Vejatz lo contengut

Zircòni

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
40
Itri ← zircòni → niòbi
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ti
↑
Zr
↓
Hf
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro atomic zircòni, Zr, 40
Familha d'elements quimicsmetals de transicion
Grop, Periòde, Blòc 4, 5, d
Aparénciablanc argentat
Massa atomica91.224(2) g/mol
Configuracion electronica[Kr] 4d2 5s2
Electrons per nivèl energetic2, 8, 18, 10, 2
Proprietats fisicas
Fasasolid
Densitat (temperatura ambienta)6.52 g/cm³
Densitat liquida al punt de fusion5.8 g/cm³
Punt de fusion2128 K
(1855 °C, 3371 °F)
Punt d'ebullicion4682 K
(4409 °C, 7968 °F)
Calor de fusion14 kJ/mol
Calor de vaporizacion573 kJ/mol
Capacitat calorifica(25 °C) 25.36 J/(mol·K)
Pression de vapor
P/Pa1101001 k10 k100 k
a T/K263928913197357540534678
Proprietats atomicas
Estructura cristallinaexagonal
Estat d'oxidacion4
(oxid amfotèr)
Electronegativitat1.33 (Escala de Pauling)
Potencials d'ionizacion
(mai)
1èr : 640.1 kJ/mol
2nd : 1270 kJ/mol
3en : 2218 kJ/mol
Rai atomic155 pm
Rai atomic calculat206 pm
Rai covalent148 pm
Informacions divèrsas
Magnetismepas de donada
Resistivitat electrica(20 °C) 421 nΩ·m
Conductivitat termica(300 K) 22.6 W/(m·K)
Dilatacion termica(25 °C) 5.7 µm/(m·K)
Velocitat del son(20 °C) 3800 m/s
Modul de Young68 GPa
Shear modulus33 GPa
Coeficient de Poisson0.34
Duretat de Mohs5.0
Vickers hardness903 MPa
Duretat de Brinell650 MPa
Numèro CAS7440-67-7
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') zircòni
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
88Zr syn 83.4 d ε - 88Y
γ 0.392D -

Modèl:Elementbox isotopes decay3

90Zr 51.45% Zr es estable amb 50 neutrons
91Zr 11.22% Zr es estable amb 51 neutrons
92Zr 17.15% Zr es estable amb 52 neutrons
93Zr syn 1.53 E6 y β- 0.060 93Nb
94Zr 17.38% Zr es estable amb 54 neutrons
88Zr syn 83.4 d β- 0.368, 0.400 88Y
γ 0.724, 0.756 -
96Zr 2.8% >3.9 E20 y β-β- ? 96Mo

Lo zircòni es l'element quimic de numèro atomic 40, de simbòl Zr.

Foguèt descobèrt per Martin Heinrich Klaproth a Berlin, qui lo traguèt del zircon en 1789 jos forma d'oxid. Mas es pas qu'en 1824, que Jöns Jacob Berzelius l'a isolat jos forma de metal a Estocòlme, en Suècia. En 1999 es trobat en Austràlia un fin bocin de cristal de zircòn de 4,4 miliards d'annadas d'edat : levat d'unes fragments de meteorits, es lo plus vielh objècte terrèstre conegut[1].

Es un metal de transicion apertenent, amb lo titani e l'afni, a la colomna IVb de la taula periodica dels elements.

Es tres còps mai abondant que lo coire dins la crosta terrèstra, que ne compausa 0,0165 % fins a una prigondor de 16 km[2] (principalament jos forma de zircòn ZrSiO4 e de zircona sonat tanben zirconia o ou dioxid de zirconi ZrO2).

  1. ↑ D'après
  2. ↑ Philippe Bihouix et Benoît de Guillebon, Quel futur pour les métaux ? Raréfaction de métaux : un nouveau défi pour la société, EDP Sciences, p. 203