Francesc Burjachs
Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Archaeobotany, Palynology, ICREA Research Professor - Retired
PhD in Biological Sciences (1990) and Degree in History (1981) by the Universitat Autònoma de Barcelona. DEA in Quaternary, Prehistory and Human Evolution, Institut de Paléontologie Humaine - MNHN, Paris, France (1986). ICREA Research Professor since 2001 at Universitat Rovira i Virgili and IPHES (Tarragona, Catalonia). I got a postdoctoral fellowships in Barcelona for 1990-1998, at the Institut de Ciències de la Terra ‘Jaume Almera’ - CSIC. Research Assistant at Université Catholique de Louvain, Louvain-la-Neuve, Belgium (1994).
My investigation seeks to understand the climatic changes that happened along human evolution. This information is important to appreciate some of the factors which have influenced our evolution towards the current species. More precisely, my work is developed in the science of Palynology, which basically consists in the study of the fossil pollen trapped in the soil that our ancestors stepped on. In this way, we can describe the landscape in which they lived, the climate they endured, the vegetables they ate, etc. In this sense, I'm leading projects of the Spanish MICINN “Cambios tecnoculturales y de paisaje en la transición Pleistoceno – Holoceno en las zonas de influencia mediterránea de la Península Ibérica” (TRANSCULMED-I and II, ref. HUM2007-62915/HIST and HAR2008-01984/HIST; 2007-2012); “Dinámica ambiental y respuestas humanas durante el Postglacial en la fachada Mediterránea de la Península Ibérica (c. 12700-8000 cal. BP)” (POSTGLACIAL-MED, ref. HAR2013-41197-P; 2015-2017), and Generalitat de Catalunya “De la recerca aplicada a la socialització del coneixement: els canvis tecno-culturals i paisatgístics durant el Plistocè superior i l'Holocè” (2009 SGR 813).
Phone: (34) 607.981.734
Address: Campus Sescelades URV, edifici W3. 43007 Tarragona, Catalonia, Iberian Peninsula.
My investigation seeks to understand the climatic changes that happened along human evolution. This information is important to appreciate some of the factors which have influenced our evolution towards the current species. More precisely, my work is developed in the science of Palynology, which basically consists in the study of the fossil pollen trapped in the soil that our ancestors stepped on. In this way, we can describe the landscape in which they lived, the climate they endured, the vegetables they ate, etc. In this sense, I'm leading projects of the Spanish MICINN “Cambios tecnoculturales y de paisaje en la transición Pleistoceno – Holoceno en las zonas de influencia mediterránea de la Península Ibérica” (TRANSCULMED-I and II, ref. HUM2007-62915/HIST and HAR2008-01984/HIST; 2007-2012); “Dinámica ambiental y respuestas humanas durante el Postglacial en la fachada Mediterránea de la Península Ibérica (c. 12700-8000 cal. BP)” (POSTGLACIAL-MED, ref. HAR2013-41197-P; 2015-2017), and Generalitat de Catalunya “De la recerca aplicada a la socialització del coneixement: els canvis tecno-culturals i paisatgístics durant el Plistocè superior i l'Holocè” (2009 SGR 813).
Phone: (34) 607.981.734
Address: Campus Sescelades URV, edifici W3. 43007 Tarragona, Catalonia, Iberian Peninsula.
less
Related Authors
InterestsView All (45)
Uploads
Papers by Francesc Burjachs
Dos son las fuentes de datos para la aproximación
paleoambiental desde el punto de vista regional y de
la paleovegetación: los yacimientos arqueológicos y
los depósitos naturales. A parte, disponemos de las
curvas paleoambientales de aproximaciones globales
(δ18O, alquenonas, CO2, metano, etc.), obtenidas
a través de depósitos de hielos perpetuos o de los
fondos marinos.
En cuanto a yacimientos, disponemos de la información
proporcionada por la palinología, antracología y
carpología de los niveles del neolítico antiguo cardial/
pericardial de la Balma de la Margineda
(Krauss-Marguet/Vernet 1983; Heinz 1991; Leroyer/
Heinz 1992; Leroyer 1995; Heinz/Vernet 1995).
También, del epicardial/pre-Chasey de la tumba de
Segudet (Yañez et al. 2002; Turu et al. 2011) y del
neolítico medio de la Feixa del Moro - Camp del
Colomer en Juberri (Llovera 1986; Ros 1996; Piqué
2011; Yll et al. 2011; Remolins et al. 2011; Turu et
al. 2011; Antolín 2013). Estos yacimientos nos informan
del paleoambiente de fondo y/o a media altura
de los valles andorranos (fig. 2).
Por otra parte, los depósitos naturales de turberas y
lagos se ubican a más altura, en la alta montaña (fig.
2). En este caso disponemos de los depósitos de
Riu dels Orris (Euba 2008, 2009; Ejarque 2010; Ejarque
et al. 2010), Bosc dels Estanyons (Miras et al.
2007; Euba 2008, 2009; Ejarque et al. 2010), Estany
Forcat (Ejarque 2010) y Planells de Perafita (Ejarque
2010; Miras et al. 2010).
Les Îles Baléares n’ont pas été colonisées par l’homme de manière continue antérieurement à 2500 avant notre ère (vers 4450 ans cal. BP). De ce fait, il est possible de connaître l’évolution « naturelle » des paysages végétaux des Baléares au cours des deux premiers tiers de l’Holocène (~ entre 10000 et 4000 ans cal. BP). Cette étude propose de mieux définir et d'appréhender
les rôles respectifs des sociétés humaines et/ou du climat dans la transformation du couvert végétal au cours de l’Holocène récent dans le plus grand archipel de Méditerranée occidentale. Les résultats de cette étude démontrent l’importance, et le contrôle, des oscillations climatiques sur l’évolution de la végétation jusque vers le milieu de l’Holocène dans les Baléares. Avec les données acquises, et présentées ici, il apparaît très nettement que la transformation du paysage se produit avant la colonisation des premiers hommes. A Minorque (nord-est des îles Gymésies), ce bouleversement se produit entre le IVe et le IIIe millénaire avant notre ère (soit 5825-4675 ans cal. BP), alors qu’à Majorque cette transition est moins bien datée, oscillant entre la fin du VIe et le milieu du Ier millénaire av. J.-C. (soit entre 7169 et 2535 cal. BP). Au sud (îles Pityuses), les changements observés à Ibiza
sont moins prononcés et se produisent principalement autour de l’événement climatique 4.2 ka cal. BP : ils sont synchrones de l’anthropisation de l’île. La corrélation entre les incendies forestiers et les événements climatiques rapides (Bond events), ainsi que l’adaptation de la végétation jusqu’au Moyen Âge (Xe siècle), incite à penser que l’évolution des conditions climatiques a été le paramètre prépondérant pour expliquer les changements de la végétation au cours des 10 000 dernières années dans les Baléares.
"Human settlement in the Pyrenees became particularly important since ancient times and the Middle Age because of metallurgical and farming activities. These had a variable impact on the environment and eventually shaped the current landscape. The aim of this study is to obtain a picture of the relationship between the populations of Camp Vermell site (Sant Julià de Lòria, Andorra) with their environment. The interdisciplinary archaeo-botanical studies (seed and fruit analysis, anthracology and pollen analysis) undertaken in the site provide data about fuel, wood and plant foods consumed between the IInd and the XIIth centuries AD. Local production of cereals is attested through pollen and seeds analysis. Hulled barley and naked wheat are dominant in all the phases. Rye, broomcorn millet and several pulses are also present in the Late Antiquity and the Early Medieval phases. Scots-black pine is the main gathered type of wood in all the phases. This taxon seems to be preferred as fuel for the metallurgical activities during the Late Antiquity occupation, while a wider spectrum of wooden taxa is observed in the refuse deposits from storage pits. Human impact on the landscape is observable in all phases due to agricultural, pastoral and metallurgical activities."
In: Campeny, G.; Gómez de Soler, B. (Eds.): El Camp dels Ninots: Rastres de l’evolució: 141-152.
archaeological levels. These silos were excavated by removing all the filling that corresponded basically to sediment and debris from level 1. Datings carried out in the oldest level (level 3) situate the occupation during the Pleistocene-Holocene transition.
http://www.paleodiversitas.org/web/INICIO.html
Alacant; Elx; La Cruz grafica micrita; La Draga geoquímica ostracodes; Salines. Department of Geology, Université Catholique de Louvain, Louvain-la-Neuve, Belgium; ICTJA-CSIC. Barcelona, Catalonia.
Entregat a la directora de l'excavació, Dra. M. Eugènia AUBET, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Poster: Ferreira C, Vis GJ, Burjachs F & Rosina P. ‘Holocene palaeoenvironmental records in the Lower Tagus Valley (Portugal)’.
Poster: Pèlachs A, Pérez-Obiol R, Rodríguez JM, Burjachs F, Expósito-Barea I, Yll EI, Julià R, Bal M-Cl; Soriano JM. ‘Environmental history of Burg lake (1821 m): 18,000 years to test ecological questions’ [Thematic Session 15, TS. 15-P-2, External pavilion, Poster session 1: Tuesday 5th Feb.].
Poster: Polo-Díaz A, Burguet-Coca A, Burjachs F, Fernández-Eraso J & Vergès JM ‘A close-up view of fodder: integrating geoarchaeology and archaeobotany to understand livestock diets and early animal husbandry in the Iberian Peninsula’.
[Not mentioned as author]
"A l'actualitat encara es compta amb poques anàlisis palinològiques del Plistocè i Holocè de Catalunya. Tanmateix aquestes són suficients per a començar a definir els trets paleoambientals d'aquests períodes.
Directament relacionat amb excavacions arqueològiques només es compta amb les anàlisis dels jaciments de l'Abric Romaní, de la cova de L'Arbreda i dels dolmens de l'Alt Empordà. D'altra banda, però es compta amb llargues seqüències lacustres, properes a excavacions arqueològiques, que ens informen també del seu paleoentorn (Pla de l'Estany, estany de Banyoles, Ullastret, Sobrestany, Cagalell, etc.).
Cronològicament aquestes anàlisis cobreixen des 90 ka BP fins l'actualitat i es complementen en determinats períodes. La seqüència més llarga és la del Pla de l'Estany, que cobreix el Paleolític Mig i Superior. L'Abric Romaní el Paleolític Mig, entre 70 i 40 ka BP. L'Arbreda i l'estany de Banyoles tot el Paleolític superior. I, el Neolític és cobert pels Dolmens de l'Alt Empordà, l'estany de Banyoles i els sondatges maresmàtics de Sobrestany, Ullastret i Cagalell.
Durant el Paleolític Mig, entre 90 i 35 ka BP, i en tot el nostre territori es succeeixen tota una sèrie de canvis climàtics, passant de temperat a fred i de fred a temperat, però amb un refredament cada vegada més intens. De fet, el període que va des 90 a 70 ka BP es correspon amb la darrera gran millora climàtica de l'últim interglacial. En aquesta època i al nord de Catalunya, al peu dels Pirineus, hi havien avetoses i fagedes a la muntanya i rouredes amb carpinars per sota dels 1,000 m d'altitud. Entre 70 i 60 ka BP s'estén un període de grans freds, però amb una suficient pluviositat que permet l'establiment de prats de gramínies. En el territori sota clima mediterrani actual, a partir de 60 ka BP i fins els 50 ka BP, esdevenen uns ràpids canvis climàtics, de curta duració entre ells -2,5 ka BP aprox.-, que permeten la vigència de pinedes de pi roig i refugis d'alzines-roures, que s'estenen durant les pulsacions tèrmicament positives.
Continuant dins del Paleolític Mig i en zona mediterrània, entre 50 i 45 ka BP, hi hagué una gran davallada tèrmica i de pluviositat que reduí el paisatge a una estepa d'Asteraceae i gramínies, amb bosquets de pi roig en el llocs més privilegiats. Finalment, entre 45 i 40 ka BP hi torna a haver-hi un augment de temperatura i humitat, que permet l'extensió dels boscos de pi roig i, tímidament, d'alzines-roures i cf. Juniperus.
L'inici del Paleolític superior és, doncs, durant una crisi climàtica, que s'allarga des dels 40 fins el 35 ka BP i que es traduiria en un paisatge estèpic, on dominarien els prats de gramínies. A partir d'aquest moment tornaria a començar un altre cicle de canvis climàtics ràpids i cada vegada més freds, que aplegaria el Châtelperronià i Aurinyacià, amb unes 4 fases de millora interestadial, fins 23 ka BP. Durant aquests augments tèrmics l'estepa mediterrània es converteix en una mena de devesa natural, amb pi roig, Juniperus i l'alzinar-roureda que s'estén una mica a partir dels seus refugis. A les muntanyes del nord del nostre territori és l'avellaner qui aprofita per a estendre's durant les millores climàtiques, a causa de la major pluviositat recollida a muntanya.
Entre 23 i 15 ka BP, durant el Gravetià i Solutrià, l'home prehistòric viu en mig del màxims freds glacial würmians. El paisatge és pràcticament obert, dominant-hi l'estepa d'Asteraceae i gramínies.
"
12-03-2013 12:22 "
tractar-se d’un dipòsit lacustre a l’interior del cràter d’un volcà; i, sabent que d’altres referents sempre han aportat
bons resultats paleoecològics. A banda, sabem que aquestes zones eren freqüentades per la nostra espècie
prehistòrica, de manera que també s’hi solen trobar assentaments arqueològics a les seves riberes. Tot això, partint de la base de la cronologia de l’erupció que se li havia assignat (plio-plistocè), malgrat els pocs estudis realitzats,
doncs això ens donava la perspectiva d’un dipòsit continu al llarg de tot el quaternari.
Ara, després d’haver fet tres sondatges, una prospecció geofísica i quatre datacions (tres de 14C i una d’isòtops),
coneixem el tipus de rebliment que conté i ens hem acostat més a llur cronologia, malgrat que només podem dir
que és més antic de fa 43,5 ka (14C ) i una probable edat de 90 ka (isòtops). També, que no s’ha trobat cap mena de
sediments palustres, o anòxics de fons de llac, doncs com a màxim la part superficial d’argiles i llims, per sobre
dels piroclasts retreballats, podrien pertànyer a un estanyol d’aigües somes.
Per tant, les perspectives d’obtenir amplis i resolutius resultats paleoambientals, que ens haguessin permès
conèixer el medi en què es desenvoluparen les poblacions paleolítiques, i de més recents, de les comarques
gironines, resten de moment frustrades, doncs les anàlisis paleobotàniques han resultat estèrils. D’altra banda,
tampoc s’hi ha observat cap altra resta paleobiològica susceptible d’anàlisi.
KEYWORDS: Landscape archaeology, paleoecology, high mountains, livestock.