A lo largo de la Edad Media, las visiones del más allá tuvieron un papel clave en la formación del imaginario cristiano. Entre esos testimonios se encuentra la experiencia de Dricthelmo, recogida por Beda en su Historia ecclesiastica.
El texto, aunque breve, posee una inmensa densidad simbólica. La alternancia de fuego y frío, los colores, aromas y cantos, la luz y el movimiento del cuerpo por distintos espacios componen un universo teológico sensorial. Así, la visión de Dricthelmo no es solo doctrinal, sino también una experiencia que afecta directamente a los sentidos del vidente y, por ende, al lector.
El guía celestial que lo acompaña cumple una función doble: guiar y explicar. Cada espacio no solo se muestra, sino que se comenta y se interpreta. Es aquí donde el fragmento elegido adquiere su mayor densidad: Dricthelmo alcanza la región de luz y escucha el relato sobre los destinos de las almas, la eficacia de la misa y el valor de la penitencia. El fragmento recoge este momento en la edición crítica de Colgrave y Mynors (1969).
Liber V, caput XII (6)
‘Cumque reuersi perueniremus ad mansiones illas laetas spirituum candidatorum, dixit mihi: “Scis, quae sint ista omnia, quae uidisti?” Respondi ego: “Non.” Et ait: “Vallis illa, quam aspexisti flammis feruentibus et frigoribus horrenda rigidis, ipse est locus in quo examinandae et castigandae sunt animae illorum, qui differentes confiteri et emendare scelera quae fecerunt, in ipso tandem mortis articulo ad paenitentiam confugiunt, et sic de corpore exeunt; qui tamen, quia confessionem et paenitentiam uel in morte habuerunt, omnes in die iudicii ad regnum caelorum perueniunt. Multos autem preces uiuentium et elimosynae et ieiunia et maxime celebratio missarum, ut etiam ante diem iudicii liberentur, adiuuant. Porro puteus ille flammiuomus ac putidus, quem uidisti, ipsum est os gehennae, in quo quicumque semel inciderit, numquam inde liberabitur in aeuum. Locus uero iste florifer, in quo pulcherrimam hanc iuuentutem iucundari ac fulgere conspicis, ipse est, in quo recipiuntur animae eorum qui in bonis quidem operibus de corpore exeunt; non tamen sunt tantae perfectionis, ut in regnum caelorum statim mereantur introduci; qui tamen omnes in die iudicii ad uisionem Christi et gaudia regni caelestis intrabunt. Nam quicumque in omni uerbo et opere et cogitatione perfecti sunt, mox de corpore egressi ad regnum caeleste perueniunt; ad cuius uicinia pertinet locus ille, ubi sonum cantilenae dulcis cum odore suauitatis / ac splendore lucis audisti. Tu autem, quia nunc ad corpus reuerti et rursum inter homines uiuere debes, si actus tuos curiosius discutere, et mores sermonesque tuos in rectitudine ac simplicitate seruare studueris, accipies et ipse post mortem locum mansionis inter haec quae cernis agmina laetabunda spirituum beatorum. Namque ego, cum ad tempus abscessissem a te, ad hoc feci, ut quid de te fieri deberet agnoscerem.” Haec mihi cum dixisset, multum detestatus sum reuerti ad corpus, delectatus nimirum suauitate ac decore loci illius quem intuebar, simul et consortio eorum quos in illo uidebam. Nec tamen aliquid ductorem meum rogare audebam; sed inter haec nescio quo ordine repente me inter homines uiuere cerno.’
En Beda el Venerable (731), Historia ecclesiastica gentis Anglorum, V, 12, 6, ed. Bertram Colgrave & R.A.B. Mynors, Bede’s Ecclesiastical History of the English People, Oxford: Clarendon Press, 1969, pp. 494, 496.
Libro V, capítulo XII (6)
Y cuando, de regreso, llegamos a las alegres moradas de los espíritus vestidos de blanco, me dijo:
—¿Sabes qué son todas estas cosas que has visto?
Yo respondí:
—No.
Y él dijo:
—El valle que viste abrasado por llamas y helado por fríos espantosos es el lugar donde son examinadas y castigadas las almas de aquellos que, demorando confesar y enmendar los pecados que cometieron, recurren finalmente a la penitencia en el mismo trance de la muerte y así salen del cuerpo. Estos, sin embargo, como tuvieron confesión y penitencia, aunque fuese en la muerte, todos alcanzarán el Reino de los Cielos en el día del juicio.
Pero a muchos les ayudan las oraciones de los vivos, las limosnas, los ayunos, y sobre todo la celebración de misas, para que incluso antes del día del juicio sean liberados.
Y aquel pozo que viste, vomitando llamas y hedor, es la boca misma de la gehena, de la que quien una vez cae en ella, jamás será liberado por la eternidad.
Este lugar florido, en el que ves a esta hermosísima juventud gozarse y resplandecer, es donde son recibidas las almas de aquellos que, aunque salen del cuerpo con buenas obras, no alcanzan tal perfección como para merecer entrar de inmediato en el Reino de los Cielos. Todos ellos, sin embargo, en el día del juicio entrarán a la visión de Cristo y a las alegrías del Reino Celestial.
Porque todos los que son perfectos en toda palabra, obra y pensamiento, inmediatamente al salir del cuerpo alcanzan el Reino Celestial; y a la cercanía de ese reino pertenece el lugar donde escuchaste el sonido del dulce canto, junto con el suave olor y el esplendor de la luz.
Tú, en cambio, porque ahora debes volver al cuerpo y vivir de nuevo entre los hombres, si examinas tus actos con mayor cuidado y procuras guardar tus costumbres y palabras en rectitud y simplicidad, también recibirás tras la muerte un lugar de morada entre estas muchedumbres de espíritus bienaventurados que ahora ves. Pues yo, al haberme apartado de ti por un tiempo, lo hice para conocer lo que debía hacerse contigo.
Cuando me dijo estas cosas, lamenté profundamente tener que volver al cuerpo, encantado como estaba por la dulzura y la belleza de aquel lugar que contemplaba, y también por la compañía de aquellos a quienes allí veía. Sin embargo, no me atrevía a rogar nada a mi guía; pero, entre todo esto, de pronto, sin saber cómo, me vi viviendo entre los hombres.
Traducción del latín: Ferran Triadó
Llibre V, capítol XII (6)
I quan, de tornada, arribàrem a les estances alegres dels esperits vestits de blanc, em digué:
—Saps què són totes aquestes coses que has vist?
Jo vaig respondre:
—No.
I ell digué:
—La vall que vas veure, abrasada per flames i glaçada per freds espantosos, és el lloc on són examinades i castigades les ànimes d’aquells que, ajornant confessar i esmenar els pecats comesos, només recorren a la penitència en el mateix instant de la mort, i així surten del cos. Però, com que van tenir confessió i penitència, encara que fos en la mort, tots arribaran al Regne del Cel el dia del judici.
A molts els ajuden les oracions dels vius, les almoines, els dejunis, i sobretot la celebració de misses, perquè fins i tot abans del dia del judici siguin alliberats.
El pou pudent que vomita flames, que vas veure, és la boca mateixa de la gehenna: aquell que hi cau no en serà mai alliberat.
El lloc florit on veus aquesta joventut bellíssima alegrar-se i resplendir, és on són acollides les ànimes que surten del cos amb bones obres, però que no tenen tanta perfecció com per a entrar immediatament al Regne del Cel. Però tots ells hi entraran el dia del judici, a la visió de Crist i als goigs del Regne Celestial.
Aquells que són perfectes en paraula, obra i pensament, tan bon punt surten del cos, arriben al Regne Celestial; i el lloc on sentires el cant dolç amb olor suau i esplendor de llum, és a la vora d’aquest regne.
Tu, però, que ara has de tornar al cos i viure una altra vegada entre els homes, si examines amb cura els teus actes i et preocupes per mantenir els teus costums i paraules amb rectitud i senzillesa, també rebràs després de la mort un lloc de repòs entre aquestes multituds de benaurats esperits. Car jo, quan em vaig apartar de tu un temps, fou per conèixer què s’havia de fer amb tu.
En sentir això, vaig lamentar profundament tornar al cos, encantat per la dolçor i bellesa del lloc que contemplava, i per la companyia dels qui hi veia. Així i tot, no vaig gosar demanar res al meu guia; però, entre tot això, de sobte, sense saber com, em vaig veure vivint entre els homes.
Traducció del llatí: Ferran Triadó
Book V, chapter XII (6)
When we returned to the joyful dwellings of the white-robed spirits, he said to me:
—Do you know what all these things you have seen are?
I replied:
—No.
And he said:
—That valley, horrible with burning flames and freezing cold, is the place where the souls of those are tested and purified who delayed confessing and amending their sins until the moment of death, and only then fled to repentance and left the body. But because they confessed and repented, even if only in death, they will all reach the Kingdom of Heaven on the day of judgment.
Many, however, are helped to be freed even before that day by the prayers of the living, by alms, fasting, and especially by the celebration of Masses.
The flaming, foul-smelling pit you saw is the mouth of Gehenna: whoever falls into it is never freed for eternity.
The flowered place where you saw that beautiful youth rejoicing and shining is where the souls of those are received who died in good works, but not in such perfection as to be immediately worthy of the Heavenly Kingdom; they all, however, on the day of judgment, will enter into the vision of Christ and the joys of the Heavenly Kingdom.
Those who are perfect in word, deed, and thought, reach the Heavenly Kingdom immediately after death; and the place where you heard the sweet song and perceived the fragrance and light is near that kingdom.
But you, since now you must return to the body and live again among men, if you diligently examine your actions and strive to keep your conduct and speech in uprightness and simplicity, you too will receive after death a dwelling place among these joyous throngs of blessed spirits you now see. For I, having departed from you for a time, did so in order to learn what should be done with you.
When he had said this, I greatly lamented returning to the body, being delighted by the sweetness and beauty of the place I beheld, and by the company of those I saw there. Yet I did not dare ask anything of my guide; but while in this state, I suddenly found myself living again among men.
Translation from Latin: Ferran Triadó
Portada: New York, Pierpont Morgan Library, Manuscript. M.626, f. 127v – Vitae patrum, tercer cuarto del siglo XIV. Visión de Dricthelmo.
OpenEdition le sugiere que cite este post de la siguiente manera:
Ferran Triadó (11 de agosto de 2025). Entre la muerte y la gloria: la visión de Dricthelmo según Beda. Pasado Presente. Recuperado 5 de abril de 2026 de https://doi.org/10.58079/14opg