Tancs T-26 feixistes (encàrrec)

SCW Nationalist T-26 (commission)
Minairons i S-Model, escala 1/72 (=20mm)

Renoi, quant de temps sense escriure! Bé, anem a posar-hi remei. Us presento avui un conjunt de 4 tancs T-26 a escala 1/72 dels temps de la Guerra d'Espanya (1936-1939), que he pintat per comanda de P.F. --majoritàriament de la meva pròpia marca Minairons miniatures amb alguna excepció, com ara veureu.

El conjunt ha rebut primerament una capa d'imprimació en aerosol de Plastic Soldier Company, que ofereix l'avantatge de proporcionar la primera capa del color desitjat alhora que la imprimació. En aquest cas, lògicament, he triat l'aerosol de color verd rus. Un dels tancs s'ha deixat en aquest color, mentre que els altres tres s'han vist enriquits amb l'aplicació d'un camuflatge a base de taques de color sorra. El sostre d'algunes torretes ha estat pintat de blanc, amb la intenció de posar-hi després símbols d'identificació aèria en negre; una darrera torreta s'ha deixat amb el camuflatge original, doncs el símbol d'identificació aèria hi ha estat aplicat en blanc, com podeu veure a la foto de sota:

En tots els casos, la creu del sostre prové d'un antic joc de calcomanies d'aviació, mentre que les de les parets de la torreta són pròpies de Minairons. A un dels tancs hi he afegit també una figura de comandant, fabricada per AB Miniatures. La boina que el tanquista porta cofada és molt òbviament alemanya, més que no pas espanyola; però m'ha semblat que no seria tan important.

El proper tanc és una mica més difícil d'explicar: he combinat la carrosseria d'un T-26 de la firma xinesa S-Model amb el tren de rodament i el baix ventre d'un T-26 de Minairons, i al damunt l'hi he cofat una torreta de BT-7 de Pegasus. El petit Frankenstein ha estat completat amb uns quants elements de "stowage" de diverses procedències.

L'últim de la col·lecció és una altra mena d'experiment: el casc i el tren de rodament són de Minairons també, però no pas del model final de plàstic, sinó d'un dels prototips previs de resina. La torreta sí que és de plàstic. Novament hi he afegit uns quants elements de "stowage", amb la intenció de donar variabilitat afegida al conjunt.

Panzers I ausf. A (encàrrec)

Panzers I ausf. A (commission)
Minairons, escala 1/72 (=20mm)

Tal com havia promès al meu article anterior, ara és el torn dels "negrillos" que he pintat per a P.F. de Sabadell, un cop resolt el problema que vaig tenir amb el vernís en spray. Us acabo de presentar en primer lloc el tanc capturat pels republicans, que ja havíeu entrellucat ahir:

La bandera republicana és de paper, dissenyada en el meu PC i impresa amb una impresora domèstica. L'hi he donat forma just després d'haver-ne enganxat les dues cares amb cola blanca. Un cop endurida la cola, conserva perfectament la forma donada i ja només et cal fer-hi petits retocs de color a pinzell.

Passo ara a mostrar-vos la 1ª secció de tancs feixistes, per als què he triat en aquesta ocasió una combinació que m'agrada força, de gris panzer amb amples taques de color sorra. Les calcomanies són totes pròpies, de la firma Minairons --excepte les calaveres del frontal, que són d'Aleran Decals. No hi he posat distintius de companyia, per no coartar la llibertat de l'usuari per enquadrar-los amb els que ja té.

Alguns usuaris, així com la revista Miniature Wargames en un recent article de revisió, van lamentar que l'escotilla de la torreta no es pugués obrir --certament, aquí vaig badar en no preveure-ho. En aquesta ocasió, ho he solucionat fent una mica de bricolatge entre una torreta pròpia i una altra de la casa Fujimi, crec que amb resultats força decents. El tanquista és un prototip de resina sobrant, que anirà inclòs al proper tanc de Minairons en aquesta escala, el T-26.

Finalment, podeu veure a continuació els tancs de la 2ª secció de tancs feixistes, als què he aplicat l'esquema de camuflatge alemany que venia de fàbrica --almenys fins a 1937 o 1938, quan va ser substituït pel gris panzer:

Com podeu veure, l'esquema de camuflatge és el mateix també aplicat al Panzer republicà. L'origen de els calcomanies és el mateix que a la 1ª secció.

Auto-metralladores Bilbao (encàrrec)

Bilbao Armoured Cars (commission)
Barcino, escala 1/72 (=20mm)

Aquest és l'aspecte que presenten finalment, tot just acabats de sortir del forn, els auto-metralladores blindats Bilbao de què us parlava en aquest article que vaig escriure uns dies enrere amb el títol de "Work in Progress".

Com segurament sabreu, aquests vehicles de resina han estat produïts per Oscar Alcalde i comercialitzats per mi sota l'etiqueta conjunta de les marques respectives, Barcino Miniatures i Minairons Miniatures. Mitja dotzena d'ells van ser demanades per P.F. de Sabadell, amb l'encàrrec de pintar-los alhora. Vam quedar que 5 serien decorats com a republicans, deixant-ne un com a del bàndol franquista. Aquestes en són les fotos:

Les banderetes espanyoles són calcomanies de Minairons a escala 1/72, mentre que el lema "Viva España" prové d'un joc a escala 1/76 de la casa Aleran Decals. Pel que fa als 5 blindats republicans, vaig decidir pintar-ne quatre com de la Guàrdia d'Assalt, deixant-ne un per a les milícies d'esquerres:

Un altre cop, les calcomanies són d'Aleran Decals. La capa base del vehicle és feta amb caqui groguenc, amb taques de verd militar i terra fosca, tots de Vallejo. Cada capa, amb el seu propi procés d'aplicació per etapes. Resulta un xic laboriós, però sol donar bons resultats en 15 i 20mm.

Finalment, els 4 Bilbaos de la Guàrdia d'Assalt. Novament, per no fer-los tots iguals, vaig optar per deixar-ne dos amb el color gris verdós uniforme de pre-guerra, aplicant en canvi un esquema de camuflatge als altres dos, consistent en els mateixos colors abans esmentats --sols que aquesta vegada sobre una base de gris verdós. Aquests en són els resultats:

Les sigles "UHP" (="Uníos Hermanos Proletarios") que llueix un dels vehicles tornen a ser del mateix joc de calcomanies d'Aleran Decals abans esmentat, mentre que la bandera republicana d'un altre prové d'un kit de la casa de modelisme ucraïnesa UM. Consti que aquestes calcomanies ucraïneses són molt fràgils, segurament per manca d'acabat de la impressió amb vernís; per la qual cosa, després d'un parell d'intents fracassats en trencar-se'm la calcomania quan tractava de separar-la del paper que la suporta, vaig decidir d'envernissar jo mateix a mà les calcomanies. Cosa que almenys permetia aplicar-les sense que se't quedessin als dits.

Els distintius de les portes són aplicats a pinzell simulant la inscripció original, que incloïa l'escut de la República Espanyola, la paraula "Asalto" i un número de sèrie.

"Work In Progress"

Commissioned Work in Progress
Barcino i Minairons, escala 1/72 (=20mm)

Sense que això hagi de servir de precedent, eh? Les fotos mostrades avui corresponen a una comanda inconclosa de P.F. de Sabadell, qui tenia curiositat per saber quin aspecte oferien els vehicles encomanats, a mida que els treballs de pintura progressaven. Es tracta de 6 models de plàstic del Panzer I versió A la meva marca, Minairons Miniatures; així com 6 autos blindats de resina fabricats per Barcino Miniatures per a Minairons. Tots ells, d'escala 1/72.

A la primera foto es poden veure els 6 tancs, la meitat dels quals serà pintada amb un esquema de camuflatge tricolor (verd, terrós i sorrenc); mentre que l'altra meitat seguirà la pauta "gris panzer", o potser un esquema de camuflatge bicolor gris - sorra. El gris apareix aquí com a blavós, però cal observar que la fotografia amb flash, feta sense fonts de llum addicionals, ha distorsionat força el color. A la fotografia següent s'hi veu reflectit amb més fidelitat.

Val a dir que un d'aquests tancs serà pintat com a republicà (històricament, entre 3 i 5 foren capturats per les forces lleials a la República i utilitzats en combat contra els seus antics propietaris). D'altra banda, un altre tanc ha sofert una modificació significativa, doncs la torreta original ha estat reemplaçada per una altra de Fujimi, amb la intenció de mostrar-ne l'escotilla oberta i el comandant de tanc.

Per cert, que la figura és un prototip de resina del pròxim llençament de Minairons en plàstic a escala 1/72, que no és altre que el tanc T-26 (Sí, ho podeu considerar una inserció publicitària, he he he...).

A la darrera foto hi podeu veure els 6 auto-metralladores Bilbao, que en aquests moments tenen un aspecte que és tot un poema... Novament, el flash ens hi ha jugat una mala passada, doncs allò que veieu com a gris clar és en realitat un gris verdós. La idea aquí és pintar-ne 2 amb l'esquema gris verdós de la Guàrdia d'Assalt de pre-guerra, uns altres 2 amb un esquema de camuflatge a taques aplicat sobre el color original, un altre amb un camuflatge tricolor diferent (que probablement serà decorat com si pertangués a alguna milícia), i finalment deixant un sisè de color terrós uniforme i distintius feixistes (uns pocs foren capturats pels sublevats).

Hi ha encara molta feina a fer, especialment als vehicles que requereixen aplicació de camuflatge, que, fet a pinzell, resulta força laboriós. Els de color uniforme requereixen només treballar una mica més les calcomanies, retocar detalls com rodes i llums, i aplicar-hi una capa de pols o fang.

Infanteria republicana (encàrrec)

SCW Republican Infantry (commission)
BUM, Caesar i Hät, 20mm

Us presento avui una nova entrega de figures per al projecte de Guerra d'Espanya en 20mm de P.F., de Sabadell. En aquesta ocasió es tracta d'un grupet de soldadets de plàstic majoritàriament de la casa barcelonina BUM, amb uns pocs exemplars extrets d'una capsa d'infanteria francesa de la 2ª Guerra Mundial, de la firma Caesar i una figura de Hät transformada --em penso que provenint d'una caixa d'infanteria russa de la 1ª Guerra Mundial.

Donat que les figures de BUM representen infanteria regular de l'EPR, més ben equipada que les milícies d'inici de la guerra, els he pintat seguint un patró de color força uniforme, dominat pel 873 US Field Drab de Vallejo. Cascs i cantimplores han estat pintat amb 879 Green Brown, decisió reconegudament polèmica pel que fa al casc, doncs altres podrien objectar que el 874 US Tan Earth n'hauria estat una millor opció. Admeto haver-ne fet la tria per qüestions merament estètiques --m'ha semblat que combinava millor amb els uniformes.

Val a dir que en aquesta tongada de figures he comès una patinada, doncs hi he pintat les bótes del mateix color que el corretjam (818 Red Leather), quan hauria d'haver emprat un bru molt més fosc --com el 872 Chocolate Brown, per exemple. Amb aquesta coloració tan clara del calçat, els nostres soldadets semblen estar lluint "xiruques" noves de trinca... En un altre ordre de coses, es pot comprovar per les fotos que un cert nombre de figures han estat modificades --cosa no gaire difícil de fer amb soldadets de plàstic...

En aquesta darrera fotografia es pot comprovar la diferència d'estil entre una figura de Caesar (esquerra) i una de BUM (dreta), resultant la primera força més ben proporcionada i harmoniosa. Les positures de les figures de BUM solen ser un xic teatrals, bo i que es podrien considerar versemblants també. Com podeu imaginar, la bandera ha estat dissenyada i impresa per ordinador, amb uns lleugers retocs de color posteriors.

Regulars del Marroc (encàrrec)

SCW Moroccan Regulares (commission)
Irregular, 20mm

Dintre el mateix projecte de construcció d'exèrcits de la Guerra Civil Espanyola de què parlava a l'entrada precedent, aquesta és una de les primeres tongades de figures pintades, totes elles de metall, produïdes per la casa britànica Irregular: es tracta d'un destacament de Regulares del Marroc. A diferència del contingent anomenat Mehal·la, que formava part de l'exèrcit marroquí (si més no, sobre el paper), els Regulares en canvi eren tropes colonials "indígenes" de l'exèrcit espanyol. L'oficialitat de Regulares era sempre espanyola, a diferència del que passava a la Mehal·la, així com també eren espanyols els equips de metralladora. Als marroquins els tocava fer de fuseller, i gràcies.

El seu uniforme típic consistia en guerrera i pantalons amples d'una tonalitat d'ocre que en lèxic castrense espanyol és anomenat "garbanzo" (=cigró), bo i que a l'hivern solien usar una guerrera de color caqui; complementat amb polaines normativament blaves i turbant o fes. Era comú l'ús de gel·labes ("chilabas") de colors tribals, generalment foscos, tot i que els d'aquest grup han estat representats amb gel·laba caqui.

Els soldats d'aquest grup han estat representats amb faixa vermella, corresponent a l'Agrupament de Tetuan. D'acord amb J. M. Bueno, els Regulares de Melilla duien faixa blava, verda els de Ceuta, blava fosca els de Larache i granada els d'Alhucemas. Uns altres cinc Agrupaments foren creats amb posterioritat a 1936, però els colors de faixa no es coneixen.

Vehicles civils 1936-1939 (encàrrec)

SCW Civilian vehicles (commission)
Several makes, 20mm

Recentment he engegat un nou projecte, per encàrrec d'un aficionat de Sabadell que planeja construir exèrcits d'ambdós bàndols de la Guerra Civil Espanyola en 20mm. L'amplitud del projecte fa que la tipologia de material a pintar sigui molt variada, per la qual cosa la primera entrega de miniatures tenia molt de tempteig, d'assaig. Un dels aspectes a provar era precisament la decoració de models de vehicles civils d'origen divers, tot sovint creats com a articles de col·leccionisme o de jogueteria.

Prenem per exemple l'automòbil d'aquestes fotos, un Alfa Romeo model 1930 o 31. Les diferents parts del vehicle, totes de plàstic dur, eren cadascuna d'un color diferent, seguint aproximadament la pauta que finalment he utilitzat per a pintar-lo. Vaig optar per desmuntar totalment el cotxe, netejant-lo i tornant-lo a muntar sencerament --deixant a banda la capota, per poder-l'hi aplicar imprimació per separat. D'aquesta forma vaig poder pintar l'habitacle interior abans de tornar a enganxar-hi la capota.

Vaig pensar que seria preferible no intentar pintar l'automòbil en colors militars i, com he dit abans, vaig decidir seguir el mateix esquema bàsic que el plàstic ja portava de fàbrica. Això sí, amb l'afegit addicional dels cromats i un lleuger efecte de contrast en punts concrets. La carrosseria va ser envernissada a pinzell amb vernís lluent; després el vaig embrutar lleugerament amb pinzell sec (molt poquet, només per donar la impressió que estava empolsinat de la carretera) i finalment el vaig envernissar novament, amb vernís mat en spray.

Un altre cas força diferent fou el de l'autobús Bedford de les fotografies següents. En aquest cas, es tractava d'un model en metall i plàstic de la casa Corgi, quines juntures estaven soldades, per la qual cosa calia descartar cap intervenció a l'interior. La carrosseria era sencerament d'un blau celest intens, també a la part interior, així que tampoc no podia arriscar-me a aplicar un esquema de pintura dissonant a l'exterior, doncs s'hi notaria massa la diferència. Per tant, el vaig rentar en aigua sabonosa i l'hi vaig donar imprimació, tot d'una peça.

Després el vaig pintar amb l'esquema a base de blaus que es pot veure a les fotos, que dissimula eventuals diferències amb l'interior (que segueix mostrant l'aspecte que tenia de fàbrica). Novament, uns discrets tocs d'ombrejat en punts estratègics i un envernissat lluent, abans de procedir a posar-hi una calcomania lateral amb les sigles de la CNT, per després embrutar la carrosseria --més generosament en aquest cas, donant per suposat que un autobús de línia no es neteja tan sovint com un auto de luxe... Per acabar, l'habitual envernissat mat en spray.