Universitat de Lleida
Didàctiques Específiques
A l’escola, una de les tasques més habituals a l’hora de parlar d’un tema és escriure una redacció o presentar una exposició oral. Tot i això, aquestes dues activitats gairebé sempre són exclusives: o es fa oralment o es fa per escrit,... more
A l’escola, una de les tasques més habituals a l’hora de parlar d’un tema és escriure una redacció o presentar una exposició oral. Tot i això, aquestes dues activitats gairebé sempre són exclusives: o es fa oralment o es fa per escrit, però no és habitual fer la mateixa activitat en les dues modalitats de producció; sembla com si posar per escrit una exposició que ja ha estat presentada oralment o exposar oralment un text escrit no aportés res de nou a l’aprenentatge dels nens. És per això que en aquest treball volem estudiar les diferències observables entre els textos que s’han fet primer de manera oral i després per escrit, i a la inversa; per a veure de quina manera influeix l’ordre de la modalitat de producció en la qualitat dels textos resultants: quins són més llargs? Quins tenen un lèxic més ric i variat? En definitiva, volem esbrinar quins textos són millors, els que s’han fet primer oralment i després per escrit, o els que s’han produït primer per escrit i després s’han exposat oralment.
El corpus utilitzat per al present estudi està format per textos produïts per parlants de català com a primera llengua que realitzen quatre tipus de textos en diferents ordres de realització, segons el gènere discursiu i la modalitat de producció: expositiu oral, expositiu escrit, narratiu oral i narratiu escrit. Les característiques que estudiem són la diversitat lèxica, que és el percentatge de paraules diferents sobre el total de paraules d’un text; la llargada mitjana de paraula, mesura que permet veure si les paraules usades són morfològicament simples o complexes, i la densitat lèxica, és a dir, la proporció entre les paraules lèxiques (noms, adjectius, verbs...) i les funcionals (determinants, preposicions, pronoms...). Un cop comparades aquestes característiques dels textos, discutim quin ordre de modalitat de producció influeix positivament en els textos resultants, per així donar pistes als docents sobre com els nens poden millorar les seves habilitats discursives.
[One of the most common tasks when talking about a topic at school is to write an essay or to make an oral presentation. However, these two activities are almost always exclusive: either they are done as a speaking task or they are done as a writing task. It is not usual to do the same activity in the two modalities of production, it seems as if to write a presentation that has already been presented orally or to present orally a written text brings nothing new to children’s learning. That is the reason why in this paper we study the observable differences between the texts that have been done first orally and then have been written, and vice versa, to see how the modality of production order may affect the quality of the resulting texts: Which are the longest ones? Which have a richer and more varied vocabulary? In sum, we want to find out which texts are better: the ones that have been done first orally and then have been written, or those that have been done first in writing and then have been orally exposed.
The corpus used for this study consists of a set of texts produced by bilingual Spanish/Catalan speakers that have Catalan as their home language. They produced four types of texts in different production orders, according to text genre and modality of production: spoken expository, written expository, spoken narrative, and written narrative. The characteristics studied are lexical diversity, which is the percentage of different words relative to the total words in a text; word length, that can show if the words used are morphologically simple or complex; and lexical density , i.e. the proportion of lexical words (names, adjectives, verbs...) and functional words (determiners, prepositions, pronouns...). Once these texts characteristics have been compared, we discuss which production order has a positive impact on the resulting texts, so as to give clues to teachers about how children can improve their discursive skills.]
El corpus utilitzat per al present estudi està format per textos produïts per parlants de català com a primera llengua que realitzen quatre tipus de textos en diferents ordres de realització, segons el gènere discursiu i la modalitat de producció: expositiu oral, expositiu escrit, narratiu oral i narratiu escrit. Les característiques que estudiem són la diversitat lèxica, que és el percentatge de paraules diferents sobre el total de paraules d’un text; la llargada mitjana de paraula, mesura que permet veure si les paraules usades són morfològicament simples o complexes, i la densitat lèxica, és a dir, la proporció entre les paraules lèxiques (noms, adjectius, verbs...) i les funcionals (determinants, preposicions, pronoms...). Un cop comparades aquestes característiques dels textos, discutim quin ordre de modalitat de producció influeix positivament en els textos resultants, per així donar pistes als docents sobre com els nens poden millorar les seves habilitats discursives.
[One of the most common tasks when talking about a topic at school is to write an essay or to make an oral presentation. However, these two activities are almost always exclusive: either they are done as a speaking task or they are done as a writing task. It is not usual to do the same activity in the two modalities of production, it seems as if to write a presentation that has already been presented orally or to present orally a written text brings nothing new to children’s learning. That is the reason why in this paper we study the observable differences between the texts that have been done first orally and then have been written, and vice versa, to see how the modality of production order may affect the quality of the resulting texts: Which are the longest ones? Which have a richer and more varied vocabulary? In sum, we want to find out which texts are better: the ones that have been done first orally and then have been written, or those that have been done first in writing and then have been orally exposed.
The corpus used for this study consists of a set of texts produced by bilingual Spanish/Catalan speakers that have Catalan as their home language. They produced four types of texts in different production orders, according to text genre and modality of production: spoken expository, written expository, spoken narrative, and written narrative. The characteristics studied are lexical diversity, which is the percentage of different words relative to the total words in a text; word length, that can show if the words used are morphologically simple or complex; and lexical density , i.e. the proportion of lexical words (names, adjectives, verbs...) and functional words (determiners, prepositions, pronouns...). Once these texts characteristics have been compared, we discuss which production order has a positive impact on the resulting texts, so as to give clues to teachers about how children can improve their discursive skills.]
Lexical development is a key facet of later, school-age language development. The goal of the study is twofold: on the one hand, to describe quantitatively the text-embedded lexicon of a corpus of texts produced by informants from nine... more
Lexical development is a key facet of later, school-age language development. The goal of the study is twofold: on the one hand, to describe quantitatively the text-embedded lexicon of a corpus of texts produced by informants from nine years of age to adulthood, and on the other hand, to identify which characteristics of the lexicon can be considered as indicators of age, discourse genre, and modality of production differentiation.
The GRERLI-CAT1 (Grup de Recerca per a l’Estudi del Repertori Lingüístic, Català L1) corpus is constituted by a set of narrative and expository spoken and written texts in Catalan that were produced by 79 bilingual Catalan/Spanish speakers that have Catalan as their home language. They were distributed in five groups according to level of education: elementary, secondary, high school and university level, and language teachers. The corpus comprises 316 texts, which include a total of 84,081 tokens, 40,612 types and 31,811 lemmas.
Four measures were applied for characterizing the corpus lexically: (1) lexical diversity, (2) lexical density, (3) word length, and (4) productivity of verbs. Lexical diversity was selected to gauge the range of vocabulary displayed in the texts, lexical density as an indicator of textual richness and informativeness, word length was taken as an indicator of lexical complexity, and productivity of verbs as an indicator of lexical richness within the verbal domain. We discuss the utility of these four measures as indicators of text construction development in different genres and modalities.
The GRERLI-CAT1 (Grup de Recerca per a l’Estudi del Repertori Lingüístic, Català L1) corpus is constituted by a set of narrative and expository spoken and written texts in Catalan that were produced by 79 bilingual Catalan/Spanish speakers that have Catalan as their home language. They were distributed in five groups according to level of education: elementary, secondary, high school and university level, and language teachers. The corpus comprises 316 texts, which include a total of 84,081 tokens, 40,612 types and 31,811 lemmas.
Four measures were applied for characterizing the corpus lexically: (1) lexical diversity, (2) lexical density, (3) word length, and (4) productivity of verbs. Lexical diversity was selected to gauge the range of vocabulary displayed in the texts, lexical density as an indicator of textual richness and informativeness, word length was taken as an indicator of lexical complexity, and productivity of verbs as an indicator of lexical richness within the verbal domain. We discuss the utility of these four measures as indicators of text construction development in different genres and modalities.
El objetivo general del estudio es describir cuantitativamente el léxico de un corpus de catalán L1 para analizar el desarrollo de las habilidades discursivas desde los nueve años hasta la edad adulta, es decir, durante los llamados... more
El objetivo general del estudio es describir cuantitativamente el léxico de un corpus de catalán L1 para analizar el desarrollo de las habilidades discursivas desde los nueve años hasta la edad adulta, es decir, durante los llamados 'desarrollos tardíos del lenguaje' (Tolchinsky, 2004). Concretamente nos proponemos examinar qué características del léxico podemos considerar indicadores evolutivos de género discursivo y modalidad de producción.
El corpus objeto de estudio está formado por un conjunto de textos en catalán L1, compilado en el marco de un proyecto de comparación entre lenguas. El corpus está formado por 316 textos, con un total de 84.081 formas léxicas (token), 40.612 formas léxicas distintas (type) y 31.811 formas canónicas (lemma). Los textos fueron producidos por 79 sujetos, pertenecientes a cinco grupos: Primaria, Secundaria, Bachillerato, Universidad y Profesores de lengua.
La metodología de obtención del corpus fue la misma en todas las lenguas participantes en el proyecto marco. En primer lugar, los sujetos veían en grupo un vídeo, sin texto ni voz, donde aparecen situaciones conflictivas en las escuelas. A continuación, individualmente, cada sujeto realizaba cuatro tareas en dos sesiones: una exposición oral, una exposición escrita, una narración oral y una narración escrita. En cada sesión se producían los textos del mismo género en las dos modalidades (Aparici, 2010; Berman & Verhoeven, 2002).
Las medidas que hemos estudiado son: (1) las ratios type-token, type-lemma y token-lemma, (2) la longitud media de palabra y (3) la productividad morfológica verbal. Hemos escogido las ratios type-token, type-lemma y token-lemma como indicadores de la diversidad léxica de los textos (Malvern, Richards, Chipere, & Durán, 2004); la longitud media de palabra como posible medida para diferenciar registros (Strömqvist, Johansson, Kriz, Ragnarsdóttir, Aisenman, & Ravid, 2002) y la productividad morfológica verbal como indicador de riqueza léxica en el dominio verbal.
Los resultados del estudio muestran diferencias claras en dos de las tres medidas en función de la edad, el género discursivo y la modalidad de producción. Las ratios type-token y token-lemma en los textos escritos son superiores a las de los orales, mientras que las diferencias por género discursivo (expositivo/narrativo) no son tan acusadas. En cuanto a los cambios por edad, las ratios type-token y token-lemma disminuyen de Primaria hasta los universitarios, pero aumentan en los profesores, lo cual indica una mayor diversidad léxica. La ratio type-lemma muestra un comportamiento más regular, tanto por género y modalidad como por edad. Respecto a la longitud media de palabra, comprobamos que la de los textos expositivos es superior a la de los narrativos. Asimismo, los textos escritos presentan una longitud media de palabra superior a la de los orales. En cuanto a las diferencias por edad, la longitud media de palabra aumenta con la edad de los hablantes. Estos resultados sugieren un mayor uso de palabras de contenido, morfológicamente más complejas que las palabras funcionales, en los textos expositivos escritos producidos por los hablantes de más edad. Finalmente, la productividad morfológica verbal no muestra diferencias claras en los géneros discursivos, las modalidades de producción ni los grupos de edad estudiados.
A modo de conclusión, discutiremos la utilidad de los distintos indicadores utilizados.
El corpus objeto de estudio está formado por un conjunto de textos en catalán L1, compilado en el marco de un proyecto de comparación entre lenguas. El corpus está formado por 316 textos, con un total de 84.081 formas léxicas (token), 40.612 formas léxicas distintas (type) y 31.811 formas canónicas (lemma). Los textos fueron producidos por 79 sujetos, pertenecientes a cinco grupos: Primaria, Secundaria, Bachillerato, Universidad y Profesores de lengua.
La metodología de obtención del corpus fue la misma en todas las lenguas participantes en el proyecto marco. En primer lugar, los sujetos veían en grupo un vídeo, sin texto ni voz, donde aparecen situaciones conflictivas en las escuelas. A continuación, individualmente, cada sujeto realizaba cuatro tareas en dos sesiones: una exposición oral, una exposición escrita, una narración oral y una narración escrita. En cada sesión se producían los textos del mismo género en las dos modalidades (Aparici, 2010; Berman & Verhoeven, 2002).
Las medidas que hemos estudiado son: (1) las ratios type-token, type-lemma y token-lemma, (2) la longitud media de palabra y (3) la productividad morfológica verbal. Hemos escogido las ratios type-token, type-lemma y token-lemma como indicadores de la diversidad léxica de los textos (Malvern, Richards, Chipere, & Durán, 2004); la longitud media de palabra como posible medida para diferenciar registros (Strömqvist, Johansson, Kriz, Ragnarsdóttir, Aisenman, & Ravid, 2002) y la productividad morfológica verbal como indicador de riqueza léxica en el dominio verbal.
Los resultados del estudio muestran diferencias claras en dos de las tres medidas en función de la edad, el género discursivo y la modalidad de producción. Las ratios type-token y token-lemma en los textos escritos son superiores a las de los orales, mientras que las diferencias por género discursivo (expositivo/narrativo) no son tan acusadas. En cuanto a los cambios por edad, las ratios type-token y token-lemma disminuyen de Primaria hasta los universitarios, pero aumentan en los profesores, lo cual indica una mayor diversidad léxica. La ratio type-lemma muestra un comportamiento más regular, tanto por género y modalidad como por edad. Respecto a la longitud media de palabra, comprobamos que la de los textos expositivos es superior a la de los narrativos. Asimismo, los textos escritos presentan una longitud media de palabra superior a la de los orales. En cuanto a las diferencias por edad, la longitud media de palabra aumenta con la edad de los hablantes. Estos resultados sugieren un mayor uso de palabras de contenido, morfológicamente más complejas que las palabras funcionales, en los textos expositivos escritos producidos por los hablantes de más edad. Finalmente, la productividad morfológica verbal no muestra diferencias claras en los géneros discursivos, las modalidades de producción ni los grupos de edad estudiados.
A modo de conclusión, discutiremos la utilidad de los distintos indicadores utilizados.
En aquest treball, hi mostrarem usos lingüístics autèntics d'adjectius registrats al corpus GRERLI-CAT1, amb la finalitat de veure'n la utilització en textos expositius i narratius, orals i escrits, realitzats per infants, adolescents i... more
En aquest treball, hi mostrarem usos lingüístics autèntics d'adjectius registrats al corpus GRERLI-CAT1, amb la finalitat de veure'n la utilització en textos expositius i narratius, orals i escrits, realitzats per infants, adolescents i adults. Esbrinant les maneres que tenen els aprenents d'utilitzar els adjectius en diferents tipus de text, els docents copsaran com, de les interaccions a l’aula o de les activitats de lectura o de les produccions escrites, se’n pot extreure informació útil per saber quin és el domini que tenen els seus alumnes de la llengua. Observant, reflexionant i interpretant aquests usos lingüístics en diferents circumstàncies, els mestres podran adaptar-se millor a les necessitats dels seus alumnes i així millorar la qualitat de la comunicació oral i escrita que realitzin. [In this paper we set out some authentic uses of adjectives in the GRERLI-CAT1 corpus to see how they are used in expository and narrative texts, both oral and written, created by children, teenagers and adults. By finding out how learners use adjectives in different kinds of texts, teachers can understand how they can use classroom interactions, reading activities and written production to get useful information on their students' grasp of the language. By observing, analysing and interpreting these language uses in different circumstances, teachers will be better equipped to adapt to their students' needs and improve the quality of their oral and written communication.]
Els adjectius són un dels recursos descriptius més potents de què disposa la llengua. L'aprenentatge i el perfeccionament del seu ús és un procés llarg que s'estén fins i tot més enllà de l'adolescència, per la qual cosa l'ús dels... more
Els adjectius són un dels recursos descriptius més potents de què disposa la llengua. L'aprenentatge i el perfeccionament del seu ús és un procés llarg que s'estén fins i tot més enllà de l'adolescència, per la qual cosa l'ús dels adjectius pot ser un bon indicador del desenvolupament lingüístic dels parlants.
En aquest treball mostrarem usos lingüístics autèntics dels adjectius en el corpus GRERLI-CAT1, amb la finalitat de veure'n el seu ús en textos expositius i narratius, orals i escrits, realitzats per infants, adolescents i adults. Si esbrinem les pautes reals d'utilització dels adjectius, podrem donar pistes als docents sobre com, tant de les interaccions a l’aula, com de les activitats de lectura o de les produccions escrites, se’n pot extreure informació útil per saber quin és el domini que tenen els seus alumnes de la llengua. Observant, reflexionant i interpretant aquests usos lingüístics en diferents circumstàncies, els mestres podran adaptar-se millor a les necessitats dels seus alumnes i millorar la qualitat de la seva comunicació oral i escrita.
[Adjectives are one of the most powerful descriptive resources available in language. Learning and perfecting their use is a long process that extends even beyond adolescence, therefore use of adjectives can be a good indicator of language development.
In this paper we present authentic use of adjectives in the corpus GRERLI-CAT1, in order to see its behavior in spoken and written, narrative and expository texts, which had been produced by children, adolescents and adults. Thus, drawing up the real patterns of use of adjectives will provide clues about how teachers can extract useful information of classroom interactions, reading and writing activities, in order to know which control of language their students have. By means of observing, reflecting and interpreting such language use in different circumstances, teachers can adapt them to the needs of their students, and, in so doing, they can improve the quality of their written and spoken abilities.]
En aquest treball mostrarem usos lingüístics autèntics dels adjectius en el corpus GRERLI-CAT1, amb la finalitat de veure'n el seu ús en textos expositius i narratius, orals i escrits, realitzats per infants, adolescents i adults. Si esbrinem les pautes reals d'utilització dels adjectius, podrem donar pistes als docents sobre com, tant de les interaccions a l’aula, com de les activitats de lectura o de les produccions escrites, se’n pot extreure informació útil per saber quin és el domini que tenen els seus alumnes de la llengua. Observant, reflexionant i interpretant aquests usos lingüístics en diferents circumstàncies, els mestres podran adaptar-se millor a les necessitats dels seus alumnes i millorar la qualitat de la seva comunicació oral i escrita.
[Adjectives are one of the most powerful descriptive resources available in language. Learning and perfecting their use is a long process that extends even beyond adolescence, therefore use of adjectives can be a good indicator of language development.
In this paper we present authentic use of adjectives in the corpus GRERLI-CAT1, in order to see its behavior in spoken and written, narrative and expository texts, which had been produced by children, adolescents and adults. Thus, drawing up the real patterns of use of adjectives will provide clues about how teachers can extract useful information of classroom interactions, reading and writing activities, in order to know which control of language their students have. By means of observing, reflecting and interpreting such language use in different circumstances, teachers can adapt them to the needs of their students, and, in so doing, they can improve the quality of their written and spoken abilities.]
En este trabajo mostraremos usos lingüísticos auténticos de adjetivos del corpus GRERLI-CAT1, con la finalidad de ver el uso que se hace de ellos en textos expositivos y narrativos, orales y escritos, realizados por niños, adolescentes y... more
En este trabajo mostraremos usos lingüísticos auténticos de adjetivos del corpus GRERLI-CAT1, con la finalidad de ver el uso que se hace de ellos en textos expositivos y narrativos, orales y escritos, realizados por niños, adolescentes y adultos. Averiguando de qué modo usan los adjetivos los aprendientes en distintos tipos de texto, los docentes se darán cuenta de que, de las interacciones en el aula, de las actividades de lectura o de las producciones escritas, se puede extraer información útil para saber qué dominio de la lengua tiene el alumnado. Observando, reflexionando e interpretando estos usos lingüísticos en distintas circunstancias, el profesorado podrá adaptarse mejor a las necesidades de su alumnado y así mejorar la calidad de la comunicación oral y escrita de dicho alumnado. [In this paper we set out some authentic uses of adjectives in the GRERLI-CAT1 corpus to see how they are used in expository and narrative texts, both oral and written, created by children, teenagers and adults. By finding out how learners use adjectives in different kinds of texts, teachers can understand how they can use classroom interactions, reading activities and written production to get useful information on their students' grasp of the language. By observing, analysing and interpreting these language uses in different circumstances, teachers will be better equipped to adapt to their students' needs and improve the quality of their oral and written communication.]
Selection of vocabulary plays an important role in compositional writing. Texts more lexically diverse and dense, containing sophisticated vocabulary obtain better scores for text quality. Lexical skills have been shown to support writing... more
Selection of vocabulary plays an important role in compositional writing. Texts more lexically diverse and dense, containing sophisticated vocabulary obtain better scores for text quality. Lexical skills have been shown to support writing in both transparent and opaque orthographies. It has been hypothesised that the more consistent the orthography, the lesser the role transcriptional skills play. This study examines the vocabulary used in texts written by speakers of Spanish and Catalan, two languages typologically similar but with contrasting orthographies.
120 Catalan and Spanish speakers from three age groups (9, 12, 16) produced a written expository text. We examined whether a series of vocabulary measures (word length, use of adjectives, lexical diversity, lexical density and word frequency) revealed differences by age and language in lexical uses.
Our findings suggest that age but not language impacted on the characteristics of the vocabulary used in texts, with older children producing longer, less frequent and more diverse words than their younger peers in both languages. Although Catalan speakers/writers produced a higher number of misspelled words, this was not a handicap for their text-embedded lexical uses.
It has been suggested that a challenging orthography may influence the lexical choices writers make when composing a text. Our data does not support this view. Age and increased experience with both language and schooling had an impact on the text-embedded vocabulary used. Instead, spelling difficulties in the more challenging Catalan orthography did not appear to play any role in the text-embedded lexical choices made by the Catalan children.
120 Catalan and Spanish speakers from three age groups (9, 12, 16) produced a written expository text. We examined whether a series of vocabulary measures (word length, use of adjectives, lexical diversity, lexical density and word frequency) revealed differences by age and language in lexical uses.
Our findings suggest that age but not language impacted on the characteristics of the vocabulary used in texts, with older children producing longer, less frequent and more diverse words than their younger peers in both languages. Although Catalan speakers/writers produced a higher number of misspelled words, this was not a handicap for their text-embedded lexical uses.
It has been suggested that a challenging orthography may influence the lexical choices writers make when composing a text. Our data does not support this view. Age and increased experience with both language and schooling had an impact on the text-embedded vocabulary used. Instead, spelling difficulties in the more challenging Catalan orthography did not appear to play any role in the text-embedded lexical choices made by the Catalan children.
Adjectives, like nouns and verbs, are one of the three major classes of lexical words. But, unlike nouns and verbs, they emerge late in acquisition. In Catalan, as in many other languages, their use is closely linked to the literate... more
Adjectives, like nouns and verbs, are one of the three major classes of lexical words. But, unlike nouns and verbs, they emerge late in acquisition. In Catalan, as in many other languages, their use is closely linked to the literate lexicon learned at school-age. Thus, the use of adjectives can be a good indicator of later language development. The goal of this study is twofold: to characterize the use of adjectives from age nine to adulthood and to examine the effect of discourse genre (expository and narrative) and mode of production (spoken and written) on frequency of use and word-internal morphological structure. The study takes a corpus-based approach and uses the GRERLI-CAT1 corpus, which contains 316 expository and narrative spoken and written texts produced by 79 Spanish/Catalan bilinguals whose home language is Catalan, at four age and schooling levels (primary school (9- to 10-year-olds), secondary school (12- to 13-year-olds), sixth form (16- to 18-year-olds) and university (adults)). Results show that the use of adjectives expands through school-age and especially from sixth form onwards, presenting an increasing pattern. An effect of genre and mode of production on the target features was also detected. Expository texts contain significantly more adjectives per text and clause and lower-frequency adjectives than narrative texts. Written texts contain significantly more adjectives, and lower-frequency and longer adjectives, than spoken texts. Age interacts with mode of production in the use and morphological complexity of adjectives. The four text types analysed (spoken expository, written expository, spoken narrative and written narrative) present a complexity cline, from written expository texts to spoken narratives through spoken expository texts and written narratives.
Adjectives, like nouns and verbs, are one of the three major classes of lexical words. But, unlike nouns and verbs, they emerge late in acquisition (Ravid & Levie, 2010). In Catalan, as in many other languages, their use is closely linked... more
Adjectives, like nouns and verbs, are one of the three major classes of lexical words. But, unlike nouns and verbs, they emerge late in acquisition (Ravid & Levie, 2010). In Catalan, as in many other languages, their use is closely linked to the literate lexicon learned at school-age. The use of adjectives shows a clear developmental pattern from childhood to adulthood (Cordero, 2002; Llauradó & Tolchinsky, 2013). Thus, it can be a good indicator of later language development. The goal of this study is twofold: to characterize the use of adjectives from age nine to adulthood and to examine the effect of discourse genre (expository and narrative) and mode of production (spoken and written) on frequency of use and word-internal morphological structure. The study takes a corpus-based approach and uses the GRERLI-CAT1 corpus, which contains 316 expository and narrative spoken and written texts produced by 79 Spanish/Catalan bilinguals whose home language is Catalan, at four age and schooling levels (primary school (9- to 10-year-olds), secondary school (12- to 13-year-olds), sixth form (16- to 18-year-olds) and university (adults)). Results show that the use of adjectives expands through school-age and especially from sixth form onwards, presenting an increasing pattern. An effect of genre and mode of production on the target features was also detected. Expository texts contain significantly more adjectives per text and clause and lower-frequency adjectives than narrative texts. Written texts contain significantly Adjectives, like nouns and verbs, are one of the three major classes of lexical words. But, unlike nouns and verbs, they emerge late in acquisition (Ravid & Levie, 2010). In Catalan, as in many other languages, their use is closely linked to the literate lexicon learned at school-age. The use of adjectives shows a clear developmental pattern from childhood to adulthood (Cordero, 2002; Llauradó & Tolchinsky, 2013). Thus, it can be a good indicator of later language development. The goal of this study is twofold: to characterize the use of adjectives from age nine to adulthood and to examine the effect of discourse genre (expository and narrative) and mode of production (spoken and written) on frequency of use and word-internal morphological structure. The study takes a corpus-based approach and uses the GRERLI-CAT1 corpus, which contains 316 expository and narrative spoken and written texts produced by 79 Spanish/Catalan bilinguals whose home language is Catalan, at four age and schooling levels (primary school (9- to 10-year-olds), secondary school (12- to 13-year-olds), sixth form (16- to 18-year-olds) and university (adults)). Results show that the use of adjectives expands through school-age and especially from sixth form onwards, presenting an increasing pattern. An effect of genre and mode of production on the target features was also detected. Expository texts contain significantly more adjectives per text and clause and lower-frequency adjectives than narrative texts. Written texts contain significantly more adjectives, and lower-frequency and longer adjectives, than spoken texts. Age interacts with mode of production in the use and morphological complexity of adjectives. The four text types analysed (spoken expository, written expository, spoken narrative and written narrative) present a complexity cline, from written expository texts to spoken narratives through spoken expository texts and written narratives.
Esdevenir parlants competents d’una llengua és un dels desenvolupaments més notables del nostre creixement com a persones. En aquesta tesi ens proposem estudiar l’adquisició del català com a primera llengua (L1), fixant-nos en el... more
Esdevenir parlants competents d’una llengua és un dels desenvolupaments més notables del nostre creixement com a persones. En aquesta tesi ens proposem estudiar l’adquisició del català com a primera llengua (L1), fixant-nos en el desenvolupament d’una categoria lèxica – l’adjectiu – al llarg de l’escolaritat i fins a l’edat adulta, en diferents gèneres discursius (expositiu i narratiu) i modalitats de producció (oral i escrita). Els adjectius són un dels recursos descriptius més potents de què disposa la llengua, l’aprenentatge i el perfeccionament del seu ús és un procés llarg que s’estén més enllà de l’adolescència i està íntimament lligat a l’escolaritat i l’alfabetització, per la qual cosa l’ús dels adjectius pot ser un bon indicador del desenvolupament del lèxic. Durant l’última dècada, diversos estudis han analitzat el creixement i la composició de la categoria adjectiu al llarg de l’etapa escolar, principalment en anglès (Marineille & Kneile, 2012; Nippold & Sun, 2008) i hebreu (Ravid & Levie, 2010). Estudis duts a terme en català també han mostrat els adjectius com una de les categories que més creixement experimenta amb l’edat (Cordero, 2002; Gili Gaya, 1972; Llauradó & Tolchinsky, 2013). El present treball és un estudi de l’ús dels adjectius des d’una aproximació corpus- based. Aplicarem aquesta metodologia a l’anàlisi del desenvolupament tardà del català. L’estudi es basa en el corpus GRERLI-CAT1, el qual consta de 316 textos produïts per 79 informants bilingües català/castellà, que tenen el català com a llengua d’ús habitual. Els informants pertanyen a diferents nivells educatius: Primària (9-10 anys), Secundària (12-13 anys), Batxillerat (16-18 anys) i Universitat (majors de 19 anys). Cada informant va produir quatre textos sobre els conflictes escolars: un expositiu oral, un expositiu escrit, un narratiu oral i un narratiu escrit. Compararem els textos, doncs, tenint en compte aquestes variables independents: l’edat/nivell educatiu, el gènere discursiu i la modalitat de producció. Els objectius generals són tres. En primer lloc, volem identificar quines mesures lèxiques serveixen per a diagnosticar el desenvolupament del lèxic i la diferenciació entre gèneres i modalitats. En segon lloc, volem caracteritzar l’ús dels adjectius segons l’edat i el tipus de text. Finalment, volem identificar quines característiques morfològiques i de freqüència d’ús dels adjectius expliquen millor els judicis dels parlants sobre la seva composicionalitat. Per a complir aquests objectius hem dut a terme tres estudis. El primer centrat en analitzar la diversitat i densitat lèxica, la llargada de paraula i la productivitat verbal, i la influència que hi tenen les variables independents del corpus. El segon encaminat a descriure l’ús dels adjectius segons l’edat, el gènere discursiu i la modalitat de producció; analitzant la quantitat, la freqüència i l’estructura morfològica interna dels adjectius. I el tercer dedicat a esbrinar de quina manera els parlants accedeixen al seu coneixement morfològic a l’hora de jutjar la composicionalitat dels adjectius extrets del corpus GRERLI-CAT1. Els resultats del primer estudi indiquen que la llargada de paraula és el millor diagnòstic del desenvolupament lèxic i de la diferenciació entre gèneres i modalitats. La diversitat i la densitat lèxiques també són bons indicadors evolutius. D’aquestes dues mesures, la primera serveix per a diferenciar entre modalitats i la segona és útil per a fer-ho entre gèneres. En canvi, la productivitat verbal no és apropiada per al nostre objectiu. Els resultats del segon estudi mostren que l’ús dels adjectius s’expandeix al llarg de l’escolaritat, donat que augmenta amb el nivell educatiu. També s’ha detectat un efecte del gènere discursiu i de la modalitat de producció. Els quatre tipus de text analitzats presenten una gradació en la seva complexitat, des dels expositius escrits fins als narratius orals, passant pels expositius orals i els narratius escrits. Els resultats del tercer estudi revelen que els parlants jutgen la composicionalitat dels adjectius en termes d’un contínuum i no pas en termes dicotòmics – adjectius simples vs. complexos. Els predictors més forts de la composicionalitat són la llargada de l’adjectiu, el número de morfemes comptats des del punt de vista sincrònic, la presència d’un prefix productiu i que la base sigui més freqüent que l’adjectiu derivat. En resum, l’anàlisi quantitativa del lèxic mostra que, a mesura que avancen pels nivells educatius, els informants utilitzen un lèxic més complex en els textos expositius i en la modalitat escrita. L’examen de l’ús dels adjectius ens ha permès obtenir una visió evolutiva de la riquesa lèxica i de com s’adapta el vocabulari usat a cada tipus de text. L’estudi sobre la composicionalitat dels adjectius indica que la complexitat morfològica afecta als usos lèxics, però que és un coneixement implícit dels parlants. Així doncs, el present estudi proveeix a la comunitat acadèmica d’una descripció acurada de l’ús dels adjectius al llarg del desenvolupament tardà del català.
Aquest article pretén oferir un sèrie de mesures i actuacions contrastades científicament amb l’objectiu d’esdevenir una guia per poder solucionar els problemes emocionals i d’autoestima en alumnes dislèctics d’educació primària i... more
Aquest article pretén oferir un sèrie de mesures i actuacions contrastades científicament amb l’objectiu d’esdevenir una guia per poder solucionar els problemes emocionals i d’autoestima en alumnes dislèctics d’educació primària i secundària. En aquest sentit, es tracta d’una revisió teòrica que vol servir de model quan es troben casos on el malestar psicològic que sofreixen els estudiants diagnosticats de dislèxia evoluciona cap a veritables trastorns emocionals. També, cal considerar les mancances que aquests presenten, a nivell general, en el seu ritme d’aprenentatge, i, a nivell particular, en les habilitats de lectoescriptura. Es parteix d’un context actual, on els nens dislèctics accedeixen als primers nivells educatius, i es troben que el seu ritme d’aprenentatge és diferent al de la resta dels alumnes, mostrant-se incapaços d’integrar la informació escrita de la mateixa manera que ho fan els altres companys. Aquest fet produeix sovint valoracions negatives a causa de les seves dificultats, tant per iguals com per adults que desconeixen el trastorn en qüestió. En conseqüència, s’ha optat per aplicar una metodologia de recerca bibliogràfica fonamentada en l’anàlisi d’altres estudis que han abordat aquesta qüestió prèviament. Així, els descobriments principals evidencien la importància del tractament de l’autoestima a diferents nivells: individual, familiar i comunitari. Les conclusions a què s’ha arribat es fonamenten en una identificació primerenca i adient del diagnòstic, a més d’implementar correctament el suport emocional i social envers el col·lectiu dislèctic i les seves famílies amb la finalitat de recuperar l’autoestima perduda per tal d’anar assolint les metes proposades. [This article aims to offer a series of measures and actions that are scientifically proven in order to become a guide to solve emotional and self-esteem problems in dyslexic students in primary and secondary education. In this sense, it is a theoretical review that wants to serve as a model when there are cases where the psychological discomfort experienced by students diagnosed with dyslexia evolves towards true emotional disorders. Furthermore, it is necessary to consider the shortcomings that these people present, in a general level, at their learning pace, and in a particular level, in reading and writing skills. It is part of a current context, where dyslexic children access the first levels of education and find that their learning rhythm is different from that of the rest of the students, showing themselves incapable of integrating written information as other classmates do. This fact often produces negative assessments due to their difficulties, both for their peers as for adults who do not know the disorder in question. Consequently, a methodology based on bibliographic research has been chosen to be applied on the analysis of other studies that have addressed this issue previously. Thus, the main discoveries demonstrate the importance of treating self-esteem at different levels: individual, family and community. The conclusions reached are based on an early and appropriate identification of the diagnosis, as well as correctly implementing emotional and social support to the dyslexic group and their families, with the aim of recovering the lost self-esteem in order to achieve the proposed goals.]
In word formation, the term compositionality refers to the extent to which the meaning of an expression can be derived from the meaning of its constituent parts plus the way they are combined. Speaker-writers might be unaware of the fact... more
In word formation, the term compositionality refers to the extent to which the meaning of an expression can be derived from the meaning of its constituent parts plus the way they are combined. Speaker-writers might be unaware of the fact that the meaning of a compositional word derives from its component parts and, therefore, they might not perceive all the morphologically complex words as such. Furthermore, parsing some words might be particularly problematic because of lexicalisation. Our goal was to identify the use characteristics and morphological features that best explain Catalan speaker-writers’ awareness of adjective compositionality. We hypothesized that morphological types of words are not going to be perceived dichotomously – as simple or complex – but rather there would be a decomposability continuum, from less decomposable to highly decomposable words. To contrast this hypothesis we carried out a two phased study, the first phase was devoted to assessing informants’ decomposability judgments for a number of adjectives and the second was aimed at determining which of a set of selected adjectives’ features predict these judgments. Results confirm that there is a continuum in Catalan speaker-writers’ awareness of compositionality. Informants do not oppose between unparsable and parsable items, rather they establish a gradient of decomposability. The strongest predictor is adjective length, however. The predictive power of the regression model increases when adjective length is combined with family size of the suffix and stem complexity. Morphological complexity appears as a linguistic construct that affects use but is not accessed explicitly.
Convertirse en escritor experto supone desarrollar un amplio repertorio lingüístico que permita al autor adecuarse a la situación comunicativa. El desarrollo discursivo se da de manera progresiva desde géneros subjetivos, como los textos... more
Convertirse en escritor experto supone desarrollar un amplio repertorio lingüístico que permita al autor adecuarse a la situación comunicativa. El desarrollo discursivo se da de manera progresiva desde géneros subjetivos, como los textos narrativos; pasando por géneros objetivos, como los textos instructivos; hasta géneros más analíticos, como los textos argumentativos. Mientras los textos narrativos son los que los niños dominan antes, la capacidad para escribir textos argumentativos con una estructura adecuada tiene un desarrollo mucho más prolongado. Además, las características lingüísticas de los textos (complejidad léxica, complejidad sintáctica, uso de marcadores discursivos…) varían según la tipología textual. Las intervenciones educativas focalizadas en tratar aspectos lingüísticos concretos han mostrado una eficacia dudosa. En cambio, las dedicadas a proporcionar un soporte a la ejecución de los procesos de escritura, como por ejemplo la planificación textual, obtienen mejores resultados. Por tanto, una intervención centrada en trabajar tanto el proceso de escritura como la estructura y las funciones discursivas de un tipo de texto concreto parece ser una mejor opción. Sería esperable que una intervención de este tipo mejorara los textos resultantes y produjera cambios en el repertorio lingüístico de los alumnos.
El presente estudio analiza textos argumentativos producidos en catalán por 645 estudiantes de 2º y 4º de primaria. Los alumnos habían sido divididos aleatoriamente en un grupo control y un grupo experimental, que recibió una intervención explícita para aprender a planificar textos argumentativos durante 11 sesiones. La intervención se inscribe en el modelo del desarrollo de estrategias de escritura y autoregulación (SRSD, según sus siglas en inglés). Los estudiantes produjeron textos una semana antes del inicio de la intervención (pretest) y una semana después (posttest). Los textos fueron transcritos sin formato y analizados mediante técnicas de anotación automática de corpus. Este procedimiento permitió obtener una serie de indicadores objetivos de aspectos gramaticales, semánticos y discursivos de las producciones de los alumnos. El primer objetivo fue identificar el perfil lingüístico de los textos antes y después de la intervención en ambos grupos de participantes. En segundo lugar, se examinó qué diferencias se observaban entre el grupo control y el grupo experimental.
Los resultados preliminares muestran cambios a nivel léxico en los textos posteriores a la intervención en el grupo experimental, mientras que el grupo control produce textos de una composición similar en las dos ocasiones. Entre los cambios observados en el grupo experimental, en los textos posttest se aprecia un uso de palabras más largas y, por tanto, más precisas y morfológicamente más complejas. También hay un empleo más extendido de marcadores discursivos. A nivel sintáctico, las cláusulas son más largas y aumentan las oraciones de relativo, indicando mayor complejidad sintáctica.
Se destaca que los cambios observados, en su mayoría, han sido vinculados a una mayor calidad textual en estudios previos. Así pues, trabajar específicamente con los alumnos procesos propios de la escritura desencadena cambios en usos lingüísticos habitualmente asociados a la calidad textual.
El presente estudio analiza textos argumentativos producidos en catalán por 645 estudiantes de 2º y 4º de primaria. Los alumnos habían sido divididos aleatoriamente en un grupo control y un grupo experimental, que recibió una intervención explícita para aprender a planificar textos argumentativos durante 11 sesiones. La intervención se inscribe en el modelo del desarrollo de estrategias de escritura y autoregulación (SRSD, según sus siglas en inglés). Los estudiantes produjeron textos una semana antes del inicio de la intervención (pretest) y una semana después (posttest). Los textos fueron transcritos sin formato y analizados mediante técnicas de anotación automática de corpus. Este procedimiento permitió obtener una serie de indicadores objetivos de aspectos gramaticales, semánticos y discursivos de las producciones de los alumnos. El primer objetivo fue identificar el perfil lingüístico de los textos antes y después de la intervención en ambos grupos de participantes. En segundo lugar, se examinó qué diferencias se observaban entre el grupo control y el grupo experimental.
Los resultados preliminares muestran cambios a nivel léxico en los textos posteriores a la intervención en el grupo experimental, mientras que el grupo control produce textos de una composición similar en las dos ocasiones. Entre los cambios observados en el grupo experimental, en los textos posttest se aprecia un uso de palabras más largas y, por tanto, más precisas y morfológicamente más complejas. También hay un empleo más extendido de marcadores discursivos. A nivel sintáctico, las cláusulas son más largas y aumentan las oraciones de relativo, indicando mayor complejidad sintáctica.
Se destaca que los cambios observados, en su mayoría, han sido vinculados a una mayor calidad textual en estudios previos. Así pues, trabajar específicamente con los alumnos procesos propios de la escritura desencadena cambios en usos lingüísticos habitualmente asociados a la calidad textual.
Resumen Este artículo pretende documentar el uso que los estudiantes univer-sitarios hacen de Internet a través del análisis de cuatro aspectos: las activi-dades que desarrollan en ella y su frecuencia, sus perfiles en las redes so-ciales... more
Resumen Este artículo pretende documentar el uso que los estudiantes univer-sitarios hacen de Internet a través del análisis de cuatro aspectos: las activi-dades que desarrollan en ella y su frecuencia, sus perfiles en las redes so-ciales y su grado de interacción con los contenidos de la Red. A partir de los datos recogidos en un cuestionario, se analizan los comportamientos detectados y se definen cuatro diferentes perfiles: el desconectado, el dis-creto, el diseminador y el creador, que se corresponden a cuatro diferentes posicionamientos respecto a la Red y sus posibilidades comunicativas. Abstract This paper aims to document the use that college students make of the Internet through the analysis of four aspects: the activities carried out and their frequency, their profiles on social networks and the degree of interaction with the contents of the Internet. From the data collected through a questionnaire, detected behaviors are analyzed and four differ
Resumen Este artículo pretende documentar el uso que los estudiantes univer-sitarios hacen de Internet a través del análisis de cuatro aspectos: las activi-dades que desarrollan en ella y su frecuencia, sus perfiles en las redes so-ciales... more
Resumen Este artículo pretende documentar el uso que los estudiantes univer-sitarios hacen de Internet a través del análisis de cuatro aspectos: las activi-dades que desarrollan en ella y su frecuencia, sus perfiles en las redes so-ciales y su grado de interacción con los contenidos de la Red. A partir de los datos recogidos en un cuestionario, se analizan los comportamientos detectados y se definen cuatro diferentes perfiles: el desconectado, el dis-creto, el diseminador y el creador, que se corresponden a cuatro diferentes posicionamientos respecto a la Red y sus posibilidades comunicativas. Abstract This paper aims to document the use that college students make of the Internet through the analysis of four aspects: the activities carried out and their frequency, their profiles on social networks and the degree of interaction with the contents of the Internet. From the data collected through a questionnaire, detected behaviors are analyzed and four differ
Este artículo se deriva de una investigación que pretende examinar las prácticas de construcción de textos académicos de estudiantes universitarios a partir del análisis de los recursos y herramientas digitales que utilizan en la... more
Este artículo se deriva de una investigación que pretende examinar las prácticas de construcción de textos académicos de estudiantes universitarios a partir del análisis de los recursos y herramientas digitales que utilizan en la redacción de sus composiciones. Para establecer un diagnóstico preliminar, se presentan algunos resultados de un cuestionario piloto aplicado en la Universidad de Lleida (España) y en la Universidad del Valle (Colombia). Este estudio es cualitativo con enfoque descriptivo. En este marco, se analizan algunas respuestas relacionadas con el perfil tecnológico y el empleo de herramientas Web 2.0 en la escritura académica. El análisis preliminar de los datos permite observar ciertas lagunas competenciales en el manejo académico de la tecnología. Por tanto, se considera necesario tener en cuenta en la formación de los futuros maestros las competencias digitales académicas, tanto en lo correspondiente a aspectos técnicos, como críticos y didácticos. En definitiva,...
This research aims to present a number of findings on the perception that university students have on academic plagiarism. Data has been collected on the procedures of copy and paste, paraphrase, translation, as well as the need for... more
This research aims to present a number of findings on the perception that university students have on academic plagiarism. Data has been collected on the procedures of copy and paste, paraphrase, translation, as well as the need for citation of resources taken from the Internet. This study was carried out at the University of Lleida (UdL), via an online questionnaire administered to 1150 first-year students. The results show similar figures in the understanding of plagiarism with respect to two procedures: copy and paste (69.3%) and paraphrase (68.3%). In the case of translation, the figure is higher with 82.1% of students considering that translating a text is plagiarism. Regarding the need to cite digital sources, 13.6% argue it is not necessary. When analysing the results according to the different faculties and affiliated schools, no pattern of behaviour has been detected in relation to the typology of the degree students were enrolled in, but a trend towards different behaviour...
Resumen Este artículo se deriva de una investigación que pretende examinar las prácticas de construcción de textos académicos de estudiantes universitarios a partir del análisis de los recursos y herramientas digitales que utilizan en la... more
Resumen Este artículo se deriva de una investigación que pretende examinar las prácticas de construcción de textos académicos de estudiantes universitarios a partir del análisis de los recursos y herramientas digitales que utilizan en la redacción de sus composiciones. Para establecer un diagnóstico preliminar, se presentan algunos resultados de un cuestionario piloto aplicado en la Universidad de Lleida (España) y en la Universidad del Valle (Colombia). Este estudio es cualitativo con enfoque descriptivo. En este marco, se analizan algunas respuestas relacionadas con el perfil tecnológico y el empleo de herramientas Web 2.0 en la escritura académica. El análisis preliminar de los datos permite observar ciertas lagunas competenciales en el manejo académico de la tecnología. Por tanto, se considera necesario tener en cuenta en la formación de los futuros maestros las competencias digitales académicas, tanto en lo correspondiente a aspectos técnicos, como críticos y didácticos. En definitiva, se ofrece un panorama muy general en torno al acercamiento a la lengua escrita de las nuevas generaciones. Palabras clave: enseñanza de la lengua, escritura académica, herramientas Web 2.0, literacidad digital, nuevos estudios de literacidad, TIC.
Este articulo pretende documentar el uso que los estudiantes universitarios hacen de Internet a traves del analisis de cuatro aspectos: las actividades que desarrollan en ella y su frecuencia, sus perfiles en las redes sociales y su grado... more
Este articulo pretende documentar el uso que los estudiantes universitarios hacen de Internet a traves del analisis de cuatro aspectos: las actividades que desarrollan en ella y su frecuencia, sus perfiles en las redes sociales y su grado de interaccion con los contenidos de la Red. A partir de los datos recogidos en un cuestionario, se analizan los comportamientos detectados y se definen cuatro diferentes perfiles: el desconectado, el discreto, el diseminador y el creador, que se corresponden a cuatro diferentes posicionamientos respecto a la Red y sus posibilidades comunicativas.