Papers by Núria Romaní Sala
Journal of Roman Archaeology
This paper illustrates the results of research carried out at the archaeological site of Puig Cas... more This paper illustrates the results of research carried out at the archaeological site of Puig Castellar de Biosca (Catalonia, Spain), located in the northeast of the Iberian Peninsula. This Republican military fortress, a castellum, is exceptional due both to its early chronology, which ranges between 180 and 120 BCE, and to the fact that it acted as a long-lasting military installation situated in a pacified area on the periphery of the Celtiberian conflict zone. Work at the site has uncovered a central building on the top of a hill, which due to its Italian features has been identified as the headquarters of the military fortress. If this interpretation is correct, this might be one of the first examples of a Republican military headquarters building documented to date. It could then be considered a predecessor of later praetoria and principia, which have been recorded in the Numantine camps and on the Roman western limes.
Collectanea Philologica, Dec 16, 2022
The aim of this paper is to provide data for the knowledge of the strategies followed by Rome to ... more The aim of this paper is to provide data for the knowledge of the strategies followed by Rome to take effective control of the Citerior Province of Hispania during the 2 nd century BC. We will analyse two settlements of the northeastern region, namely Puig Castellar de Biosca (Province of Lleida) and Can Tacó (Province of Barcelona), that will serve to gauge the degree of Roman territorial implementation and under what forms this power will be consolidated. The period that interests us ranges from the end of the second Punic-Roman conflict to the first decades of the 1 st century BC. It was a slow process in which Rome did not have a pre-established plan of action but was adapting its strategy to the different circumstances and stages of the conquest. The end of all this was the final control and pacification of the country. While all the researchers have a common understanding that during the first phase of control of the Hispanic territories the army played the most important role, the main discrepancies are related to the nature and characteristics of this occupation. The main focus in this discussion has its centre in the need to define how the Roman Army embodied his presence in Hispania during the first century of conquest and to characterise the different settlements in order to identify and determine with precision their military character or their connection with the process of conquest without a strictly military function.
Treballs d'Arqueologia
En aquest article presentem les darreres novetats del projecte de recerca al castellum de Puig Ca... more En aquest article presentem les darreres novetats del projecte de recerca al castellum de Puig Castellar de Biosca, un enclavament de caràcter militar que es pot datar entre el 180 aC i el 120 aC, situat a la rereguarda dels esdeveniments bèl·lics que tenien com a escenari principal la vall de l’Ebre. En el present treball volem posar el focus en els aspectes que fins ara no havíem tractat: els espais d’allotjament de la tropa destinada en aquesta fortificació. En les darreres campanyes, hem pogut excavar aquests espais, que ens han proporcionat un interessant model de com podien ser aquestes construccions en assentaments militars estables però de dimensions modestes, i que suposen un contrapunt als models coneguts de grans campaments estables d’aquest període.
En aquesta Tribuna d’Arqueologia presentem els primers resultats obtinguts en les campanyes d’exc... more En aquesta Tribuna d’Arqueologia presentem els primers resultats obtinguts en les campanyes d’excavació portades a terme en el jaciment de Puig Castellar, municipi de Biosca (Segarra), entre els anys 2013 i 2015. Aquests treballs són dirigits per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la col·laboració del Patronat d’Arqueologia de Guissona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i estan subvencionats pel MINECO i la Generalitat de Catalunya. Val a dir que el jaciment està encara en procés d’excavació i els resultats que presentem són encara uns resultats provisionals. Tot i això, les parts excavades ins ara ens permeten deinir alguns trets bàsics del jaciment
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2018
Les darreres campanyes d'excavació han posat al descobert les restes del que havia estat una ... more Les darreres campanyes d'excavació han posat al descobert les restes del que havia estat una fortalesa dels primers temps de la conquesta romana a les Terres de Ponent. L'establiment ocupa el cim d'un turó que domina visualment bona part de la vall del riu Llobregós. Els treballs d'excavació han permès documentar un gran edifici en el cim del turó amb diverses dependències que mostren detalls constructius d'un cert luxe, distribuïdes entorn un pati central; pati on s'obre una gran cisterna retallada en el terreny natural. Tot el conjunt es troba delimitat una muralla amb 4 torres documentades fins ara que ressegueix i fortifica el turó on s'ubica el jaciment. En relació a la muralla s'han documentat diverses dependències, habitacions i tallers, encara per excavar. S'ha exhumat una gran quantitat de materials ceràmics, sobretot d'importació, que mostren un horitzó cronològic ben definit entre el 150 i el 100 aC
Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura. Homenatge al Dr. Alberto López Mullor: Barcelona, 14 de maig de 2018. Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018, 2020, ISBN 978-84-9156-273-3, págs. 391-403, 2020
An interesting assemblage of building materials has been unearthed during the recent excavations ... more An interesting assemblage of building materials has been unearthed during the recent excavations at the Roman Republican fort of Puig Castellar of Biosca. They mostly belonged to the central building of the settlement and consist on the interior revetments of the main rooms (floors and mural paintings) as well as parts of the roof. They are especially relevant not only because of the date of this site, between 180 and 120 BC, but also due to the fact that this site was a post of military and administrative control during the earliest period of the Roman conquest of the Iberian peninsula. This paper presents a first approach to this assemblage, its materials and building techniques, provenance and parallels, to ultimately show how the models and building materials used at Puig Castellar, which display a certain luxury, a high technical level and a clear Italic tradition, could also be an indication of the origin of its inhabitants as well as the function of this establishment.
IV jornades d’arqueologia de la Catalunya central: Solsona – Museu Comarcal i Diocesà 14 i 15 d’octubre de 2016, 2019, ISBN 978-84-393-9914-8, págs. 66-73, 2019
RESUM La intervenció arqueològica del jaciment Puig Castellar (Biosca, Segarra) s'inscriu... more RESUM La intervenció arqueològica del jaciment Puig Castellar (Biosca, Segarra) s'inscriu en el projecte del MINECO: HAR2015-64601-C3-1-R i forma part del projecte quadriennal de recerca arqueològica 2014/100904 Primers models d'ocupació romana a Catalunya (segles II-I aC). L'objectiu inicial d'aquest projecte de recerca iniciat l'any 2012 era conèixer els precedents del poblament anterior a la fundació urbana de Iesso en què Puig Castellar de Biosca semblava que havia de tenir un paper fonamental. Les campanyes d'excavació han permès identificar les restes del que havia estat una fortalesa militar dels primers temps de la conquesta romana a les Terres de Ponent, un establiment que per la seva situació tindria un caràcter estratègic marcat: situat dalt del cim d'un turó que domina visualment bona part de la vall del riu Llobregós. Els treballs d'excavació han posat al descobert un gran edifici situat a la part més elevada del turó. Aquest edifici es distribueix en diverses dependències, que evidencien elements constructius d'un cert luxe, disposades al voltant d'un pati central en què es va documentar una cisterna de grans dimensions excavada als guixos naturals. L'enclavament està protegit per una muralla en què s'han posat al descobert un total de cinc torres i que encer-cla un perímetre d'1,5 ha. A tocar del cantó sud de la muralla s'han començat a delimitar diferents àmbits que encara estan pendents d' excavar. Els materials ceràmics, que apareixen en gran quantitat, tant de producció local com d'importació, mostren un horitzó cronològic que se situa entre el 180 aC i el 120 aC. L'abandonament final coincideix amb la fundació de la ciutat romana de Iesso (Guissona). En aquesta comunicació mostrarem breument els resultats de les campanyes d'excavació dutes a terme els darrers anys al jaciment de Puig Castellar, al municipi de Biosca (Segarra). Aquests treballs han estat dirigits per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la col·laboració del Patronat d'Arqueologia de Guissona i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC). Hem de fer esment que els treballs arqueològics han estat sub-vencionats pel MINECO 1 i la Generalitat de Catalunya. 2 Val a dir que el jaciment està en procés d'excavació i que els resultats que presentem encara són parcials. Tot i això, les dades obtin-gudes fins al moment ens permeten definir els trets bàsics del jaciment. 1. Projecte HAR2015-64601-C3-1-R. 2. Projecte quadriennal 2014/100904 Primers models d'ocupació romana a Catalunya (segles II-I aC).
La TIR-FOR és un projecte promogut per la Unió Acadèmica Internacional (UAI), que deriva de la un... more La TIR-FOR és un projecte promogut per la Unió Acadèmica Internacional (UAI), que deriva de la unificació metodològica i conceptual de dos projectes: la Tabula Imperii Romani (TIR) i la Forma Orbis Romani (FOR), dos projectes internacionals de cartografia i topografia arqueològica de l’Antiguitat romana, concebuts com una gran obra de col·laboració científica entre països
El renovat interes de l'arqueologia classica per les vies urbanes de la ciutat antiga ha fet ... more El renovat interes de l'arqueologia classica per les vies urbanes de la ciutat antiga ha fet que, en els darrers anys, aquestes hagin superat el seu paper tradicional dins els estudis urbanistics, com a mera eina de reconstruccio de l'entramat viari, i que s'hagi explorat amb mes profunditat la seva naturalesa d'espai construit i en constant transformacio, tambe escenari d'interaccio i de representacio social. Fent-se resso d'aquestes noves tendencies, la present tesi preten analitzar la construccio i evolucio de la xarxa viaria urbana de set ciutats romanes del conventus tarraconensis: Emporiae, Iesso, Iluro, Baetulo, Barcino, Tarraco i Valentia, durant una llarga diacronia, que va des del seu moment de fundacio, entre el s. II aC i l'I dC, fins ben entrat el s. VI. A partir de les nombroses intervencions arqueologiques i noticies antigues recollides, s'ha elaborat un primer apartat descriptiu amb el qual s'han identificat i definit un total de 8...
Archivo Español de Arqueología, 2021
El presente trabajo pretende dar a conocer el excepcional hallazgo de una tabula lusoria aparecid... more El presente trabajo pretende dar a conocer el excepcional hallazgo de una tabula lusoria aparecida durante la campaña de 2019 en el castellum republicano de Puig Castellar de Biosca en Lleida. La particularidad de este hallazgo radica en su localización en un complejo militar de la fase inicial de la conquista romana con una cronología muy ajustada que se sitúa entre el 180 y el 120 a. C., y en el hecho de que apareció en su disposición original, en uno de los espacios destinados al alojamiento de la tropa. Estos dos elementos nos permiten afirmar que nos hallamos ante uno de los primeros ejemplos bien datados de un tablero de juego en la península ibérica que nos proporciona pistas sobre la actividad de los soldados en sus momentos de ocio, y nos habla también de la existencia de componentes itálicos entre estos, ya que los juegos sobre tablero serían un pasatiempo desconocido para las poblaciones autóctonas hasta ese momento.
Actas del V Congreso Internacional de la SECAH (Alcalá de Henares, 2019), 2022
Resumen: Las excavaciones arqueológicas efectuadas en los últimos años en el castellum tardorepub... more Resumen: Las excavaciones arqueológicas efectuadas en los últimos años en el castellum tardorepublicano de Puig Castellar de Biosca (Lleida) han aportado un extenso y variado conjunto de cerámicas y materiales de construcción. En este artículo solamente vamos a centrarnos en el estudio de las cerámicas, que por su cronología, su cantidad y su diversidad de procedencias convierte a Puig Castellar de Biosca en un yacimiento clave para el estudio de la época, con especial relevancia para el conocimiento de las estrategias seguidas por Roma en la conquista de Hispania, sobre todo porque la vida activa del establecimiento discurre dentro de un horizonte cronológico bien definido, entre el 180 y el 120 a. C., con claros componentes itálicos, equiparables a otros yacimientos de la zona costera.
Gladius, 2019
Las recientes excavaciones arqueológicas efectuadas en el cerro de Puig Castellar de Biosca (Llei... more Las recientes excavaciones arqueológicas efectuadas en el cerro de Puig Castellar de Biosca (Lleida) han dejado al descubierto los vestigios de un establecimiento militar romano, tipo castellum, singular por sus características tipológicas y su temprana cronología en el marco hispánico. El asentamiento muestra un amplio dominio visual sobre el territorio inmediato; está delimitado por una muralla defensiva con torres. En su interior destaca un gran edificio, erigido en el punto más elevado del recinto, que muestra varias dependencias distribuidas en torno a un patio central que a su vez dispone de una gran cisterna excavada en la roca. También se han localizado algunas dependencias auxiliares cerca del edificio principal y otras adosadas a la cara interna de la muralla, así como una zona con gran actividad metalúrgica de hierro. La gran cantidad de material cerámico recuperado, sobre todo de importación, con un horizonte cronológico bien definido entre el 180 y el 120 a. C., así com...
J.M. Noguera Celdrán, M. H. Olcina Doménech (ed.), Ruptura y continuidad: el callejero de la ciudad clásica en el tránsito del Alto Imperio a la Antigüedad Tardía, , 2020
Tras casi 40 años de excavaciones y estudios de Valentia, se conoce su evolución urbana. Se incid... more Tras casi 40 años de excavaciones y estudios de Valentia, se conoce su evolución urbana. Se incidirá en el proyecto constructivo de la fase tardoantigua y en su clara relación y encaje con la trama urbana precedente.
Recientes hallazgos romanos han permitido reconstruir con aproximación el viario y la trama urbana y calibrar uno de los condicionantes urbanos principales del gran complejo episcopal del siglo VI, que aparece perfectamente encajado y enlazado con la trama anterior romana.
Incluso cuando la construcción del baptisterio supuso la anulación de un eje viario importante, se observa su calculado y simétrico encaje con la antigua calle sobre la que se asienta y la reutilización de los muros de un santuario pagano como parte de sus cimientos.
A pesar de la desaparición en la ciudad actual de la mayor parte de las calles romanas, los hallazgos están permitiendo su reconstrucción y elaborar una propuesta sobre su evolución, antes de desaparecer engullidas por la urbe musulmana.
Palabras clave: urbanismo, viario, época romana, época tardoantigua, vía romana
Key words: city planning, streets, Roman period, Late Antiquity, Roman road
Sánchez, E. y Bustamante, M. (eds.) Arqueología romana en la península ibérica, Granada: 445-458., 2019
Actes Primeres Jornades d'Arqueologia i Paleontologia de Ponent, 2018
RESUM En el quadrienni 2011-2014, el projecte d'excavació de la ciutat romana de Iesso ha centrat... more RESUM En el quadrienni 2011-2014, el projecte d'excavació de la ciutat romana de Iesso ha centrat els seus esforços en l'excavació de dues zones del barri septentrional de la ciutat romana: l'entorn periurbà immediat a la muralla i la porta nord, i les termes públiques, ambdues situades al recentment renovat Parc Arqueològic de Guissona. Amb aquest article es presenten les novetats arqueològiques més signifi catives d'aquests dos sectors: a la Zona Muralla, la identifi cació d'un edifi ci extramurs de dues plantes, amb un gran pati obert i un pou d'aigua associats, i a la Zona Termes, el coneixement de la zona enjardinada al nord dels banys públics altimperials, anteriorment ocupada per un barri de cases republicà. PARAULES CLAU Iesso, Muralla, Termes, ocupació periurbana, barri de cases republicà. ABSTRACT During the last four years 2011-2014, the Roman Town of Iesso Archaeological Project has focused its eff orts on excavating two main spots of the northern neighbourhood: the suburban surroundings close to the town defensive wall and the north gate (Muralla area), and the public baths (Termes area), both included in the recently renewed Guissona Archaeological Park. The aim of this paper is to present the latest results of the archaeological research carried out; in the Muralla area, the characterization of a two-storey extramural building, with a front yard and a well; and in the Termes area, the identifi cation of a gardened area in the north of the Early Imperial public thermae, and a previous Republican neighbourhood.
Archivo Español de Arqueología, 2021
The aim of this paper is to show the exceptional finding of a tabula lusoria that appeared during... more The aim of this paper is to show the exceptional finding of a tabula lusoria that appeared during the 2019 campaign in the Roman Republican castellum of Puig Castellar of Biosca in Lleida. The singularity of this finding lies in its location in a military fortress of the initial phase of the Roman conquest with a very precise chronology that ranges between 180 BCE and 120 BCE, and in the fact that it appeared in its original arrangement, in one of the spaces intended for the accommodation of the troops. These two elements allow us to affirm that we are facing one of the first well-dated examples of a game board in the Iberian Peninsula which provides us with clues about the activity
of the soldiers in their leisure moments and tells us about the existence of Italic components among them, since board games would be an unknown pastime for the indigenous populations until that moment
Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura. Homenatge a Alberto López-Mullor, 2020
An interesting assemblage of building materials has been unearthed during the recent excavations ... more An interesting assemblage of building materials has been unearthed during the recent excavations at the Roman Republican fort of Puig Castellar of Biosca. They mostly belonged to the central building of the settlement and consist on the interior revetments of the main rooms (floors and mural paintings) as well as parts of the roof. They are especially relevant not only because of the date of this site, between 180 and 120 BC, but also due to the fact that this site was a post of military and administrative control during the earliest period of the Roman conquest of the Iberian peninsula. This paper presents a first approach to this assemblage, its materials and building techniques, provenance and parallels, to ultimately show how the models and building materials used at Puig Castellar, which display a certain luxury, a high technical level and a clear Italic tradition, could also be an indication of the origin of its inhabitants as well as the function of this establishment.
Uploads
Papers by Núria Romaní Sala
Recientes hallazgos romanos han permitido reconstruir con aproximación el viario y la trama urbana y calibrar uno de los condicionantes urbanos principales del gran complejo episcopal del siglo VI, que aparece perfectamente encajado y enlazado con la trama anterior romana.
Incluso cuando la construcción del baptisterio supuso la anulación de un eje viario importante, se observa su calculado y simétrico encaje con la antigua calle sobre la que se asienta y la reutilización de los muros de un santuario pagano como parte de sus cimientos.
A pesar de la desaparición en la ciudad actual de la mayor parte de las calles romanas, los hallazgos están permitiendo su reconstrucción y elaborar una propuesta sobre su evolución, antes de desaparecer engullidas por la urbe musulmana.
Palabras clave: urbanismo, viario, época romana, época tardoantigua, vía romana
Key words: city planning, streets, Roman period, Late Antiquity, Roman road
of the soldiers in their leisure moments and tells us about the existence of Italic components among them, since board games would be an unknown pastime for the indigenous populations until that moment
Recientes hallazgos romanos han permitido reconstruir con aproximación el viario y la trama urbana y calibrar uno de los condicionantes urbanos principales del gran complejo episcopal del siglo VI, que aparece perfectamente encajado y enlazado con la trama anterior romana.
Incluso cuando la construcción del baptisterio supuso la anulación de un eje viario importante, se observa su calculado y simétrico encaje con la antigua calle sobre la que se asienta y la reutilización de los muros de un santuario pagano como parte de sus cimientos.
A pesar de la desaparición en la ciudad actual de la mayor parte de las calles romanas, los hallazgos están permitiendo su reconstrucción y elaborar una propuesta sobre su evolución, antes de desaparecer engullidas por la urbe musulmana.
Palabras clave: urbanismo, viario, época romana, época tardoantigua, vía romana
Key words: city planning, streets, Roman period, Late Antiquity, Roman road
of the soldiers in their leisure moments and tells us about the existence of Italic components among them, since board games would be an unknown pastime for the indigenous populations until that moment
Especially during recent times, the new technologies used in archaeological researches, combined with the cartographic tools, have made the combination archaeology-geography increasingly strong. This fortunate connection could provide solid hypotheses as above all why a particular landscape was chosen for the positioning of a certain building or even an entire city, highlighting first the transformations that the natural element has undergone over the centuries.
The main proposal of this session is to highlight the strictly relation that exists between the landscape and the city, between geography and architecture. Participants are asked to present case studies in which this union between urban planning, architecture and landscape is evident. The speakers are asked to emphasize, in fact, the impact that the geographical element had in the choices of urban settlements and its transformations.
Are accepted papers that present case studies of archaeological contexts in the Mediterranean basin.
A partir del s. III se inició un proceso de transformación de la ciudad clásica, con importantes consecuencias en las dinámicas constructivas y la organización urbana vigentes hasta el momento. Este hecho tuvo también su claro reflejo en los sistemas de dotación hídrica y de alcantarillado, muchos de ellos abandonados, expoliados y colmatados.
Con este punto de partida, la presente contribución pretende analizar el proceso de transformación de la red de alcantarillado urbano en época tardoantigua, un aspecto raramente tratado dentro de las amplias transformaciones que vive la urbe en esta etapa histórica.
El abandono de determinados canales, el reaprovechamiento de antiguas cloacas abandonadas y la reconstrucción de algunos tramos de alcantarillado mediante técnicas mixtas y con materiales reaprovechados son algunos de los métodos utilizados para mantener en uso una red de saneamiento urbana que ya no goza de un mantenimiento regular, resultado de los cambios en las dinámicas de gobierno municipal de este periodo.
A partir de ejemplos de diferentes ciudades hispanas se intentara una aproximación a la transformación del alcantarillado y su abandono final, analizando detenidamente tanto los procesos constructivos como su significado dentro del contexto histórico de la ciudad y, en general, de Hispania.
Bearing in mind the impact of this trend, this present thesis aims to explore the construction and evolution of the network of roads of seven roman cities in the area of the conventus tarraconensis: Emporiae, Iesso, Iluro, Baetulo, Barino, Tarraco and Valentia, during the long diachronic period which begins with its foundation between the II BC and I BC, until well into the sixth century.
From the many excavation campaigns and the old recorded evidence, begins a first descriptive section in which up to a total of 84 routes have been identified and defined and which have served as the basis for an individual analysis of the set of roads within each of these seven cities. In this more specific study, the focus was on general issues, such as: the width of roads, ritual practices related to the road network or to certain specific traits, such as the invasion of part of the network by buildings, can still be detected in roads. Above all, the principal issues examined are those linked to the technique and constructive aspects in the diachronic transformation of cities: the necessary techniques needed for the implementation of roads and reparation, the materials needed in their paving or the internal organization of routes. The different constructive aspects involved in road networks have also been examined; the ones lying underground (sewer and water distribution systems) as well as those on the surface (elements protecting and organizing the road). To conclude this section, the general common traits of the set of roads of each city have been assessed in relation to the urban-historical context at the time.
Ultimately, the results of each city have been contrasted and compared themselves and in relation to other examples within the Roman Empire. This has led to certain conclusions, as for example how in all the cities their existed a hierarchy in the width of roads which depended on whether they were main or secondary roads. Another result is the discovery that although there existed a great variety of techniques used in the construction and transformation of roads, and often adapted to geographical characteristics in which each city was built, there were certain standardized processes, which often followed the principle of a constructive and resourceful economy. The urban dynamics of each period have a decisive impact in the urban infrastructure, sometimes coinciding with periods of prosperity there are moments of embellishment and of reconstruction, where as in times of recession, their maintenance is neglected. Furthermore, at times, the road was not only a road but also the stage for religious congregation of the community as well as a subject of a considerable number of rituals and finally a landmark that represented its inhabitants that often projected their status through euergetic donations (tiles, fountains, porticoes) or customizing the immediate surrounding areas to their properties, in order to illustrate their rank and affluence.
In short, this study demonstrates how the careful archaeological approach of roads in ancient cities can greatly enrich knowledge on the cities themselves because, ultimately, they are an essential and inseparable part of the city: of its axis and one of the major stages of urban public life.