Papers by Òscar Rocabert Ribera
Fundació J. V. Foix, 2022
Petita selecció de poemes en vers i en prosa de J. V. Foix, acompanyats de comentaris que intente... more Petita selecció de poemes en vers i en prosa de J. V. Foix, acompanyats de comentaris que intenten ajudar els professors de secundària a l'hora d'explicar el poeta als seus alumnes.
Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2011
Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2013
Després d'analitzar en el darrer número de Quadern els primers quatre llibres de poesia per a adu... more Després d'analitzar en el darrer número de Quadern els primers quatre llibres de poesia per a adults del poeta i traductor Miquel Desclot, el filòleg Òscar Rocabert s'endinsa en l'anàlisi dels anys de consolidació i en la valoració de quina ha estat la seva repercussió dins la literatura catalana. Quatre anys més tard de la publicació de Juvenília, el 1987, Desclot guanya el Premi Pere Quart d'humor i sàtira que convoca l'Ajuntament de Sabadell. El llibre, Auques i espantalls, es publica el mateix any, al novembre. El títol remet directament a Auques i ventalls de Josep Carner, i hi enllaça pel to satíric. Si féssim l'objecció que es tracta d'un llibre menor, en el sentit que no és alta poesia (de fet, poesia lírica), sinó que és un recull de poemes humorístics, caldria que ens preguntéssim dues coses: 1) podem donar menys valor al fet de riure que al fet estètic? 2) què podem esperar d'un poeta que no vol deixar de practicar gairebé cap de les facetes que li ofereix la poesia? Desclot és, per sobre de tot, un humanista. Tot allò que és humà li interessa. I, atès que el fet de riure a partir del joc lingüístic és una de les característiques que ens fa humans enfront dels animals, Desclot no pot estar-se de practicar un dels gèneres més antics: la sàtira. Tot allò que la sàtira té d'higiènic, i de civilitzat, el poeta ho aprofita. I, així, com ha dit més d'una vegada, es venja i es fa passar el mal humor. Hi enceta una tongada de limericks, que és un tipus de poema que es va començar a fer a Anglaterra per tal de ridiculitzar tota mena de personatges, públics i privats. La pràctica del limerick ha estat la principal per a Desclot a l'hora de fer sàtira, i fins i tot n'ha fet un llibre sencer per a infants (Guia poca-solta) i un altre per a adults (Infern poca-solta, inèdit). El llevant bufa a ponent, publicat el 1992, és un llibre de haikus i tankes provocat per la lectura i traducció intensa dels haikus i tankes clàssics japonesos, que ja es practicaven en època medieval. El haiku es preocupa molt pel paisatge i pel moment en què la natura es manifesta. Desclot, en una estada a casa del pintor Valls Areny, a Almajano (Sòria), aprofita el paisatge castellà i comença un llibre que abasta la redacció des de 1983 fins a 1992. Pel que fa a la pràctica poètica, el poeta troba en els haikus tota una font de contenció i de concentració inèdita fins aquell moment en la seva poesia, a la qual només havia aconseguit d'acostar-se amb Cançons de la lluna al barret. Una vegada més, l'adopció de formes poètiques noves permet a Desclot anar uns passos més enllà en el seu procés sense fi de voler poetitzar tot allò que pugui ser poetitzable. En aquest sentit, l'obra de Desclot és una mena d'art total, però sense gens de grandiloqüència. L'amor profund que té per tot allò quotidià li impedeix de ser èpic o tràgic, o d'explicar-nos les seves intimitats més escabroses. És en aquest sentit que el seu fer poètic és civilitzat. A més, vol anar més enllà d'allò que en diem poesia civil. També hi ha lloc per als poemes més propers a Castellar del Vallès, és a dir, a Sant Llorenç del Munt. El contacte de Desclot amb el paisatge de bosc de Castellar ha estat tan intens que li ha permès arribar a cotes metafísiques en poemes que tenen l'origen en la natura. Segueix, així, l'estela del castellarenc Joan Arús, que també va arribar a vincular paisatge amb metafísica. Una tradició, per cert, ben arrelada en la poesia catalana des del temps de la Renaixença. És una poesia que busca d'eliminar el temps, o la sensació del temps, per poder fruir d'un moment La poesia per a adults de Miquel Desclot (2/2) ÒSCAR ROCABERT LLETRES
Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2012
Desembre 2012 · Quadern 63 Enguany el poeta, traductor i home de lletres Miquel Desclot (Barcelon... more Desembre 2012 · Quadern 63 Enguany el poeta, traductor i home de lletres Miquel Desclot (Barcelona, 1952) celebra el seu seixantè aniversari. Els seus conveïns de Castellar del Vallès, junt amb amics i coneguts, han organitzat diversos actes d'homenatge per commemorar i reivindicar la seva extensa obra, variada però complementària, que passa per la traducció, la literatura infantil i l'obra per a adults. El filòleg Òscar Rocabert analitza per a Quadern l'obra poètica per a adults de Desclot, tant pel que fa als orígens i significació dins el context històric, com per l'anàlisi dels llibres que la integren. L'extensió i profunditat del treball de Rocabert ens obliga a dividir-lo en dos números. En aquest primer repassem la formació de Desclot com a escriptor i els seus primers quatre llibres publicats. D'entrada, cal fer una objecció al tema d'aquest article, i és el fet que el mateix Desclot no vol fer distinció entre la seva poesia anomenada convencional (un terme ben antipàtic) i la seva poesia per a infants. Cal que pensem que Miquel Desclot té, en certa mesura, una concepció molt integradora de poesia, art i música, i que sovint manifesta que l'objecte de les seves obsessions literàries és, per sobre de tot, la paraula. És a dir, que la paraula feta música, això és, la poesia, és l'únic que importa en darrer terme. Ens proposem de parlar d'aquests llibres: Ira és trista passió, Viatge perillós..., Cançons de la lluna al barret, Juvenília, Auques i espantalls, El llevant bufa a ponent, Com si de sempre, i finalment Fantasies, variacions i fuga. Ira és tista passió fou publicat a Barcelona el 1971 per la Parròquia de Sant Medir, ja que el llibre havia guanyat el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits d'aquell any. Cal convenir, juntament amb Desclot mateix, que aquest llibre és un recull de provatures, de camins encetats, molts dels quals acaben en aquest llibre o en Viatge perillós... sense cap mena de continuïtat. Són poemes que busquen una novetat respecte de la poesia social dels anys seixanta, tot i que en conserven, en alguns moments, l'actitud de combat, sobretot nacional, que no està renyida amb la poesia, tal com demostra una bona part de l'obra de Joan Brossa. Cal dir que, amb la publicació d'aquest llibre, Desclot s'estrena com a figura de l'anomenada nova poesia catalana. Entra en la nòmina de poetes dels setanta. Una generació formada, segons l'estudi La nova poesia catalana de Joaquim Marco i Jaume Pont, per Ramon Pinyol, Maria Mercè Marçal, Xavier Bru de Sala i Miquel de Palol. Un grup de poetes nascuts durant els anys cinquanta, de formació universitària, que van passar la seva adolescència en plena revifalla cultural i identitària de la cultura catalana. Alguns fets importants de l'època van ser la popularització de Serra d'Or, una fortíssima activitat d'edició de discos per part d'Edigsa (entre altres editores), la fundació d'Edicions 62 (que va començar a editar cultura catalana en massa, per fer-ne una gran divulgació, amb edicions de preu popular), i el maig del 68 a París (amb tot el moviment contracultural europeu i nord-americà). Tot aquest ambient produeix en la joventut de Barcelona un anhel de llibertat en molts àmbits: nacional, familiar, sexual, de consciència i, en el cas dels poetes, també llibertat lectora. En aquest sentit, aquests poetes es rebel·len contra una visió "utilitària" de la poesia; d'una utilitat estrictament política i de justícia social. De fet, aquests joves creuen que concebre la poesia en aquests termes pot portar molt sovint a uns resultats de gran càrrega emotiva i política, però de molt poca qualitat i rigor literaris. Aquest punt és cabdal: el canvi que operen és de concepció i de factura: la poesia ja té valor per ella mateixa i, al mateix temps, reclama un bon ofici i una factura acurada a qui l'escriu. És per això que aquests joves es declaren, de bon principi, lectors i admiradors de la poesia de J. V. Foix, i d'allò que Joan Brossa n'hereta com a deixeble directe. Conceptes com la investigació LLETRES La poesia per a adults de Miquel Desclot (1/2) ÒSCAR ROCABERT
Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2011
La sensació d'alguna cosa viva, tèbia, que respira, provocada per la lectura del seus poemes cont... more La sensació d'alguna cosa viva, tèbia, que respira, provocada per la lectura del seus poemes contrasta amb la fredor amb què els han rebut alguns crítics ÒSCAR ROCABERT Segons Sam Abrams, David Castillo i altres periodistes culturals, la poesia catalana està en un dels millors moments a causa de la gran quantitat de títols que es publiquen cada any, i també de l'àmplia nòmina de poetes (al voltant de dos mil) que escriuen en català actualment. Però cal pensar, de vegades, en la quali-tat, en lloc de la quantitat. És veritat que avui dia hi ha poesia per a gairebé tots els gustos al mercat editorial, però potser hi trobem a faltar dues opcions estètiques entre les possibles: la poesia estrictament popular, política, satírica, amorosa o pornogràfica, feta per autors actu-als, per una banda. I de l'altra, la poesia de gran treball, de maceració, que rebutja la immediatesa i aposta per donar un fruit que es vol acostar a allò que, innocentment, anomenem perfecció. Una poesia que no defuig de continuar aquella vella obsessió d'alguns poetes (Carles Riba o Andreu Vidal com a exemples) per fer alguna cosa nova amb la seva escriptura. En aquest segon grup hi podem trobar el poeta Josep L. Badal, un nom que no ha tingut, encara, gaire ressò a la premsa o a internet, més enllà de petites ressenyes-no sempre favora-bles-que han ocupat un lloc ben discret en els nostres suple-ments de cultura. I, tanmateix, l'efecte d'alguna cosa viva, tèbia, que respira, que ens produeix la lectura dels seus poemes contrasta amb la fre-dor amb què han estat rebuts fins ara per alguns crítics. En aquestes ratlles intentarem donar un tast d'allò que ens espera rere les cobertes dels seus llibres de poemes.
Uploads
Papers by Òscar Rocabert Ribera