Papers by Stefano Maria Cingolani
Revista de Historia Jerónimo Zurita 102, 2024
Resumen: La unión del reino de Aragón con el condado de Barcelona causó desde el inicio una refle... more Resumen: La unión del reino de Aragón con el condado de Barcelona causó desde el inicio una reflexión tanto política como histórica relativa a las tradiciones que se iban a fusionar. Con el tiempo y la repetición de los mismos nombres para unos monarcas afloró la necesidad de distinguir el uno del otro cuando se encuentran fuera de una cadena genealógica. Se analizan aquí las distintas formas, expresando el nivel de parentela, mediante un apodo o el uso de numerales. A este respecto se argumenta cuál es la forma históricamente correcta de usarlos cuando se habla de Corona de Aragón.
Francesc Villanueva Serrano, Rosa Isusi-Fagoaga (coords.), Música, monarquia i noblesa a la Corona d’Aragó, , 2024
In this paper, the sources available, especially documentaries, with their characteristics and pa... more In this paper, the sources available, especially documentaries, with their characteristics and particularities, are analyzed in order to define a historically more grounded panorama of music and poetry in the Crown of Aragon in the second half of the 13th century.
Royal studies journal, Jun 22, 2023
The purpose of this study is to examine for the first time the formation, composition, and functi... more The purpose of this study is to examine for the first time the formation, composition, and functioning of the houses of three unmarried princesses (infantas) of late fourteenth-century Spain; to consider the purposes of the houses and situate them within the complex galaxy of households belonging to kings and princes of the time; and, finally, to propose some subjects worthy of further investigation.
Magnificat Cultura i Literatura Medievals, Dec 5, 2023
The two letters subject to our study are not unknown. They had been previously attributed to an i... more The two letters subject to our study are not unknown. They had been previously attributed to an infanta Joana daughter of King John I and Queen Violant de Bar. Given certain inconsistencies in this previous attribution, new authorship and dating hypotheses are considered here after an in-depth study of all available documentation. A new edition of the letters is also presented; the letters are placed in the context of the uses of letter writing within this Court.
En la España Medieval
En esta contribución se pretende, en primer lugar, recopilar y ordenar lo que recoge la bibliogra... more En esta contribución se pretende, en primer lugar, recopilar y ordenar lo que recoge la bibliografía que me ha precedido; el análisis de nuevas fuentes ha permitido añadir al dosier tradicional otras relaciones e hijos de los reyes hasta ahora totalmente desconocidos. En segundo lugar, analizar la categoría de las amantes, cuándo son presentes —si en contemporaneidad a las esposas o no—, el trato que reciben en vida del monarca y después de su muerte, así como el comportamiento con los respectivos hijos.
Aragón en la Edad Media, 2019
This paper offers the first edition of the unpublished firts will of King Peter the Ceremonious (... more This paper offers the first edition of the unpublished firts will of King Peter the Ceremonious (1336-1387), jontly with other related texts. The documents that are published are kept in the Royal Academy of History (RAH, Spain), in a factitious series within the documentary funds of the Salazar y Castro Collection.

Medievalismo, 2021
The purpose of this paper is to study the role of music and entertainment at the Court of the kin... more The purpose of this paper is to study the role of music and entertainment at the Court of the kings of Aragon. For this purpose, we analyse the Ordenacions de la Casa i Cort, a normative text commissioned by King Pedro the Ceremonious and consider the phases of composition of this text and the rules relating to the musicians and singers of the Royal Chapel to consider the reasons for the differences that can be observed between text and practice, and how these are reflected in the archival documents. El propósito de este artículo es el de estudiar el lugar que ocupaban la música y el entretenimiento en la Corte de los reyes de Aragón. Con esta finalidad se analizan las Ordinacions de la Casa i Cort, texto normativo mandado redactar por el rey Pedro el Ceremonioso, se consideran las fases de composición del texto y las normas relativas a los músicos y a los cantores de la Capilla real para comprobar el porqué de las diferencias que se pueden observar entre el texto y la práctica tal ...
Les Corts de Lleida de 1214 representen un moment especial en la historia del parlamentarisme a l... more Les Corts de Lleida de 1214 representen un moment especial en la historia del parlamentarisme a la Corona d'Arago. Aquest article estudia les circumstancies en que es van celebrar i en vol destacar algunes de les caracteristiques especials i el seu significat.

És prou sabut que la segona meitat del segle XIII va ser una època determinant en la definició de... more És prou sabut que la segona meitat del segle XIII va ser una època determinant en la definició de les formes de govern i d'administració de la ciutat de Barcelona i de la seva mateixa personalitat i estructura social. Això no treu que hi hagi encara molt per estudiar sobre els mecanismes i els models d'organització que es van emprar o es van intentar d'imposar, sobre les tensions que hi va haver fins a arribar-hi i sobre els models de memòria que es van anar plasmant a partir del 1269 i que definiren les relacions entre Monarquia i administració ciutadana en una visió ideal, projectada en el passat i aplicada al present. Si l'època de Jaume I ha estat relativament estudiada, ho ha estat menys el breu regnat de Pere II, malgrat l'opinió generalitzada sobre la importància gairebé fundacional del privilegi Recognoverunt proceres, d'11 de gener de 1284. No conec cap comentari extens del privilegi, i, pel que sé, han passat gairebé del tot desapercebudes les temptatives de reformes institucionals i organitzatives del territori, especialment a Catalunya. Penso que darrere de la titulació reial com a "rex Aragonum", o "Aragonie", i de la manca de juraments de furs i privilegis al començament del seu regnat, s'ha de veure una voluntat d'introduir reformes importants i, molt possiblement, la temptativa d'unificar els diferents territoris de la Corona. 1 Se sol atribuir a Jaume II, en una disposició del 1301, la reforma territorial de Catalunya amb la definició de les vegueries. 2 Però ja vint anys abans, l'1 de gener de 1281, el rei Pere II comunicava a Simó de Gironella, veguer de Tarragona, a Ramon d'Orcau, veguer de Cervera, a Guillem de Cort, veguer de Lleida, i a Gombau de Benavent, veguer de Barcelona, que …nos, deliberato consilio, ordinasse quod in tota Catalonia sint quatuor vicarii, scilicet unus qui vocetur vicarius Barchinone, et alius qui vocetur vicarius Ilerde, et alius vicarius Terrachone, quartus vero vicarius Cervarie, quorum vicarie sint secundum quod alias per nos assignatum extitit et districtum. Sub istis autem vicariis sint subvicarii in locis quibus subvicarii esse consueverunt, qui subsint prefatis vicariis et eis in omnibus et per omnia obtemperent et obediant. 3
Debats. Revista de Cultura, Poder i Societat, Nov 15, 2016
Hispania Sacra, 2018
La edición filológicamente cuidada de la antología epistolar copiada al ms. París, BNF lat. 2858,... more La edición filológicamente cuidada de la antología epistolar copiada al ms. París, BNF lat. 2858, y de la inédita Translatio sancti Stephani pretende contribuir al conocimiento de las ideas literarias presentes en Ripoll en la época del abadiado de Oliba, considerando sobre todo que la elaboración de estas ideas se tiene que ver como una evolución con respecto a modelos retóricos precedentes.
Uploads
Papers by Stefano Maria Cingolani
A partir d'un procés de recerca coral i intensiu, amb el present volum es pretén acabar amb tot un seguit de tòpics i errors que s'han anat perpetuant al llarg del temps i oferir un perfil completament renovat d'una de les figures més interessants de la nostra Història, protagonista d'un regnat breu i d'una vida intensa, carregada d'episodis i circumstàncies de tints novel·lescos.
On-line edition: https://papiro.unizar.es/ojs/index.php/aem
D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història.
Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.
Hay pocos términos históricos que hayan suscitado tanta polémica en España como el de la “reconquista”. Los historiadores desde la década de los ochenta del pasado siglo se debaten entre la pertinencia de su uso o su absoluta descalificación. El debate continúa hoy entre quienes piensan que la “reconquista” es útil para definir una construcción ideológica del pasado, y quienes creen que es mejor descartar el término definitivamente. Por ello, desde nuestro proyecto de investigación Confrontatio centrado en la Violencia religiosa en la Edad Media peninsular: guerra, discurso apologético y relato historiográfico (ss. X-XV) [HAR2016-74968-P], hemos querido abordar la cuestión procurando aportar ideas y nuevas reflexiones, desde ángulos y perspectivas muy variadas, que permitan contribuir, en la medida de lo posible, a clarificar el debate.
internacional recogen el resultado de
la investigación del segundo año de
ejecución del proyecto I+D Violencia religiosa
en la Edad Media peninsular: guerra,
discurso apologético y relato historiográfico
(ss. X-XV) HAR2016-74968-P. La
investigación se ha centrado en la relación
de memoria histórica e historiografía, y
es que hoy día está fuera de toda duda la
importancia que tiene la perpetuación de la
memoria – creada y recreada en los sucesivos
momentos de evolución cultural - como
marco de intelección historiográfica. Nuestro
análisis se centra en la idea y concepto de
Reconquista. Estamos, sin duda, ante uno de
los constructos más operativos de cuantos
han animado, en el solar peninsular, la
confrontación entre cristianos y musulmanes.
Intentaremos clarificar perspectivas y
fundamentar hipótesis en relación con un
tema tan manido como necesitado de una
seria valoración historiográfica que permita
resituarlo en el lugar que le corresponde
como muy efectivo discurso justificador. Y
en este sentido, tendremos muy presente
las dos tradiciones, cristiana e islámica, en
confrontación, analizando las respectivas
estrategias ideológicas en torno a la narrativa reconquistadora.
És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems del cànon històric del nacionalisme espanyol. D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Cristòfor Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.___________________________________________________________
¿Es cierto que Catalunya no existió hasta el Tratado de Corbeil del año 1258? ¿O que fue un condado anexado y subsumido en el Reino de Aragón? ¿Y que los catalanes no lucharon en la Guerra de Sucesión para defender su autogobierno? Son afirmaciones ampliamente difundidas en la prensa y en las redes sociales, que se fundamentan en los planteamientos más extremos del canon historiográfico del nacionalismo español. Por otro lado, desde el Institut Nova Història (INH) se afirma que Miguel de Cervantes, Cristóbal Colón, Marco Polo o el Cid fueron catalanes o valencianos, y que el Siglo de Oro de las letras hispanas fue escrito en catalán, pero que una sistemática censura creada por Castilla habría borrado toda huella catalana de la Historia. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano y Alberto Velasco refutan de forma contundente y minuciosa todas estas interpretaciones seudohistóricas, basadas en tergiversaciones y en falsedades conscientes, creadas y difundidas tanto desde el españolismo como desde el Institut Nova Història. Porque sólo desde el rigor historiográfico puede combatirse la ignorancia y el desprecio contra Catalunya y contra los catalanes.