els monuments

De Cervera

Monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)

La Muralla

Les muralles conservades a Cervera són, fonamentalment, d’època medieval i foren aixecades els segles XIV i XV durant el regnat de Pere el Cerimoniós. Foren construïdes sobre un recinte preexistent s. XIII. Tot el circuit sumava gairebé 3.000 metres. La fortificació es completava amb un fossat de vuit metres d’ample, barbacanes, talussos, merlets, mantellets, cadafals i passos de ronda que permetien la instal•lació de bombardes.
Ampliar informació

Les campanes de Cervera continuen sent tocades de forma totalment manual

El Campanar

El robust Campanar de Santa Maria de Cervera, d’uns 50 metres d’alçada i d’arquitectura gòtica, data dels segles XIV i XV, s’aixeca sobre la Col·legiata i de Santa Maria i la Paeria, oferint una espectacular visió de la plaça Major i de la ciutat.

Els tocs: les campanes de Cervera continuen sent tocades pels Campaners de forma totalment manual, igual que fa centenars d’anys. Aquest fet constitueix una sorprenent excepció.

                                                           Fotografia: Loud Europe

 

Ampliar informació

El campanar està encaixat entre l’església i la Paeria

L’església de Santa Maria

Edifici començat a construir els últims anys del s.XIII, es va edificar durant el s. XIV i estava acabat el s. XV.

S’han de destacar els finestrals treballats per Colí de Maraya, l’escultura de la Verge i el Nen que hi ha al costat de la portalada romànica de la sagristia, la Verge Bruna del Coll de les Savines…

Una altra característica a destacar és que el campanar està encaixat entre l’església i la Paeria i que aquest conté sis campanes que encara es fan voltar a mà.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional)

Ampliar informació

L’edifici més important i representatiu de la ciutat

La Universitat

Segurament l’edifici més important i representatiu de la ciutat, per la seva gran importància en la història. Es tracta d’un edifici tancat, estructurat al voltant de tres patis interiors.

La façana principal és d’estil barroc, bastida amb carreus de pedra i emmarcada per una portalada amb dues columnes a cada costat. Sobre la portalada s’alça la figura de la Immaculada Concepció, patrona de la institució.

En el punt més elevat s’erigeix la corona reial, recordatori de la fundació monàrquica. La capella o paranimf conté un magnífic retaule dedicat a la Immaculada, que era la patrona dels estudiants.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional)

                                                                      Fotografia: Loud Europe

Ampliar informació

Simbolitza les quatre barres de al Senyera

El monument de la Generalitat

Obra de JM Subirachs, representa el redreçament de la Generalitat de Catalunya, amb les fites més importants de la nostra història gravades en un dels quatre pilars, símbols de les quatre barres de la senyera.

Allotjava la màquinaria de la farinera

El Sindicat 

Obra de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, destaca el seu contrast i mostra els típics arcs parabòlics emprats en l’arquitectura modernista amb la base rectangular de l’edifici.

El seu principal funcionament era per allotjar la maquinària de la farinera i facilitar els serveis agrícoles per tal d’abaratir els costos de consum i dependre al mínim possible d’intermediaris per tal que el pagès en tragués més benefici.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional)                                                             Fotografia: Loud Europe

Destaquen les mènsules situades sota els balcons

La Paeria de Cervera 

Edifici barroc del segle XVII, ampliat el segle XVIII, que està situat a la plaça Major. A la façana d’aquest majestuós edifici destaquen les mènsules situades sota els balcons, de les quals cada grup representa, de dreta a esquerra: les virtuts que havien de tenir els comerciants, els cinc sentits i motius relacionats amb la presó.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional)

Hi va néixer la Generalitat de Catalunya 

Conjunt arquitectònic de la companyia de Jesús

Actualment format per la residència geriàtrica Mare Janer, l’Auditori municipal i la capella de la Mare de Déu del Incendi. En aquest espai havia existit l’eslésia de Sant Bernat, on els anys 1358 i 1359 Pere el Cerimoniós va presidir les Corts Catalanes, considerades un episodi important en la creació de la Generalitat de Catalunya. L’any 1452 s’hi varen signar els capítols matrimonials entre Ferran d’Aragó i Isabel de Castella, Reis Catòlics. Durant l’època universitàtia va ser el col·legi de Sant Carles, regentat pels jesuïtes. Entre altres tingué com a hoste el filòsof Jaume Balmes, habitació del qual encara es conserva.

Petita església romànica de planta circular 

Sant Pere el Gros

 

Situada a la carretera de Vallfogona. És una petita església romànica de planta circular i espadanya. Actualment és l’única resta del conjunt monàstic que hi havia hagut vinculat al monestir de Ripoll.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional)                                                             Fotografia: Loud Europe

 

Capella d’estil neoclàssic

Sant Cristòfol

Església relacionada amb l’antic portal de la muralla del mateix nom. A començament del s. XV va existir un temple sobre el qual es va reedificar aquesta capella d’estil neoclàssic.

Venera la imatge de Sant Magí

Església de Sant Magí

Erigida al costat de l’antic portal de la Vall, venera la imatge del sant i tot el barri en celebra la festivitat el 19 d’agost, amb la recollida d’aigua i oferint-ne al poble.

De la Generalitat de Catalunya

La Casa Delmera 

Conserva l’escut en la llinda d’un dels seus balcons.

Antiga residència dels senyprs de Pedrolo

Cal Razquin 

Carrer Major, núm. 61 Antiga residència dels senyors de Pedrolo. Família del novel•lista, dramaturg, poeta i traductor Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània.

Al seu redós va formar-se l’antic nucli de la ciutat

El Castell

Erigit al s. XI, ocupava el lloc més alt del turó de Montseré. De jurisdicció reial, al seu redós va formar-se el primitiu nucli de la ciutat. Actualment tan sols se’n conserven les parets exteriors.

BCIN (Monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional)

Carrer Major, núm. 87-89

Casa Massot Dalmases 

És l’exemple més destacat de les cases dels segles XVII – XVIII. El seu propietari, Faust de Dalmases i Massot  (Cervera, 1870 – València, 1938), fou historiador i llicenciat en dret. Formà una copiosa col·lecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca  parcialment dipositat a l’Arxiu Històric de Cervera.

Carrer Major, núm. 115

Casa Museu Duran i Sanpere

La Casa Duran forma part del conjunt museístic municipal cerverí designat amb el nom de Museu Duran i Sanpere. És considerada la casa pairal de la família cerverina Duran, tot i que n’havien tingut d’altres al carrer Major.

Estèticament pertany a la sensibilitat i al gust burgès propis de l’època de la restauració. Casa de l’insigne historiador, arqueòleg, arxiver, cronista i investigador Agustí Duran i Sanpere. Amb la façana decorada amb esgrafiats, conserva en el primer pis el mateix mobiliari i robada de principis de segle.

Hi havia establert el Centre Municipal de Cultura i, actualment, és la seu principal del Museu Comarcal de Cervera.

Carrer Major, núm. 92

Casa Joan (s. XVI) 

Ens trobem davant l’únic exemple de casa que conserva el caràcter primitiu del segle XVI, amb un gran portal adovellat, les finestres amb decoració heràldica i la porxada superior sota el ràfec de la teulada.

Les obertures de les golfes són típiques de les cases senyorials catalanes del segle XVI. L’any 1920 la façana de la casa fou desmuntada i tornada a refer per tal d’evitar-ne la caiguda. Fou respectat el balcó, afegit en època posterior.

Carrer Major, núm. 105

Antiga Barberia Cal Greoles 

A les seves portes se’ns mostra l’estil modernista de principis de segle. La font data del s. XIX. Actualment és la sala d’exposicions La Cerverina d’art.

Tribuna Modernista

Casa Lucaya 

Conserva una remarcable tribuna modernista.

Església de l’antic convent dels dominics 

Sant Domènec  (s. XIV – XV) 

Església gòtica de l’antic convent dels dominics. A banda i banda de l’absis es van edificar al segle XVIII les capelles del Roser i de Sant Tomàs.

Fotografia: Loud Europe

 

Formava part d’un antic hospital

Santa Magdalena s. XIV 

Restes de l’església d’una sola nau, que formava part d’un antic hospital, probablement dedicat a la cura de la lepra.

Fotografia: Loud Europe

 

 

Façana remodelada per Jaume Padró 

Església de Sant Joan

Era una casa Delmera de l’ordre dels hospitalers. Destaca la creu de Malta que s’observa sobre la porta. L’exterior forma part d’una façana remodelada per Jaume Padró el s.XVIII. Allotjava també la casa de la fundació Martínez, establerta per educar noies. Actualment s’utilitza, en ocasions, com a sala d’exposicions.

Conjunt de l’església i l’antic convent (s.XIV)

Sant Francesc 

Conjunt arquitectònic format per l’església i el convent de Sant Francesc, aquest segon en ruïnes, situat en un extrem de la ciutat i formant part del nucli antic.
Les primeres notícies daten de 1235, aprofitant una donació de terres pel rei Jaume I. L’església és d’una sola nau coberta amb tres trams de voltes de creueria amb un cor elevat als peus. La capçalera és poligonal i cinc trams i diverses capelles laterals. Al costat de l’epístola hi ha sis capelles amb alçades, amplades i profunditats variables. Pel que fa a les capelles de la banda de l’evangeli en tenim quatre de gòtiques i la de Sant Antoni de Pàdua construïda al segle XVIII amb coberta de cúpula i un cambril posterior.

Fotografia: Loud Europe

Ampliar informació

Gaudeix

El conjunt monumental de la ciutat de Cervera