Papers by Miquel Marín-Gelabert
DOAJ (DOAJ: Directory of Open Access Journals), Sep 1, 2020
Mayurqa Revista Del Departament De Ciencies Historiques I Teoria De Les Arts, 1997
From the symposium "Chemical responses to the biotic and abiotic environment by early diverging m... more From the symposium "Chemical responses to the biotic and abiotic environment by early diverging metazoans revealed in the post-genomic age" presented at the annual meeting of the Society for Integrative and Comparative Biology,
Alcores Revista De Historia Contemporanea, 2006
L’historiographie permet aux historiens de profession de se rencontrer et d’echanger des preoccup... more L’historiographie permet aux historiens de profession de se rencontrer et d’echanger des preoccupations et des interrogations intellectuelles. Si les historiens encouragent la pratique de l’histoire de l’historiographie, ce n’est pas uniquement par generosite et par appetit de savoir, c’est parce que, a travers elle, la communaute des historiens y definit en grande partie son identite et ses propres processus de reconnaissance. Il n’est pas necessaire de rappeler que, au siecle dernier, les h...

Dificilmente puede, quien hoy se asome a la decada de los anos cincuenta desde la perspectiva de ... more Dificilmente puede, quien hoy se asome a la decada de los anos cincuenta desde la perspectiva de la historia de la historiografia, abstraerse a una visibilidad gremial producida esencialmente en los anos ochenta y noventa, que conecta una miscelanea de imagenes geneticas, epicas y, en definitiva, miticas, producidas y socializadas en su mayoria desde la memoria institucional o de escuela, cuando no directamente desde la memoria autobiografica. Y la percepcion contextual, ademas, apenas puede desligarse de dos fenomenos historiograficos revolucionarios producidos en el contexto socio-profesional de dos comunidades tan dispares como la francesa y la britanica: el ascenso de la Escuela de Annales en Francia y la pujanza del marxismo cohesionado en tomo a la revista Past and Present en Gran Bretana. Grosso modo, se ha transmitido una imagen de la decada como punto de inflexion generalizado, dirigido hacia una renovacion radical de la historiografia espanola e internacional, con una seri...
Melanges De La Casa De Velazquez Nouvelle Serie, Jun 1, 2007

Índice 7 PRESENTACIÓN Jouni-Matti Kuukkanen y el postnarrativismo historiográfico: un diálogo abi... more Índice 7 PRESENTACIÓN Jouni-Matti Kuukkanen y el postnarrativismo historiográfico: un diálogo abierto MIQUEL À. MARÍN GELABERT 21 NOTA DE LA TRADUCTORA 23 PREFACIO A LA EDICIÓN ESPAÑOLA 25 PREFACIO Y AGRADECIMIENTOS 31 CAPÍTULO 1 Introducción. La perspectiva narrativista 47 CAPÍTULO 2 De la filosofía analítica de la historia al narrativismo 69 CAPÍTULO 3 Tres postulados centrales de la filosofía narrativista de la historia 95 CAPÍTULO 4 Representacionalismo y no representacionalismo 119 CAPÍTULO 5 El razonamiento en la historiografía CAPÍTULO 6 Coligación CAPÍTULO 7 Subdeterminación y valores epistémicos CAPÍTULO 8 De la verdad a la aserción garantizada CAPÍTULO 9 Teoría tripartita de la justificación de la historiografía CAPÍTULO 10 La historiografía entre el objetivismo y el subjetivismo CAPÍTULO 11 Coda: Filosofía posnarrativista de la historiografía BIBLIOGRAFÍA ÍNDICE TEMÁTICO Presentación congreso en Gante en 2013. Su estrecha colaboración con Kuukkanen se refleja en sus obras y en la co-dirección del Centre for Philosophical Studies of History, en Oulu. No obstante, ambos representan visiones y prácticas distintas en el seno de la disciplina. 11 Una crónica analítica del devenir de la revista, en Jaume Aurell, «Rethinking History's essential tension: between theoretical reflection and practical experimentation»,

Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Illes Balears, 2020
Balears durant gairebé un quart de segle i la figura més reconeguda en aquest camp a les nostres ... more Balears durant gairebé un quart de segle i la figura més reconeguda en aquest camp a les nostres illes, ens va deixar de manera sobtada el passat mes de març. Fill del metge Jaume Bujosa Gras (1914-1982) i de Francisca Homar Muntaner (1914-1987), mestra d'escola, havia nascut a Esporles el 18 de novembre de 1947, d'on provenia la família materna i on la mare exercia des de 1934. La memòria familiar ens transmet el seu trasllat, essent infant, al barri palmesà de Son Ferriol, on el pare fou traslladat des del seu destí a Banyalbufar. Aquest establiment, inaugurat als anys vint per iniciativa privada, representava als anys cinquanta un nucli semi-rural, de la mateixa manera que també ho era el nucli marratxiner des Pla de na Tesa, a on la mare va passar, també per trasllat, el 1954. Sembla que en Francesc cursà primeres lletres al col•legi de les Monges Teatines Nuestra Señora de la Providencia, de Son Ferriol, tot i que seva formació es deu a la instrucció rebuda a Palma, en el col•legi "La Salle", on va romandre fins a l'anomenat curs preuniversitari. Fill únic, serà molt estimat i correspondrà amb admiració cap als seus progenitors, tot seguint el seu exemple: estudiarà Medicina, com va fer son pare; i exercirà d'educador, com sa mare. La infància d'en Francesc va restar profundament marcada per les circumstàncies contextuals del seu lloc de residència. Els amics de la família derivaran majoritàriament d'aquest ambient semi-rural, en què el cavall era encara un element molt

Storiografia. Rivista annuale di storia, 2019
The making of the new Spanish Democratic Historiography
engaged a wide range of academic and extr... more The making of the new Spanish Democratic Historiography
engaged a wide range of academic and extra-academic essentials. In the late eighties, in a
context marked by the institution of subfield professional associations of historians (Contemporary
History, Economic History, Social History, etc.), occurred a tacit intergenerational
agreement. The former rulers of the guild gave room to younger ones in order to assure
a gentle evolution. Nevertheless, it was not so in the seventies. Until 1984, when a deep
reform of Spanish University sketched the path to new structures, dynamics, practices, and
professional identities, Francoist historiography battled vigorously. The closing years of the
regime and the first decade of political transition to democracy revealed numbers of cases
of such resistance. In the present article, by focusing on one single case, we try to examine
the connections between professional historiography and political change.
Uploads
Papers by Miquel Marín-Gelabert
engaged a wide range of academic and extra-academic essentials. In the late eighties, in a
context marked by the institution of subfield professional associations of historians (Contemporary
History, Economic History, Social History, etc.), occurred a tacit intergenerational
agreement. The former rulers of the guild gave room to younger ones in order to assure
a gentle evolution. Nevertheless, it was not so in the seventies. Until 1984, when a deep
reform of Spanish University sketched the path to new structures, dynamics, practices, and
professional identities, Francoist historiography battled vigorously. The closing years of the
regime and the first decade of political transition to democracy revealed numbers of cases
of such resistance. In the present article, by focusing on one single case, we try to examine
the connections between professional historiography and political change.
engaged a wide range of academic and extra-academic essentials. In the late eighties, in a
context marked by the institution of subfield professional associations of historians (Contemporary
History, Economic History, Social History, etc.), occurred a tacit intergenerational
agreement. The former rulers of the guild gave room to younger ones in order to assure
a gentle evolution. Nevertheless, it was not so in the seventies. Until 1984, when a deep
reform of Spanish University sketched the path to new structures, dynamics, practices, and
professional identities, Francoist historiography battled vigorously. The closing years of the
regime and the first decade of political transition to democracy revealed numbers of cases
of such resistance. In the present article, by focusing on one single case, we try to examine
the connections between professional historiography and political change.