Books by Joaquim Rabaseda Matas
Barcelona: Rafael Dalmau Editor - ISBN: 978-84-232-0698-8, 2006
Revisa a fons i reinterpreta la història de les sardanes i els balls de moda des de mitjan segleX... more Revisa a fons i reinterpreta la història de les sardanes i els balls de moda des de mitjan segleXIX, tot i aportant punts de vista innovadors i teixint un relat amè i ple de detalls sorprenents i de dades desconegudes.
Papers by Joaquim Rabaseda Matas
L' Avenç: Revista de història i cultura, 2021
El caso Vivladi, que refa la historia dels manuscrits musicals de Vivaldi al llarg de dos segles,... more El caso Vivladi, que refa la historia dels manuscrits musicals de Vivaldi al llarg de dos segles, no es nomes una apologia de la musicologia classica, sino tambe del compromis social dels investigadors i dels arxivers que vetllen pels fons documentals, del col·leccionisme ben entes, del mecenatge cultural altruista.
El marc 1517, ara fa cinc-cents anys, va morir a Florencia Heinrich Isaac, un dels principals com... more El marc 1517, ara fa cinc-cents anys, va morir a Florencia Heinrich Isaac, un dels principals compositors del Quattrocento Italia, d'origen flamenc, al qual el mateix anton Webern va dedicar la tesi doctoral en musicologia
Llibre De La Festa Major De Torroella De Montgri, 2001
Edicions de la Universitat de Barcelona, Jul 24, 2021
Resum: Els modernistes van convertir el cos femení en objecte artístic amb una hàbil adaptació de... more Resum: Els modernistes van convertir el cos femení en objecte artístic amb una hàbil adaptació dels temes florals i onírics. Paral·lelament, una generació de compositores va participar de la mateixa efervescència artística i burgesa. L'anàlisi musical i literària del tractament temàtic de les flors i els somnis en les seves composicions demostra fins a quin punt van rebel·lar-se contra les convencions de gènere i de classe que els impediren la professionalització. El lliri blanc, que denomina tant la tòxica grandalla com l'inofensiu lliri de Sant Antoni, és el fil conductor d'aquesta dualitat de la compositora modernista, musa i poeta alhora. Paraules clau: Modernisme, feminisme, semiòtica, simbolisme, sexualitat. Abstract: Art Nouveau painters and writers turned the female body into an artistic object through floral and dreamlike subjects. Simultaneously, a generation of women composers were part of the same artistic and bourgeois effervescence. Musical and literary analysis of flowers and dreams as a topic in their compositions, demonstrates how they rebelled against gender and class conventions. The "lliri blanc", which in Catalan refers to both the toxic Narcissus poeticus and the harmless Madonna Lily, is the main thread of this duality of the woman composer, muse and poet at the same time.
Centre d´Estudis Comarcals de Banyoles, 2015
Estudi de la recepció de les òperes romàntiques italianes a Girona entre 1840 i 1860, des de la s... more Estudi de la recepció de les òperes romàntiques italianes a Girona entre 1840 i 1860, des de la seva afectació arquitectònica i urbanística a la incidència en les pràctiques d'entreteniment domèstic o l'impacte al pensament estètic local
S’han complert setanta-cinc anys de l’alliberament del camp de concentracio d’Auschwitz, on la ne... more S’han complert setanta-cinc anys de l’alliberament del camp de concentracio d’Auschwitz, on la neboda de Gustav Mahler va dirigir l’orquestra integrada per preses, la majoria de les quals van sobreviure gracies a la dedicacio i atencio musical exigida per la violinista
El diumenge 9 de febrer, la Banda Municipal de Barcelona interpreta la versio integral de la musi... more El diumenge 9 de febrer, la Banda Municipal de Barcelona interpreta la versio integral de la musica que Beethoven va compondre per a Egmont, l'obra de teatre que Goethe va escriure a partir de la historia del noble flamenc executat per ordre del rei d'Espanya.
Аннотация. Состояние психического здоровья подрастающего поколения имеет важное значение для обес... more Аннотация. Состояние психического здоровья подрастающего поколения имеет важное значение для обеспечения и поддержания устойчивого развития общества. Вместе с тем число случаев его нарушения возрастает, особенно среди подростков. В статье делается попытка выявить основные демографические, социальные и экономические факторы, детерминирующие распространение психических расстройств среди подростков. Анализ проведен с помощью многомерных моделей логистической регрессии на основе данных Российского мониторинга экономического положения и здоровья, в ходе которого был опрошен 841 подросток в возрасте 14 -17 лет. Ключевые слова: здоровье подростков * депрессия * психические и психотические расстройства * Модель 1: все факторы с учетом пола. Модель 2: пол + тип семьи + социально-экономический статус семьи. Модель 3: пол + тип семьи + социально-экономический статус семьи + характеристики матери.
Durant les setmanes de confinament, diverses localitats han compartit cants i musiques en actuaci... more Durant les setmanes de confinament, diverses localitats han compartit cants i musiques en actuacions improvisades des dels terrats i els balcons, en un exercici social que ha ajudat a estructurar la nova quotidianitat familiar i airejar el clos domestic. Un dels primers casos d’aquesta practica va succeir als carrers antics de Siena.
Mentre els museus de paris celebren la figura i l'obra de Picasso, a finals de mes l'Orqu... more Mentre els museus de paris celebren la figura i l'obra de Picasso, a finals de mes l'Orquesta Simfonica de Barcelona i Nacional de Catalunya dedica un concert a El sombrero de tres picos, el ballet en el qual Falla i Picasso treballaven ara fa cent anys
La commemoracio del centenari de la mort d'Enric Granados es una bona ocasio per revisar la c... more La commemoracio del centenari de la mort d'Enric Granados es una bona ocasio per revisar la construccio estetica i ideologica del compositor i la seva epoca
L Avenc Revista De Historia I Cultura, 2014
Recerca Musicologica, 2004
espanolDespues de diversas iniciativas ciudadanas de principios del s. XX, en 1929 se creo la Orq... more espanolDespues de diversas iniciativas ciudadanas de principios del s. XX, en 1929 se creo la Orquestra Simfonica de Girona, ligada en cierto modo a l?Associacio de Musica, fundada en 1922; fue su presidente Josep M. Dalmau i Casademont, quien logro crear la orquesta. Su primer director fue Ismael Granero, musico de la guarnicion militar de Girona; desde la primavera de 1932 se hizo cargo de la direccion Ricard Lamote de Grignon, que imprimio un ritmo creciente de calidad interpretativa y variedad de repertorio, con numerosas primeras audiciones y estrenos. La vida de la orquesta termino en 1937, debido a la Guerra Civil. (F.B.B.) EnglishAfter numerous grassroots initiatives at the beginning of the 20th century, in 1929 the Symphonyc Orchestra of Girona was founded, linked to a certain degree to the l?Associacio de Musica, founded in 1922, whose president Josep M. Dalmau i Casademont, set up the orchestra. Its first conductor was Ismael Granero, a musician from the Girona military establishment. From the spring of 1932, the conductor was Ricard Lamote de Grignon, who imposed on the orchestra an increasing degree of interpretational quality and variety of repertoire, with numerous first performances. The life of the orchestra ended in 1937, due to the civil war. (F.B.B.)
Despues de diversas iniciativas ciudadanas de principios del s. XX, en 1929 se creo la Orquestra ... more Despues de diversas iniciativas ciudadanas de principios del s. XX, en 1929 se creo la Orquestra Simfonica de Girona, ligada en cierto modo a l’Associacio de Musica, fundada en 1922; fue su presidente Josep M. Dalmau i Casademont, quien logro crear la orquesta. Su primer director fue Ismael Granero, musico de la guarnicion militar de Girona; desde la primavera de 1932 se hizo cargo de la direccion Ricard Lamote de Grignon, que imprimio un ritmo creciente de calidad interpretativa y variedad de repertorio, con numerosas primeras audiciones y estrenos. La vida de la orquesta termino en 1937, debido a la Guerra Civil. (F.B.B.)
Oppidum, 2019
Fontelles-Ramonet, Albert; Rabaseda i Matas, Joaquim (2018). El Ball de Gegants de Solsona i la i... more Fontelles-Ramonet, Albert; Rabaseda i Matas, Joaquim (2018). El Ball de Gegants de Solsona i la invenció d’un nou gènere musical. Dins Oppidum. Solsona: Muval Editors, p. 86-101. ISSN paper: 1577-5453 / ISSN electrònic: 2696-6484
Un estudi sobre els orígens de la melodia del Ball de Gegants de Solsona partir de la primera referència conservada en un quadern de llibertat d'orgue, i un anàlisi crític de la Glossa del Ball de Gegants de Solsona de Josep Sancho i Marraco, la primera glossa per a cobla documentada.
L’interès de la composició de Sancho i Marraco no rau en l’ús d’una melodia popular –un tòpic de l’època– com sobretot en l’ús de la cobla entesa en tant que formació orquestral o simfònica. Una melodia popular justificava una sonoritat catalana, que alguns anomenaven «aspror de la terra» per contraposar-la de manera crítica a les modes exòtiques i comercials.
La glossa va ser guardonada a la primera edició dels Premis Patxot i Llagustera. Els concursos van atorgar legitimitat, visibilitat i consideració social a la cobla i van bastir, alhora, el context necessari per aconseguir que l’agrupació passés a ser reconeguda com un vehicle d’expressió cultural artística. Les bases dels concursos van normativitzar la forma sardana i van apostar per ampliar els gèneres amb un clar objectiu: fer més expressives les capacitats musicals de la cobla. L’aparició de les glosses i les composicions lliures per a cobla van implicar un canvi de paradigma en les activitats musicals, la recodificació d’una nova activitat paral·lela al ball: el concert.
Aquesta tardor es commemora el segon centenari del naixement de Franz Liszt,compositor i pianista... more Aquesta tardor es commemora el segon centenari del naixement de Franz Liszt,compositor i pianista que va actuar a Barcelona l'abril de 1845, i va importar una nova manera d'entendre els concerts publics.
Uploads
Books by Joaquim Rabaseda Matas
Papers by Joaquim Rabaseda Matas
Un estudi sobre els orígens de la melodia del Ball de Gegants de Solsona partir de la primera referència conservada en un quadern de llibertat d'orgue, i un anàlisi crític de la Glossa del Ball de Gegants de Solsona de Josep Sancho i Marraco, la primera glossa per a cobla documentada.
L’interès de la composició de Sancho i Marraco no rau en l’ús d’una melodia popular –un tòpic de l’època– com sobretot en l’ús de la cobla entesa en tant que formació orquestral o simfònica. Una melodia popular justificava una sonoritat catalana, que alguns anomenaven «aspror de la terra» per contraposar-la de manera crítica a les modes exòtiques i comercials.
La glossa va ser guardonada a la primera edició dels Premis Patxot i Llagustera. Els concursos van atorgar legitimitat, visibilitat i consideració social a la cobla i van bastir, alhora, el context necessari per aconseguir que l’agrupació passés a ser reconeguda com un vehicle d’expressió cultural artística. Les bases dels concursos van normativitzar la forma sardana i van apostar per ampliar els gèneres amb un clar objectiu: fer més expressives les capacitats musicals de la cobla. L’aparició de les glosses i les composicions lliures per a cobla van implicar un canvi de paradigma en les activitats musicals, la recodificació d’una nova activitat paral·lela al ball: el concert.
Un estudi sobre els orígens de la melodia del Ball de Gegants de Solsona partir de la primera referència conservada en un quadern de llibertat d'orgue, i un anàlisi crític de la Glossa del Ball de Gegants de Solsona de Josep Sancho i Marraco, la primera glossa per a cobla documentada.
L’interès de la composició de Sancho i Marraco no rau en l’ús d’una melodia popular –un tòpic de l’època– com sobretot en l’ús de la cobla entesa en tant que formació orquestral o simfònica. Una melodia popular justificava una sonoritat catalana, que alguns anomenaven «aspror de la terra» per contraposar-la de manera crítica a les modes exòtiques i comercials.
La glossa va ser guardonada a la primera edició dels Premis Patxot i Llagustera. Els concursos van atorgar legitimitat, visibilitat i consideració social a la cobla i van bastir, alhora, el context necessari per aconseguir que l’agrupació passés a ser reconeguda com un vehicle d’expressió cultural artística. Les bases dels concursos van normativitzar la forma sardana i van apostar per ampliar els gèneres amb un clar objectiu: fer més expressives les capacitats musicals de la cobla. L’aparició de les glosses i les composicions lliures per a cobla van implicar un canvi de paradigma en les activitats musicals, la recodificació d’una nova activitat paral·lela al ball: el concert.
Abstract
Enric Morera was a figure in the Modernisme. In the 1890s, while zarzuelas and género chico triumphed in theaters, the composer himself proposed a model of Catalan music: orchestral pieces, music dramas, choral songs. A follower of Wagner, Morera wanted to transform society through aesthetics. Hence he climbed mountains, because he found the experience allowed him to perform a national regeneration through folk songs. Like other Catalan composers, writers and painters, Morera also generated a national and political programme with an ethnographic intention to make his country progress.