Papers by Pere Tió i Casas
Historiografia del Maresme. La història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca. XV Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Núm. 15.(2022), 2023
L’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, els «Científics», fou fundada a finals
del segle ... more L’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, els «Científics», fou fundada a finals
del segle XIX per la colla de joves que col·laboraven amb Francesc Carreras i Candi
i l’acompanyaven en les excursions a documentar-se per als seus treballs. Aquesta
Agrupació i els seus homes s’han dedicat a preservar i conservar el patrimoni històric i
monumental i a la investigació i l’estudi de la història i l’arqueologia i, a més, són a l’origen
de les entitats de Mataró que tenen aquesta finalitat.
La Caixa d’Estalvis de Mataró (Catalunya), després Caixa d’Estalvis Laietana, va fundar el 1929 u... more La Caixa d’Estalvis de Mataró (Catalunya), després Caixa d’Estalvis Laietana, va fundar el 1929 una biblioteca popular, que es va convertir amb el temps en la més important institució cultural de la ciutat i, pel volum del seu catàleg, en la més ben dotada biblioteca popular de Catalunya i d’Espanya.
El 2012 la Caixa d’Estalvis va ser transformada en fundació; els patrons de la nova fundació, la Fundació Iluro, en veure’s incapaços de gestionar la biblioteca, van iniciar converses amb l’Ajuntament de la ciutat amb la finalitat de traspassar-la-hi, aprofitant l’avinentesa que l’Ajuntament estava obligat per llei a obrir-ne una de nova. L’Ajuntament no la va acceptar perquè es va estimar més obrir-ne una de molt més petita –una «biblioteca local de proximitat». La Fundació Iluro, en no poder traspassar la seva biblioteca, la va desmantellar fent-ho coincidir amb el moment que l’Ajuntament obria la nova.
Els fons especials de la biblioteca, entre els quals hi ha el fons local, els ha retingut la fundació, que no té cap biblioteca oberta, i el riquíssim fons general ha quedat abandonat. Així es consuma un despropòsit, que ha estat causat per la ineptitud o incapacitat d’una fundació i el desinterès d’un Ajuntament. Un cas digne de ser estudiat.
La Caixa d’Estalvis de Mataró (Catalunya), després Caixa d’Estalvis Laietana, va fundar el 1929 u... more La Caixa d’Estalvis de Mataró (Catalunya), després Caixa d’Estalvis Laietana, va fundar el 1929 una biblioteca popular, que es va convertir amb el temps en la més important institució cultural de la ciutat i, pel volum del seu catàleg, en la més ben dotada biblioteca popular de Catalunya i d’Espanya.
El 2012 la Caixa d’Estalvis va ser transformada en fundació; els patrons de la nova fundació, la Fundació Iluro, en veure’s incapaços de gestionar la biblioteca, van iniciar converses amb l’Ajuntament de la ciutat amb la finalitat de traspassar-la-hi, aprofitant l’avinentesa que l’Ajuntament estava obligat per llei a obrir-ne una de nova. L’Ajuntament no la va acceptar perquè es va estimar més obrir-ne una de molt més petita –una «biblioteca local de proximitat». La Fundació Iluro, en no poder traspassar la seva biblioteca, la va desmantellar fent-ho coincidir amb el moment que l’Ajuntament obria la nova.
Els fons especials de la biblioteca, entre els quals hi ha el fons local, els ha retingut la fundació, que no té cap biblioteca oberta, i el riquíssim fons general ha quedat abandonat. Així es consuma un despropòsit, que ha estat causat per la ineptitud o incapacitat d’una fundació i el desinterès d’un Ajuntament. Un cas digne de ser estudiat.
Gavarres, 2014
L'Enric Torra i Pòrtulas (1910-2003), fill d'un cisteller, va néixer a Fornells de la Selva, va c... more L'Enric Torra i Pòrtulas (1910-2003), fill d'un cisteller, va néixer a Fornells de la Selva, va començar de pianista al cinema del seu poble i es va convertir en professor, concertista i compositor.
10 anys Distinció Òmnium, 2006
Apunt biogràfic del pianista i compositor Enric Torra i Pòrtulas (1910-2003)
Caixa d'Estalvis Laietana, 2009
Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2019
El mestre Enric Torra i Pòrtulas va dirigir la Missa de les Santes en tres ocasions: el
1946, el... more El mestre Enric Torra i Pòrtulas va dirigir la Missa de les Santes en tres ocasions: el
1946, el 1974 i el 1982, però no es va limitar a dirigir-la i prou, perquè en va revisar la partitura, va donar les pautes per normalitzar-la —la que s’ha estat utilitzant del 1947 fins avui—, la va reduir a piano, va orquestrar els Goigs que es canten acabat l’ofici, i, el que és més important, va vetllar sempre per la continuïtat i la qualitat de la interpretació de l’obra.
Torra va passar per la Missa amb molta discreció, però hi va deixar una fonda petjada.
Quan es temia que la Missa podia desaparèixer, va suggerir de fer-ne un enregistrament
en disc, que fou patrocinat per la Caixa d’Estalvis de Mataró.
Pere Tió i Casas ens relata un període crític de la Missa de mossèn Blanch i l’insistent paper de Torra per enaltir-la i salvaguardar-la.
Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2017
L'Equip del Museu Arxiu de Santa Maria no es responsabilitza necessàriament de l'opinió que expre... more L'Equip del Museu Arxiu de Santa Maria no es responsabilitza necessàriament de l'opinió que expressen els articles signats.
Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2015
Santiago Vinardell i Palau va ser el periodista mataroní més important de l’època daurada de la p... more Santiago Vinardell i Palau va ser el periodista mataroní més important de l’època daurada de la premsa escrita. Nascut el 1884, desplegà la seva activitat en els camps de la literatura, el periodisme i la política. Catalanista i republicà, de ploma fluïda, després d’haver col·laborat a diverses publicacions mataronines, l’any 1909 s’inicià professionalment a la premsa de Barcelona i el 1915 féu el salt a la de Madrid. A la capital, hi arrelà, s’introduí en els ambients culturals i es va saber moure pels passadissos del poder; hi va morir assassinat en una de les matances de les primeres setmanes de la Guerra Civil.
Pere Tió i Casas ha investigat la figura d’aquest personatge famós al seu temps, influent
i polèmic, però avui del tot oblidat. En l’article que segueix, primer d’una sèrie de dos, esbossa el perfil biogràfic de Vinardell des de la infantesa fins al dia que, ja com a reconegut periodista, es traslladà a Madrid.
Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2016
Josep Vinardell i Rovira va ser el primer director del Museu de Mataró i professor de dibuix i pi... more Josep Vinardell i Rovira va ser el primer director del Museu de Mataró i professor de dibuix i pintura als col·legis de Valldemia, de Santa Anna i a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis, on fou el mestre de Joaquim Torres-Garcia, Rafel Estrany i altres que esdevingueren artistes i aconseguiren la fama i la celebritat.
Els deixebles es feren famosos i el mestre passà a l'oblit.
Pere Tió i Casas ha estudiat la vida i l'obra de Vinardell, artista i mestre d'artistes. Ens presenta, en aquest article, una aproximació a la seva figura i el paper que desenvolupà en el Mataró del seu temps en favor de l'art i la cultura.
Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2014
Continuant la línia iniciada als nostres FULLS núm. 104, d'octubre de 2012, Pere Tió i
Casas, se... more Continuant la línia iniciada als nostres FULLS núm. 104, d'octubre de 2012, Pere Tió i
Casas, segueix la investigació biogràfica del pintor Ramon Martí i Alsina, aclareix els seus orígens familiars i introdueix la seva relació amb Enric Ferau i Alsina, també pintor, cosí germà seu.
Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2015
La figura del periodista mataroni Santiago Vinardell i Palau es presenta als Fulls en un article ... more La figura del periodista mataroni Santiago Vinardell i Palau es presenta als Fulls en un article dividit en dues parts. La primera fou publicada en el número anterior, el 111, i la segona es el text que segueix, on Pere Tio i Casas hi explica la trajectòria del periodista des de l'any que es traslladà a Madrid, el 1915
Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2012
Es coneixia que el pintor Ramon Martí i Alsina estava relacionat amb Mataró per vincles
familiar... more Es coneixia que el pintor Ramon Martí i Alsina estava relacionat amb Mataró per vincles
familiars i professionals i que la seva mare era mataronina, però fins ara no s’havia estudiat mai la relació concreta entre l’artista i la nostra ciutat, amb dades, dates i noms.
Pere Tió i Casas en aquest article identifica els familiars mataronins de Ramon Martí i
Alsina, fent constar la professió i les idees polítiques que tenien, i les cases on vivien. Parla dels seus padrins, dels qui fins ara poca cosa se’n sabia, i d’una seva germana de Mataró, de la que ningú n’havia parlat mai. Explica el paper de Mataró i el seu entorn en els inicis professionals de l’artista, i ens dóna a conèixer una imatge inèdita, el retrat de Marianna Alsina i Vieta, la mare del pintor.
Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2016
A Mataroó molta gent gran recorda la monumental paret estucada amb un esgrafiat molt original, ba... more A Mataroó molta gent gran recorda la monumental paret estucada amb un esgrafiat molt original, basat en dibuixos de Santiago Estrany, que presidia la placa de Pio XII, ara plaça de l'Ajuntament. Tot i que el mural va tenir una existència molt curta, adquirí tanta anomenada que aviat l'indret fou conegut popularment com la plaça dels Ninots. Pere Tió i Casas, bon coneixedor de la història de la Caixa d'Estalvis de Mataró, despres Caixa Laietana, on entrà a treballar el 1966, ara fa cinquanta anys, relata l'origen de la placa i el protagonisme de la Caixa en la paret esgrafiada, explica les gestions per l'execució i el posterior enderroc de l'obra, s'endinsa en la polèmica que va generar aquesta actuació urbanística, ens agrupa a les persones que hi van intervenir i descriu detalladament la iconografia de l'emblemàtic i efímer mural
Des del mes de novembre de 1997, en què es va presentar el cartell anunciador del Centenari, l'Ag... more Des del mes de novembre de 1997, en què es va presentar el cartell anunciador del Centenari, l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró ha anat celebrant un seguit d'actes per a commemorar el primer segle de vida de Texcursionisme mataroní organitzat. En aquest article, l'autor, director de CINGLES^ la revista dels Científics, fa un repàs de l'activitat desplegada per aquesta antiga i dinàmica entitat mataronina que, com assenyala, no s'ha limitat a la pràctica estricta de Tesport, sinó que ha tingut, a més, una important projecció ciutadana, una de les característiques diferencials de l'excursionisme català. CENT ANYS DE L'AGRUPACIÓ CIENTÍFICO-EXCURSIONISTA DE MATARÓ ARA FA CENT ANYS Els darrers anys del segle passat estan marcats per la pèrdua de les últimes colònies d'Ultramar, la crisi econòmica i el conseqüent malestar social. Les fàbriques perden els seus principals mercats i entre els treballadors hi ha rebombori. El sistema polític de la Restauració demostra la seva ineficàcia per a resoldre els problemes de la nova societat industrial.
Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2013
La Barcelona del segle XIX en molt pocs anys va multiplicar la seva poblacio. La major part dels ... more La Barcelona del segle XIX en molt pocs anys va multiplicar la seva poblacio. La major part dels nous habitants havien arribat atrets per la gran demanda de ma d’obra de les fabriques accionades pel vapor que s’anaven obrint d’una manera incessant en aquest temps que s’ha denominat el de Revolucio Industrial. El dinamisme d’aquells anys va propiciar la vinguda d’enginyers i tecnics estrangers, homes de negocis i fins i tot d’artistes, com el frances Tony de Bergue, que amb els nous aires que porta es va constituir en un important estimul per als joves pintors locals, com Ramon Marti i Alsina i el seu cosi Enric Ferau i Alsina, que aleshores iniciaven la seva carrera i encetaven el que esdevindria una de les mes originals i fecundes etapes de la historia de l’art catala. Paraules clau: Revolucio Industrial Barcelona / pintura catalana segle XIX / Ramon Marti i Alsina / Enric Ferau i Alsina / Tony de Bergue.
Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2013
Resum
La Barcelona del segle XIX en molt pocs anys va multiplicar la seva població. La major par... more Resum
La Barcelona del segle XIX en molt pocs anys va multiplicar la seva població. La major part dels nous habitants havien arribat atrets per la gran demanda de mà d’obra de les fàbriques accionades pel vapor que s’anaven obrint d’una manera incessant en aquest temps que s’ha denominat el de Revolució Industrial. El dinamisme d’aquells anys va propiciar la vinguda d’enginyers i tècnics estrangers, homes de negocis i fins i tot d’artistes, com el francès Tony de Bergue, que amb els nous aires que portà es va constituir en un important estímul per als joves pintors locals, com Ramon Martí i Alsina i el seu cosí Enric Ferau i Alsina, que aleshores iniciaven la seva carrera i encetaven el que esdevindria una de les més originals i fecundes etapes de la història de l’art català.
Paraules clau: Revolució Industrial Barcelona / pintura catalana segle XIX / Ramon Martí i Alsina / Enric Ferau i Alsina / Tony de Bergue.
Resumen
Ramon Martí Alsina, Enric Ferau Alsina y Tony de Bergue en la Barcelona de la Revolución Industrial
Barcelona multiplicó en el siglo XIX el número de sus habitantes en muy poco tiempo. Era una de las consecuencias de la Revolución Industrial, cuando se instalaban sin cesar nuevas fábricas accionadas por vapor, que atraían la necesaria mano de obra que originó la gran expansión urbana y transformó la estructura de la sociedad. Estos cambios propiciaron la llegada de ingenieros y técnicos extranjeros, hombres de negocios, y también de artistas como el francés Tony de Bergue que, como una nueva corriente de aire fresco, significó un importante estímulo para los jóvenes pintores locales, como Ramon Martí Alsina y su primo Enric Ferau Alsina, que entonces daban los primeros pasos de una carrera artística preconizadora de una de las más originales y fecundas etapas de la historia del arte catalán.
Palabras clave: Revolución Industrial Barcelona / pintura catalana siglo XIX / Ramon Martí Alsina / Enric Ferau Alsina / Tony de Bergue.
Abstract
Ramon Martí Alsina, Enric Ferau Alsina and Tony de Bergue in the Barcelona of the Industrial Revolution
In the 19th century, Barcelona multiplied its inhabitants in a very short time. This was one of the consequences of the Industrial Revolution, which resulted in an enormous growth in the number of steam-driven factories immediately followed up by a strong demand for manpower, urban expansion and the consequent transformation of society. This series of changes also favored the arrival of foreign engineers and technicians, as well as businessmen and artists, such as Frenchman Tony de Bergue. He was a breath of fresh air and motivated young local artists like Ramon Martí Alsina and his cousin Enric Ferau Alsina, who at the time were starting an artistic career that would pave the way for one of the most original and prolific periods in the history of Catalan art.
Keywords: Industrial Revolution Barcelona / 19th century Catalan painting / Ramon Martí Alsina / Enric Ferau Alsina / Tony de Bergue.
Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2008
Des del mes de novembre de 1997, en què es va presentar el cartell anunciador del
Centenari, l'A... more Des del mes de novembre de 1997, en què es va presentar el cartell anunciador del
Centenari, l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró ha anat celebrant un seguit d'actes per a commemorar el primer segle de vida de l'excursionisme mataroní organitzat.
En aquest article, l'autor, director de CINGLES, la revista dels Científics, fa un repàs de l'activitat desplegada per aquesta antiga i dinàmica entitat mataronina que, com assenyala, no s'ha limitat a la pràctica estricta de Tesport, sinó que ha tingut, a més, una important projecció ciutadana, una de les característiques diferencials de l'excursionisme català.
Books by Pere Tió i Casas
Enric Torra i Pòrtulas, un músic per a una ciutat, 1997
Biografia del pianista, músic i compositor Enric Torra i Pòrtulas (Fornells de la Selva 1910 - Ar... more Biografia del pianista, músic i compositor Enric Torra i Pòrtulas (Fornells de la Selva 1910 - Arenys de Mar 2003).
Uploads
Papers by Pere Tió i Casas
del segle XIX per la colla de joves que col·laboraven amb Francesc Carreras i Candi
i l’acompanyaven en les excursions a documentar-se per als seus treballs. Aquesta
Agrupació i els seus homes s’han dedicat a preservar i conservar el patrimoni històric i
monumental i a la investigació i l’estudi de la història i l’arqueologia i, a més, són a l’origen
de les entitats de Mataró que tenen aquesta finalitat.
El 2012 la Caixa d’Estalvis va ser transformada en fundació; els patrons de la nova fundació, la Fundació Iluro, en veure’s incapaços de gestionar la biblioteca, van iniciar converses amb l’Ajuntament de la ciutat amb la finalitat de traspassar-la-hi, aprofitant l’avinentesa que l’Ajuntament estava obligat per llei a obrir-ne una de nova. L’Ajuntament no la va acceptar perquè es va estimar més obrir-ne una de molt més petita –una «biblioteca local de proximitat». La Fundació Iluro, en no poder traspassar la seva biblioteca, la va desmantellar fent-ho coincidir amb el moment que l’Ajuntament obria la nova.
Els fons especials de la biblioteca, entre els quals hi ha el fons local, els ha retingut la fundació, que no té cap biblioteca oberta, i el riquíssim fons general ha quedat abandonat. Així es consuma un despropòsit, que ha estat causat per la ineptitud o incapacitat d’una fundació i el desinterès d’un Ajuntament. Un cas digne de ser estudiat.
El 2012 la Caixa d’Estalvis va ser transformada en fundació; els patrons de la nova fundació, la Fundació Iluro, en veure’s incapaços de gestionar la biblioteca, van iniciar converses amb l’Ajuntament de la ciutat amb la finalitat de traspassar-la-hi, aprofitant l’avinentesa que l’Ajuntament estava obligat per llei a obrir-ne una de nova. L’Ajuntament no la va acceptar perquè es va estimar més obrir-ne una de molt més petita –una «biblioteca local de proximitat». La Fundació Iluro, en no poder traspassar la seva biblioteca, la va desmantellar fent-ho coincidir amb el moment que l’Ajuntament obria la nova.
Els fons especials de la biblioteca, entre els quals hi ha el fons local, els ha retingut la fundació, que no té cap biblioteca oberta, i el riquíssim fons general ha quedat abandonat. Així es consuma un despropòsit, que ha estat causat per la ineptitud o incapacitat d’una fundació i el desinterès d’un Ajuntament. Un cas digne de ser estudiat.
1946, el 1974 i el 1982, però no es va limitar a dirigir-la i prou, perquè en va revisar la partitura, va donar les pautes per normalitzar-la —la que s’ha estat utilitzant del 1947 fins avui—, la va reduir a piano, va orquestrar els Goigs que es canten acabat l’ofici, i, el que és més important, va vetllar sempre per la continuïtat i la qualitat de la interpretació de l’obra.
Torra va passar per la Missa amb molta discreció, però hi va deixar una fonda petjada.
Quan es temia que la Missa podia desaparèixer, va suggerir de fer-ne un enregistrament
en disc, que fou patrocinat per la Caixa d’Estalvis de Mataró.
Pere Tió i Casas ens relata un període crític de la Missa de mossèn Blanch i l’insistent paper de Torra per enaltir-la i salvaguardar-la.
Pere Tió i Casas ha investigat la figura d’aquest personatge famós al seu temps, influent
i polèmic, però avui del tot oblidat. En l’article que segueix, primer d’una sèrie de dos, esbossa el perfil biogràfic de Vinardell des de la infantesa fins al dia que, ja com a reconegut periodista, es traslladà a Madrid.
Els deixebles es feren famosos i el mestre passà a l'oblit.
Pere Tió i Casas ha estudiat la vida i l'obra de Vinardell, artista i mestre d'artistes. Ens presenta, en aquest article, una aproximació a la seva figura i el paper que desenvolupà en el Mataró del seu temps en favor de l'art i la cultura.
Casas, segueix la investigació biogràfica del pintor Ramon Martí i Alsina, aclareix els seus orígens familiars i introdueix la seva relació amb Enric Ferau i Alsina, també pintor, cosí germà seu.
familiars i professionals i que la seva mare era mataronina, però fins ara no s’havia estudiat mai la relació concreta entre l’artista i la nostra ciutat, amb dades, dates i noms.
Pere Tió i Casas en aquest article identifica els familiars mataronins de Ramon Martí i
Alsina, fent constar la professió i les idees polítiques que tenien, i les cases on vivien. Parla dels seus padrins, dels qui fins ara poca cosa se’n sabia, i d’una seva germana de Mataró, de la que ningú n’havia parlat mai. Explica el paper de Mataró i el seu entorn en els inicis professionals de l’artista, i ens dóna a conèixer una imatge inèdita, el retrat de Marianna Alsina i Vieta, la mare del pintor.
La Barcelona del segle XIX en molt pocs anys va multiplicar la seva població. La major part dels nous habitants havien arribat atrets per la gran demanda de mà d’obra de les fàbriques accionades pel vapor que s’anaven obrint d’una manera incessant en aquest temps que s’ha denominat el de Revolució Industrial. El dinamisme d’aquells anys va propiciar la vinguda d’enginyers i tècnics estrangers, homes de negocis i fins i tot d’artistes, com el francès Tony de Bergue, que amb els nous aires que portà es va constituir en un important estímul per als joves pintors locals, com Ramon Martí i Alsina i el seu cosí Enric Ferau i Alsina, que aleshores iniciaven la seva carrera i encetaven el que esdevindria una de les més originals i fecundes etapes de la història de l’art català.
Paraules clau: Revolució Industrial Barcelona / pintura catalana segle XIX / Ramon Martí i Alsina / Enric Ferau i Alsina / Tony de Bergue.
Resumen
Ramon Martí Alsina, Enric Ferau Alsina y Tony de Bergue en la Barcelona de la Revolución Industrial
Barcelona multiplicó en el siglo XIX el número de sus habitantes en muy poco tiempo. Era una de las consecuencias de la Revolución Industrial, cuando se instalaban sin cesar nuevas fábricas accionadas por vapor, que atraían la necesaria mano de obra que originó la gran expansión urbana y transformó la estructura de la sociedad. Estos cambios propiciaron la llegada de ingenieros y técnicos extranjeros, hombres de negocios, y también de artistas como el francés Tony de Bergue que, como una nueva corriente de aire fresco, significó un importante estímulo para los jóvenes pintores locales, como Ramon Martí Alsina y su primo Enric Ferau Alsina, que entonces daban los primeros pasos de una carrera artística preconizadora de una de las más originales y fecundas etapas de la historia del arte catalán.
Palabras clave: Revolución Industrial Barcelona / pintura catalana siglo XIX / Ramon Martí Alsina / Enric Ferau Alsina / Tony de Bergue.
Abstract
Ramon Martí Alsina, Enric Ferau Alsina and Tony de Bergue in the Barcelona of the Industrial Revolution
In the 19th century, Barcelona multiplied its inhabitants in a very short time. This was one of the consequences of the Industrial Revolution, which resulted in an enormous growth in the number of steam-driven factories immediately followed up by a strong demand for manpower, urban expansion and the consequent transformation of society. This series of changes also favored the arrival of foreign engineers and technicians, as well as businessmen and artists, such as Frenchman Tony de Bergue. He was a breath of fresh air and motivated young local artists like Ramon Martí Alsina and his cousin Enric Ferau Alsina, who at the time were starting an artistic career that would pave the way for one of the most original and prolific periods in the history of Catalan art.
Keywords: Industrial Revolution Barcelona / 19th century Catalan painting / Ramon Martí Alsina / Enric Ferau Alsina / Tony de Bergue.
Centenari, l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró ha anat celebrant un seguit d'actes per a commemorar el primer segle de vida de l'excursionisme mataroní organitzat.
En aquest article, l'autor, director de CINGLES, la revista dels Científics, fa un repàs de l'activitat desplegada per aquesta antiga i dinàmica entitat mataronina que, com assenyala, no s'ha limitat a la pràctica estricta de Tesport, sinó que ha tingut, a més, una important projecció ciutadana, una de les característiques diferencials de l'excursionisme català.
Books by Pere Tió i Casas
del segle XIX per la colla de joves que col·laboraven amb Francesc Carreras i Candi
i l’acompanyaven en les excursions a documentar-se per als seus treballs. Aquesta
Agrupació i els seus homes s’han dedicat a preservar i conservar el patrimoni històric i
monumental i a la investigació i l’estudi de la història i l’arqueologia i, a més, són a l’origen
de les entitats de Mataró que tenen aquesta finalitat.
El 2012 la Caixa d’Estalvis va ser transformada en fundació; els patrons de la nova fundació, la Fundació Iluro, en veure’s incapaços de gestionar la biblioteca, van iniciar converses amb l’Ajuntament de la ciutat amb la finalitat de traspassar-la-hi, aprofitant l’avinentesa que l’Ajuntament estava obligat per llei a obrir-ne una de nova. L’Ajuntament no la va acceptar perquè es va estimar més obrir-ne una de molt més petita –una «biblioteca local de proximitat». La Fundació Iluro, en no poder traspassar la seva biblioteca, la va desmantellar fent-ho coincidir amb el moment que l’Ajuntament obria la nova.
Els fons especials de la biblioteca, entre els quals hi ha el fons local, els ha retingut la fundació, que no té cap biblioteca oberta, i el riquíssim fons general ha quedat abandonat. Així es consuma un despropòsit, que ha estat causat per la ineptitud o incapacitat d’una fundació i el desinterès d’un Ajuntament. Un cas digne de ser estudiat.
El 2012 la Caixa d’Estalvis va ser transformada en fundació; els patrons de la nova fundació, la Fundació Iluro, en veure’s incapaços de gestionar la biblioteca, van iniciar converses amb l’Ajuntament de la ciutat amb la finalitat de traspassar-la-hi, aprofitant l’avinentesa que l’Ajuntament estava obligat per llei a obrir-ne una de nova. L’Ajuntament no la va acceptar perquè es va estimar més obrir-ne una de molt més petita –una «biblioteca local de proximitat». La Fundació Iluro, en no poder traspassar la seva biblioteca, la va desmantellar fent-ho coincidir amb el moment que l’Ajuntament obria la nova.
Els fons especials de la biblioteca, entre els quals hi ha el fons local, els ha retingut la fundació, que no té cap biblioteca oberta, i el riquíssim fons general ha quedat abandonat. Així es consuma un despropòsit, que ha estat causat per la ineptitud o incapacitat d’una fundació i el desinterès d’un Ajuntament. Un cas digne de ser estudiat.
1946, el 1974 i el 1982, però no es va limitar a dirigir-la i prou, perquè en va revisar la partitura, va donar les pautes per normalitzar-la —la que s’ha estat utilitzant del 1947 fins avui—, la va reduir a piano, va orquestrar els Goigs que es canten acabat l’ofici, i, el que és més important, va vetllar sempre per la continuïtat i la qualitat de la interpretació de l’obra.
Torra va passar per la Missa amb molta discreció, però hi va deixar una fonda petjada.
Quan es temia que la Missa podia desaparèixer, va suggerir de fer-ne un enregistrament
en disc, que fou patrocinat per la Caixa d’Estalvis de Mataró.
Pere Tió i Casas ens relata un període crític de la Missa de mossèn Blanch i l’insistent paper de Torra per enaltir-la i salvaguardar-la.
Pere Tió i Casas ha investigat la figura d’aquest personatge famós al seu temps, influent
i polèmic, però avui del tot oblidat. En l’article que segueix, primer d’una sèrie de dos, esbossa el perfil biogràfic de Vinardell des de la infantesa fins al dia que, ja com a reconegut periodista, es traslladà a Madrid.
Els deixebles es feren famosos i el mestre passà a l'oblit.
Pere Tió i Casas ha estudiat la vida i l'obra de Vinardell, artista i mestre d'artistes. Ens presenta, en aquest article, una aproximació a la seva figura i el paper que desenvolupà en el Mataró del seu temps en favor de l'art i la cultura.
Casas, segueix la investigació biogràfica del pintor Ramon Martí i Alsina, aclareix els seus orígens familiars i introdueix la seva relació amb Enric Ferau i Alsina, també pintor, cosí germà seu.
familiars i professionals i que la seva mare era mataronina, però fins ara no s’havia estudiat mai la relació concreta entre l’artista i la nostra ciutat, amb dades, dates i noms.
Pere Tió i Casas en aquest article identifica els familiars mataronins de Ramon Martí i
Alsina, fent constar la professió i les idees polítiques que tenien, i les cases on vivien. Parla dels seus padrins, dels qui fins ara poca cosa se’n sabia, i d’una seva germana de Mataró, de la que ningú n’havia parlat mai. Explica el paper de Mataró i el seu entorn en els inicis professionals de l’artista, i ens dóna a conèixer una imatge inèdita, el retrat de Marianna Alsina i Vieta, la mare del pintor.
La Barcelona del segle XIX en molt pocs anys va multiplicar la seva població. La major part dels nous habitants havien arribat atrets per la gran demanda de mà d’obra de les fàbriques accionades pel vapor que s’anaven obrint d’una manera incessant en aquest temps que s’ha denominat el de Revolució Industrial. El dinamisme d’aquells anys va propiciar la vinguda d’enginyers i tècnics estrangers, homes de negocis i fins i tot d’artistes, com el francès Tony de Bergue, que amb els nous aires que portà es va constituir en un important estímul per als joves pintors locals, com Ramon Martí i Alsina i el seu cosí Enric Ferau i Alsina, que aleshores iniciaven la seva carrera i encetaven el que esdevindria una de les més originals i fecundes etapes de la història de l’art català.
Paraules clau: Revolució Industrial Barcelona / pintura catalana segle XIX / Ramon Martí i Alsina / Enric Ferau i Alsina / Tony de Bergue.
Resumen
Ramon Martí Alsina, Enric Ferau Alsina y Tony de Bergue en la Barcelona de la Revolución Industrial
Barcelona multiplicó en el siglo XIX el número de sus habitantes en muy poco tiempo. Era una de las consecuencias de la Revolución Industrial, cuando se instalaban sin cesar nuevas fábricas accionadas por vapor, que atraían la necesaria mano de obra que originó la gran expansión urbana y transformó la estructura de la sociedad. Estos cambios propiciaron la llegada de ingenieros y técnicos extranjeros, hombres de negocios, y también de artistas como el francés Tony de Bergue que, como una nueva corriente de aire fresco, significó un importante estímulo para los jóvenes pintores locales, como Ramon Martí Alsina y su primo Enric Ferau Alsina, que entonces daban los primeros pasos de una carrera artística preconizadora de una de las más originales y fecundas etapas de la historia del arte catalán.
Palabras clave: Revolución Industrial Barcelona / pintura catalana siglo XIX / Ramon Martí Alsina / Enric Ferau Alsina / Tony de Bergue.
Abstract
Ramon Martí Alsina, Enric Ferau Alsina and Tony de Bergue in the Barcelona of the Industrial Revolution
In the 19th century, Barcelona multiplied its inhabitants in a very short time. This was one of the consequences of the Industrial Revolution, which resulted in an enormous growth in the number of steam-driven factories immediately followed up by a strong demand for manpower, urban expansion and the consequent transformation of society. This series of changes also favored the arrival of foreign engineers and technicians, as well as businessmen and artists, such as Frenchman Tony de Bergue. He was a breath of fresh air and motivated young local artists like Ramon Martí Alsina and his cousin Enric Ferau Alsina, who at the time were starting an artistic career that would pave the way for one of the most original and prolific periods in the history of Catalan art.
Keywords: Industrial Revolution Barcelona / 19th century Catalan painting / Ramon Martí Alsina / Enric Ferau Alsina / Tony de Bergue.
Centenari, l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró ha anat celebrant un seguit d'actes per a commemorar el primer segle de vida de l'excursionisme mataroní organitzat.
En aquest article, l'autor, director de CINGLES, la revista dels Científics, fa un repàs de l'activitat desplegada per aquesta antiga i dinàmica entitat mataronina que, com assenyala, no s'ha limitat a la pràctica estricta de Tesport, sinó que ha tingut, a més, una important projecció ciutadana, una de les característiques diferencials de l'excursionisme català.