Papers by Josep Serrano Daura
Aquest llibre recull les intervencions que es van fer en el congrés que amb el mateix títol, «Com... more Aquest llibre recull les intervencions que es van fer en el congrés que amb el mateix títol, «Comprar, vendre i pagar al rei», es va celebrar a Palma de Mallorca al mes d'octubre de l'any 2005 i en el qual s'analitzaven els impostos indirectes del Regne de Mallorca des d'una perspectiva tant històrica com jurídica, i el desenvolupament de les finances públiques en els darrers segles de l'edat mitjana. Després de la introducció del mateix coordinador del Congrés, Pau Cateura, es publiquen les aportacions presentades per diferents professors que hi participaren, amb la qual cosa es posen a l'abast dels assistents i del públic en general. El primer treball, del mateix Pau Cateura, «Consum i impostos en el Regne de Mallorca (segle XIV)», exposa que els principals productes de consum (pa, vi, carn i peix) se sotmeteren a la fiscalitat municipal especialment a partir del 1310. Una altra intervenció fou la de Lluís Tudela, titulada «L'origen de l'impost d'entrades i eixides de navilis a Ciutat de Mallorca». Tudela comenta la introducció d'aquest tribut arran de la guerra amb Gènova des del 1330, per tal de finançar el conflicte bèl•lic. Aquest impost gravava el trànsit, la càrrega i la descàrrega de naus. Guillem Morro estudia en el seu treball «Fiscalitat i deute públic en el Regne de Mallorca (1385-1405)» el fracàs de les polítiques d'amortització del deute públic i de reconversió del deute exterior en deute interior (sobretot per la manca d'una fiscalització pressupostària eficaç). Josep F. López explica en el seu treball «Fiscalitat i producció agrària: la percepció del delme a Mallorca» la fiscalitat que s'establí per mitjà del delme, com es fixaven els productes afectats i la manera en què es fixà la seva distribució entre el rei i l'Església (els seus beneficiaris). Jorge Maíz, amb el text «La fiscalidad indirecta en el seno de la comunidad judía del Reino de Mallorca (siglos XIII-XIV)», tracta de la fiscalitat que s'aplicava a aquesta minoria confessional, sobretot per la monarquia (trahut, contribucions extraordinàries i el monedatge) en el marc d'unes relacions directes amb l'aljama. El treball de Ricardo J. Navarro, «El contrato de arrendamiento de las imposiciones en el Reino de Mallorca (siglo XIV): aspectos jurídicos. Los procedi
seva terminologia culinària, «un tast, un mer aperitiu», però més que suficient per a la difusió ... more seva terminologia culinària, «un tast, un mer aperitiu», però més que suficient per a la difusió general de la nostra institució.
La col•lecció de diplomataris publicats per la Fundació Noguera s'enriqueix amb aquesta edició, a... more La col•lecció de diplomataris publicats per la Fundació Noguera s'enriqueix amb aquesta edició, ara dels fons documentals procedents de l'església de Sant Pere i del monestir de Santa Maria d'Ègara, a Terrassa, corresponents als segles X, XI, XII i al principi del segle XIII. Es publiquen 222 documents, el primer, datat el 30 d'abril de 958, i l'últim, de 9 de juliol de 1207.
Revista De Dret Historic Catala, 2009
Manuel Pastor estudia i publica un manuscrit localitzat a la Biblioteca de Catalunya, un còdex en... more Manuel Pastor estudia i publica un manuscrit localitzat a la Biblioteca de Catalunya, un còdex en molt bon estat de conservació conegut com el «Cartulari de l'alqueria de Xestalgar», al País Valencià. Aquest cartulari conté una sèrie de documents medievals especialment rellevants per a l'estudi i el coneixement històric de la baronia de Xestalgar, successivament de les famílies Ortís (des del 1238, per donació de Jaume I), Roís (1277), D'Entença (1296), De Montcada (1382), Nadal (1391), Sarsuela (1418) i, finalment, De Montpalau (1590). En uns casos es tracta d'actes privatius dels senyors o de membres de la família respectiva (sobretot dels D'Entença), i d'altres es refereixen al lloc i a les seves relacions amb la senyoria. Entre els actes que s'hi contenen hi ha la carta de poblament del mateix lloc de Xestalgar, datada el 27 de desembre de 1287. L'autor descriu detalladament el document, les seves característiques materials i formals (quadern lligat amb cobertes de pergamí), etcètera, però la manca de dades no permet elaborar la cronologia dels documents i de les notes que s'hi transcriuen (els primers documents es devien copiar a la darreria del segle XIV o al principi del XV, i el darrer és del XVII). Pastor refereix l'evident importància i significació històrica d'aquesta documentació, en part inèdita fins a aquest moment i amb la qual elabora un estudi històric del lloc i la seva baronia, amb el recurs a altres documents existents a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en altres fons i de vegades publicats. L'estudi se centra especialment en les senyories de les famílies D'Entença i De Montcada entre els segles XIII i XIV. En total, es tracta de vint-i-nou documents: el primer, datat el 18 de juny de 1238, i el darrer, el 8 de febrer de 1686. S'hi inclouen diversos actes de donació o de venda de la baronia de Xestalgar pels senyors respectius, testaments de diferents senyors, actes de delimitació o amollonament del territori, la carta de poblament del lloc, del 1287, privilegis reials i senyorials, nomenaments d'àrbitres per a resoldre conflictes entre els senyors del lloc i els d'altres viles i castells veïns, acords de l'aljama musulmana de Castellnou que avalen la venda de Xestalgar el 1391 a Vicent Nadal (nou senyor), diversos actes que afecten l'aljama de Xestalgar, concòrdies entre la senyoria i els vassalls, etcètera. L'autor incorpora també una genealogia dels D'Entença, una llista dels senyors de Xestalgar entre els segles XIII i XVII i un mapa on es localitza el lloc. Els RECENSIONS 269
Descripció del castell com a centre de la baronia, una institució abstracta que implica a favor d... more Descripció del castell com a centre de la baronia, una institució abstracta que implica a favor del seu titular una sèrie de drets i prerrogatives en raó del domini i la jurisdicció que el rei cedeix al seu senyor. 1 RESUMEN Descripción del castillo como centro de la baronía, una institución abstracta que implica a favor de su titular una serie de derechos y prerrogativas en razón del dominio y la jurisdicción que el rey cede a su señor.
edita aquests 2.265 documents del seu fons que es conserven. La transcripció i la selecció del fo... more edita aquests 2.265 documents del seu fons que es conserven. La transcripció i la selecció del fons de l'Ajuntament de Girona és obra d'un equip format per Joan Villar (que els ha resumit), Núria Surià (que els ha indexat i normalitzat), Lluís Esteve Casellas i Joan Boadas. L'obra conté una breu introducció en la qual s'expliquen l'estructura i el nivell de descripció del catàleg, l'anàlisi cronològica seguida, el contingut documental, la tipologia dels documents (de la universitat municipal, de la Taula de Canvi, d'institucions religioses i de persones privades) i la informació onomàstica que proporcionen els documents. També s'exposen els criteris seguits per a l'elaboració dels índexs que acompanyen l'obra (d'antropònims, de topònims, d'organismes, de càrrecs i oficis i de notaris i notaries que se citen en aquest catàleg). El primer document que es publica en aquesta obra conjunta data del 21 de gener de 1144 (privilegi que concedí Ramon Berenguer IV als homes i dones de les parròquies que s'indiquen i pel qual els eximia de pagar les cugucies i forces, els atorgava que els plets i les querelles fossin jutjats pel seu batlle en el lloc que es deia, i concedia a les noies que es poguessin redimir del seu domini pagant dos sous) i el darrer document data del 21 de maig de 1862 (butlla de Pius IX mitjançant la qual comunica el nomenament del nou bisbe de Girona).
L'any 1997 es commemorava el 800 aniversari de la concessió pel rei Pere I d'una carta de constit... more L'any 1997 es commemorava el 800 aniversari de la concessió pel rei Pere I d'una carta de constitució del Consolat Municipal de Perpinyà; i per tal motiu del dia 23 al 25 d'octubre d'aquell any se celebrava un col•loqui o congrés que tenia per objectiu examinar-la i estudiar-la institucionalment i en el context de la seva pertinença a Catalunya i a l'Occitània a la conca mediterrània. Finalment se'n publicaven les actes, en què es recullen totes les intervencions, ponències i comunicacions presentades en aquest col•loqui, sota la coordinació dels senyors Louis Assier Andrieu i Raymond Sala. Les actes comencen amb els escrits de presentació dels coordinadors del col•loqui, els senyors Assier i Sala, i a continuació segueixen ja les conferències, dividides en tres capítols o blocs temàtics. El primer capítol es titula «Autour de la charte: ville et societé / A l'entorn de la carta: vila i societat»; i és el doctor André Gouron qui obre aquest bloc amb una conferència inaugural sota el títol de «La place de la charte de Perpignan dans l'évolution du douzième siècle méditerranéen». L'autor afirma a manera de conclusió que el document reflecteix certes tradicions visigòtiques i del dret consuetudinari català, però també hi observa l'impacte de les idees polítiques i jurídiques vingudes d'Itàlia. Jordi J. Costa presenta la seva intervenció «A propòsit dels noms dels cinc cònsols de la carta de 1197», amb què estudia els seus noms i cognoms i en fixa l'evolució fins avui. Renada Laura Portet tracta dels propietaris de les cases i altres finques immobles que ocupen l'espai urbà d'aquesta vila amb «Les coronells de Perpinyà».
RECENSIONS 213 sió, la retenció de la possessió en les diferents classificacions-possessió natura... more RECENSIONS 213 sió, la retenció de la possessió en les diferents classificacions-possessió natural, possessió civil i quasipossessió o possessió de drets, prescripció immemorial, possessió centenària, prescripció quadragenària-, la tramitació i la notificació de la demanda, els mitjans del demandat, la revocació de la firma de dret o la resolució sobre l'article contra el decret d'admissió de la jurisfirma. Un cop analitzades aquestes qüestions, l'autor dedica un segon estudi al segrest de la possessió dels béns-sequestratio possessionis-, del qual analitza la prohibició, la definició, la naturalesa, la tipologia-voluntari, necessari o mixt-, la finalitat, l'objecte i, finalment, la figura del segrestador-idoneïtat, nomenament, obligatorietat del càrrec i potestats. La monografia es tanca amb una tercera part que inclou uns amplis índexs de les fonts jurídiques i legals analitzades, dels processos judicials consultats a l'Arxiu del regne de València, de les sentències atorgades i publicades per la Reial Audiència de València, de bibliografia jurídica baixmedieval, així com un apèndix bibliogràfic que, unit a l'ampli aparell crític-750 notes-, ens permet valorar el rigor i la coherència d'aquesta investigació. Un cop exposades les línies argumentals de l'obra, no voldria deixar de destacar l'encert en el tema, la rigorositat en l'ús de les fonts doctrinals i bibliogràfiques baixmedievals i la claredat expositiva de l'autor, acompanyades d'una cuidada redacció i puntuació, fets que permeten al lector endinsar-se en la lectura amb agradable tranquil•litat, cosa poc freqüent en la vida acadèmica. Per tot això, podem congratular-nos per la brillantor d'un treball dens de contingut i clar en la línia argumental.
Anuario de Estudios Medievales, 1998
Amb aquest article presentem una concordia entre el Bisbat de Tortosa a Siria i l'Orde del Tempie... more Amb aquest article presentem una concordia entre el Bisbat de Tortosa a Siria i l'Orde del Tempie per a la construccio a la ciutat d'un nou castell o fortificació a carree dels cavaliers templers. Aquests pactes de mitjan s. XII suposen l'establiment de l'Orde en aquella ciutat del Comtat tolosà de Tripoli que depèn eclesiàsticament del Patriarcat d'Antioquia. El document en si ens permet conèixef quelcom mes de l'expansio de l'Orde del Temple pels dominis llatins de l'antic Imperi bizanti (territori on precisament va sorgir); i al mateix temps ens ofereix alguns details d'una ciutat oriental germana, per atzar o no, de la Tortosa catalana. 'Aquest treball s'inscriu dins el projecte d'investigaciô titulat "Historia de una institución jurídica: la monarquía en la Corona de Aragón", finançât pel Ministeri d'Educació i Cultura (Réf. PB96-0284) i sota la direcció del Dr. Tomás de Montagut Estragues (anys 1997-2000). El meu agraïment a la Dra.
Revista De Dret Historic Catala, 2013
Anuario De Historia Del Derecho Espanol, 1999
SUMARIO : 1. Los dominios de la Orden del Temple en la ribera catalana del Ebro.-II. La pobla-ci6... more SUMARIO : 1. Los dominios de la Orden del Temple en la ribera catalana del Ebro.-II. La pobla-ci6n del lugar anterior a 1223 : Las Cartas de 1198 y 1207 .-III. La Carta de poblaci6n de 1223 .-N. El castillo y el termino del lugar de Pinell : A) El emprio de los habitantes de Gandesa. B) La dehesa de «Lo Canar». C) Los limites definitivos con Gandesa.-V. La relaci6n entre las tres Cartas de poblaci6n .-Apendice. Damos a conocer la Carta de poblaci6n que la Orden del Temple otorga el ano 1223 para el termino de Pinell (actualmente Pinell de Brai), localidad de la Comarca catalana de la Terra Alta. Se trata de la tercera Carta que se concede al lugar, despuds de otros dos intentos infructuosos llevados a cabo los anos 1198 y 1207 .
Revista De Dret Historic Catala, 2009
Preparant aquesta edició en record i homenatge a l'amic i company Víctor Ferro Pomà, vaig pensar ... more Preparant aquesta edició en record i homenatge a l'amic i company Víctor Ferro Pomà, vaig pensar que era idoni presentar aquests documents que s'annexen, d'un autor fidel a la causa borbònica, quant a la Guerra de Successió de Carles II d'Àustria, perquè haguessin estat d'aquells que ell s'hauria mirat i remirat, amb aquell to seu reflexiu no exempt de certa ironia al qual ens tenia acostumats en les seves tan amenes i il•lustrades dissertacions. En aquests documents ell trobaria moltes coses per comentar, de manera prou crítica, però també certes coincidències amb el seu pensament polític en tot allò que, paradoxalment, suposa de reivindicació de les institucions pròpies del nostre país i d'una monarquia federalitzant, com en algun apartat es dibuixa, enfront d'aquells que defensen l'arxiduc Carles d'Àustria. I fins i tot més encara, perquè el mateix document s'adreça sempre a la nació i pàtria dels catalans, uns conceptes avui més que mai en discussió en ocasió del recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol contra el vigent Estatut d'autonomia de Catalunya de l'any 2006, resolt per la Sentència de 28 de juny de 2010. En tot cas, presentem dos documents vinculats: el primer, d'una data indeterminada però que podem fixar en el 1707, 1 i l'altre, ja del 1711, amplia l'anterior. 2 Fem una breu ressenya introductòria de tots, ja que no és la nostra voluntat tractar d'aquell període històric, sinó solament aportar aquests documents, una manifestació més de l'aparell propagandístic de la Cort de Felip V de Borbó i sobre els quals ben segur que hauríem parlat molt amb en Víctor. Aquests documents defensen la legitimitat de Felip V, proclamen la conveniència de romandre sota la seva fidelitat i obediència i adverteixen en altre cas de la pèrdua de les institucions històriques dels catalans. 3
Barcelona Quaderns D Historia, 2001
Butlleti De La Reial Academia De Bones Lletres De Barcelona, 2008
Butlleti De La Reial Academia De Bones Lletres De Barcelona, 2004
pigs + 351 PP. (30~50 x zf,5o cm).
Revista De Dret Historic Catala, 2009
Aquest llibre que publica Casasnovas es correspon amb el gruix de la seva tesi doctoral, titulada... more Aquest llibre que publica Casasnovas es correspon amb el gruix de la seva tesi doctoral, titulada La transformació d'una economia insular: El cas de Menorca (1600-1920) i que va llegir l'any 2001 a la Universitat de les Illes Balears.
Revista De Dret Historic Catala, 2004
L'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines promou des de fa uns anys l'edició de te... more L'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines promou des de fa uns anys l'edició de textos i treballs històrics de diversa índole relatius a les comarques de Girona. D'aquesta manera s'ha creat la sèrie de publicacions que conformen l'anomenada «Biblioteca d'Història Rural». Dins d'aquesta sèrie ja s'han iniciat tres col•leccions: «Documents», «Estudis» i «Fonts». El cas és que a la primera, i com a tercera publicació, se'ns presenta aquest estudi crític de l'edició dels Costums gironins elaborada al segle XV pel jurista català Tomàs Mieres. Cal recordar l'edició anterior del text de Mieres elaborada l'any 1988 pel prestigiós jurista i historiador Josep M. Pons Guri, publicada per la Fundació Noguera i prologada pel doctor Josep M. Font Rius. En aquella ocasió, Pons utilitzava cinc manuscrits partint del que ell mateix assenyalava com a bàsic («B»), aleshores localitzat a la Biblioteca de Catalunya. La nova aportació que ara presentem va a càrrec d'Antoni Cobos, doctor en filologia clàssica, perfecte coneixedor de la llengua llatina i traductor de diverses obres d'autors clàssics. Aquest bagatge li permet submergir-se 265
Miscel Lania Del Centre D Estudis De La Ribera D Ebre, 1997
Uploads
Papers by Josep Serrano Daura