Papers by Joan Vergés-Gifra
Araucaria
En este artículo se realizan tres cosas. En primer lugar, se presenta el ideal turístico de la au... more En este artículo se realizan tres cosas. En primer lugar, se presenta el ideal turístico de la autenticidad. En segundo lugar, uno se pregunta cómo se originó el ideal en cuanto tal –qué fuentes o ideas lo alimentaron. Finalmente, en tercer lugar, se plantea la cuestión de si el ideal turístico de la autenticidad es un ideal viable, verosímil, factible. A este respecto se destacan dos conjuntos de dificultades. Las primeras reciben el nombre de intrínsecas, debido a que afectan a la misma idea de autenticidad. Las segundas son llamadas extrínsecas, debido a que tienen que ver no tanto con el concepto mismo de autenticidad como con las condiciones o circunstancias económicas y sociales en las que el turismo despliega el ideal de autenticidad.
Filosofar: pensar desde Cataluña, 2017, ISBN 978-84-697-7571-4, pág. 159, 2017
En este artículo nos planteamos dos propósitos. En primer lugar, trazar una distinción entre la f... more En este artículo nos planteamos dos propósitos. En primer lugar, trazar una distinción entre la fraternidad y la solidaridad. En segundo lugar, intentamos averiguar qué relación mantienen la fraternidad y la justicia. Para ello, presentamos una tipología de posibilidades. Finalmente, sugerimos una explicación conceptual de por qué el concepto de fraternidad cayó en declive.
CA JA J(fíit/i(nii C.'íinvnis i Anaii. cu mi íi/'inii LÍL' Í íitiíurtí tic'/. L. Fhmi. Cent anys ... more CA JA J(fíit/i(nii C.'íinvnis i Anaii. cu mi íi/'inii LÍL' Í íitiíurtí tic'/. L. Fhmi. Cent anys del professor Joaquím Carreras i Artau Joan Vergés Gifra quest any en í;i cciii tlcl n;iixcmcnr ;i Giriuiii de Jo:iquim Currcrüs i Artnu. Es pDSsililc que a niolts lecrurs aqLie.st niim no cls ilit^ui res. De fet, és verirat que la viila pi'ililica de j(iat]iiini C^arreras i Ariau, a Lliferencia de la tlel sen },'crni;'i Tomas Carreras i Artau, iniel-lectual i j-xilíric mes senhinentalmenr vincular a Cnrnna, va desein'oluparse,)4airehé exelusivameni, en Tanihit univcr-.sitari harceluní. Pero també és verilat e|ue el coneixemenr que en j,'eneral es té snhre la histnría de la filiisofia catalana és practicameiit nul en aqucst país tan cokii. Ainh |6I0| 30 Revista de Girona / luiíii. IdV inn'eíaiin.-der.fnil->ri' l'-^'-H
Nations and Nationalism, 2021
Many charges have been made against Catalan secession-ism from a normative or ideological point o... more Many charges have been made against Catalan secession-ism from a normative or ideological point of view. In this article we would like to focus on the accusation that the secessionist movement is xenophobic, racist or ethnicist. Between 2017 and 2019, and particularly since Quim Torra was named president of the Generalitat, this has been the dominant criticism in the arguments set out against seces-sionism. We are interested in evaluating the strength of this accusation in this contribution. In this respect, we focus on the discourse and the main legislative actions adopted by the Catalan institutions since embarking on a determined bid for sovereignty, popularly called the Process, in 2010. Our conclusion is that both from discursive and legislative points of view, it can be concluded that Catalan secession-ism cannot be considered as an ethnicist movement.
Religion, State & Society, 2020
A number of recent studies highlight the attention the Catalan government has paid to religious m... more A number of recent studies highlight the attention the Catalan government has paid to religious matters since the year 2000. The efforts of Catalan institutions seem directed at fostering inclusive management of religious diversity. However, most of these studies focus on the steps followed at the ‘top’ level (legislative, governmental). In this article, in contrast, we adopt a ‘bottom-up’ perspective, enquiring to what extent efforts from the ‘top’ are present in the attitudes expressed by professionals in the city of Girona’s school sector. Rather paradoxically, we conclude that an attitude of inclusive secularism is less noticeable in state schools than in publicly subsidised Christian schools.
Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 2012
A book that aims at helping the reader to better understand the complexity of the Catalan process... more A book that aims at helping the reader to better understand the complexity of the Catalan process (secessionists movement in Catalonia). It also shows that the process has a political relevance that goes way beyond the Spanish-Catalan context and relates to key issues concerning the interplay of democracy, sovereignty and statehood.
La faceta de Dali que s'aborda en aquest llibre es la de l'artista que escriu i que llege... more La faceta de Dali que s'aborda en aquest llibre es la de l'artista que escriu i que llegeix. Ens interessa el Dali que s'ocupa del pensament, la ciencia,la filosofia. No es la seva cara mes coneguda. Pero no hi ha dubte que es un dels aspectes fonamentals de l'obra daliniana. El mateix Dali va confessar una vegada que el seu pare el considerava millor escultor que no pas pintor. A la qual cosa afegi:"... i segurament es veritat perque els pintors son molt rucs en general, en canvi els escriptors son molt mes intel·ligents". Segons es diu sovint, hi ha dos tipus de pintors: els que segueixen la dita d'Isidre Nonell i , per tant, pinten prou, i els que segueixen la de Leonardo i consideren que l'art es quelcom mental. Dali pertany a la segona categoria
Publicat l'any 1971. Aquest llibre es troba en el centre de debats i de les questions que tra... more Publicat l'any 1971. Aquest llibre es troba en el centre de debats i de les questions que tracta la filosofia politica, la teoria politica i la teoria del dret. El proposit de Rawls es explicar que les institucions democratiques han de garantir sobretot les llibertats i els drets dels ciutadans, la igualtat d'oportunitats i una distribucio equitativa de la riquesa.
Joan Crexells va morir jove, el 1926, deu anys abans de l'inici de la Guerra Civil. Fou una m... more Joan Crexells va morir jove, el 1926, deu anys abans de l'inici de la Guerra Civil. Fou una mort molt lamentable, perque Crexells prometia molt. Aixi ho expressaren la majoria d'amics i coneguts, prohoms de la cultura com Carles Riba, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Joan Estelrich, Antoni Rovira i Virgili...Con les futures estrelles de rock, moria quan encara no havia arribat al zenit de la seva obra. Filosof, periodista, assagista, traductor, a ningu no deixa indiferent. En una conferencia a Salamanca, Unamuno, despres de sentir-lo, exclama"quin prodigi". En el cas de Crexells, resulta inevitable fer tota mena d'elucubracions sobre "que hauria pogut ser" la cultura del pais si no hagues mort tan aviat. De ben poques personalitats de la cultura catalana del segle passat, fins i tot d'aquelles que han acabat figurant en els llocs mes destacats, se'n podria afirmar una cosa semblant.
The central part of this article deals with the morality of secession. We present the three main ... more The central part of this article deals with the morality of secession. We present the three main "pure" theories about the morality of secession and suggest the greatest justifying power of an "impure" or mixed theory. At the same time, however, we advocate the need for a proper understanding of the question of the morality of secession. More specifically, we suggest that the best way to raise it is by introducing the notion of "reasonableness" into the question itself.
Resum: En aquesta comunicació, em proposo d’abordar des del punt de vista ètic una qüestió: si hi... more Resum: En aquesta comunicació, em proposo d’abordar des del punt de vista ètic una qüestió: si hi ha una relació inversament proporcional entre l’èxit de les ONG i el descrèdit de l’anomenada «classe política». Si hi fos, aquesta relació podria veure’s com un cas més de la tradicional oposició entre ètica i política. Per a tractar aquesta qüestió, consideraré de quines maneres se sol presentar el conflicte entre ètica i política. La conclusió —molt temptativa— que en trauré és que el que realment succeeix és una divisió de treball «ètic» entre les ONG i la classe política.
Bloomsbury Encyclopedia of Philosophers, 2021
Theoria, 2017
In a famous passage in A Theory of Justice, Rawls had an interesting view on fraternity. However,... more In a famous passage in A Theory of Justice, Rawls had an interesting view on fraternity. However, he did not develop it further. The first aim of this article is to show that there are at least two possible interpretations of what Rawls wrote about fraternity: the narrow interpretation and the wide interpretation. We will focus on the narrow interpretation and attract attention to the kinds of problems it presents. In the last section we will assert that there are different ways of conceptualising the ideal of fraternity and that Rawls's general approach to the issue was just one of them and maybe not the most attractive one.
Uploads
Papers by Joan Vergés-Gifra