Journal articles by Raimon Soler-Becerro
Investigaciones Históricas. Época moderna y contemporánea, 2021
Esquerra Republicana de Cataluña was formed shortly before winning the elections of April 12, 193... more Esquerra Republicana de Cataluña was formed shortly before winning the elections of April 12, 1931 in Barcelona and in a few months became the main political party in republican Catalonia. Its basic organization was the entities and, in this way, its implantation in the Catalan capital was based on a series of athenaeums, casals and centers that as much as the policy had like objective their social activities. The article tries to show the deployment in the urban spaces of the city and the type of activities that developed these entities, beyond the strictly political ones.
Miscellanea Aqualatensia, 2020
One of the periods in our history that most interested Francesc Valls was the Second Republic, a ... more One of the periods in our history that most interested Francesc Valls was the Second Republic, a time when social conflicts clearly converged with politics. This period in the Anoia region is still little known, and the article presents an overview of the elections that took place between April 1931 and April 1936, in which the inhabitants of Anoia, like their fellow Catalans, went to the polls on eight occasions. The elections are presented, with information about the campaigns and the results, making a distinction be-tween the region’s three geographical areas: the Segarra highlands, the Conca de Òdena basin and the Penedès area.
Estudis d'Història Agrària, 2017
Resum Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d'esquerres, que aquí anom... more Resum Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d'esquerres, que aquí anomenarem rabassaire, es va difondre durant el primer terç del segle XX amb intensitat per bona part del territori. Les cooperatives havien estat la principal forma d'organització del moviment rabassaire abans que es creés la Unió de Rabassaires el 1922. La majoria es van consolidar pel seu caràcter multifuncional-cooperativa de consum i agrària, mutua-litat, sociabilitat i reivindicació-, però també per una gestió econòmica que en garantia la continuïtat i que va ser truncada de soca-rel pel resultat de la Guerra Civil.
Abstract This article aims to show how the Left Agrarian Cooperatives, which we will call «rabas-saires» here, spread in the fi rst third of the 20th century with intensity throughout the territory. Cooperatives would have been the main form of organization of the rabassaire movement before the Union of Rabassaires was created in 1922. Most of these were consolidated due to their multifunctional nature-cooperative consumer and agrarian, mutual society, sociability and unionism-but also for economic management that guaranteed continuity, whose trajectory was cut short as a result of the Civil War.
Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d'esquerres, que aquí anomenarem... more Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d'esquerres, que aquí anomenarem rabassaire, es va difondre durant el primer terç del segle XX amb intensitat per bona part del territori. Les cooperatives havien estat la principal forma d'organització del moviment rabassaire abans que es creés la Unió de Rabassaires el 1922. La majoria es van consolidar pel seu caràcter multifuncional -cooperativa de consum i agrària, mutualitat, sociabilitat i reivindicació-, però també per una gestió econòmica que en garantia la continuïtat i que va ser truncada de soca-rel pel resultat de la Guerra Civil.
Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d'esquerres, que aquí anomenarem... more Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d'esquerres, que aquí anomenarem rabassaire, es va difondre durant el primer terç del segle XX amb intensitat per bona part del territori. Les cooperatives havien estat la principal forma d'organització del moviment rabassaire abans que es creés la Unió de Rabassaires el 1922. La majoria es van consolidar pel seu caràcter multifuncional -cooperativa de consum i agrària, mutualitat, sociabilitat i reivindicació-, però també per una gestió econòmica que en garantia la continuïtat i que va ser truncada de soca-rel pel resultat de la Guerra Civil.
The rabassaire struggle of the late nineteenth and early twentieth centuries represented the most... more The rabassaire struggle of the late nineteenth and early twentieth centuries represented the most intense unrest in the Catalan countryside since the peasant rebellions of the fifteenth century, and it was one of the main social movements in rural Western Europe in this period. In this article we examine the rabassaire struggle over a period of roughly 150 years. Following Charles Tilly, we understand this social movement as a form of political action, which began in the late eighteenth century, reached maturity in the late nineteenth and early twentieth centuries, and came to an end with the outbreak of the Spanish Civil War. Beyond the organizational changes arising from the shifting social and political circumstances, a new long-term overview can shed light on the continuities of the movement, especially in terms of building a social identity and legitimating its claims and its struggle.
Durant la segona meitat del segle XX i, concretament durant el darrer terç del mateix, el conjunt... more Durant la segona meitat del segle XX i, concretament durant el darrer terç del mateix, el conjunt del sector vitivinícola català va iniciar un nou cicle exportador en el qual hi ha jugat un paper preponderant el sector del cava, que ha fet la funció de motor de tot el sector del vi. Si bé l’exportació de vins no ha recuperat el caràcter estratègic que va tenir en èpoques anteriors, especialment durant el desenvolupament de la Revolució Industrial a Catalunya (segles XVIII-XIX), sí que s’ha tornat a situar en llocs destacats en el marc de l’economia catalana, gràcies a aquest nou cicle d’internacionalització. La nova onada exportadora s’ha consolidat encara més durant els darrers deu anys, de manera que el sector vinícola català i, més concretament el de la província de Barcelona, és un dels més dinàmics en el mercat exterior de l’economia catalana.
El present article, doncs, té com a objectiu situar quin és el moment actual del sector vinícola a la província de Barcelona, sense oblidar però donar-li una perspectiva de l’evolució des d’inicis del segle XXI. Per això, en primer lloc, mostraré quin és el moment actual del sector del vi dins de la indústria agroalimentària catalana; en segon lloc, determinaré com es configura el sector vitivinícola de la província de Barcelona; en tercer lloc incidiré en l’hegemonia de la demarcació barcelonina en la producció i en l’exportació de vins a Catalunya; en quart lloc, analitzaré la geografia de les exportacions de vins des de la província; continuaré amb una breu referència al perfil de les empreses exportadores i per acabar, plantejaré una reflexió sobre el principal repte amb què es troba actualment el sector: la valorització i el prestigi.
Working Papers-Institut de Ciències Polítiques i Socials, Jan 2016
On January 14, 1934, municipal elections were held in Catalonia, which would became crucial for t... more On January 14, 1934, municipal elections were held in Catalonia, which would became crucial for the further development of the events during that year. They had to replace all Catalan councils emerged from the elections of April 12 and were developed in a context of great political and social tension. In addition, for the first time in the history of our country women could participate equally with men in the election of councils. However, historiography has tended to ignore them, even to marginalize these elections, which represented a breaking point between right-wing and left-wing. This article aims to fill this gap and provide an overview of these elections.
Recerques
This is a contribution to the history of the Anarcho-Syndicalist labour movement in Spain. Until ... more This is a contribution to the history of the Anarcho-Syndicalist labour movement in Spain. Until the collapse of Primo de Rivera's dictatorship, the Anarchist CNT was unable to organize a railway union that could compete with the socialist SNF, but in 1931 it created the National Federation of the Railway Industry (FNIF). The initiative, launched from the Anarcho-Syndicalist stronghold in Barcelona, achieved limited success onty, since it
never managed to organize a majority of rail workers. Using as its sources the Anarcho-Syndicalist press and the documents issued from the various FNIF conferences, the article studies the union's creation, its structure and the limitations of the strategy it developed between 1931 and 1936.
Soler, R., "Interview: Emili Giralt i Raventós. Apassionat per la investigació històrica", Diónysos: collita de cultura, 1, 74-85., 2001
doctor Emili Giralt, és un d'aquells vilafranquins que podríem qualificar com a fill il.lustre de... more doctor Emili Giralt, és un d'aquells vilafranquins que podríem qualificar com a fill il.lustre de la vila. Tanmateix, és possible que la seva tasca sigui més coneguda a fora que no pas en ella, i això malgrat el reconeixement que ha rebut en més d'una ocasió de determinats àmbits culturals locals, i tot i haver saltat a les portades de la premsa penedesenca en les darreres setmanes, com a conseqüència de l'atorgament del doctorat honoris causa per la Universitat de València. La seva dedicació professional l'ha dut a fer un ampli i llarg periple que s'inicia amb la llicenciatura, acabada l'any 1951, en la que va rebre el mestratge de Jaume Vicens Vives, i que passa per Tolosa i París (França), Durham (Anglaterra), València, etc., i també per la presidència d'institucions com el Centre d'Estudis Històrics Internacionals o l'Institut d'Estudis Catalans. Emili Giralt va cursar els seus estudis primaris a Vilafranca. Quan havia acabat el primer curs dels secundaris va esclatar la Guerra Civil. En acabar el conflicte, el nou règim el va obligar a revalidar aquell primer curs per poder continuar els estudis a l'Institut Milà i Fontanals ("aquell institut privat, però que era la continuació de l'Instititut Milà i Fontanals fundat per la República", segons ens indica el mateix Giralt). Als catorze anys, però, i per raons familiars, es va haver de posar a treballar i va haver de cursar el cinquè, sisè i setè de batxillerat en la modalitat de "lliure". Finalitzat el batxillerat va haver de passar pel temut examen d'estat i va iniciar la carrera de Filosofia i Lletres per especialitzar-se en Història. -Història, per què? No hauria sigut millor escollir una altra carrera? No hi va haver pressions familiars?
el segle XVIII, Vilanova i la Geltrú havia assentat el seu creixement economic en I'exportació i ... more el segle XVIII, Vilanova i la Geltrú havia assentat el seu creixement economic en I'exportació i el comerp de vins i aiguardents. A mitjans del segle XIX la situació era tota una altra: la indústria, especialment la textil cotonera, comencava a ser la principal activitat economica de la vila. En aquest article s'analitza com es va produir aquest canvi, quina ha estat I'evolució del sector textil durant el segle XIX fins al 19 13 i, finalment, s'analitzen, des de la perspectiva de la seva composició social, les sic empreses textils protagonistes de I'arrencada industrial de la capital del Garra f.
Esta nota es una primera aproximación a la evolución de los salarios en una empresa de tejidos de... more Esta nota es una primera aproximación a la evolución de los salarios en una empresa de tejidos de algodón catalana. A partir de la documentación de la misma empresa se ha elaborado un índice de salarios masculinos y otro de sálanos femeninos. Las principales conclusiones que podemos extraer son la relativa estabdidad de los salarios hasta la I Guerra Mundial, el cambio en la evolución que se produjo a partir de eUa, la diferenciación sexual del salario y la evolución diferente entre ambos mdices.
Books by Raimon Soler-Becerro
This book addresses the causes of the so-called Rabassaires lawsuit in the key period of its hist... more This book addresses the causes of the so-called Rabassaires lawsuit in the key period of its history, the first third of the twentieth century, based on the analysis of the development of viticulture, the structure of property and Characteristics of peasant families in the Penedès wine region, the main focus of the movement in this period. The work explains how from the collective action the critical situation of viticulture was faced through union action, cooperativism and politics.
Book chapters by Raimon Soler-Becerro
Els conflictes socials al Penedès històric. Actes del VI Seminari d'Història del Penedès. Vilanova i la Geltrú, 20-21 d'octubre de 2017 , 2021
Josep Colomé, Jordi Planas, Francesc Valls-Junyent, eds., Vinyes, vins i cooperativisme vitvinícola a Catalunya, Jun 2015
This study aims to assess the importance of cooperative distilleries in the production of wine al... more This study aims to assess the importance of cooperative distilleries in the production of wine alcohol in the province of Tarragona between 1901 and 1935 by using the tax records kept in the Historical Archive of the province of Tarragona and in the Anuario General de España. The results point to a very low participation of cooperative wineries in the distillation of wine and of winemaking by-products. We hypothesise that the low level of involvement of the distilleries was due to their small size, the problems they faced in obtaining funding, and management difficulties in general.
Uploads
Journal articles by Raimon Soler-Becerro
Abstract This article aims to show how the Left Agrarian Cooperatives, which we will call «rabas-saires» here, spread in the fi rst third of the 20th century with intensity throughout the territory. Cooperatives would have been the main form of organization of the rabassaire movement before the Union of Rabassaires was created in 1922. Most of these were consolidated due to their multifunctional nature-cooperative consumer and agrarian, mutual society, sociability and unionism-but also for economic management that guaranteed continuity, whose trajectory was cut short as a result of the Civil War.
El present article, doncs, té com a objectiu situar quin és el moment actual del sector vinícola a la província de Barcelona, sense oblidar però donar-li una perspectiva de l’evolució des d’inicis del segle XXI. Per això, en primer lloc, mostraré quin és el moment actual del sector del vi dins de la indústria agroalimentària catalana; en segon lloc, determinaré com es configura el sector vitivinícola de la província de Barcelona; en tercer lloc incidiré en l’hegemonia de la demarcació barcelonina en la producció i en l’exportació de vins a Catalunya; en quart lloc, analitzaré la geografia de les exportacions de vins des de la província; continuaré amb una breu referència al perfil de les empreses exportadores i per acabar, plantejaré una reflexió sobre el principal repte amb què es troba actualment el sector: la valorització i el prestigi.
never managed to organize a majority of rail workers. Using as its sources the Anarcho-Syndicalist press and the documents issued from the various FNIF conferences, the article studies the union's creation, its structure and the limitations of the strategy it developed between 1931 and 1936.
Books by Raimon Soler-Becerro
Book chapters by Raimon Soler-Becerro
Abstract This article aims to show how the Left Agrarian Cooperatives, which we will call «rabas-saires» here, spread in the fi rst third of the 20th century with intensity throughout the territory. Cooperatives would have been the main form of organization of the rabassaire movement before the Union of Rabassaires was created in 1922. Most of these were consolidated due to their multifunctional nature-cooperative consumer and agrarian, mutual society, sociability and unionism-but also for economic management that guaranteed continuity, whose trajectory was cut short as a result of the Civil War.
El present article, doncs, té com a objectiu situar quin és el moment actual del sector vinícola a la província de Barcelona, sense oblidar però donar-li una perspectiva de l’evolució des d’inicis del segle XXI. Per això, en primer lloc, mostraré quin és el moment actual del sector del vi dins de la indústria agroalimentària catalana; en segon lloc, determinaré com es configura el sector vitivinícola de la província de Barcelona; en tercer lloc incidiré en l’hegemonia de la demarcació barcelonina en la producció i en l’exportació de vins a Catalunya; en quart lloc, analitzaré la geografia de les exportacions de vins des de la província; continuaré amb una breu referència al perfil de les empreses exportadores i per acabar, plantejaré una reflexió sobre el principal repte amb què es troba actualment el sector: la valorització i el prestigi.
never managed to organize a majority of rail workers. Using as its sources the Anarcho-Syndicalist press and the documents issued from the various FNIF conferences, the article studies the union's creation, its structure and the limitations of the strategy it developed between 1931 and 1936.