Papers by Cesc Esteve
Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2024
Els cinc articles que aplega aquest dossier tracten sobre biografies de l’edat moderna dedicades ... more Els cinc articles que aplega aquest dossier tracten sobre biografies de l’edat moderna dedicades a escriptors literaris. Els estudis examinen vides d’autors antics, medievals i moderns, escrites en llatí, italià i castellà per homes de lletres valencians i balears. Aquestes biografies van publicar-se entre el 1633, quan va aparèixer la vida d’Ausiàs March escrita per Vicent Mariner (J. Solervicens, «L’Ausiàs March barroc de l’hel·lenista Vicent Mariner (1633)»), i el 1819, any en què es va publicar la primera biografia de Joan Ramis escrita per Francesc Pons i Carreras (M. Paredes, «Una biografia canònica il·lustrada: “De los empleos y exercicios literarios del infatigable mahonés el Dr. D. Juan Ramis y Ramis” (1819) de Francesc Pons i Carreras»). Entre aquestes dues dates, el 1737 es va publicar la vida de Miguel de Cervantes escrita per Gregori Maians (M. Manyé, «Cap a un ús crític de l’obra com a font d’investigació biogràfica: la “Vida de Cervantes Saavedra” de Gregori Maians i Siscar»); el 1747 va aparèixer la Biblioteca Valentina de Josep Rodríguez, un catàleg biobibliogràfic d’escriptors valencians (C. Esteve, «Biografia i bibliografia a l’edat moderna. Les vides d’escriptors literaris a la Biblioteca Valentina (1747) de Josep Rodríguez»); i el 1782 va començar a estampar-se el tractat Dell’origine, progressi e stato attuale d’ogni letteratura de Joan Andrés, una història enciclopèdica de la cultura escrita que conté material biogràfic sobre escriptors literaris (N. Ortega, «L'empremta de la tradició biogràfica en la crítica literària de Joan Andrés»).
Cuadernos de Historia Moderna, 47(1), 9-33., 2022
Mi propósito es examinar la reescritura de los tópicos sobre los vicios y errores del mal histori... more Mi propósito es examinar la reescritura de los tópicos sobre los vicios y errores del mal historiador en el discurso teórico hispánico de los siglos XVI y XVII para explicar cómo se definieron, clasificaron y jerarquizaron las faltas de la profesión. Quisiera, con ello, trazar la evolución de esta crítica en un corpus representativo de tratados de doctrina histórica del tardorenacimiento y de la edad de la Contrarreforma y poner en evidencia que los tópicos clásicos sobre el error historiográfico se reescribieron y actualizaron a la luz de las condiciones en que se desarrolló la disciplina en la monarquía hispánica y en la Europa de la temprana modernidad.
Studi Ispanici, XLVI, Sociología de la literatura hispánica (II). Biografías de escritores y campo literario. Número coordinado por Pedro Ruiz Pérez, 2021
En este artículo examino las vidas de poetas incluidas en la obra Escritores del reino de Valenci... more En este artículo examino las vidas de poetas incluidas en la obra Escritores del reino de Valencia, una extensa biblioteca de autores valencianos elaborada por Vicente Ximeno, publicada en Valencia en dos tomos, el primero en @747 y el segundo en @749. Mediante el examen de estas vidas pretendo explicar algunas de las características específicas de la biografía en la obra de Ximeno y, por extensión, en los repertorios biobibliográficos del siglo xviii. Y, más en particular, quisiera mostrar de qué modo las vidas de poetas de esta clase de catálogos contribuyen a describir y a prescribir en qué consiste ser un autor literario en la edad moderna.
Criticón. Dossier monográfico "Controversia y producción escrita en la España moderna", M. Albisson & L. Sanz coords., 2019
En este artículo doy cuenta del discurso teórico sobre el lugar, las formas y los usos de la co... more En este artículo doy cuenta del discurso teórico sobre el lugar, las formas y los usos de la controversia en la historiografía hispánica de los siglos xvi y xvii. Examino la evolución del discurso a la luz del auge de la historia como objeto de polémica y como instrumento para la controversia. Defiendo la hipótesis de que hasta finales del siglo xvi la teoría historiográfica se resistió a ocuparse de la controversia por entender que las disputas entre historiadores desprestigiaban a la disciplina. La intensificación de los usos polémicos del saber histórico forzó a los teóricos a normalizar la presencia de la disputa en el discurso histórico y a regular las formas y funciones de la controversia mediante preceptos éticos y retóricos sustentados en el principio de la contención y dirigidos a la consecución de un debate civilizado y provechoso para la disciplina.
Bulletin Hispanique, t. 121, n. 2, pp. 629-643, 2019
Mediante el análisis de la Vida de Vicent Garcia (1703), elaborada por Manuel de Vega para la edi... more Mediante el análisis de la Vida de Vicent Garcia (1703), elaborada por Manuel de Vega para la edición de la "obra completa" del mayor poeta barroco catalán, nos proponemos mostrar la influencia de la mentalidad y de la poética del Barroco en la reescritura de los tópicos del biografismo y en el uso del género de las Vidas como instrumento de canonización
Dossier monográfico "Disensos y controversias en las letras hispánicas (siglos XVI-XVIII)", Elena Cano Turrión & Cipriano López Lorenzo eds., Philologia Hispalensis. Revista de Estudios Lingüísticos y Literarios, vol. 33, núm. 2, 2019
En los siglos XVI y XVII tuvo lugar un debate teórico que enfrentó a los partidarios de una escri... more En los siglos XVI y XVII tuvo lugar un debate teórico que enfrentó a los partidarios de una escritura histórica ‘desnuda’, esto es, desprovista de valoraciones y artificios retóricos, y a los partidarios de una concepción de la historia más tradicional, en la que se prestaba un gran valor al juicio de los hechos narrados y a la elocuencia, pues se estimaba que de ellos dependían en gran medida la capacidad de instrucción y la utilidad moral y política de la disciplina. El debate concernía a cuestiones capitales sobre la naturaleza y el deber ser de la historia y tuvo implicaciones muy significativas respecto a la concepción del escritor de historias como autor y a la regulación de la subjetividad en el discurso histórico. Dedicaré el artículo a ilustrar estos aspectos del debate en los tratados de Agostino Mascardi (1636), Jerónimo de San José (1651) y Pierre Le Moyne (1670).
Revista Internacional d'Humanitats, dossier "L'historiador Pere Antoni Beuter (1490-1554) i el seu temps", 2018
Resum: En aquest article examino les reflexions teòriques i metodològiques de Pere Antoni Beuter ... more Resum: En aquest article examino les reflexions teòriques i metodològiques de Pere Antoni Beuter sobre la historiografia que apareixen a les dedicatòries i els pròlegs de les seves cròniques. Més en particular, analitzo el discurs de Beuter sobre l'ús de les fonts d'informació i la verificació dels autors dignes de crèdit i la influència que hi exercí Joan Ànnio de Viterbo. Plantejo la hipòtesi que els canvis que es perceben en aquest discurs i, en particular, les mesures per dissimular la influència d'Ànnio, van respondre sobretot a les crítiques adreçades a Beuter per haver seguit els testimonis falsificats pel de Viterbo i a la pretensió de l'escriptor valencià de projectar-se públicament com a un bon historiador. Paraules clau: Pere Antoni Beuter, Ànnio de Viterbo, teoria historiogràfica, primera edat moderna.
Abstract: In this article I examine Pere Antoni Beuter's theoretical reflections on history located in the preliminary texts of his chronicles. More specifically, I explore Beuter's discourse about the proper use of the sources of historical information and about the ways to determine which authors were worth of credit. The forger Annius of Viterbo exerted great influence in Beuter both as a theoretical authority and as a source of information for the most ancient times of Valencia and Spain. I argue that the evolution of Beuter's reflections on this issue and in the acknowledgment of Annius' influence was due to the criticism he received for having used his forgeries as sources of information. In addition to this, Beuter's theoretical discourse has to be understood as a means to present himself publicly as a good historian.
Arte Nuevo, 2017
Presentación del dossier monográfico "Lecturas al margen. Canon e interpretación en la Edad Moder... more Presentación del dossier monográfico "Lecturas al margen. Canon e interpretación en la Edad Moderna", publicado en la revista Arte Nuevo, 4 (2017)
Manuscrits. Revista d'Història Moderna, 2017
Este artículo resume los principales contenidos de los trabajos reunidos en este dossier monográf... more Este artículo resume los principales contenidos de los trabajos reunidos en este dossier monográfico, consagrado al estudio de las relaciones entre la autocensura y la historiografía en la España de los Austrias. Justifica la oportunidad y relevancia de este dossier, expone sus objetivos e hipótesis de trabajo, ofrece un resumen de cada artículo y evalúa algunos de sus resultados más significativos.
Manuscrits. Revista d'història moderna, 2017
En este artículo doy cuenta de la formación del discurso sobre la autocensura en la historiografí... more En este artículo doy cuenta de la formación del discurso sobre la autocensura en la historiografía en los tratados sobre el arte de la historia de autores hispánicos de los siglos xvi y xvii (c. 1550 - c. 1650). Analizo las ideas de los tratadistas sobre las razones, las formas y los efectos de la autocensura en la escritura y en la difusión de la narrativa histórica, identifico las fuentes y las tradiciones de pensamiento clásicas en las que se inscriben estas ideas y examino su desarrollo específico en la tratadística historiográfica altomoderna. Mi análisis parte de la hipótesis de interpretación de que el discurso teórico concibió y reguló la autocensura no solo como un obstáculo para el libre y recto ejercicio de la historiografía, sino también como una medida que en diversas situaciones resultaba necesaria y beneficiosa para el desarrollo y la mejora de la disciplina.
Este artículo da cuenta de los debates sobre el estilo de la prosa histórica en la teoría histori... more Este artículo da cuenta de los debates sobre el estilo de la prosa histórica en la teoría historiográfica hispánica de los siglos XVI y XVII. La evolución de las opiniones y los argumentos de la crítica sobre los aspectos formales de la narrativa histórica se enmarca en el tránsito hacia una concepción de la disciplina en la que el uso político del saber histórico y la reflexión epistemológica ganaron peso en detrimento de la dimensión retórica y moralizante de la historia. El artículo ilustra en un amplio corpus de fuentes, desde Juan Luis Vives (1531) a Jerónimo de San José (1651), los cambios en las ideas y los modelos del estilo de la prosa histórica.
Talia Dixit. Revista interdisciplinar de Retórica e Historiografía, Oct 2008
Orígenes, causas e inventores en la historiografía del Renacimiento ABSTRACT:. This article studi... more Orígenes, causas e inventores en la historiografía del Renacimiento ABSTRACT:. This article studies the formation of Early Modern historiography through examining the theories, methods and functions of one of its most conspicuous and relevant types, that which investigates the origins of historical entities and facts. By focussing both on the artes historicae and on a wide range of accounts about the foundation of cities, the invention of arts or the causes of wars, this article illustrates how Renaissance writers construct a scientific paradigm which sanctions the ideological, philosophical and rhetorical forms, purposes and values of the narrative of the origins and allows to understand that it is precisely because of its principles and methods that this kind of stories are so characteristic of Early Modern historiography. Keywords: Early Modern historiography, philosophy of history, rhetoric, ars historica. RESUMEN: Este artículo aborda la formación de la historiografía del Renacimiento a través del examen de las teorías, los métodos y las funciones de una de sus modalidades más relevantes, aquella que indaga los orígenes de acontecimientos, instituciones, artes y demás entidades históricas. Mediante el análisis de un repertorio significativo de artes historicae y de relatos sobre la fundación de ciudades, la invención de artes y las causas de guerras, este trabajo ilustra la construcción del paradigma científico que sanciona las formas, los propósitos y los valores ideológicos y epistemológicos de la narrativa de los orígenes y explica cómo y por qué sus principios y métodos convierten esta clase de relatos en un género característico de la historiografía renacentista. Palabras Clave: Historiografía renacentista, filosofía de la historia, retórica, ars historica. Fecha de recepción: 12 de julio de 2008. Fecha de aceptación: 15 de septiembre de 2008.
Books by Cesc Esteve
The overall purpose of the studies collected together in this volume is to
explain the shaping ... more The overall purpose of the studies collected together in this volume is to
explain the shaping of Hispanic historiography in the early modern period
by examining the continuities and discursive complicities between the
writing, criticism, theory, and censorship of history. This book sheds light
on the so-far neglected circulation of ideas and practices between these
four areas, and highlights the constitutive nature of a wide spectrum of
forms of censorship from repression to criticism in shaping the interests,
principles, methods, and problems of early modern Hispanic historiography.
Examining the various fronts that converge in this disciplining discourse
of history helps expand and improve our understanding of the relations
between historiography and civil and ecclesiastic literary censorship, and the
implications of the ideological control of historical writing and theory. In
many respects their hypotheses, results, and conclusions can be extrapolated
to Western historiography in the early modern period. This book will be of
interest to historians of both historiography and Hispanic censorship in the
sixteenth and seventeenth centuries, and in general to scholars of historical,
literary, and political culture in the early modern age.
Els historiadors del Renaixement comparteixen una antiga convicció: per conèixer de debò i en pro... more Els historiadors del Renaixement comparteixen una antiga convicció: per conèixer de debò i en profunditat el que estudien, n'han de descobrir i comprendre els orígens. És per això que els relats sobre les causes i els inventors de la poesia i les narracions que s'expliquen des dels orígens de la poesia constitueixen la modalitat historiogràfica més productiva i rellevant de la poètica del segle XVI. Ara bé, revelar o imaginar els orígens no només justifica que els autors d'arts poètiques es dediquin a la recerca històrica: a l'Europa del Renaixement, la narrativa amb què en donen compte s'erigeix en un discurs molt poderós a l'hora de concebre i regular teories i models literaris i legitimar i denigrar tradicions i polítiques culturals i lingüístiques. En aquest llibre s'estudien els relats sobre els orígens de la poesia antiga i moderna que s'escriuen a Itàlia durant els segles XV i XVI i amb quines finalitats teòriques i ideològiques es fan servir. L'estudi dóna compte, així, de la formació d'un dels principals fronts de la historiografia literària del Renaixement, sovint desatesa per la crítica, i del seu paper cabdal en la configuració de les poètiques de la primera modernitat.
En los diálogos de la historia, Francesco Patrizi realiza una crítica exhaustiva de los principio... more En los diálogos de la historia, Francesco Patrizi realiza una crítica exhaustiva de los principios, métodos y modelos de una larga tradición de pensadores que, desde la Antigüedad hasta el siglo XVI, concibieron la historia como un género del discurso. Entiende Patrizi, en cambio, que, dada su infinita variedad de formas, usos y fines, la historia no puede reducirse a una narración de acontecimientos pasados, verdaderos y ejemplares, ni entenderse como un arte sermocinal menor, frente a la universalidad de la poesía y de la filosofía. A pesar de la diversidad de sus manifestaciones, Patrizi consigue definir la historia como la memoria radicada en las cosas pasadas, recientes y futuras, celestes, terrestres y humanas y sostiene que conocer esta memoria permite entender el funcionamiento cíclico del devenir del mundo, su más íntima y valiosa realidad. Con ello, vindica la condición científica de la historia, aunque admita también su primordial utilidad política, que es perseguir el bienestar perpetuo de los ciudadanos. De acuerdo con una tradición que dominó los modos de entender la disciplina desde el Humanismo, considera que la manera más eficaz de contribuir a la obtención de la felicidad civil es que los historiadores narren hechos que enseñen a lograr la paz y a conservarla largo tiempo. Dedica así el grueso de los diálogos a explicar los métodos que permiten trasladar a los primeros lectores de la historia, los gobernantes, lecciones óptimas de prudencia política y militar. Los diálogos no están exentos del escepticismo con que la crítica juzgó, desde antiguo, la labor del historiador: también Patrizi duda del provecho que, en efecto, puede procurar la historia, que solo resultará cierta y útil si los que la escriben son capaces de sobreponerse a la corrupción de la memoria, a los intereses de los poderosos, a los problemas de veracidad de las fuentes y al orgullo de los pueblos.
Conferences & Talks by Cesc Esteve
VII Col·loqui Mimesi, Universitat de Barcelona, 22-23 de gener de 2024
El col·loqui “Vides d’e... more VII Col·loqui Mimesi, Universitat de Barcelona, 22-23 de gener de 2024
El col·loqui “Vides d’escriptors a l’edat moderna: retòrica, història i poètica” té el propòsit de contribuir a la construcció d’un marc d’interpretació adequat, en termes històrics i teòrics, per entendre les vides d’escriptors a l’edat moderna. La reunió vol servir per ampliar el ventall d’interessos i aprofundir en les anàlisis dels diversos projectes i estudis que, sobretot d’ençà les últimes quatre dècades, s’han ocupat d’examinar les formes i funcions de les vides d’escriptors a les literatures modernes de l’occident europeu. El projecte en què s’emmarca aquesta trobada té com a objectiu prioritari l’estudi de les vides d’escriptors de l’àmbit català de l’edat moderna i es sustenta en la convicció que la comprensió d’aquest corpus de textos ha de construir-se amb una perspectiva que permeti contrastar les característiques de les vides de l’àmbit català amb les coetànies d’àmbits culturals i lingüístics propers. Els resultats obtinguts fins ara en l’estudi de les vides d’escriptors de l’àmbit català de l’edat moderna, encreuats amb els resultats dels diversos treballs que s’han dedicat a les vides d’autors literaris a Espanya, Portugal, Itàlia, França i Anglaterra, entre d’altres llocs, revelen fenòmens del tot homologables. Té sentit, llavors, insistir en la construcció d’un marc d’interpretació d’abast europeu i seguir explorant i ampliant els diversos fronts que els especialistes han considerat significatius.
Uploads
Papers by Cesc Esteve
Abstract: In this article I examine Pere Antoni Beuter's theoretical reflections on history located in the preliminary texts of his chronicles. More specifically, I explore Beuter's discourse about the proper use of the sources of historical information and about the ways to determine which authors were worth of credit. The forger Annius of Viterbo exerted great influence in Beuter both as a theoretical authority and as a source of information for the most ancient times of Valencia and Spain. I argue that the evolution of Beuter's reflections on this issue and in the acknowledgment of Annius' influence was due to the criticism he received for having used his forgeries as sources of information. In addition to this, Beuter's theoretical discourse has to be understood as a means to present himself publicly as a good historian.
Books by Cesc Esteve
explain the shaping of Hispanic historiography in the early modern period
by examining the continuities and discursive complicities between the
writing, criticism, theory, and censorship of history. This book sheds light
on the so-far neglected circulation of ideas and practices between these
four areas, and highlights the constitutive nature of a wide spectrum of
forms of censorship from repression to criticism in shaping the interests,
principles, methods, and problems of early modern Hispanic historiography.
Examining the various fronts that converge in this disciplining discourse
of history helps expand and improve our understanding of the relations
between historiography and civil and ecclesiastic literary censorship, and the
implications of the ideological control of historical writing and theory. In
many respects their hypotheses, results, and conclusions can be extrapolated
to Western historiography in the early modern period. This book will be of
interest to historians of both historiography and Hispanic censorship in the
sixteenth and seventeenth centuries, and in general to scholars of historical,
literary, and political culture in the early modern age.
Conferences & Talks by Cesc Esteve
El col·loqui “Vides d’escriptors a l’edat moderna: retòrica, història i poètica” té el propòsit de contribuir a la construcció d’un marc d’interpretació adequat, en termes històrics i teòrics, per entendre les vides d’escriptors a l’edat moderna. La reunió vol servir per ampliar el ventall d’interessos i aprofundir en les anàlisis dels diversos projectes i estudis que, sobretot d’ençà les últimes quatre dècades, s’han ocupat d’examinar les formes i funcions de les vides d’escriptors a les literatures modernes de l’occident europeu. El projecte en què s’emmarca aquesta trobada té com a objectiu prioritari l’estudi de les vides d’escriptors de l’àmbit català de l’edat moderna i es sustenta en la convicció que la comprensió d’aquest corpus de textos ha de construir-se amb una perspectiva que permeti contrastar les característiques de les vides de l’àmbit català amb les coetànies d’àmbits culturals i lingüístics propers. Els resultats obtinguts fins ara en l’estudi de les vides d’escriptors de l’àmbit català de l’edat moderna, encreuats amb els resultats dels diversos treballs que s’han dedicat a les vides d’autors literaris a Espanya, Portugal, Itàlia, França i Anglaterra, entre d’altres llocs, revelen fenòmens del tot homologables. Té sentit, llavors, insistir en la construcció d’un marc d’interpretació d’abast europeu i seguir explorant i ampliant els diversos fronts que els especialistes han considerat significatius.
Abstract: In this article I examine Pere Antoni Beuter's theoretical reflections on history located in the preliminary texts of his chronicles. More specifically, I explore Beuter's discourse about the proper use of the sources of historical information and about the ways to determine which authors were worth of credit. The forger Annius of Viterbo exerted great influence in Beuter both as a theoretical authority and as a source of information for the most ancient times of Valencia and Spain. I argue that the evolution of Beuter's reflections on this issue and in the acknowledgment of Annius' influence was due to the criticism he received for having used his forgeries as sources of information. In addition to this, Beuter's theoretical discourse has to be understood as a means to present himself publicly as a good historian.
explain the shaping of Hispanic historiography in the early modern period
by examining the continuities and discursive complicities between the
writing, criticism, theory, and censorship of history. This book sheds light
on the so-far neglected circulation of ideas and practices between these
four areas, and highlights the constitutive nature of a wide spectrum of
forms of censorship from repression to criticism in shaping the interests,
principles, methods, and problems of early modern Hispanic historiography.
Examining the various fronts that converge in this disciplining discourse
of history helps expand and improve our understanding of the relations
between historiography and civil and ecclesiastic literary censorship, and the
implications of the ideological control of historical writing and theory. In
many respects their hypotheses, results, and conclusions can be extrapolated
to Western historiography in the early modern period. This book will be of
interest to historians of both historiography and Hispanic censorship in the
sixteenth and seventeenth centuries, and in general to scholars of historical,
literary, and political culture in the early modern age.
El col·loqui “Vides d’escriptors a l’edat moderna: retòrica, història i poètica” té el propòsit de contribuir a la construcció d’un marc d’interpretació adequat, en termes històrics i teòrics, per entendre les vides d’escriptors a l’edat moderna. La reunió vol servir per ampliar el ventall d’interessos i aprofundir en les anàlisis dels diversos projectes i estudis que, sobretot d’ençà les últimes quatre dècades, s’han ocupat d’examinar les formes i funcions de les vides d’escriptors a les literatures modernes de l’occident europeu. El projecte en què s’emmarca aquesta trobada té com a objectiu prioritari l’estudi de les vides d’escriptors de l’àmbit català de l’edat moderna i es sustenta en la convicció que la comprensió d’aquest corpus de textos ha de construir-se amb una perspectiva que permeti contrastar les característiques de les vides de l’àmbit català amb les coetànies d’àmbits culturals i lingüístics propers. Els resultats obtinguts fins ara en l’estudi de les vides d’escriptors de l’àmbit català de l’edat moderna, encreuats amb els resultats dels diversos treballs que s’han dedicat a les vides d’autors literaris a Espanya, Portugal, Itàlia, França i Anglaterra, entre d’altres llocs, revelen fenòmens del tot homologables. Té sentit, llavors, insistir en la construcció d’un marc d’interpretació d’abast europeu i seguir explorant i ampliant els diversos fronts que els especialistes han considerat significatius.
In the first part of this paper, we will focus on the interpretations of Platonic and Aristotelian traditions. We will trace the development of key concepts such as furor, divine fervour, enthusiasm and poet as god and we will examine how they are exploited by Francesc Alegre and Joan Àngel i Gonzàlez. Catalan authors like Antoni Llull and Pere Joan Nunyes find in the Neoaristotelian tradition a larger and more articulate set of notions and criteria which allow more systematic approaches to the study of poetry. As it happens in Europe, these two critical traditions are enriched and hybridized with rhetorical interpretations of the nature of poetry, derived from the dominant Ciceronian tradition, but also from the more innovative Hermogenic tradition.
Since Catalan theoretical reflection is not exhausted by the interpretation and usages of Classic traditions, we will devote the second part of our paper to the making of Catalan vernacular poetics. In order to reconstruct its main trends,
we will examine, on the one hand, the historical narrative designed to construct an autonomous Catalan literary tradition and to make it able to rival in prestige any other contemporary vernacular literature and, on the other, the publishing, philological and critical efforts developed to make of Ausiàs March the literary model of Catalan poetics. In both trends we will find testimonies which prove that Catalan literary criticism shares with European vernacular poetics similar interests, presuppositions, strategies and even key concepts in order to claim the artistic value and accomplishments of the poetry written in Catalan.
'La Alonsíada' tocant a les formes i funcions de la ficció i de la història al poema. Pretenc interpretar l'obra de Ramis a la llum d'un dels principals debats de la teoria de la poesia èpica de l'edat moderna i plantejar en quins termes els recursos de l'escriptor menorquí responien a la concepció il·lustrada del gènere heroic.