Filogias integradas

Fa pocs mesos enllestia un treball de suficiència investigadora a la Universitat d'Alacant sobre el Cançoner sagrat de vides de sants 1 . En aqueix treball vaig reeditar els versos dels dos manuscrits que conformen l'obra tot incloent les variants sobre l'edició de 1912 de Foulché-Delbosc i Massó Torrents, i vaig establir un estat de la qüestió bàsic sobre alguns aspectes claus per entendre la naturalesa del text. Aleshores, però, només em vaig proposar treballar l'obra des d'un punt de vista objectiu sense anar més enllà del que la crítica havia dit fins el moment. Després d'un cert temps i d'algunes investigacions més aprofundides, presente el meu treball en aquest fòrum amb la intenció de donar a conéixer aquesta obra i, de pas, dignificar uns versos que han romàs ignorats durant massa temps i que, al meu entendre, mereixen un lloc més distingit als prestatges de la literatura catalana.

Resum: El Cançoner sagrat de vides de sants és un dels millors exponents del gènere literari dels goigs a la literatura catalana entre els segles XV i XVI. Es tracta d'un manuscrit autògraf que recull 59 composicions, la majoria d'elles hagiogràfiques, de caire devot i contemplatiu on Miquel Ortigues, l'autor, deixa anar un estil assaonat de la tradició del gènere així com un regust de reiteració de rimes i construccions ben identificable. En aquest article s'intenta demostrar que l'estil dels goigs d'Ortigues no es deu a les limitacions personals de l'autor, sinó que és deutor de la tradició lírica religiosa de la que participen els escriptors amb més anomenada del segle d'or valencià.

L’estudi de l’obra de Miquel Ortigues comporta una sèrie d’obstacles difícils de resoldre ateses les mancances documentals que es tenen a l’abast. Tot i això, l’estudi minuciós dels manuscrits del Cançoner sagrat de vides de sants pot oferir molta informació i encendre algunes llums
per tal de resseguir les petjades d’aquest autor. Així ha ocorregut en analitzar aspectes formals com les filigranes del paper, el tipus de lletra, la composició dels quaderns o la pròpia història dels manuscrits. És ara que es pot començar a parlar de forma empírica de les dates, del procés de redacció i plantejar acaraments amb altres documents d’Ortigues per  a albirar noves informacions que podrien resultar reveladores.

L’estudi de l’autoria dels textos que s’atribueixen a Miquel Ortigues ha mancat fins ara d’un tractament basat en documents d’arxiu i en dades que faciliten l’aparició de noves evidències que ajuden a esclarir la qüestió. L’origen d’aquesta connexió entre el possible autor i els textos sorgeix arran de l’aparició del nom d’Ortigues en l’incipit de la primera composició de l’opuscle conegut com Lo Plant de la Verge Maria en una edició de 1528. A partir d’ací, s’ha relacionat el personatge amb els textos que completen la resta del volum i amb les 59 composicions dels dos manuscrits autògrafs que conformen el Cançoner sagrat de vides de sants. Des d’aquest punt de partida, en aquest treball aportem noves dades que ajudaran a conèixer millor la figura de Miquel Ortigues i a situar-lo de forma més concreta en el panorama social i històric de la societat valenciana de finals del segle xv i començaments del xvi.
A banda, oferim l’estudi i l’edició d’una nova composició, la Resposta, signada pel mateix Miquel Ortigues, a partir de la qual s’obren noves perspectives en l’estudi del personatge i de les obres que se li atribueixen.

Resum: El Cançoner sagrat de vides de sants és un dels millors exponents del gènere literari dels goigs a la literatura catalana entre els segles XV i XVI. Es tracta d’un manuscrit autògraf que recull 59 composicions, la majoria d’elles hagiogràfiques, de caire devot i contemplatiu on Miquel Ortigues, l’autor, deixa anar un estil assaonat de la tradició del gènere així com un regust de reiteració de rimes i construccions ben identificable. En aquest article s’intenta demostrar que l’estil dels goigs d’Ortigues no es deu a les limitacions personals de l’autor, sinó que és deutor de la tradició lírica religiosa de la que participen els escriptors amb més anomenada del segle d’or valencià.Paraules clau: Cançoner sagrat, hagiografia, goigs, Miquel Ortigues, poesia: The Cançoner sagrat de vides de sants is one of the greatest examples of the literary genre of goigs in Catalan literature between 15th and 16th centuries. It is an autograph manuscript which contains 59 devotional and contem...

En el marc de la realització de la tesi doctoral sobre el notari valencià Miquel Ortigues, hem estudiat l’obra atribuïda així com qüestions d’aspectes biogràfics i contextuals. En aquest article ens centrem en la importància de l’aparició d’una composició inèdita trobada en els seus protocols notarials i una revisió sobre la magnitud del personatge a partir de les relacions literàries que s’expliciten en els versos. L’article representa un nou enfocament sobre Miquel Ortigues que té en compte dades empíriques recollides als arxius. De forma col·lateral també significa la irrupció d’altres dos poetes, Ausiàs Crespí de Valldaura i Joan Ram Escrivà en el panorama poètic de les preguntes i respostes valencianes de finals del s. XV, i als quals també dediquem un article. L’estudi de Miquel Ortigues i dels poetes participants de la Resposta és important per a calibrar el que pot donar de si l’aprofundiment en el treball d’arxiu i en la descoberta de personatges literaris que ajuden a ente...

L’estudi de l’obra de Miquel Ortigues comporta una sèrie d’obstacles difícils de resoldre ateses les mancances documentals que es tenen a l’abast. Tot i això, l’estudi minuciós dels manuscrits del Cançoner sagrat de vides de sants pot oferir molta informació i encendre algunes llums per tal de resseguir les petjades d’aquest autor. Així ha ocorregut en analitzar aspectes formals com les filigranes del paper, el tipus de lletra, la composició dels quaderns o la pròpia història dels manuscrits. És ara que es pot començar a parlar de forma empírica de les dates, del procés de redacció i plantejar acaraments amb altres documents d’Ortigues per a albirar noves informacions que podrien resultar reveladores.