Tras el Edicto de Tesalónica del 380 d.C., el cristianismo se convirtió en la religión oficial del Imperio y el resto de religiones quedaron prohibidas por mandato imperial. Una religión y sus costumbres no pueden, sin embargo, ser erradicadas de la noche a la mañana, ni el ansia evangelizadora de la Iglesia llegó a todos los rincones del Imperio con la misma celeridad e intensidad. Por este motivo en las zonas rurales, sobre todo en los márgenes del Imperio, los campesinos, aunque llamándose cristianos, seguían llevando a cabo una serie de costumbres paganas centenarias que llevaban con ellos desde tiempo inmemorial. Sabemos de esto, entre otras fuentes, por la obra De correctione rusticorum, de San Martín de Braga, o de Dumio, que refleja esta situación en el Reino Suevo, en la antigua provincia de Gallaecia, en Hispania.
San Martín de Braga fue en el siglo VI uno de los teólogos principales de la cristiandad, aunque su fama no haya llegado hasta nuestros días. Ganó en su día numerosos elogios de los más famosos teólogos y miembros de la Iglesia, como Gregorio de Tours o Isidoro de Sevilla. En vida produjo una obra que tuvo influencia sobre el pensamiento cristiano de su época, aunque, como veremos, algunas de sus ideas solo tuvieron un efecto de carácter regional. Se le considera el responsable de convertir al Reino de los Suevos del arrianismo al catolicismo, que seguía en ese momento los preceptos prescritos por el Concilio de Calcedonia (451 d.C.).
Su obra, De correctione rusticorum, intenta corregir las costumbres paganas de los Suevos, entre ellas, destaca la de nombrar los días de la semana por los dioses paganos, algo que como parecerá obvio no surtió efecto, sin embargo, cabe destacar que en Portugal, donde hoy en día se sitúa la diócesis de San Martín, los días de la semana se nombran de otro modo, contando los días desde el lunes (segunda-feira) hasta el viernes (sexta-feira), para que no tengan relación con las divinidades paganas.
San Martín de Braga, De correctione rusticorum, 6-12:
[6] Post diluvium iterum recuperatum est genus humanum per tres filios Noe, reservatos cum uxoribus suis. Et cum coepisset multitudo subcrescens mundum implere, obliviscentes iterum homines creatorem mundi deum, coeperunt, dimisso creatore, colere creaturas. Alii adorabant solem, alii lunam vel stellas, alii ignem, alii aquam profundam vel fontes aquarum, credentes haec omnia non a deo esse facta ad usum hominum, sed ipsa ex se orta deos esse.
[7] Tunc diabolus vel ministri ipsius, daemones, qui de caelo deiecti sunt, videntes ignaros homines dimisso Deo creatore suo, per creaturas errare, coeperunt se illis in diversas formas ostendere et loqui cum eis et expetere ab eis, ut in excelsis montibus et in silvis frondosis sacrificia sibi offerrent et ipsos colerent pro deo, imponentes sibi vocabula sceleratorum hominum, qui in omnibus criminibus et sceleribus suam egerant vitam, ut alius Iovem se esse diceret, qui fuerat magus et in tantis adulteriis incestus ut sororem suam haberet uxorem, quae dicta est Iuno, Minervam et Venerem filias suas corruperit, neptes quoque et omnem parentelam suam turpiter incestaverit. Alius autem daemon Martem se nominavit, qui fuit litigiorum et discordiae commissor. Alius deinde daemon Mercurium se appellare voluit, qui fuit omnis furti et fraudis dolosus inventor; cui homines cupidi quasi deo lucri, in quadriviis transeuntes, iactatis lapidibus acervos petrarum pro sacrificio reddunt. Alius quoque daemon Saturni sibi nomen adscripsit, qui, in omni crudelitate vivens, etiam nascentes suos filios devorabat. Alius etiam daemon Venerem se esse confinxit, quae fuit mulier meretrix. Non solum cum innumerabilibus adulteris, sed etiam cum patre suo Iove et cum fratre suo Marte meretricata est.
[8] Ecce quales fuerunt illo tempore isti perditi homines, quos ignorantes rustici per adinventiones suas pessime honorabant, quorum vocabula ideo sibi daemones adposuerunt, ut ipsos quasi deos colerent et sacrificia illis offerrent et ipsorum facta imitarentur, quorum nomina invocabant. Suaserunt etiam illis daemones ut templa illis facerent et imagines vel statuas sceleratorum hominum ibi ponerent et aras illis constituerent, in quibus non solum animalium sed etiam hominum sanguinem illis funderent. Praeter haec autem multi daemones ex illis qui de caelo expulsi sunt aut in mare aut in fluminibus aut in fontibus aut in silvis praesident, quos similiter homines ignorantes deum quasi deos colunt et sacrificant illis. Et in mare quidem Neptunum appellant, in fluminibus Lamias, in fontibus Nymphas, in silvis Dianas, quae omnia maligni daemones et spiritus nequam sunt, qui homines infideles, qui signaculo crucis nesciunt se munire, nocent et vexant. Non tamen sine permissione dei nocent, quia deum habent iratum et non ex toto corde in fide Christi credunt, sed sunt dubii in tantum ut nomina ipsa daemoniorum in singulos dies nominent, et appellent diem Martis et Mercurii et Iovis et Veneris et Saturni, qui nullum diem fecerunt, sed fuerunt homines pessimi et scelerati in gente Graecorum.
[9] Deus autem omnipotens, quando caelum et terram fecit, ipse tunc creavit lucem, quae per distinctionem operum dei septies revoluta est. Nam primo deus lucem fecit, quae appellata est dies; secundo firmamentum caeli factum est; tertio terra a mare divisa est; quarto sol et luna et stellae factae sunt; quinto quadrupedia et volatilia et natatilia; sexto homo plasmatus est; septimo autem die, completo omni mundo et ornamento ipsius, requiem deus appellavit. Una ergo lux, quae prima in operibus dei facta est, per distinctionem operum dei septies revoluta, septimana est appellata. Qualis ergo amentia est ut homo baptizatus in fide Christi diem dominicum, in quo Christus resurrexit, non colat et dicat se diem Iovis colere et Mercurii et Veneris et Saturni, qui nullum diem habent, sed fuerunt adulteri et magi et iniqui et male mortui in provincia sua! Sed, sicut diximus, sub specie nominum istorum ab hominibus stultis veneratio et honor daemonibus exhibetur.
[10] Similiter et ille error ignorantibus et rusticis subrepit, ut Kalendas Ianuarias putent anni esse initium, quod omnino falsissimum est. Nam, sicut scriptura sancta dicit, VIII Kal. Aprilis in ipso aequinoctio initium primi anni est factum. Nam sic legitur: et divisit deus inter lucem et tenebras. Omnis autem recta divisio aequalitatem habet, sicut et in VIII Kal. Aprilis tantum spatium horarum dies habet quantum et nox. Et ideo falsum est ut Ianuariae Kalendae initium anni sint.
[11] Iam quid de illo stultissimo errore cum dolore dicendum est, quia dies tinearum et murium observant et, si dici fas est, homo Christianus pro deo mures et tineas veneratur? Quibus si per tutelam cupelli aut arculae non subducatur aut panis aut pannus, nullo modo pro feriis sibi exhibitis, quod invenerint, parcent. Sine causa autem sibi miser homo istas praefigurationes ipse facit, ut, quasi sicut in introitu anni satur est et laetus ex omnibus, ita illi et in toto anno contingat. Observationes istae omnes paganorum sunt per adinventiones daemonum exquisitae. Sed vae illi homini qui deum non habuerit propitium et ab ipso saturitatem panis et securitatem vitae non habuerit datam! Ecce istas superstitiones vanas aut occulte aut palam facitis, et numquam cessatis ab istis sacrificiis daemonum. Et quare vobis non praestant ut semper saturi sitis et securi et laeti? Quare, quando deus iratus fuerit, non vos defendunt sacrificia vana de locusta, de mure, et de multis aliis tribulationibus, quas vobis deus iratus immittit?
[12] Non intellegitis aperte quia mentiuntur vobis daemones in istis observationibus vestris quas vane tenetis, et in auguriis quae adtenditis frequentius vos inludunt? Nam sicut dicit sapientissimus Salomon: divinationes et auguria vana sunt; et quantum timuerit homo in illis, tantum magis fallitur cor eius. Ne dederis in illis cor tuum, quoniam multos scandalizaverunt. Ecce hoc scriptura sancta dicit, et certissime sic est, quia tamdiu infelices homines per avium voces daemonia suadunt, donec per res frivolas et vanas et fidem Christi perdant, et ipsi in interitum mortis suae de improviso incurrant. Non iussit deus hominem futura cognoscere, sed ut, semper in timore illius vivens, ab ipso gubernationem et auxilium vitae suae expeteret. Solius dei est antequam aliquid fiat scire, homines autem vanos daemones diversis argumentis inludunt, donec illos in offensam dei perducant et animas illorum secum pertrahant in infernum, sicut ab initio fecerunt per invidiam suam, ne homo regnum caelorum intraret, de quo illi deiecti sunt.
En San Martín de Braga, De correctione rusticorum. The Latin Library <https://www.thelatinlibrary.com/martinbraga/rusticus.shtml>.
San Martín de Braga, Sobre la corrección de los rústicos, 6-12:
[6] Después del Diluvio es de nuevo recuperado el género humano por los tres hijos de Noé, preservados con sus esposas. Y cuando empezó la multitud a llenar el mundo lentamente, olvidando de nuevo los hombres a Dios, que creó el mundo, empezaron, rechazando al Creador, a adorar a sus creaciones. Unos adoraban al Sol, otros a la Luna o a las estrellas, otros al fuego, otros a las aguas profundas o a las aguas de las fuentes, creyendo que todas estas cosas no habían sido hechas por Dios para uso del hombre, sino que habían surgido por sí mismas y que eran dioses.
[7] Entonces el Diablo, o sus ministros, los demonios, que fueron expulsados del cielo, viendo que los hombres ignorantes despreciaban a Dios, su creador, y se perdían en sus creaciones, empezaron a manifestarse en diversas formas, y a hablar con ellos, y a pedirles que les ofrecieran sacrificios en elevados montes y en frondosos bosques, y que los adoraran como a Dios, imponiéndose los nombres de hombres malvados, que en vida habían llevado a cabo todo tipo de crímenes y maldades. De este modo uno se llamó Júpiter, que fue mago, y [participó de] tantos adulterios e incestos que tuvo por esposa a su hermana, llamada Juno, corrompió a sus hijas, Minerva y Venus, y también a sus nietas y toda su parentela corrompió con el incesto de forma vergonzosa. Otro demonio se llamó Marte, que fue responsable de los litigios y las discordias. Otro demonio se quiso llamar Mercurio, que fue el doloso inventor de todos los robos y fraudes, a quien los hombres avaros, como si fuera el dios del lucro, le ofrecían montones de piedras en sacrificio, que lanzaban al pasar por las encrucijadas. Otro demonio se atribuyó el nombre de Saturno, quien, viviendo en total crueldad, devoraba a sus propios hijos al nacer. Otro demonio fingió ser Venus, que era una prostituta. No solo cometió adulterio con innumerables hombres, sino también con su propio padre Júpiter y con su hermano Marte.
[8] He aquí cómo eran en aquel tiempo esos hombres perdidos, a los que los campesinos ignorantes honraban malvadamente. Los demonios adoptaron sus nombres como si fueran dioses, para que les adoraran, les ofrecieran sacrificios e imitaran sus acciones al invocar sus nombres. Los demonios también les persuadieron de que les construyeran templos, y de que colocaran allí imágenes o estatuas de aquellos hombres perniciosos, y de que les levantaran altares, sobre los cuales derramaron no solo la sangre de los animales sino también la de hombres. Además de esto, muchos de estos demonios, que fueron expulsados del cielo, habitan en el mar, o en ríos, o en fuentes, o en bosques, a los cuales los hombres ignorantes veneran como si fueran dioses y les ofrecen sacrificios. En el mar lo llaman Neptuno, en los ríos Lamias, en las fuentes Ninfas y en los bosques Dianas; todos ellos son demonios y espíritus malignos, que dañan y atormentan a los hombres infieles que no saben protegerse con el signo de la cruz. Sin embargo, no hieren sin permiso de Dios, sino a aquellos que tienen a Dios furioso, porque no creen de todo corazón en la fe de Cristo, sino que dudan tanto como para nombrar cada día con los nombres de los mismos demonios, y llaman a los días martes, miércoles, jueves, viernes y sábado con los nombres de Marte, Mercurio, Júpiter, Venus y Saturno, que ningún día crearon, sino que fueron hombres perversos y criminales entre el pueblo griego.
[9] Pero Dios omnipotente, cuando creo el cielo y la tierra, entonces creó él mismo la luz, la cual, para distinguir las obras de Dios, dio siete vueltas. Así pues, primero creó Dios la luz, la cual es llamada día, segundo fue creado el firmamento celeste, tercero se dividieron el mar y la tierra; cuarto el Sol y la Luna y las estrellas son creadas, quinto los cuadrúpedos, las aves y los animales marinos, sexto el hombre es modelado, pero al séptimo día, habiendo creado y embellecido el mundo, Dios lo llamó descanso. Por tanto, esa luz, primera entre las obras de Dios, tras dar siete vueltas para distinguir las obras divinas, fue llamada semana. ¿Qué clase de locura es esta, que hombres bautizados en la fe de Cristo no celebren el día del Señor, en que resucitó Cristo, y digan que honran el día de Júpiter, o el de Mercurio, de Venus o de Saturno, que ningún día tienen, sino que fueron adúlteros, magos y malvados, y que malvadamente murieron en su provincia? Pero, como hemos dicho, bajo la apariencia de esos nombres los hombres necios ofrecen honores y veneran a los demonios.
[10] De igual modo, también este error repta entre los ignorantes y rústicos, que creen que el año empieza en las calendas de enero, lo cual es absolutamente falso. Pues, como dice la Santa Escritura, en el 8 de las calendas de abril [25 de marzo], en el mismo equinoccio, dio inicio el primer año. Pues se lee: Y dividió Dios la luz de las tinieblas. Toda división recta, sin embargo, implica igualdad, así, el 8 de las calendas de abril tiene tantas horas de día como de noche. Y por eso es falso que el año empiece en las calendas de enero.
[11] Y, ¿Qué decir de aquel error tan estúpido que debe decirse con dolor, que guardan los días de las polillas y los ratones y, si se puede decir sin ofensa, que un hombre cristiano venera como a dioses a los ratones y a las polillas? Los cuales, si no se les separa del pan o del paño mediante la protección de una caja o un armario en modo alguno perdonarán lo que encuentren, aunque se les ofrezcan festividades. Sin causa alguna el hombre miserable se prefigura estas cosas, con la esperanza de que si en la entrada del año está saciado y alegre por todo, también así sucederá durante el resto del año. Todas estas observaciones son de los paganos, inventadas por las maquinaciones de los demonios. ¡Pero, ay de aquel hombre que no tenga a Dios propicio, y que no haya recibido de Él la saciedad de pan y la seguridad de la vida! He aquí las vanas supersticiones que practicáis, ya sea en secreto o abiertamente, y nunca cesáis de sacrificar a esos demonios. ¿Y como es que no os conceden que estéis siempre saciados, seguros y alegres? ¿Por qué, cuando Dios está enfadado, no os defienden los vanos sacrificios de la langosta, del ratón y de muchas otras tribulaciones que el Dios airado os envía?
[12] ¿No entendéis abiertamente que os mienten los demonios en estas observancias que tenéis en vano, y que se burlan de vosotros en esos augurios a los que con frecuencia prestáis atención? Como dijo el sabio Salomón: Adivinaciones y augurios son vanos y cuanto más temor tiene el hombre de ellos, más se engaña su corazón. No pongas tu corazón en ellos, porque a muchos han tentado. He aquí lo que dice la Santa Escritura, y ciertamente es así, porque los hombres infelices son atraídos por los demonios, y por las cosas más frívolas y vanas pierden la fe en Cristo, y de repente caen ellos mismos en la perdición de su muerte. Dios no mandó al hombre conocer el futuro, sino que, viviendo siempre en su temor, pidiera de Él la guía y ayuda para su vida. Solo a Dios le pertenece saber lo que acontecerá antes de que suceda, pero los demonios vanos engañan a los hombres con diversos argumentos, hasta que los llevan a la ofensa de Dios y arrastran sus almas al infierno, tal como hicieron desde el principio por su envidia, para que el hombre no entrara en el reino de los cielos, del cual ellos fueron expulsados.
Traducción del latín: Bernat Caro Murillo.
Sant Martí de Braga, Sobre la correcció dels rústics, 6-12:
[6] Després del Diluvi és de nou recuperat el gènere humà pels tres fills de Noè, preservats amb les seves mullers. I quan començà la multitud a omplir el món lentament, oblidant de nou els homes a Déu, que va crear el món, començaren, rebutjant el Creador, a adorar les seves creacions. Uns adoraren el Sol, altres la Lluna o les estrelles, altres el foc, altres les aigües profundes, o les aigües de les fonts, creient que totes aquestes coses no havien estat creades per Déu per a l’ús humà, sinó que havien sorgit per si mateixes i que eren deus.
[7] Llavors el Diable, o els seus ministres, els dimonis, que foren expulsats del cel, veient que els homes ignorants menyspreaven Déu, el seu creador, i es perdien en les seves creacions, començaren a manifestar-se en diverses formes, i a parlar amb ells, i a demanar-los que els oferissin sacrificis sobre altes muntanyes, o en frondosos boscos, i que els adoressin com a Déu, imposant-se els noms d’homes malvats, que en vida havien portat a terme tota mena de crims i maldats. D’aquesta manera un es va anomenar Júpiter, que va ser un mag, i que [va participar] en tants adulteris i incestos que va tenir per muller la seva germana, anomenada Juno, que va corrompre les seves filles, Minerva i Venus, i també a les seves netes, i a tota la parentela els va corrompre amb l’incest de forma vergonyosa. Un altre dimoni es va anomenar Mart, que va ser responsable dels litigis i discòrdies. Un altre dimoni es va voler anomenar Mercuri, que va ser el dolós inventor dels robatoris i fraus, a qui els homes avars, com si fos el deu de la riquesa, li oferien munts de pedres en sacrifici, que llençaven al passar per cruïlles. Un altre dimoni s’atribuí el nom de Saturn, qui, vivint en total crueltat, devorava els seus propis fills al néixer. Un altre dimoni fingí ser Venus, que era una prostituta. No només va cometre adulteri amb innombrables homes, sinó també amb el seu propi pare, Júpiter, i amb el seu germà Mart.
[8] Fou així com eren en aquell temps aquests homes perduts, als que els pagesos ignorants honoraven malvadament. Els dimonis adoptaren noms com si fossin deus, perquè els adoressin, els oferissin sacrificis i imitessin les seves accions en invocar els seus noms. Els dimonis també els van persuadir que els construïssin temples, i que col·loquessin allà imatges o estàtues d’aquells homes perniciosos, i que aixequessin altars, sobre els quals no només van vessar la sang d’animals, sinó també la d’homes. A més d’això, molts d’aquests dimonis, que foren expulsats del cel, habiten al mar, o a rius, o a fonts, o a boscos, als quals els homes ignorants els veneren com si fossin deus i els ofereixen sacrificis. Al mar li diuen Neptú, als rius Làmies, a les fonts, Nimfes, als boscos, Dianes; tots ells son dimonis i esperits malvats, que fan mal i turmenten els homes infidels que no saben com protegir-se amb el senyal de la creu. Tot i això, no fereixen sense el permís de Déu, sinó només a aquells que tenen a Déu furiós, perquè no creuen de tot cor en la fe de Crist, sinó que dubten tant com per a anomenar cada dia amb els noms d’aquests mateixos dimonis, i anomenen als dies dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte amb els noms de Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn, que cap dia van crear, sinó que van ser homes perversos i criminals entre el poble grec.
[9] Però Déu omnipotent, quan va crear el cel i la terra, aleshores ell mateix va crear la llum, la qual, per distingir les obres de Déu, va donar set voltes. Així doncs, primer Déu va crear la llum, la qual és anomenada dia; segon va ser creat el firmament celestial; tercer es van separar el mar i la terra; quart es van crear el Sol, la Lluna i les estrelles; cinquè els quadrúpedes, les aus i els animals marins; sisè l’home va ser modelat; però el setè dia, havent creat i embellit el món, Déu el va anomenar descans. Per tant, aquella llum, primera entre les obres de Déu, després de donar set voltes per distingir les obres divines, va ser anomenada setmana. Quina mena de bogeria és aquesta, que homes batejats en la fe de Crist no celebrin el dia del Senyor, en què va ressuscitar Crist, i diguin que honoren el dia de Júpiter, o el de Mercuri, de Venus o de Saturn, que cap dia tenen, sinó que van ser adúlters, mags i malvats, i que malvadament van morir a la seva província? Però, com hem dit, sota l’aparença d’aquests noms els homes necis ofereixen honors i veneren els dimonis.
[10] De la mateixa manera, també aquest error repta entre els ignorants i rústecs, que creuen que l’any comença a les calendes de gener, cosa que és absolutament falsa. Doncs, com diu la Santa Escriptura, a el 8 de les calendes d’abril [25 de març], en el mateix equinocci, va començar el primer any. Ja que es llegeix: I Déu va dividir la llum de les tenebres. Tota divisió recta, tanmateix, implica igualtat, així, el 8 de les calendes d’abril té tantes hores de dia com de nit. I per això és fals que l’any comenci a les calendes de gener.
[11] I, què dir d’aquell error tan estúpid que cal dir amb dolor, que guarden els dies de les arnes i dels ratolins i, si es pot dir sense ofensa, que un home cristià venera com a déus els ratolins i les arnes? Els quals, si no se’ls separa del pa o del teixit mitjançant la protecció d’una caixa o d’un armari, de cap manera perdonaran el que trobin, encara que se’ls ofereixin festivitats. Sense cap causa, l’home miserable es prefigura aquestes coses, amb l’esperança que, si a l’entrada de l’any està saciat i alegre per tot, també així succeirà durant la resta de l’any. Totes aquestes observacions són dels pagans, inventades per les maquinacions dels dimonis. Però, ai d’aquell home que no tingui a Déu propici, i que no hagi rebut d’ell la sacietat del pa i la seguretat de la vida! Aquí teniu les vanes supersticions que practiqueu, ja sigui en secret o obertament, i mai no deixeu de sacrificar a aquests dimonis. I com és que no us concedeixen que estigueu sempre saciats, segurs i alegres? Per què, quan Déu està enfadat, no us defensen els vans sacrificis de la llagosta, del ratolí i de moltes altres tribulacions que el Déu enfadat us envia?
[12] ¿No enteneu clarament que us menteixen els dimonis en aquestes observances que teniu en va, i que es burlen de vosaltres en aquells auguris als quals sovint presteu atenció? Tal com va dir el savi Salomó: Les adivinacions i els auguris són vans, i com més temor en té l’home, més s’enganya el seu cor. No hi posis el teu cor, perquè a molts han temptat. Vet aquí què diu la Santa Escriptura, i certament és així, perquè els homes desgraciats són atrets pels dimonis, i per les coses més frívoles i inútils perden la fe en Crist, i de sobte cauen ells mateixos en la perdició de la seva mort. Déu no va manar a l’home conèixer el futur, sinó que, vivint sempre en el seu temor, demanés d’Ell la guia i l’ajuda per a la seva vida. Només a Déu li pertoca saber què passarà abans que succeeixi, però els dimonis vans enganyen els homes amb diversos arguments, fins que els porten a l’ofensa de Déu i arrosseguen les seves ànimes a l’infern, tal com van fer des del principi per enveja, per tal que l’home no entrés al regne del cel, del qual ells foren expulsats.
Traducció del llatí: Bernat Caro Murillo.
Saint Martin of Braga, Concerning the Correction of the Rustics, 6-12:
[6] After the Flood is again restored the human race by the three sons of Noah, preserved with their wives. And when the multitude began to slowly fill the world, men again forgot God, who created the world, and, rejecting the Creator, began to worship his creations. Some worshipped the sun, others the moon or the stars, others fire, others the deep waters or the waters of springs, believing that all these things had not been made by God for man’s use, but had arisen by themselves and were gods.
[7] Then the Devil, or his ministers, the demons, who were kicked out of Heaven, seeing that ignorant men despised God, their creator, and were lost in his creations, started manifesting themselves in different forms, and to speak with them, and to ask them to sacrifice for them in high mountains or in lush forests, and that they worship them as God, imposing on themselves the names of evil men, who in life had carried out all kinds of crimes and evil deeds. Thus one was called Jupiter, who was a magician, and who [participated] in so many adulteries and incests that he had for wife his sister, called Juno, who corrupted his daughters, Minerva and Venus, and also his granddaughters, and all his relatives he corrupted them with incest in a shameful way. Another demon was called Mars, who was responsible for litigation and discords. Another demon wanted to be called Mercury, who was the cunning inventor of thefts and frauds, to whom greedy men, as if he were the god of wealth, offered heaps of stones in sacrifice, which they threw when passing through crossroads. Another demon attributed to himself the name of Saturn, who, living in total cruelty, devoured his own children at birth. Another demon pretended to be Venus, who was a prostitute. Not only did she commit adultery with countless men, but also with her own father, Jupiter, and her brother, Mars.
[8] Behold what those lost men were like at that time, whom the ignorant peasants wickedly honored. The demons took their names as if they were gods, so that people would worship them, offer them sacrifices, and imitate their actions by invoking their names. The demons also persuaded them to build temples, and to place there images or statues of those pernicious men, and to raise altars for them, upon which they poured not only the blood of animals but also that of men. Moreover, many of these demons, who were cast out of heaven, dwell in the sea, or in rivers, or in springs, or in forests, and these are venerated by ignorant men as if they were gods, to whom they offer sacrifices. In the sea they call him Neptune, in the rivers Lamias, in the springs Nymphs, and in the forests Dianas; all of them are demons and evil spirits, who harm and torment the unfaithful men who do not know how to protect themselves with the sign of the cross. However, they do not harm without God’s permission, but only those who have provoked God’s wrath, because they do not believe wholeheartedly in the faith of Christ, but doubt so much that they even name each day with the names of those same demons, and call the days Tuesday, Wednesday, Thursday, Friday, and Saturday after Mars, Mercury, Jupiter, Venus, and Saturn, who created no day at all, but were wicked and criminal men among the Greek people.
[9] But God Almighty, when He created heaven and earth, then He Himself created the light, which, in order to distinguish the works of God, made seven revolutions. Thus, first God created the light, which is called day; second, the heavenly firmament was created; third, the sea and the land were separated; fourth, the sun and the moon and the stars were created; fifth, the quadrupeds, the birds, and the sea animals; sixth, man was formed; but on the seventh day, having created and adorned the world, God called it rest. Therefore, that light, first among the works of God, having completed seven revolutions to distinguish the divine works, was called the week. What kind of madness is this, that men baptized in the faith of Christ do not celebrate the Lord’s Day, on which Christ rose again, and instead say they honor the day of Jupiter, or of Mercury, of Venus or of Saturn, who have no day at all, but were adulterers, magicians, and wicked men, and who died wickedly in their own land? But, as we have said, under the guise of those names, foolish men offer honors and venerate demons.
[10] In the same way, this error also creeps among the ignorant and rustic folk, who believe that the year begins on the Kalends of January, which is absolutely false. For, as Holy Scripture says, on the eighth day before the Kalends of April [25th of March], at the very equinox, the first year began. For it is written: And God divided the light from the darkness. Yet every just division implies equality; thus, on the eighth day before the Kalends of April, there are as many hours of day as of night. And for this reason, it is false to say that the year begins on the Kalends of January.
[11] And what shall we say of that utterly foolish error, which must be spoken of with sorrow, that people observe the days of moths and mice, and, if it may be said without offense, that a Christian man venerates mice and moths as if they were gods? These creatures, if not kept from bread or cloth by the protection of a box or a cupboard, will by no means spare what they find, even if festivals are offered to them. Without any reason, the wretched man imagines such things, in the hope that if he is satisfied and joyful at the beginning of the year, so it will be for the rest of the year as well. All such observances come from the pagans, invented through the schemes of demons. But woe to the man who does not have God on his side, and who has not received from Him the fullness of bread and the security of life! Behold the vain superstitions you practice, whether in secret or openly, and you never cease to offer sacrifices to those demons. And why is it that they do not grant you to be always satisfied, secure, and joyful? Why, when God is angry, do not your vain sacrifices to the locust, to the mouse, and to many other afflictions that the angry God sends upon you, protect you?
[12] Do you not clearly understand that the demons lie to you in these observances that you keep in vain, and that they mock you through those omens to which you often pay attention? As the wise Solomon said: Divinations and omens are vain, and the more a man fears them, the more his heart is deceived. Do not set your heart on them, for they have tempted many. Behold what Holy Scripture says, and it is truly so, for unhappy men are drawn in by demons, and through the most frivolous and vain things they lose their faith in Christ, and suddenly fall into the destruction of their own death. God did not command man to know the future, but that, living always in His fear, he should ask from Him guidance and help for his life. Only to God does it belong to know what will happen before it occurs, but vain demons deceive men with various arguments, until they lead them into offending God and drag their souls into hell, just as they did from the beginning out of envy, so that man would not enter the kingdom of heaven, from which they themselves were cast out.
Translation from Latin: Bernat Caro Murillo.
Portada: Viena, Österreichische Nationalbibliothek. Federzeichnung lm Co. 791, fol. 109v. Extraído de un manuscrito de 1145 que contenia la obra De virtutibus quattuor, de San Martín.
OpenEdition le sugiere que cite este post de la siguiente manera:
Bernat Caro Murillo (1 de agosto de 2025). De Correctione rusticorum: Paganismo residual en la Gallaecia cristiana. Pasado Presente. Recuperado 4 de abril de 2026 de https://doi.org/10.58079/14opc