptiu-creatiu de l'artista amb el món i la seva represa per part de l'espectador. En aquesta breu exposició ens centrarem en els punts (c) i (d), el diàleg a través del gest i de la paraula, els quals es donen estretament entrellaçats en el pensament del fenomenòleg francès. Merleau-Ponty admet que la filosofia o el pensament de l'època moderna topa necessàriament amb el «problema de l'altre»: 1 el reconeixement, la comunicació o l'amor, per
Azafea: Revista de Filosofía
Bajo la inspiración de la performance Lips of Thomas de Marina Abramovic, se examinan en este tra... more Bajo la inspiración de la performance Lips of Thomas de Marina Abramovic, se examinan en este trabajo las fisuras y las paradojas que plantea un posible circuito interpersonal del dolor, en el que se distinguen al menos cuatro momentos: experiencia álgica, expresión doliente, reconocimiento y comportamiento de ayuda. Nos detenemos especialmente en el caso de una experiencia álgica a la que no corresponde sorprendentemente una expresión, y también en el caso de una expresión doliente que ha de superar múltiples dificultades para su reconocimiento. Mientras que el dolor agudo parece el verdadero actor que se despliega y manifiesta en la escena sin abrir apenas espacio a una modulación personal, el dolor crónico puede llegar a exigir una cuidadosa puesta en escena para alcanzar paradójicamente el reconocimiento de su mera realidad. Las múltiples fisuras y paradojas en la experiencia, expresión y reconocimiento del dolor pueden deberse, en definitiva, no a una disfunción casual de un ci...
Isegoría, 2019
El propósito del siguiente artículo consiste en elucidar algunos aspectos de la dinámica intersub... more El propósito del siguiente artículo consiste en elucidar algunos aspectos de la dinámica intersubjetiva de la expresión y el reconocimiento del dolor ajeno. Para ello se ha acudido a la noción artística de encarnación, presente en la tradición teatral moderna del realismo psicológico, en contraposición con su reinterpretación contemporánea en el arte de acción o performance. Mientras que en el primer caso la encarnación escénica del dolor remite a la encarnación de un personaje doliente, que implica un proceso de descorporización, la encarnación performativa del dolor puede definirse, a la inversa, como un proceso de corporización de la vulnerabilidad. De la descripción y contraste de ambas propuestas dramáticas surgen interesantes consideraciones acerca de los posibles desajustes o desconexiones en el circuito intersubjetivo del dolor, así como también una comprensión de la retórica del dolor como estrategia de comunicación en la sociedad hipertecnológica.
PloS one, 2016
Research in the end-of-life context has explored the sense of dignity experienced by patients wit... more Research in the end-of-life context has explored the sense of dignity experienced by patients with advanced disease, examining the factors associated with it. Whereas certain perspectives regard dignity as an intrinsic quality, independent of external factors, in the clinical setting it is generally equated with the person's sense of autonomy and control, and it appears to be related to patients' quality of life. This study aims to explore the relationship between perceived dignity, autonomy and sense of control in patients at the end of life. We conducted a systematic review and meta-ethnography using reciprocal translation and line-of-argument synthesis. The search strategy used MeSH terms in combination with free-text searching of the Pubmed, Web of Science, CINAHL, PsycINFO and Cochrane databases, from their inception until 2015. This identified 186 articles, after excluding duplicates. The inclusion criterion was primary qualitative studies in which dignity, autonomy an...
Miradas sobre el cuerpo humano
Fenomenología de la corporalidad y docencia en enfermería
Uploads
Papers by Xavier Escribano
El conjunto de ensayos filosóficos e interdisciplinares que se reúnen en este volumen iluminan desde variadas perspectivas un fenómeno que, además de su explicación estrictamente anatómica y funcional, condensa en sí una gran riqueza interpretativa y simbólica, propiciando así lecturas en múltiples niveles de significación. A partir de una esencial descripción fenomenológica de lo que significa erguirse sobre la tierra, andar, experimentar el propio peso, correr, saltar, caer, etc., se desgranan también implicaciones médicas, pedagógicas, artísticas e incluso tecnológicas de esa relación primordial entre el pie humano y la tierra en el contexto de una reflexión antropológica sobre la anatomía del cuerpo vivido.