Despres d'una biografia que mostra els lligams que hi ha entre vida i literatura en les obres... more Despres d'una biografia que mostra els lligams que hi ha entre vida i literatura en les obres de Sunol, Cuccu analitza la narrativa d'aquesta escriptora. Primer fa unes breus consideracions sobre el punt de vista narratiu i el llenguatge en les obres de Sunol, despres explica la relacio entre els textos de l'escriptora i la censura i, finalment, estableix les linies d'analisi que segueix en la lectura de les obres de Sunol: la tematica personal i la social.
sense cap dubte dos personatges fonamentals per a la histbria de la literatura i de la cultura ca... more sense cap dubte dos personatges fonamentals per a la histbria de la literatura i de la cultura catalanes. Balaguer i Verdaguer són pare i fill de la Renaixenca i dels Jocs Florals i precisament aquí rau la major diferkncia entre ells: el que en el primer representa innovació i gairebé un punt d'arribada, per al segon és un fet, quasi una data base de referkncia, i, sobretot, un punt de partida. Vist des d'aquest punt de vista és clar el deute, si més no generacional, de Verdaguer envers Balaguer. Aixb no obstant, com veurem, es pot notar en els dos artistes, tan diferents per edat, vicissituds i condició social, una consonhncia d'interessos i d'objectius. D'aquests dos pilars ens queden moltes i grans obres, perb d'entre totes m'ha sorgit natural fer una comparació entre les obres catalanes de la seva maduresa, és a dir la <<trilogia dramhtican Los Pirineus, publicada l'any 1891,' i la llegenda pirenaica dels temps de la Reconquista de Verdaguer, titulada Canigó, publicada a finals de 1885, amb data de 1886.2 Per tal de fer un parable1 entre les dues obres em sembla bhsic resseguir la trajectbria ideolbgica que condueix dos dels autors catalans més incisius del segle xrx a l'afirmaci6 d'un símbol catalh, identificat en el mateix complex muntanyós, amb pocs anys de diferkncia i amb una forma semblant. Partint d'aquesta base dividiré l'exposició en tres punts essencials: la trajectbria personal de cada autor per aconseguir la maduresa artística expressada en cadascuna de les obres; els punts de contacte entre Balaguer i Verdaguer; i una parcial comparaci6 de les dues obres en paral4el. 1 . Víctor BALAGUER, Los Pirineus, dins: Tragedias. Ediciórz corregida y aumentada con la tragedia Los Pirineos, 2 vols, texto catalin y traducciones en verso castellano por distiguidos poetas. Barcelona: Tip. Lit. Luis Tasso, 1891. La segona edició de la trilogia va ser publicada el 1892 amb aquest títol: Trilogia original, en verso catalún y truducción en prosa cas- tellana, por ..., seguida de la versión italiana de Jose M. Arteaga Pereira, acomodada 6 la música del Mtro. D. Felipe Pedrell, y de la obra de este último titulada <Por nuestra música>>. Barcelona: Talleres de Henrich y C" 1892. Per aquest treball utilitzarem: Los Pirineus. Trilogia dramdtica en un pr6lech y tres actes, original y en vers de D.
Presentació de les següents comunicacions: "Els Jocs Florals com a base política i literària... more Presentació de les següents comunicacions: "Els Jocs Florals com a base política i literària de l’obra de Víctor Balaguer" a càrrec de Marina Cuccu; "Apel·les Mestres i els Jocs Florals: una relació controvertida" a càrrec de Marta Robles i "Els Jocs Florals de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera: noves aportacions" a càrrec de Ramon Pinyol i Torrents (UVic
sense cap dubte dos personatges fonamentals per a la histbria de la literatura i de la cultura ca... more sense cap dubte dos personatges fonamentals per a la histbria de la literatura i de la cultura catalanes. Balaguer i Verdaguer són pare i fill de la Renaixenca i dels Jocs Florals i precisament aquí rau la major diferkncia entre ells: el que en el primer representa innovació i gairebé un punt d'arribada, per al segon és un fet, quasi una data base de referkncia, i, sobretot, un punt de partida. Vist des d'aquest punt de vista és clar el deute, si més no generacional, de Verdaguer envers Balaguer. Aixb no obstant, com veurem, es pot notar en els dos artistes, tan diferents per edat, vicissituds i condició social, una consonhncia d'interessos i d'objectius. D'aquests dos pilars ens queden moltes i grans obres, perb d'entre totes m'ha sorgit natural fer una comparació entre les obres catalanes de la seva maduresa, és a dir la <<trilogia dramhtican Los Pirineus, publicada l'any 1891,' i la llegenda pirenaica dels temps de la Reconquista de Verdaguer, titulada Canigó, publicada a finals de 1885, amb data de 1886.2 Per tal de fer un parable1 entre les dues obres em sembla bhsic resseguir la trajectbria ideolbgica que condueix dos dels autors catalans més incisius del segle xrx a l'afirmaci6 d'un símbol catalh, identificat en el mateix complex muntanyós, amb pocs anys de diferkncia i amb una forma semblant. Partint d'aquesta base dividiré l'exposició en tres punts essencials: la trajectbria personal de cada autor per aconseguir la maduresa artística expressada en cadascuna de les obres; els punts de contacte entre Balaguer i Verdaguer; i una parcial comparaci6 de les dues obres en paral4el. 1 . Víctor BALAGUER, Los Pirineus, dins: Tragedias. Ediciórz corregida y aumentada con la tragedia Los Pirineos, 2 vols, texto catalin y traducciones en verso castellano por distiguidos poetas. Barcelona: Tip. Lit. Luis Tasso, 1891. La segona edició de la trilogia va ser publicada el 1892 amb aquest títol: Trilogia original, en verso catalún y truducción en prosa cas- tellana, por ..., seguida de la versión italiana de Jose M. Arteaga Pereira, acomodada 6 la música del Mtro. D. Felipe Pedrell, y de la obra de este último titulada <Por nuestra música>>. Barcelona: Talleres de Henrich y C" 1892. Per aquest treball utilitzarem: Los Pirineus. Trilogia dramdtica en un pr6lech y tres actes, original y en vers de D.
Aquesta comunicació tracta sobre l'obra Las Calles de Barcelona de Víctor Balaguer i Cirera des d... more Aquesta comunicació tracta sobre l'obra Las Calles de Barcelona de Víctor Balaguer i Cirera des del punt de vista de la ideologia literària. Amb aquest llibre, l'autor vol crear i popularitzar una consciència històrica en el poble català, i per fer-ho utilitza com a pretext la nomenclatura dels nous carrers barcelonins de l'Eixample, als quals ell va posar nom per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1863. A partir d'aquest text, la ideologia balagueriana es converteix en pura simbologia aplicada, ja que amb el nomenclàtor de la ciutat fa visual la història de Catalunya. La relació de Víctor Balaguer amb l'Ajuntament de Barcelona es basa en una nombrosa sèrie d'actuacions repartides al llarg dels anys, i per descriure-la necessitaria una comunicació a part. Per això, només em centraré en les gestions prèvies a l'encàrrec del nomenclàtor. La primera data important és el 1852 quan, per compte de l'Ajuntament, Balaguer imparteix a la Societat Filharmònica i Literària l'any, curs o càtedra d'Història de Catalunya. Més tard, l'any 1853 (amb data del 1852), aquestes classes serien recopilades sota el títol de Bellezas de la historia de Cataluña en una publicació en dos toms. Aquest text es pot considerar la font balagueriana més propera a la redacció de Las Calles de Barcelona. El 29 d'octubre del mateix any, Balaguer és nomenat "Cronista de la Ciutat", un càrrec nou, sense sou i que, com ens diu Joan Palomas: Otorgava al titular el privilegi d'ocupar un seient a l'esquerra del secretari en tots els actes públics on assistís l'Ajuntament, i que l'obligava a escriure cada 5 anys sobre els esdeveniments més notables de la ciutat. 1 A Balaguer se li demanaven diversos tipus d'actuacions: la seva opinió sobre l'escut de la ciutat; la participació en actes oficials, com ara la recepció d'Isabel II el 1860; l'acollida dels voluntaris catalans que tornaven de la guerra d'Àfrica; o
Despres d'una biografia que mostra els lligams que hi ha entre vida i literatura en les obres... more Despres d'una biografia que mostra els lligams que hi ha entre vida i literatura en les obres de Sunol, Cuccu analitza la narrativa d'aquesta escriptora. Primer fa unes breus consideracions sobre el punt de vista narratiu i el llenguatge en les obres de Sunol, despres explica la relacio entre els textos de l'escriptora i la censura i, finalment, estableix les linies d'analisi que segueix en la lectura de les obres de Sunol: la tematica personal i la social.
Despres d'una biografia que mostra els lligams que hi ha entre vida i literatura en les obres... more Despres d'una biografia que mostra els lligams que hi ha entre vida i literatura en les obres de Sunol, Cuccu analitza la narrativa d'aquesta escriptora. Primer fa unes breus consideracions sobre el punt de vista narratiu i el llenguatge en les obres de Sunol, despres explica la relacio entre els textos de l'escriptora i la censura i, finalment, estableix les linies d'analisi que segueix en la lectura de les obres de Sunol: la tematica personal i la social.
sense cap dubte dos personatges fonamentals per a la histbria de la literatura i de la cultura ca... more sense cap dubte dos personatges fonamentals per a la histbria de la literatura i de la cultura catalanes. Balaguer i Verdaguer són pare i fill de la Renaixenca i dels Jocs Florals i precisament aquí rau la major diferkncia entre ells: el que en el primer representa innovació i gairebé un punt d'arribada, per al segon és un fet, quasi una data base de referkncia, i, sobretot, un punt de partida. Vist des d'aquest punt de vista és clar el deute, si més no generacional, de Verdaguer envers Balaguer. Aixb no obstant, com veurem, es pot notar en els dos artistes, tan diferents per edat, vicissituds i condició social, una consonhncia d'interessos i d'objectius. D'aquests dos pilars ens queden moltes i grans obres, perb d'entre totes m'ha sorgit natural fer una comparació entre les obres catalanes de la seva maduresa, és a dir la <<trilogia dramhtican Los Pirineus, publicada l'any 1891,' i la llegenda pirenaica dels temps de la Reconquista de Verdaguer, titulada Canigó, publicada a finals de 1885, amb data de 1886.2 Per tal de fer un parable1 entre les dues obres em sembla bhsic resseguir la trajectbria ideolbgica que condueix dos dels autors catalans més incisius del segle xrx a l'afirmaci6 d'un símbol catalh, identificat en el mateix complex muntanyós, amb pocs anys de diferkncia i amb una forma semblant. Partint d'aquesta base dividiré l'exposició en tres punts essencials: la trajectbria personal de cada autor per aconseguir la maduresa artística expressada en cadascuna de les obres; els punts de contacte entre Balaguer i Verdaguer; i una parcial comparaci6 de les dues obres en paral4el. 1 . Víctor BALAGUER, Los Pirineus, dins: Tragedias. Ediciórz corregida y aumentada con la tragedia Los Pirineos, 2 vols, texto catalin y traducciones en verso castellano por distiguidos poetas. Barcelona: Tip. Lit. Luis Tasso, 1891. La segona edició de la trilogia va ser publicada el 1892 amb aquest títol: Trilogia original, en verso catalún y truducción en prosa cas- tellana, por ..., seguida de la versión italiana de Jose M. Arteaga Pereira, acomodada 6 la música del Mtro. D. Felipe Pedrell, y de la obra de este último titulada <Por nuestra música>>. Barcelona: Talleres de Henrich y C" 1892. Per aquest treball utilitzarem: Los Pirineus. Trilogia dramdtica en un pr6lech y tres actes, original y en vers de D.
Presentació de les següents comunicacions: "Els Jocs Florals com a base política i literària... more Presentació de les següents comunicacions: "Els Jocs Florals com a base política i literària de l’obra de Víctor Balaguer" a càrrec de Marina Cuccu; "Apel·les Mestres i els Jocs Florals: una relació controvertida" a càrrec de Marta Robles i "Els Jocs Florals de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera: noves aportacions" a càrrec de Ramon Pinyol i Torrents (UVic
sense cap dubte dos personatges fonamentals per a la histbria de la literatura i de la cultura ca... more sense cap dubte dos personatges fonamentals per a la histbria de la literatura i de la cultura catalanes. Balaguer i Verdaguer són pare i fill de la Renaixenca i dels Jocs Florals i precisament aquí rau la major diferkncia entre ells: el que en el primer representa innovació i gairebé un punt d'arribada, per al segon és un fet, quasi una data base de referkncia, i, sobretot, un punt de partida. Vist des d'aquest punt de vista és clar el deute, si més no generacional, de Verdaguer envers Balaguer. Aixb no obstant, com veurem, es pot notar en els dos artistes, tan diferents per edat, vicissituds i condició social, una consonhncia d'interessos i d'objectius. D'aquests dos pilars ens queden moltes i grans obres, perb d'entre totes m'ha sorgit natural fer una comparació entre les obres catalanes de la seva maduresa, és a dir la <<trilogia dramhtican Los Pirineus, publicada l'any 1891,' i la llegenda pirenaica dels temps de la Reconquista de Verdaguer, titulada Canigó, publicada a finals de 1885, amb data de 1886.2 Per tal de fer un parable1 entre les dues obres em sembla bhsic resseguir la trajectbria ideolbgica que condueix dos dels autors catalans més incisius del segle xrx a l'afirmaci6 d'un símbol catalh, identificat en el mateix complex muntanyós, amb pocs anys de diferkncia i amb una forma semblant. Partint d'aquesta base dividiré l'exposició en tres punts essencials: la trajectbria personal de cada autor per aconseguir la maduresa artística expressada en cadascuna de les obres; els punts de contacte entre Balaguer i Verdaguer; i una parcial comparaci6 de les dues obres en paral4el. 1 . Víctor BALAGUER, Los Pirineus, dins: Tragedias. Ediciórz corregida y aumentada con la tragedia Los Pirineos, 2 vols, texto catalin y traducciones en verso castellano por distiguidos poetas. Barcelona: Tip. Lit. Luis Tasso, 1891. La segona edició de la trilogia va ser publicada el 1892 amb aquest títol: Trilogia original, en verso catalún y truducción en prosa cas- tellana, por ..., seguida de la versión italiana de Jose M. Arteaga Pereira, acomodada 6 la música del Mtro. D. Felipe Pedrell, y de la obra de este último titulada <Por nuestra música>>. Barcelona: Talleres de Henrich y C" 1892. Per aquest treball utilitzarem: Los Pirineus. Trilogia dramdtica en un pr6lech y tres actes, original y en vers de D.
Aquesta comunicació tracta sobre l'obra Las Calles de Barcelona de Víctor Balaguer i Cirera des d... more Aquesta comunicació tracta sobre l'obra Las Calles de Barcelona de Víctor Balaguer i Cirera des del punt de vista de la ideologia literària. Amb aquest llibre, l'autor vol crear i popularitzar una consciència històrica en el poble català, i per fer-ho utilitza com a pretext la nomenclatura dels nous carrers barcelonins de l'Eixample, als quals ell va posar nom per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1863. A partir d'aquest text, la ideologia balagueriana es converteix en pura simbologia aplicada, ja que amb el nomenclàtor de la ciutat fa visual la història de Catalunya. La relació de Víctor Balaguer amb l'Ajuntament de Barcelona es basa en una nombrosa sèrie d'actuacions repartides al llarg dels anys, i per descriure-la necessitaria una comunicació a part. Per això, només em centraré en les gestions prèvies a l'encàrrec del nomenclàtor. La primera data important és el 1852 quan, per compte de l'Ajuntament, Balaguer imparteix a la Societat Filharmònica i Literària l'any, curs o càtedra d'Història de Catalunya. Més tard, l'any 1853 (amb data del 1852), aquestes classes serien recopilades sota el títol de Bellezas de la historia de Cataluña en una publicació en dos toms. Aquest text es pot considerar la font balagueriana més propera a la redacció de Las Calles de Barcelona. El 29 d'octubre del mateix any, Balaguer és nomenat "Cronista de la Ciutat", un càrrec nou, sense sou i que, com ens diu Joan Palomas: Otorgava al titular el privilegi d'ocupar un seient a l'esquerra del secretari en tots els actes públics on assistís l'Ajuntament, i que l'obligava a escriure cada 5 anys sobre els esdeveniments més notables de la ciutat. 1 A Balaguer se li demanaven diversos tipus d'actuacions: la seva opinió sobre l'escut de la ciutat; la participació en actes oficials, com ara la recepció d'Isabel II el 1860; l'acollida dels voluntaris catalans que tornaven de la guerra d'Àfrica; o
Despres d'una biografia que mostra els lligams que hi ha entre vida i literatura en les obres... more Despres d'una biografia que mostra els lligams que hi ha entre vida i literatura en les obres de Sunol, Cuccu analitza la narrativa d'aquesta escriptora. Primer fa unes breus consideracions sobre el punt de vista narratiu i el llenguatge en les obres de Sunol, despres explica la relacio entre els textos de l'escriptora i la censura i, finalment, estableix les linies d'analisi que segueix en la lectura de les obres de Sunol: la tematica personal i la social.
Uploads
Papers by Marina Cuccu