Papers by Joan gonzalez guardiola
L'Eutidem platonic acostuma a classificar-se el grup de dialegs de 'transicio'. Aques... more L'Eutidem platonic acostuma a classificar-se el grup de dialegs de 'transicio'. Aquesta classificacio s'establia segons el criteri usual d'un suposat desenvolupament evolutiu de la teoria de les idees com a centralitat del platonisme. La introduccio de nous factors i criteris mes complexos no ha variat fonamentalment la ubicacio de l'Eutidem entre els dialegs transicionals. Aquest grup de dialegs, en el qual acostumen a ser assidus a mes do I'Eutidem ( variant segons els autors ), el Meno, el Lisis i els Hippies, representaria els primers indicis timids cap a l 'exposicio de la teoria de les idees corn a nucli del platonisme tal i com la trobariem ja constituida en els dialegs 'migs' com el Fedo, el Convit o La republica.
Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 2012
Com a concepte, presenta un antecedent important en l'expressió «món natural», ja emprada habitua... more Com a concepte, presenta un antecedent important en l'expressió «món natural», ja emprada habitualment per alguns autors del positivisme empiriocriticista (Ernst Mach, Richard Avenarius). Husserl l'empra per primera vegada en un annex al § 64 d'Ideen II, tot i que no és fins a les obres dels anys 20 que el concepte comença a jugar un paper més ampli que el del contrast entre l'actitud en la qual hi ha teories i la situació prèvia a la constitució de qualsevol teoria. L'exposició més completa la trobem a La crisi de les ciències europees i la fenomenologia transcendental (1936). És una convenció acceptada comunament entre els intèrprets (i amb suport en el propi text husserlià) distingir entre «conceptes provisionals» de món de la vida (nosaltres preferiríem anomenar-los, simplement, «pre-transcendentals») i «conceptes transcendentals» del món de la vida, tot i que la principal diferència entre ambdós tipus de sentits la juga el tombant d'actitud cap al mateix fenomen del món. Amb el concepte de «món de la vida» pretén Husserl copsar l'àmbit en què l'ésser humà ja sempre s'està movent i vivint, previ a la més rudimentària de les formes de teoria, construcció intel•lectual, ideologia, etc. Respecte a aquest àmbit es pretén, gràcies a la fenomenologia transcendental, realitzar un acte reflexiu que constitueixi una teoria de com es dóna el món anterior a tota teoria. L'estatut d'aquest «des d'on» es realitza aquesta «teoria sobre el món de la vida anterior a tota teoria» es presentarà, doncs, ple de dificultats que una fenomenologia concebuda com a ciència haurà d'afrontar.
Investigaciones fenomenológicas, Feb 12, 2021
El presente artículo pretende investigar el alcance, la función y la articulación que juega la mo... more El presente artículo pretende investigar el alcance, la función y la articulación que juega la modificación de neutralidad en "Ideas I". A través del análisis de su estructura, se llegará a la conclusión de que, en cierto sentido, la modificación de neutralidad puede suponer una temprana vía de acceso a las temáticas que años más tarde serán desarrolladas en la "Crisis de las ciencias europeas", interpretación ya sugerida por Brainard. Se sugiere, asimismo, un aumento de la presencia de los modos de la conciencia neutralizada en el quehacer matemático propio de algunas actitudes "modelizadoras" de algunas ciencias sociales.
Frontiers in Psychology, Dec 2, 2022
In the present work, we aim to make a contribution to the origins of the notion of "minimum self"... more In the present work, we aim to make a contribution to the origins of the notion of "minimum self" in Husserl's phenomenology. Starting from the di erence between the philosophy of the subject and the philosophy of the self, the aim of this research is to show that the Cartesian association between both philosophies would not exactly correspond to the conception of the self, as we find it in Edmund Husserl's works. With this, we intend to nuance Heidegger's accusation of Husserl's "Cartesianism," At the same time, we show how a detailed analysis of the "senses of the self" in Husserl's phenomenology allows extracting the notion of "minimal self" as it has been introduced in the current and lively debate between psychiatry and phenomenology. In our research, we also show that in order to move the theory of the transcendental ego toward the theory of the orientation of the life of consciousness, it is necessary to consider the foundation of the concepts of ego in the technical vocabulary of the formal mereology of the Husserl's third "Logical Investigation."
Revista filosófica de Coimbra, May 6, 2020
What emerges from a phenomenological description of the experiences of dizziness and vertigo for ... more What emerges from a phenomenological description of the experiences of dizziness and vertigo for a general phenomenological theory of the constitution of the world? What emerges from this contribution to the general project of a phenomenology of pain? In this paper we try to answer both questions by showing their intimate relationship. For this it will be necessary to carry out a phenomenological description of both phenomena that shows the possible limitations of its clinical determination as it has been established recently (Bisdorff, Von Brevern, Lempert, Newman-Toker, 2009) 2. Through successive phenomenological descriptions of the experience of vertigo and dizziness, we will try to show the importance of the axis of verticality in the phenomenological theory of the constitution of the world, as well as its relationship with the axis of horizontality.
Jordi Sales i Coderch, Coneixement i situació (Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona... more Jordi Sales i Coderch, Coneixement i situació (Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014), 100 p. (2a edició a cura de Josep Monserrat Molas) Coneixement i situació, aquest llibre que modestament l'autor presenta com a «materials de treball», es va editar per primera vegada l'any 1990. Les dues edicions van encapçalades per uns versos dels Quatre Quartets, de T.S. Eliot, que en la seva traducció catalana diuen així: l'experiència passada reviscuda en el sentit no és només l'experiència d'una única vida, sinó de moltes generacions, sense oblidar una cosa que és potser ben inefable: la mirada cap enrere més enllà de la certesa de la història documentada, la mirada de cua d'ull damunt l'espatlla, cap a la por ancestral.
En la present investigació presentem les possibilitats d'una eidètica de la relació ensenyament-a... more En la present investigació presentem les possibilitats d'una eidètica de la relació ensenyament-aprenentatge. La metodologia que se seguirà és l'eina fenomenològica de la variació eidètica. En primer lloc, exposarem succintament com cal aproximar-se a la variació eidètica per poder aplicar-la amb èxit al cas que ens ocupa. Cal fer això en primer terme, atesos els malentesos freqüents als quals aquesta eina metodològica s'ha vist sovint sotmesa. En segon lloc, es procedirà a la seva aplicació concreta: al vast camp de les relacions ensenyament-aprenentatge. La variació eidètica com a eina fenomenològica. Una aproximació als malentesos històrics amb el mètode de la variació d'essències Husserl exposa les especificacions metodològiques rellevants respecte de les eines que pensem aplicar aquí al llarg dels § § [63]-[75] de Idees I 1. Al §[70], especialment
Temps d'Educació, 2022
El següent treball suposa un intent de presentació de la fenomenologia en la seva vinculació hist... more El següent treball suposa un intent de presentació de la fenomenologia en la seva vinculació històrica i temàtica amb la pedagogia que no passi per alt les tensions constitutives entre ambdues. Aquestes tensions són traspassades al camp de l'aplicació en pedagogia, però provenen ja de les pròpies tensions internes de la fenomenologia en la seva molt problemàtica relació de continuïtat/discontinuïtat amb l'hermenèutica. A continuació es presenta un panorama històric i temàtic d'aquestes tensions que, més que afeblir els intents d'aproximació, consten com esperons d'una fertilitat sempre renovada en el camp de la investigació de tècniques qualitatives en pedagogia. Fenomenologia, Hermenèutica, Investigació Qualitativa, Pedagogia La fenomenologia: presentació i aclariment de malentesos terminològics Probablement el millor servei que pot prestar una presentació breu de la fenomenologia com a filosofia consisteixi en advertir, de partida, sobre l'equivocitat, tant històrica com temàtica, del seu concepte.
DOAJ (DOAJ: Directory of Open Access Journals), Jul 1, 2017
espanolEn la presente investigacion pretendemos avanzar y profundizar en una comprension adecuada... more espanolEn la presente investigacion pretendemos avanzar y profundizar en una comprension adecuada de la expresion “fenomenologia dramatica”, tal y como la utilizo Stanley Rosen en sus estudios interpretativos de la obra de Platon. A traves de una lectura de los inicios de tres dialogos platonicos (Eutidemo, Menon y Menexeno) se comprobara como la eleccion de la forma-dialogo nos obliga a cuestionar mucho la seleccion de los momentos que la recepcion historica ha tendido a considerar como filosoficamente significativos respecto a aquellos considerados como “meramente literarios” o escenicos. Una comprension adecuada del concepto de “fenomenologia dramatica” imposibilita absolutamente una distincion fuerte entre estos dos momentos. EnglishIn the present work we try to advance and deepen an adequate understanding of the expression “dramatic phenomenology”, as used by Stanley Rosen in his interpretative studies of Plato’s work. Through a reading of the beginnings of three Platonic dialogues (Euthydemus, Meno and Menexenus) we will see how the choice of the form-dialogue forces us to question the selection of moments that the historical reception has tended to consider as philosophically Significant, by contrast to those considered as “merely literary” or scenic. A proper understanding of the concept of “dramatic phenomenology” absolutely precludes a strong distinction between these two moments.
espanolThe general lines of research by Professor Jordi Sales i Coderch (Barcelona, 1943) on the ... more espanolThe general lines of research by Professor Jordi Sales i Coderch (Barcelona, 1943) on the dialogical form of Platonic philosophy as dramatic phenomenology are presented. The difference between the habitual use of «dramatic phenomenology» and the one that the interpretative work of Dr. Sales wants to restore requires attention in the phenome-nological root of the concept of «situation» as it has its origin in the work of Edmund Husserl and will be collected in Jan Patocka. That in the Platonic election for the dialogic form there is an attempt to make explicit the relationship between any «doctrine» sus-tained and the horizons enveloping the «positions» (thesis), as well as the whole set of contrasts that can be given between both, and that this dialogical form is a direct expres-sion of the phenomenological concept of «situation», as a modulation of the management concept of «intentionality» (flexed as «horizontal intentionality»), are theses that guide the interpretation of platonic dialogues that Jordi Sales has been doing since the 1970s. The hermeneutical principles that guide the approach of Jordi Sales to Platonic dialogues are phenomenologically founded principles, in a sense that goes far beyond the establish-ment of analogies and this can be achieved since its inception with platonic dialogues as examples of «philosophy in situation». catalaS’exposen les linies generals de la investigacio del professor Jordi Sales i Coderch (Barcelona, 1943) sobre la forma dialogica de la filosofia platonica com a fenomenologia dramatica. La diferencia entre l’us habitual de «fenomenologia dramatica» i aquell que el treball interpretatiu de Sales vol restaurar requereix posar atencio en l’arrel fenomenologica del concepte de «situacio» tal com te el seu origen en l’obra d’Edmund Husserl i sera recollit en Jan Patocka. Que en l’eleccio platonica per la forma dialogica hi ha un intent de fer explicita la relacio entre qualsevol «doctrina» sostinguda i l’horitzo embolcallant de les «posicions» (tesis), aixi com tot el joc de contrastos que es pot donar entre ambdos, i que aquesta forma dialogica es expressio directa del concepte fenomenologic de «situacio», com modulacio del concepte directiu d’«intencionalitat» (flexionat com a «intencionalitat d’horitzo»), son tesis que orienten la interpretacio dels dialegs platonics que fa Jordi Sales des dels anys 70. Els principis hermeneutics que orienten l’aproximacio de Jordi Sales als dialegs platonics son principis fenomenologicament fundats en un sentit que va forca mes enlla de l’establiment d’analogies i aixo es pot resseguir des dels seus inicis amb els dialegs platonics com a mostres de «filosofia en situacio».
(OPO). Sus trabajos se han centrado en el estudio de Platón y la fenomenología, sobre los que ha ... more (OPO). Sus trabajos se han centrado en el estudio de Platón y la fenomenología, sobre los que ha publicado diversos artículos. Ha publicado los libros "La mesura del temps" (2007) y "Heidegger y los relojes" (2008). Sus investigaciones actuales están dedicadas a la fenomenología de la realidad social".
Uploads
Papers by Joan gonzalez guardiola