Skip to main content

Albert Soler

Universitat de Barcelona, Filologia Catalana, Faculty Member

Followers

149

Following

29

Co-authors

4

Public Views

Es va doctorar en filologia catalana el 1991 sota la direcció de Lola Badia; premi extraordinari de doctorat. Professor titular de literatura catalana medieval a la Universitat de Barcelona. Consultor de literatura medieval a la Universitat Oberta de Catalunya (1999-2006). S'ha especialitzat en la literatura catalana del segle XIII; sobretot, en Ramon Llull i Arnau de Vilanova. Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per Lola Badia i Anthony Bonner. És magister de la Maioricensis Schola Lullistica de Palma de Mallorca, des d'octubre de 1989. És membre del consell de redacció de la revista Studia Lulliana, des de 1994. És membre de la comissió editora del Patronat Ramon Llull, des de 1998, i director de la mateixa des de 2008. Dirigeix, conjuntament amb Pere Rosselló, la Col·lecció Blaquerna d'Estudis Lul·lians de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de les Illes Balears. Coordina, juntament amb Lola Badia, laÂÂ Base de Dades Ramon Llullde la UB. Ha estat secretari del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona. Ha estat comissari de l'exposició Raimundus, christianus arabicus: Ramon Llull i l'encontre entre cultures, Institut Europeu de la Mediterrània (2007-2009). Des de 2008, és director d'edició de la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull. Ha estat director del Departament de Filologia Catalana de la UB (2009-2013).

less

Lola Badia Pàmies

Universitat de Barcelona

Università degli Studi "La Sapienza" di Roma

Universitat de les Illes Balears

Anna Fernàndez-Clot

Universitat de Barcelona

Universidad Nacional de Educación a Distancia

Rafael M. Mérida Jiménez

Universitat de Lleida

Pompeu Fabra University

Francesc Tous Prieto

Universitat de Girona

InterestsView All (6)

Uploads

Papers by Albert Soler

Llengua i literatura segons Ramon Llull

Mot so razo, Feb 1, 2012

Joan Bonllavi, lul·lista i editor eximi

Background: Esophageal cancer (EC) is one of the most common malignant tumors in the steroidal gl... more Background: Esophageal cancer (EC) is one of the most common malignant tumors in the steroidal glycoalkaloids which has been demonstrated to exhibit anti-metastasis activity radiosensitivity of EC cells and priliminarily explored the underlying molecular mechanisms. Methods: Cell Counting Kit-8 (CCK-8) assay was conducted to found the cytotoxic effect of Results: of EC cells. Conclusions: treating EC.

Es va doctorar en filologia catalana el 1991 sota la direcció de Lola Badia ; premi extraordinari... more Es va doctorar en filologia catalana el 1991 sota la direcció de Lola Badia ; premi extraordinari de doctorat. Professor titular de literatura catalana medieval a la Universitat de Barcelona. Consultor de literatura medieval a la Universitat Oberta de Catalunya (1999-2006). S'ha especialitzat en la literatura catalana del segle XIII; sobretot, en Ramon Llull i Arnau de Vilanova. Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per Lola Badia i Anthony Bonner . És magister de la Maioricensis Schola Lullistica de Palma de Mallorca, des d'octubre de 1989. És membre del consell de redacció de la revista Studia Lulliana , des de 1994. És membre de la comissió editora del Patronat Ramon Llull, des de 1998, i director de la mateixa des de 2008. Dirigeix, conjuntament amb Pere Rosselló, la Col·lecció Blaquerna d'Estudis Lul·lians de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de les Illes Balears. Coordina, juntament amb Lola Badia, laÂÂ Base de Dades Ramon Llull de l...

El dinamisme renovador en l'Església: el papa Francesc, Ramon Llull i el papa Blaquerna

Ramon Llull i Jorge Mario Bergoglio coincideixen en la voluntat de renovacio de la realitat mitja... more Ramon Llull i Jorge Mario Bergoglio coincideixen en la voluntat de renovacio de la realitat mitjancantel desenvolupament d’una creativitat desbordant que troba el seu impuls en l’accio de l’Esperit. Reflexiosobre els primers anys del pontificat del papa Francesc a partir del Romanc d’Evast e Blaquernade Ramon Llull; aquesta novel·la (ca. 1283) narra la reforma de l’Esglesia i de la cristiandat queempren el seu protagonista un cop arriba al soli pontifici.

Ramon Llull no va escriure Blanquerna . Per a una correcta catalogació de la novel·la lul·liana

La polèmica entre les dues formes amb què actualment es coneix el títol del romanç més conegut de... more La polèmica entre les dues formes amb què actualment es coneix el títol del romanç més conegut de Ramon Llull, Blaquerna o Blanquerna, no és pas nova. És una discussió producte dels avenços en els estudis lul·lians, sobretot en la recerca vinculada a la documentació i a l’estudi dels testimonis manuscrits més antics, que va permetre constatar que, al costat de la forma amb què era habitualment coneguda l’obra, Blanquerna, n’apareixia una altra que no presentava la primera ena, Blaquerna. Totes dues variants estan documentades des de l’edat mitjana, però només la darrera és recollida en testimonis contemporanis o poc posteriors a Ramon Llull.

Descripció del manuscrit lul·lià F-143 del Col·legi de la Sapiència de Palma

Representació gràfica i ècfrasi en l’obra de Ramon Llull

Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 2016

This article discusses the relation established between texts and graphic representations in work... more This article discusses the relation established between texts and graphic representations in works of Ramon Llull, paying special attention to a rhetorical device called ekphrasis, that is, the verbal description of a visual object. It analyzes descriptions of Lullian figures, and especially of arborial diagrams, in the presence of their representation (referential ekphrasis) or in the absence of same (notional ekphrasis). We conclude that the material aspect of the figures as well as the mental assimilation of their funcion are key elements in the process of cognitive elevation proposed by Llull.

Ramon Llull com a escriptor vernacle

Serra D or, 2015

El Llibre de contemplació de Ramon Llull o l´emergència d´un continent literari

Reduccions Revista De Poesia, 2012

Ramon LLull, escriptor vernacle

Ramon Llull I El Lullisme Pensament I Llenguatge Actes De Les Jornades En Homenatge a J N Hillgarth I a Bonner 25 I 26 De Febrer 2010 2012 Isbn 978 84 8384 221 8 Pags 27 50, 2012

La mise en texte de la primera versiô de l'art: Noves formes per a nous continguts

Studia Lulliana, 2007

This article studies the question of the original formats of the works of Ramon Llull, and concen... more This article studies the question of the original formats of the works of Ramon Llull, and concentrates on the textual disposition of the first version of the Art, the Ars compendiosa inveniendi veritatem, as presented in the manuscript Vat. Lat. 5112 (from the mid fourteenth century); the problems presented by the text, its internal organization, its placement on the page, the choices as to format, all can be traced back to the author. This essay compares this original format with the changes introduced by Salzinger in the first volume of the Mainz edition (1721). Finally, the authors call attention to the significative values which the paratextual aspects of the work bring to the text itself.

El Ramon Llull d'Anthony Bonner: cinc apunts i una bibliografia

Randa, 2012

A Brief History of the Llull DB and Its Derivatives

Digital Philology: A Journal of Medieval Cultures, 2014

This article explains how the Llull DB, a database devoted to Ramon Llull’s original works, apocr... more This article explains how the Llull DB, a database devoted to Ramon Llull’s original works, apocryphal corpus, historical reception, and modern scholarship, was conceived and developed. In addition to addressing specific issues involved in the design of a database with a focus on the medieval author of a multilingual corpus that enjoyed a wide reception, this essay also shows how the Llull DB has provided the original template for a series of interconnected databases related to medieval Catalonia, and tackles the challenges posed by the need for an interoperative environment for all of them.

La llengua i la literatura de Ramon Llull: llocs comuns, malentesos i propostes

literatura catalanes és una construcció acadèmica del segle XX que cal revisar a partir del progr... more literatura catalanes és una construcció acadèmica del segle XX que cal revisar a partir del programa del propi Llull, fonamentalment abocat a la difusió de l'Art i a la missió cristiana. Les seves obres en llengua vernacla estan encaminades a una finalitat més pragmàtica i funcional que no pas estètica o simbòlica. Algunes de les perplexitats que planteja la llengua dels seus originals es poden pal•liar tenint en compte les circumstàncies específiques de la transmissió manuscrita i pel fet que la seva obra va produir els primers còdexs catalans de gran format, quan encara no s'havia consolidat la scripta librària d'aquest idioma. PARAULES CLAU: Ramon Llull, Història de la Llengua, transmissió dels textos, scripta.

Llibre de l'orde de cavalleria

... LLIBRE DE L'ORDE DE CAVALLERIA A emA D'ALBERT SOLER I LWPART EDITORIAL BARCINO BARC... more

ESTUDIS. La llengua i la literatura de Ramon Llull: llocs comuns, malentesos i propostes

Marges, Els: revista de llengua i literatura, 2009

Vida, pensament i context de Ramon Llull

Catalan Historical Review, May 21, 2009

Resum El present treball detalla l'evolució de la comprensió de les idees jurídiques de Ramon Llu... more Resum El present treball detalla l'evolució de la comprensió de les idees jurídiques de Ramon Llull des de Savigny fins als nostres dies, passant per les interpretacions de Wohlhaupter, fra Andreu de Palma, Elías de Tejada i altres historiadors i filòsofs del dret. Es defensa que, en la línia d'Elías de Tejada, cal estudiar les idees jurídiques de Llull des d'un punt de vista interdisciplinari, analitzant-ne el context històric i les vessants dogmàtica, metodològica i epistemològica, amb una atenció especial a la relació del dret amb la resta de sabers.

Les Hores de Ramon Llull, pregària d'ahir i d'avui

by Simone Sari and Albert Soler

Franciscans i sultans XXIX Jornades d'Estudis Franciscans Facultat de Teologia de Catalunya, 2020

Storia e geografia nel Romanç d'Evast e Blaquerna di Ramon Llull

by Albert Soler and Lola Badia

Lola Badia - Joan Santanach - Albert Soler, Geography and History in Romanç d’Evast e Blaquerna b... more Lola Badia - Joan Santanach - Albert Soler, Geography and History in
Romanç d’Evast e Blaquerna by Ramon Llull
Even if Llull overlooks both history and geography in his descriptions
of the natural and human realms, time and space are strongly present
in his Romanç d’Evast e Blaquerna. History is connected to the
advent of a new epoch: the age of Llull’s Art, which provides Christian
faith with rational proofs. Geography constitutes, as well, a fundamental
tool in the global Christian mission of Pope Blaquerna.

RAMON LLULL: ESCRIPTURA, LECTURA I REORDENACIÓ DEL MÓN

R amon Llull presents his plans for universal reform as the restoration of a pre-existing order, ... more R amon Llull presents his plans for universal reform as the restoration of a pre-existing order, in a way that is different from his contemporaries, such as Arnau de Vilanova, who speak of reformation or renovation. Llull's proposal has a direct relation with his doctrine of the first and second intention. The novel Blaquerna (ca. 1283) and the treatise De fine (1305) are two works which develop his plans for world reform, in a narrative and in a political context respectively. In the one and the other, despite differences in types of work and in the gap of time between them, the measures proposed have many similarities. Finally, one can see how for Ramon the written word was the preferred instrument for the renovation of society.

Llengua i literatura segons Ramon Llull

Mot so razo, Feb 1, 2012

Joan Bonllavi, lul·lista i editor eximi

Background: Esophageal cancer (EC) is one of the most common malignant tumors in the steroidal gl... more Background: Esophageal cancer (EC) is one of the most common malignant tumors in the steroidal glycoalkaloids which has been demonstrated to exhibit anti-metastasis activity radiosensitivity of EC cells and priliminarily explored the underlying molecular mechanisms. Methods: Cell Counting Kit-8 (CCK-8) assay was conducted to found the cytotoxic effect of Results: of EC cells. Conclusions: treating EC.

Es va doctorar en filologia catalana el 1991 sota la direcció de Lola Badia ; premi extraordinari... more Es va doctorar en filologia catalana el 1991 sota la direcció de Lola Badia ; premi extraordinari de doctorat. Professor titular de literatura catalana medieval a la Universitat de Barcelona. Consultor de literatura medieval a la Universitat Oberta de Catalunya (1999-2006). S'ha especialitzat en la literatura catalana del segle XIII; sobretot, en Ramon Llull i Arnau de Vilanova. Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per Lola Badia i Anthony Bonner . És magister de la Maioricensis Schola Lullistica de Palma de Mallorca, des d'octubre de 1989. És membre del consell de redacció de la revista Studia Lulliana , des de 1994. És membre de la comissió editora del Patronat Ramon Llull, des de 1998, i director de la mateixa des de 2008. Dirigeix, conjuntament amb Pere Rosselló, la Col·lecció Blaquerna d'Estudis Lul·lians de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de les Illes Balears. Coordina, juntament amb Lola Badia, laÂÂ Base de Dades Ramon Llull de l...

El dinamisme renovador en l'Església: el papa Francesc, Ramon Llull i el papa Blaquerna

Ramon Llull i Jorge Mario Bergoglio coincideixen en la voluntat de renovacio de la realitat mitja... more Ramon Llull i Jorge Mario Bergoglio coincideixen en la voluntat de renovacio de la realitat mitjancantel desenvolupament d’una creativitat desbordant que troba el seu impuls en l’accio de l’Esperit. Reflexiosobre els primers anys del pontificat del papa Francesc a partir del Romanc d’Evast e Blaquernade Ramon Llull; aquesta novel·la (ca. 1283) narra la reforma de l’Esglesia i de la cristiandat queempren el seu protagonista un cop arriba al soli pontifici.

Ramon Llull no va escriure Blanquerna . Per a una correcta catalogació de la novel·la lul·liana

La polèmica entre les dues formes amb què actualment es coneix el títol del romanç més conegut de... more La polèmica entre les dues formes amb què actualment es coneix el títol del romanç més conegut de Ramon Llull, Blaquerna o Blanquerna, no és pas nova. És una discussió producte dels avenços en els estudis lul·lians, sobretot en la recerca vinculada a la documentació i a l’estudi dels testimonis manuscrits més antics, que va permetre constatar que, al costat de la forma amb què era habitualment coneguda l’obra, Blanquerna, n’apareixia una altra que no presentava la primera ena, Blaquerna. Totes dues variants estan documentades des de l’edat mitjana, però només la darrera és recollida en testimonis contemporanis o poc posteriors a Ramon Llull.

Descripció del manuscrit lul·lià F-143 del Col·legi de la Sapiència de Palma

Representació gràfica i ècfrasi en l’obra de Ramon Llull

Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 2016

This article discusses the relation established between texts and graphic representations in work... more This article discusses the relation established between texts and graphic representations in works of Ramon Llull, paying special attention to a rhetorical device called ekphrasis, that is, the verbal description of a visual object. It analyzes descriptions of Lullian figures, and especially of arborial diagrams, in the presence of their representation (referential ekphrasis) or in the absence of same (notional ekphrasis). We conclude that the material aspect of the figures as well as the mental assimilation of their funcion are key elements in the process of cognitive elevation proposed by Llull.

Ramon Llull com a escriptor vernacle

Serra D or, 2015

El Llibre de contemplació de Ramon Llull o l´emergència d´un continent literari

Reduccions Revista De Poesia, 2012

Ramon LLull, escriptor vernacle

Ramon Llull I El Lullisme Pensament I Llenguatge Actes De Les Jornades En Homenatge a J N Hillgarth I a Bonner 25 I 26 De Febrer 2010 2012 Isbn 978 84 8384 221 8 Pags 27 50, 2012

La mise en texte de la primera versiô de l'art: Noves formes per a nous continguts

Studia Lulliana, 2007

This article studies the question of the original formats of the works of Ramon Llull, and concen... more This article studies the question of the original formats of the works of Ramon Llull, and concentrates on the textual disposition of the first version of the Art, the Ars compendiosa inveniendi veritatem, as presented in the manuscript Vat. Lat. 5112 (from the mid fourteenth century); the problems presented by the text, its internal organization, its placement on the page, the choices as to format, all can be traced back to the author. This essay compares this original format with the changes introduced by Salzinger in the first volume of the Mainz edition (1721). Finally, the authors call attention to the significative values which the paratextual aspects of the work bring to the text itself.

El Ramon Llull d'Anthony Bonner: cinc apunts i una bibliografia

Randa, 2012

A Brief History of the Llull DB and Its Derivatives

Digital Philology: A Journal of Medieval Cultures, 2014

This article explains how the Llull DB, a database devoted to Ramon Llull’s original works, apocr... more This article explains how the Llull DB, a database devoted to Ramon Llull’s original works, apocryphal corpus, historical reception, and modern scholarship, was conceived and developed. In addition to addressing specific issues involved in the design of a database with a focus on the medieval author of a multilingual corpus that enjoyed a wide reception, this essay also shows how the Llull DB has provided the original template for a series of interconnected databases related to medieval Catalonia, and tackles the challenges posed by the need for an interoperative environment for all of them.

La llengua i la literatura de Ramon Llull: llocs comuns, malentesos i propostes

literatura catalanes és una construcció acadèmica del segle XX que cal revisar a partir del progr... more literatura catalanes és una construcció acadèmica del segle XX que cal revisar a partir del programa del propi Llull, fonamentalment abocat a la difusió de l'Art i a la missió cristiana. Les seves obres en llengua vernacla estan encaminades a una finalitat més pragmàtica i funcional que no pas estètica o simbòlica. Algunes de les perplexitats que planteja la llengua dels seus originals es poden pal•liar tenint en compte les circumstàncies específiques de la transmissió manuscrita i pel fet que la seva obra va produir els primers còdexs catalans de gran format, quan encara no s'havia consolidat la scripta librària d'aquest idioma. PARAULES CLAU: Ramon Llull, Història de la Llengua, transmissió dels textos, scripta.

Llibre de l'orde de cavalleria

... LLIBRE DE L'ORDE DE CAVALLERIA A emA D'ALBERT SOLER I LWPART EDITORIAL BARCINO BARC... more

ESTUDIS. La llengua i la literatura de Ramon Llull: llocs comuns, malentesos i propostes

Marges, Els: revista de llengua i literatura, 2009

Vida, pensament i context de Ramon Llull

Catalan Historical Review, May 21, 2009

Resum El present treball detalla l'evolució de la comprensió de les idees jurídiques de Ramon Llu... more Resum El present treball detalla l'evolució de la comprensió de les idees jurídiques de Ramon Llull des de Savigny fins als nostres dies, passant per les interpretacions de Wohlhaupter, fra Andreu de Palma, Elías de Tejada i altres historiadors i filòsofs del dret. Es defensa que, en la línia d'Elías de Tejada, cal estudiar les idees jurídiques de Llull des d'un punt de vista interdisciplinari, analitzant-ne el context històric i les vessants dogmàtica, metodològica i epistemològica, amb una atenció especial a la relació del dret amb la resta de sabers.

Les Hores de Ramon Llull, pregària d'ahir i d'avui

by Simone Sari and Albert Soler

Franciscans i sultans XXIX Jornades d'Estudis Franciscans Facultat de Teologia de Catalunya, 2020

Storia e geografia nel Romanç d'Evast e Blaquerna di Ramon Llull

by Albert Soler and Lola Badia

Lola Badia - Joan Santanach - Albert Soler, Geography and History in Romanç d’Evast e Blaquerna b... more Lola Badia - Joan Santanach - Albert Soler, Geography and History in
Romanç d’Evast e Blaquerna by Ramon Llull
Even if Llull overlooks both history and geography in his descriptions
of the natural and human realms, time and space are strongly present
in his Romanç d’Evast e Blaquerna. History is connected to the
advent of a new epoch: the age of Llull’s Art, which provides Christian
faith with rational proofs. Geography constitutes, as well, a fundamental
tool in the global Christian mission of Pope Blaquerna.

RAMON LLULL: ESCRIPTURA, LECTURA I REORDENACIÓ DEL MÓN

R amon Llull presents his plans for universal reform as the restoration of a pre-existing order, ... more R amon Llull presents his plans for universal reform as the restoration of a pre-existing order, in a way that is different from his contemporaries, such as Arnau de Vilanova, who speak of reformation or renovation. Llull's proposal has a direct relation with his doctrine of the first and second intention. The novel Blaquerna (ca. 1283) and the treatise De fine (1305) are two works which develop his plans for world reform, in a narrative and in a political context respectively. In the one and the other, despite differences in types of work and in the gap of time between them, the measures proposed have many similarities. Finally, one can see how for Ramon the written word was the preferred instrument for the renovation of society.

Ramon Llull as a Vernacular Writer Communicating a New Kind of Knowledge

by Albert Soler, Lola Badia Pàmies, and Joan Santanach

Ramon Llull (1232-1316), mystic, missionary, philosopher and author of narrative and poetry, wrot... more Ramon Llull (1232-1316), mystic, missionary, philosopher and author of narrative and poetry, wrote both in Latin and in the vernacular claiming he had been given a new science to unveil the Truth. This book shows why his Latin and vernacular books cannot be read as if they had been written in isolation from one another. Llull was an atypical 'scholar' because he enjoyed a form of access to knowledge that differed from the norm and because he organized the production and dissemination of his writings in a creative and unconventional fashion. At a time when learned texts and university culture were conveyed for the most part using the vehicle of Latin, he wrote a substantial proportion of his theological and scientific works in his maternal Catalan while, at the same time, he was deeply involved in the circulation of such works in other Romance languages. These circumstances do not preclude the fact that a considerable number of the titles comprising his extensive output of more than 260 works were written directly in Latin, or that he had various books which were originally conceived in Catalan subsequently translated or adapted into Latin.