CERTIFICAN: Que la presente tesis doctoral, titulada: "CLÚSTERES MOLECULARES DE ORO, PALADIO Y CO... more CERTIFICAN: Que la presente tesis doctoral, titulada: "CLÚSTERES MOLECULARES DE ORO, PALADIO Y COBRE COMO CATALIZADORES DE REACCIONES ORGÁNICAS", ha sido desarrollada por JUDIT OLIVER MESEGUER, bajo su dirección, en el Agraïments La realització d'una tesi doctoral suposa un gran sacrifici i esforç personal, però sempre han dit que càrrega a gust mai pesa, és per això que durant aquests 3 anyets he gaudit com una xiqueta amb el seu "Quimicefa" deixant passar les hores sense adonar-me'n i descobrint que tot el que m'emporte d'aquest període són bons moments i riures, sobretot molts riures. Però tot això no haguera pogut vore la llum sense tots vosaltres, per això espere amb aquestes paraules poder agrair-vos tot el que heu fet per mi. En primer lloc, agrair a la direcció i la gerència de l'Institut Universitari Mixte de Tecnologia Química (ITQ), l'oportunitat que m'han oferit. Han posat a la meua disposició tots els mitjos i instal·lacions perquè puga desenvolupar-me com investigadora. Gràcies als directors d'aquesta tesi, Avelino Corma i Antonio Leyva, per haver-me donat l'oportunitat de poder treballar colze a colze amb vosaltres. El que he pogut aprendre aquest temps amb vosaltres no ve ni en tots els llibres del món. A més dels directors de tesi, he tingut l'oportunitat de poder fer enriquidores col·laboracions per a realitzar aquesta tesi. Gràcies a Irene (espero poder seguir trabajando contigo, sino siempre nos quedarán como excusa los bocadillos y las pizzas para vernos), José Ramón, Paula, Clàudia, Saray, Lichen, Patricia Concepción, Antonio Doménech i Rafael Gavara, sense vosaltres aquest treball no haguera pogut ser possible. Antonio, has aconseguit formar un grup amb gent excel·lent i on es treballa molt a gust. Em portares al laboratori amb Paula, a la que sempre li he dit que el millor que et pot passar quan aplegues nova a un lloc és conéixer-la, et fa sentir com a casa des del primer minut, i començant amb la química de l'or amb José Ramón, del que vaig poder aprendre molt. No es podia demanar més, però aplegaren els xiquets, Clàudia i Miguel, sou molt grans, no canvieu mai. Durant aquest temps he estat treballant al laboratori compartint un fum d'hores i pocs metres quadrats amb companys que s'han convertit en grans amics. Paula, Guillermo, Nacho. Pense en les converses, algunes d'elles tan absurdes però necessàries i d'altres de les que et canvien la vida, que se'm dibuixa un somriure en la cara de la sort que he tingut d'estar amb vosaltres. Però a part de treballar, també he tingut moments de descans, esmorçars, dinant damunt de cartrons a l'herba, converses de corredors, davant del croma, deixant mostres per a caracteritzar… Fins i tot per fer deport, i això que no m'agradava, compartits amb gent meravellosa: Paula Miró (i futura família), Raquel Martínez (con la que tengo la certeza que volveré a coincidir en el futuro), Eli… I també els que ja no esteu per ací, Allà on vos guie la ciència heu de saber que al meu cor sempre tindreu un lloquet. L'aventura de la química va començar a la universitat amb les meues "quimicuxes", Almu, Maria, Andrea, Amparo i Aloma. A pesar de la distància i de no poder fer molta vida social, m'alegra que avui en dia seguim en contacte. Però als que allò que faig vos sona una mica estrany, sapieu que aquest treball també ha sigut possible gràcies a vosaltres. M'heu donat moments de respir i poder desconnectar per a arrancar amb més gana. Gràcies Leo, Carrillo i Mari, Andrés i Maria, Luís i Estela. També vull agrair a Mara i Pascual (i a Sara, per suposat) tots els seus consells des de la veu de l'experiència en "açò" de la tesi, sempre pendents de què les coses anaren bé i compartint les alegries del treball. I per últim, els pilars fonamentals d'aquesta tesi, eixa extensa i meravellosa família a la qual cada dia done gràcies de pertànyer amb els seus dinars de diumenges i paelles per poder canviar d'aires. Per eixos pares que han sacrificat la seua vida i el seu temps lliure perquè a les meues germanes i a mi no ens faltara mai res. Per fer-me costat i donar-me ànims perquè no em donara mai per vençuda, perquè els 4 sou un exemple a seguir, sols em ve al cap dir-vos gràcies. Inés i Ana, gràcies a vosaltres tinc dos cunyats als quals sempre he considerat com a germans i una quadrilla de nebots que són l'alegria més gran de la casa. Gràcies també a vosaltres, aquesta tesi és també treball vostre. Si aquest treball poguera portar 2 noms l'altre seria el teu, Ximo. Hem compartit ja mitja vida, i el que ens queda. Sempre estàs al meu costat fent-me vore la part positiva quan jo ho veig tot negre, cel·lebrant les alegries que de tant en tant ens dóna la investigació, i a més, deixant-ho tot de banda per a acompanyar-me en la nova aventura del post doc. Cada pas que donem el fem pensant l'un amb l'altre, t'estime i no hi ha paraules per a descriure tot el que sent per tu.
CERTIFICAN: Que la presente tesis doctoral, titulada: "CLÚSTERES MOLECULARES DE ORO, PALADIO Y CO... more CERTIFICAN: Que la presente tesis doctoral, titulada: "CLÚSTERES MOLECULARES DE ORO, PALADIO Y COBRE COMO CATALIZADORES DE REACCIONES ORGÁNICAS", ha sido desarrollada por JUDIT OLIVER MESEGUER, bajo su dirección, en el Agraïments La realització d'una tesi doctoral suposa un gran sacrifici i esforç personal, però sempre han dit que càrrega a gust mai pesa, és per això que durant aquests 3 anyets he gaudit com una xiqueta amb el seu "Quimicefa" deixant passar les hores sense adonar-me'n i descobrint que tot el que m'emporte d'aquest període són bons moments i riures, sobretot molts riures. Però tot això no haguera pogut vore la llum sense tots vosaltres, per això espere amb aquestes paraules poder agrair-vos tot el que heu fet per mi. En primer lloc, agrair a la direcció i la gerència de l'Institut Universitari Mixte de Tecnologia Química (ITQ), l'oportunitat que m'han oferit. Han posat a la meua disposició tots els mitjos i instal·lacions perquè puga desenvolupar-me com investigadora. Gràcies als directors d'aquesta tesi, Avelino Corma i Antonio Leyva, per haver-me donat l'oportunitat de poder treballar colze a colze amb vosaltres. El que he pogut aprendre aquest temps amb vosaltres no ve ni en tots els llibres del món. A més dels directors de tesi, he tingut l'oportunitat de poder fer enriquidores col·laboracions per a realitzar aquesta tesi. Gràcies a Irene (espero poder seguir trabajando contigo, sino siempre nos quedarán como excusa los bocadillos y las pizzas para vernos), José Ramón, Paula, Clàudia, Saray, Lichen, Patricia Concepción, Antonio Doménech i Rafael Gavara, sense vosaltres aquest treball no haguera pogut ser possible. Antonio, has aconseguit formar un grup amb gent excel·lent i on es treballa molt a gust. Em portares al laboratori amb Paula, a la que sempre li he dit que el millor que et pot passar quan aplegues nova a un lloc és conéixer-la, et fa sentir com a casa des del primer minut, i començant amb la química de l'or amb José Ramón, del que vaig poder aprendre molt. No es podia demanar més, però aplegaren els xiquets, Clàudia i Miguel, sou molt grans, no canvieu mai. Durant aquest temps he estat treballant al laboratori compartint un fum d'hores i pocs metres quadrats amb companys que s'han convertit en grans amics. Paula, Guillermo, Nacho. Pense en les converses, algunes d'elles tan absurdes però necessàries i d'altres de les que et canvien la vida, que se'm dibuixa un somriure en la cara de la sort que he tingut d'estar amb vosaltres. Però a part de treballar, també he tingut moments de descans, esmorçars, dinant damunt de cartrons a l'herba, converses de corredors, davant del croma, deixant mostres per a caracteritzar… Fins i tot per fer deport, i això que no m'agradava, compartits amb gent meravellosa: Paula Miró (i futura família), Raquel Martínez (con la que tengo la certeza que volveré a coincidir en el futuro), Eli… I també els que ja no esteu per ací, Allà on vos guie la ciència heu de saber que al meu cor sempre tindreu un lloquet. L'aventura de la química va començar a la universitat amb les meues "quimicuxes", Almu, Maria, Andrea, Amparo i Aloma. A pesar de la distància i de no poder fer molta vida social, m'alegra que avui en dia seguim en contacte. Però als que allò que faig vos sona una mica estrany, sapieu que aquest treball també ha sigut possible gràcies a vosaltres. M'heu donat moments de respir i poder desconnectar per a arrancar amb més gana. Gràcies Leo, Carrillo i Mari, Andrés i Maria, Luís i Estela. També vull agrair a Mara i Pascual (i a Sara, per suposat) tots els seus consells des de la veu de l'experiència en "açò" de la tesi, sempre pendents de què les coses anaren bé i compartint les alegries del treball. I per últim, els pilars fonamentals d'aquesta tesi, eixa extensa i meravellosa família a la qual cada dia done gràcies de pertànyer amb els seus dinars de diumenges i paelles per poder canviar d'aires. Per eixos pares que han sacrificat la seua vida i el seu temps lliure perquè a les meues germanes i a mi no ens faltara mai res. Per fer-me costat i donar-me ànims perquè no em donara mai per vençuda, perquè els 4 sou un exemple a seguir, sols em ve al cap dir-vos gràcies. Inés i Ana, gràcies a vosaltres tinc dos cunyats als quals sempre he considerat com a germans i una quadrilla de nebots que són l'alegria més gran de la casa. Gràcies també a vosaltres, aquesta tesi és també treball vostre. Si aquest treball poguera portar 2 noms l'altre seria el teu, Ximo. Hem compartit ja mitja vida, i el que ens queda. Sempre estàs al meu costat fent-me vore la part positiva quan jo ho veig tot negre, cel·lebrant les alegries que de tant en tant ens dóna la investigació, i a més, deixant-ho tot de banda per a acompanyar-me en la nova aventura del post doc. Cada pas que donem el fem pensant l'un amb l'altre, t'estime i no hi ha paraules per a descriure tot el que sent per tu.
Uploads
Papers by arleet pantoja