Papers by Pau Sanchis Ferrer
Alazet Revista De Filologia, 2008
El proposito de este articulo es tratar el origen de un rasgo distintivo del espanol sefardi balc... more El proposito de este articulo es tratar el origen de un rasgo distintivo del espanol sefardi balcanico, el uso del giro caler que + sbjuntivo, en relacion con las lenguas peninsulares con que lo comparte, el aragones y el catalan. Segun el linguistica moldavo Mark Gabinskij, este giro seria una influencia de las lenguas balcanicas en los dialectos sefarditas de esta zona, que no tienen infinitivo y que, por lo tanto, utilizan el subjuntivo en contextos como el que nos ocupa. Sin embargo, Gabinskij no tenia en cuenta que en otras lenguas peninsulares como el aragones y el catalan este giro existia y todavia existe. Los autores de este articulo intentan demostrar que el uso del subjuntivo con el verbo caler en sefardi se debe a la importancia que tiene sobre todo el aragones como componente constitutivo de esta lengua y no tanto a la influencia balcanica, que no habria hecho mas que acentuar un fenomeno ya existente.
[sic] - a journal of literature, culture and literary translation, 2019
Quaderns: revista de traducció, 2011
Els intercanvis culturals entre Croàcia i els Països Catalans es limiten a visites d'escriptors, ... more Els intercanvis culturals entre Croàcia i els Països Catalans es limiten a visites d'escriptors, fins gairebé als anys setanta del segle passat. A partir d'aquell moment, la tasca individual d'alguns traductors, primer, i la implicació de les institucions després, han fet que aquest diàleg siga una mica més fluid. Durant la primera dècada d'aquest nou segle les traduccions de literatura catalana al croat han augmentat significativament i s'ha començat a traduir més literatura croata al català, i sense llengües intermediàries. No obstant això, només s'han posat les bases d'un diàleg que pot ser molt més fluid.
Caracters Es Una Revista De Llibres, 2010
ÍTACA Revista de Filologia, 2014
a celebració durant el 2013 de l'Any Estellés ha propiciat que els focus acadèmics i editorials e... more a celebració durant el 2013 de l'Any Estellés ha propiciat que els focus acadèmics i editorials es fixaren, si no més, almenys sí amb més notorietat, en l'obra del poeta de Burjassot. A hores d'ara, no hi ha dubte que la popularitat de Vicent Andrés Estellés, com ho demostren les Festes Estellés, per exemple, i la posició al cànon, està cada vegada més consolidada. Com ja va dir Fuster al pròleg del primer volum de l'obra completa, es tracta del poeta valencià més important des d'Ausiàs March i, a més, ara mateix és dels poetes més llegits, admirats i imitats (o subvertit) per les noves generacions de poetes en l'àmbit català. Així doncs, tant l'acadèmia, com el lector/oïdor de poesia, com els companys d'ofici del burjassoter, no tenen dubtes sobre la magnitud i la importància de la seua obra. Ara bé, vint anys després del decés del poeta es feia necessària una reflexió profunda sobre tots aquests aspectes i alguns altres, i això és el que ens ofereix el volum que ressenyem.
Resum Els intercanvis culturals entre Croàcia i els Països Catalans es limiten a visites d'escrip... more Resum Els intercanvis culturals entre Croàcia i els Països Catalans es limiten a visites d'escriptors, fins gairebé als anys setanta del segle passat. A partir d'aquell moment, la tasca individual d'alguns traductors, primer, i la implicació de les institucions després, han fet que aquest diàleg siga una mica més fluid. Durant la primera dècada d'aquest nou segle les traduccions de literatura cata-lana al croat han augmentat significativament i s'ha començat a traduir més literatura croata al català, i sense llengües intermediàries. No obstant això, només s'han posat les bases d'un diàleg que pot ser molt més fluid. Abstract The cultural exchanges between Croatia and the Catalan Countries are limited, almost up to the decade of the nineteen seventies, to visits by some authors. From then on the individual task of some translators and, later, the taking part of the institutions have turned it into a more fluent dialogue. During the first decade of our present century, the translations of Catalan Literature into Croatian have increased substantially, and it has begun to increase the translation of Croatian Literature into Catalan, straight from one into the other, without going through a third language. Nevertheless, the foundations have been only laid for a dialogue that can be much more fluent.
Alazet: Revista de filología 20 (2008), 2008
"El propósito de este artículo es tratar el origen de un rasgo distintivo del español sefardí bal... more "El propósito de este artículo es tratar el origen de un rasgo distintivo del español sefardí balcánico, el uso del giro caler que + subjuntivo, en relación con las lenguas peninsulares con que lo comparte, el aragonés y el catalán. Según el lingüista moldavo
Mark Gabinskij, este giro sería una influencia de las lenguas balcánicas en los dialectos sefarditas de esta zona, que no tienen infinitivo y que, por lo tanto, utilizan el subjuntivo en contextos como el que nos ocupa. Sin embargo, Gabinskij no tenía en cuenta que en otras lenguas peninsulares como el aragonés y el catalán este giro existía y todavía existe. Los autores de este artículo intentan demostrar que el uso del subjuntivo con el verbo caler en sefardí se debe a la importancia que tiene sobre todo el aragonés como componente constitutivo de esta lengua y no tanto a la influencia balcánica, que no habría hecho más que acentuar un fenómeno ya existente."
... to analogico scivoliamo nel triviale, d'ap-pendice. ... deseo.» Ha, senz'al... more ... to analogico scivoliamo nel triviale, d'ap-pendice. ... deseo.» Ha, senz'altro, ragione Luis Anto-nio de Villena: Penna è forse l'unico poeta del '900 italiano che ha voluto affidare la Sandro PENA Algo de fiebre Traducció di Luis Antonio de Villena, Valencia: Pre-textos, 2002
Book Reviews by Pau Sanchis Ferrer
Ressenya de L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil, de... more Ressenya de L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil, de Vicent Salvador i Manuel Pérez Saldanya (ed.) (Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2013, 724 pàgines)
Uploads
Papers by Pau Sanchis Ferrer
Mark Gabinskij, este giro sería una influencia de las lenguas balcánicas en los dialectos sefarditas de esta zona, que no tienen infinitivo y que, por lo tanto, utilizan el subjuntivo en contextos como el que nos ocupa. Sin embargo, Gabinskij no tenía en cuenta que en otras lenguas peninsulares como el aragonés y el catalán este giro existía y todavía existe. Los autores de este artículo intentan demostrar que el uso del subjuntivo con el verbo caler en sefardí se debe a la importancia que tiene sobre todo el aragonés como componente constitutivo de esta lengua y no tanto a la influencia balcánica, que no habría hecho más que acentuar un fenómeno ya existente."
Book Reviews by Pau Sanchis Ferrer
Mark Gabinskij, este giro sería una influencia de las lenguas balcánicas en los dialectos sefarditas de esta zona, que no tienen infinitivo y que, por lo tanto, utilizan el subjuntivo en contextos como el que nos ocupa. Sin embargo, Gabinskij no tenía en cuenta que en otras lenguas peninsulares como el aragonés y el catalán este giro existía y todavía existe. Los autores de este artículo intentan demostrar que el uso del subjuntivo con el verbo caler en sefardí se debe a la importancia que tiene sobre todo el aragonés como componente constitutivo de esta lengua y no tanto a la influencia balcánica, que no habría hecho más que acentuar un fenómeno ya existente."