Books by Elga Cremades
L’estructura argumental dels noms en català, 2017
The monograph deals with the theoretical and descriptive analysis of the noun argument structure ... more The monograph deals with the theoretical and descriptive analysis of the noun argument structure in Catalan. Its purpose is to determine and classify the properties of the noun argument structure in a systematic way, to offer an overview of its syntactic properties, and to explain models of regularities derived from the material analysed. The primary question “How do the noun arguments in Catalan work syntactically?” is followed by three secondary questions, namely: “Which nouns in Catalan are linked to arguments?”, “What are the nominal arguments in Catalan like? On what do they depend?”, and “What is the sorting of argument complements of nouns in cases where more than one is found within one syntagma?” The author uses data of more than 200 nouns obtained from the CTILC corpus.
Catalan grammar for Czech students
Reviews by Elga Cremades
Journal of Spanish Language Teaching, 2017
Études Romanes de Brno, 2016
Llengua & Literatura, 2015
Etudes Romanes de Brno, 2016
És innegable que les llengües són, en primer lloc, instruments orals: no totes les llengües dispo... more És innegable que les llengües són, en primer lloc, instruments orals: no totes les llengües disposen de codificació escrita i els processos d'adquisició de les primeres llengües sempre es desenvolupen en l'àmbit oral. Actualment, a més, la importància de l'oralitat ha esdevingut indiscutible: si bé les xarxes socials han fet aparèixer noves formes d'escriptura, les tecnologies de la informació i la comunicació desenvolupades al llarg dels darrers 150 anys (des del telèfon fins a les videoconferències, passant pel cinema, la ràdio o la televisió) han dotat la llen-gua oral d'una gran rellevància. En aquest context, l'oralitat formal és especialment important: així, el nombre de situacions comunicatives orals públi-ques en què un individu es pot trobar al llarg de la seva vida personal i professional ha incrementat de forma exponencial en els darrers anys. Aquest increment va associat, sense cap mena de dubte, a un augment de l'ús de l'estàndard oral i, so-bretot, a la necessitat de posar en funcionament les competències comunicatives orals. En conseqüència, les institucions educatives haurien d'oferir recursos a l'alumnat per poder afrontar amb èxit allò que tra-dicionalment coneixem com a parlar en públic. Tanmateix, sembla que, encara ara, ben entrat el segle xxi, aquesta és una de les grans febleses del nostre sistema educatiu. I és precisament el que els autors de 10 idees clau: Ensenyar la competència oral a classe. Aprendre a parlar en públic intenten comba-tre. Com ells mateixos afirmen, es tracta d'una obra que ofereix elements d'anàlisi, reflexions pedagògi-ques i, sobretot, eines i estratègies didàctiques per ajudar el professorat de tot el sistema educatiu (des d'educació infantil fins a batxillerat i, fins i tot, la universitat) en l'ensenyament de l'oralitat formal. El llibre es desenvolupa, com ja es pot intuir a través del títol, a partir de deu idees clau, que no són altra cosa que deu frases-cadascuna de les quals introdueix un capítol-a partir de les quals els autors ens ofereixen diversos principis fona-mentals per fomentar un aprenentatge complet de les competències comunicatives orals. La primera idea clau és la constatació inicial de què parteix el llibre: «Saber parlar és una compe-tència fonamental poc ensenyada», fenomen que els autors atribueixen tant a la tradició pedagògica catalana (fonamentada en l'escriptura) com a les dificultats amb què es troben els docents (ja sigui per la manca de materials, ja sigui per la manca de formació). Ara bé: més enllà de les típiques la-mentacions tan freqüents en certs articles i certes obres que pretenen fer reflexions en l'àmbit de la pedagogia, els autors contribueixen a pal·liar les mancances a què es refereixen mitjançant una de-finició completa de la competència oral (tenint en compte els components conceptual, organitzatiu, contextual, psicològic, no verbal, prosòdic, estra-tègic i lingüístic), i l'aplicació de diversos principis clau: prioritzar l'oralitat formal i en públic, fomen-tar l'ensenyament de la competència oral des de l'educació infantil, organitzar adequadament les seqüències didàctiques amb les etapes correspo-nents, interrelacionar el llenguatge oral amb l'escrit, l'audiovisual i el de les TIC, fomentar la planifica-ció de la intervenció oral i organitzar l'avaluació per a l'aprenentatge, i crear contextos versemblants per treballar l'oralitat. En la línia de dotar el professorat de consells i de recursos, el capítol dedicat a la segona idea clau posa el focus d'atenció en un dels elements que més podrien facilitar la tasca dels docents i que no és res més que convertir la interacció oral que es genera a l'aula en un focus d'aprenentatge. Així, Castellà & Vilà constaten que «la llengua oral organitza la vida a l'aula i requereix una reflexió i un aprenentatge específics», de manera que es pot emprar la llengua oral per ensenyar a pensar, a llegir i a escriure, però també per ensenyar a parlar. Josep M. Castellà Lidon, Montserrat Vilà Santasusana 10 idees clau: Ensenyar la competència oral a classe. Aprendre a parlar en públic Barcelona, Graó 2014, 232 p.
Book chapters by Elga Cremades
Actes del XVIIIè Col·loqui de l'AILLC, 2021
català, llengües romàniques, sintaxi verbal, transitivitat, verbs d'àpats En aquest treball prese... more català, llengües romàniques, sintaxi verbal, transitivitat, verbs d'àpats En aquest treball presentem una aproximació descriptiva a la sintaxi dels verbs d'àpats en català i en les altres llengües romàniques. Partint de la base que són verbs considerats intransitius que, malgrat tot, admeten construccions transitives, examinem l'abast real del seu ús transitiu. Per fer-ho, hem consultat les ocurrències dels verbs pertinents als dos corpus més rellevants de la llengua catalana. Per a les altres llengües romàniques, l'estudi s'ha fet a partir de consultes a diccionaris i gramàtiques i ocasionalment a corpus. El resultat avala les previsions inicials. El patró de tots aquests verbs és fonamentalment intransitiu, però és possible trobar usos transitius, de forma més o menys marginal-l'espanyol i el portuguès fan clarament un ús més extens de la construcció transitiva. L'ús transitiu apareix ja de ben antic i es manifesta en totes les llengües romàniques, i s'ha mantingut en la perifèria del sistema però de manera relativament estable al llarg del temps. Aquest ús podria respondre a factors de caràcter sintacticosemàntic més que no pas a raons de llengües en contacte. Catalan, Roman languages, verb syntax, transitivity, verbs of eating This paper offers a descriptive approach to the syntax of verbs related to eating and meals in Catalan and other Romance languages. These verbs, which are usually considered intransitive, may occur in transitive constructions, and therefore the study tries to determine the real scope of their transitive use. To carry on the analysis, different methodologies were used. In the case of Catalan, tokens of these verbs from the two most important corpora of the Catalan language were examined. For the other Romance languages, the study was based on queries to dictionaries and grammars and occasionally to corpora. The result confirms the initial forecasts. The main pattern of all these verbs is intransitive, but it is possible to find them in transitive contexts to a limited extent-Spanish and Portuguese clearly show a more extensive use of the transitive structure. Historically, the transitive use appears early and in all the Romance languages, and has remained in the periphery of the system, with a relative stability over time. Thus, this structure could be explained due to syntactic-semantic factors rather than to a scenario of languages in contact.
erres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa, 2013
Actes del Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Salamanca, 2012). , 2015
Actes du XXVIIe Congrès International de linguistique et de philologie romanes , 2016
La majoria de persones que viuen a Catalunya han sentit a parlar, alguna vegada, del dret a decid... more La majoria de persones que viuen a Catalunya han sentit a parlar, alguna vegada, del dret a decidir, però també és probable que hagin sentit o llegit alguna cosa sobre el dret de decidir. Un mateix nom pot presentar complements introduïts per diferents preposicions, sense que s'hi vegi gaire si aquestes diferències formals corresponen a diferències semàntiques. Alguns autors han estudiat parcialment aquest fenomen per al català actual. Però com s'expressaven tots aquests complements en català antic? El treball que presentem pretén fer una primera aproximació a l'estudi de la complementació nominal en català antic.
Miscel·lània d'homenatge a Joan Martí i Castell, 2016
Comunitat lingüística i norma: actes del IV Col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabra", 2018
Ao Encontro das Línguas Ibéricas, 2018
Después de haber implantado los primeros cursos de cata- lán en 1998, y dado el éxito académico o... more Después de haber implantado los primeros cursos de cata- lán en 1998, y dado el éxito académico obtenido a lo largo de dieci- ocho años, la Universidad Masark de Brno inauguró, durante el curso 2015-2016, el primer grado universitario en Lengua y Literatura Cata- lanas de la República Checa. En este artículo presentamos cómo se ha gestado un plan de estudios dividido en tres áreas principales –apren- dizaje de catalán, lingüística catalana y literatura catalana– y cómo se ha intentado enriquecer mediante la movilidad internacional, la oferta de prácticas profesionales y la oferta de iniciativas que, más allá del ámbito académico propiamente dicho, pretenden proporcionar espacios donde alumnado pueda encontrar contextos donde desarrollar –profe- sionalmente o a modo de entretenimiento– sus conocimientos sobre la lengua, la literatura y la cultura catalanas.
Papers by Elga Cremades
In this article we present a real didactic experience developed throughout the subject Complement... more In this article we present a real didactic experience developed throughout the subject Complementary Conversation Practice I in the program of Catalan language and literature at Masaryk University in Brno. We show how, in order to face the difficulties of finding real contexts to practice Catalan outside the classroom, creating short videos where students have to perform daily communicative situations can be a good ally to practice and improving oral communicative competences.
This article presents a real didactic experience that took place in the subject of Complementary ... more This article presents a real didactic experience that took place in the subject of Complementary Language Exercices, at Masaryk University (Czech Republic). It shows how the difficulties to find real contexts in which oral language can be used, the creation of short videos by the students can help the students when working on their spoken language.
[cat] Actualment, hi ha un acord força generalitzat que alguns noms constitueixen predicats i, pe... more [cat] Actualment, hi ha un acord força generalitzat que alguns noms constitueixen predicats i, per tant, admeten arguments. Habitualment, però no sempre, els noms predicatius són noms eventuals, és a dir, substantius que, a més d'entitats referencials, designen estats, activitats, realitzacions o assoliments. Alguns substantius són clarament eventuals, però d'altres presenten una doble lectura: són els coneguts en la tradició com a noms d'acció i efecte. Aquestes dues interpretacions, però, presenten un conjunt de propietats sintàctiques i semàntiques que permeten discriminar-los. En aquest article examinem els diagnòstics que diferents autors han aportat per distingir els noms de procés ¿els noms eventuals¿ dels noms de resultat, i arribem a una llista de quinze trets diferencials entre els uns i els altres
És ben sabut que alguns noms, com els verbs, formen predicats: són nuclis capaços de denotar esta... more És ben sabut que alguns noms, com els verbs, formen predicats: són nuclis capaços de denotar estats, activitats, realitzacions o assoliments, i, a més, seleccionen uns arguments als quals assignen papers temàtics. Són els anomenats noms eventuals, i és el cas del substantiu destrucció en una oració com Vaig presenciar la destrucció de la ciutat per part de l'exèrcit enemic. 1 Sovint, aquests substantius es relacionen morfològicament amb verbs o adjectius (des de perspectives lexicalistes es parla de noms deadjectivals o deverbals), i és per això que sovint s'ha relacionat el fet que un nom sigui derivat (o que es relacioni morfològica-ment amb un verb o amb un adjectiu) amb la capacitat de designar predicats. Tanmateix, hi ha noms derivats que no són predicatius-no designen ni estats, ni ac-tivitats, ni realitzacions, ni esdeveniments puntuals ni assoliments-2 sinó que són, sim-plement, referencials (per exemple, les nominalitzacions d'agent, com ara professor), i d'...
What shall we say, in Catalan: ‘dret a decidir' or 'dret de decidir'? 'Amor a alg... more What shall we say, in Catalan: ‘dret a decidir' or 'dret de decidir'? 'Amor a algu', 'per algu', 'envers algu' or 'cap a algu'? As we can see, the same noun or nouns that appear to be similar can have complements introduced by different prepositions. Do these formal differences correspond to semantic differences? Although the study of argument structure in the nominal domain has been partially studied in contemporary Catalan, what was it like in old Catalan? This paper shows a firs approximation to the study of nominal complements in old Catalan from a descriptive perspective, based on the analysis of all the occurrences of 45 nouns that appear on the CICA (Corpus Informatitzat del Catala Antic).
Uploads
Books by Elga Cremades
Reviews by Elga Cremades
Book chapters by Elga Cremades
Papers by Elga Cremades