Books by Jaume Capdevila
El Humor gráfico, 2019
El Humor gráfico. Texto introductorio al volumen El Humor Gráfico (Diminuta, 2019), en que se hac... more El Humor gráfico. Texto introductorio al volumen El Humor Gráfico (Diminuta, 2019), en que se hace una pequeña síntesis de lo que es el humor gráfico, un rápido recorrido histórico desde el nacimiento de la caricatura y la aparición de la prensa satírica, y un apunte bibliográfico a los textos que pretenden aportar algo a la materia.
Un abric verd penicil·lina, 2020
Un abric verd penicil·lina és un llibre autobiogràfic de Jaume Perich sobre l’educació en un col·... more Un abric verd penicil·lina és un llibre autobiogràfic de Jaume Perich sobre l’educació en un col·legi de capellans en l’Espanya franquista de la postguerra. Podem parlar de l’autobiografia d’una generació, ja que Perich retrata amb mordacitat vivències —entre tràgiques i còmiques— en les quals molta gent que va viure i patir aquell sistema educatiu s’hi reconeixerà.
Perich va deixar escrit: «es tracta d’un material inèdit i per primera vegada en la meva vida FAIG UN LLIBRE.»
Edició i pròleg de Jaume Capdevila.
Transferències, 2020
Vint-i-cinc anys després de la mort de Jaume Perich (1941-1995) els seus dibuixos, les seves breu... more Vint-i-cinc anys després de la mort de Jaume Perich (1941-1995) els seus dibuixos, les seves breus sentències satíriques, els seus esmolats dards satírics fiblen encara la consciència dels lectors, avui igual que en el moment en què van ser escrites. L'exposició 'Perich. Humor amb ulls de gat' reivindica el seu llegat al Born CCC amb material provinent de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
La historia del anticlericalismo y de la imagen satírica resultan prácticamente inseparables. La ... more La historia del anticlericalismo y de la imagen satírica resultan prácticamente inseparables. La crítica a la jerarquía eclesiástica y a las contradicciones entre el elevado deber espiritual y el bajo comportamiento terrenal de los hombres de la Iglesia se ha dibujado en libros y períodicos desde la creación de la imprenta. Esta antología de dibujos satíricos anticlericales pretende establecer un diálogo icónico en un terreno en el que desde hace dos mil años se practica un monólogo más bien serio y aburrido. (se ofrecen aquí, para fines académicos, las primeras 30 páginas del libro, ©Ediciones de la Tempestad)
Estudio y antología del tratamiento de la figura de los monarcas españoles en la prensa satírica ... more Estudio y antología del tratamiento de la figura de los monarcas españoles en la prensa satírica del último siglo. Como la censura y la represión han condicionado el desarrollo gráfico y la publicación de la caricatura de la familia real en la prensa española, mientras no ocurria lo mismo en la prensa de otros países.
Mundo Deportivo, fundado en 1906, es el periódico decano de la prensa deportiva española. El pres... more Mundo Deportivo, fundado en 1906, es el periódico decano de la prensa deportiva española. El presente trabajo, catálogo de la exposición del mismo título que se celebró en el año de su centenario, investiga y recopila los dibujos, ilustraciones, caricaturas y viñetas publicadas a lo largo del siglo en las páginas de éste periódico, esboza biografías del largo centenar de dibujantes que publicaron en sus páginas y ofrece una amplia perspectiva de los hitos del deporte del siglo XX vistos a través de la imagen dibujada.
Shum, 2017
Dins el panorama artístic català d’abans de la Guerra Civil, hi ha una gran efervescència que pos... more Dins el panorama artístic català d’abans de la Guerra Civil, hi ha una gran efervescència que possibilita l’aparició d’un munt d’interessantíssims personatges amb personalitat creativa pròpia. Personatges que fan aportacions que evolucionen o revoluciones el seu mitjà dins la societat catalana del moment, una societat viva, que es belluga i batega amb els temps, on conflueixen diversos debats polítics, socials i identitaris.
Enmig d ‘aquest panorama, no hi ha dubte que Shum es un dels dibuixants que cal ésser remarcat. Shum es un artista singular, un creador que cal reivindicar per l’obra que ens ha deixat.
Shum, el Poeta, Jean Baptista Atcher, l’Artista de les mans trencades... tots són Alfons Vila. O viceversa.
Arpòliques, 2015
Arpòliques de Francesc Pujols recull els articles publicats a la revista satírica Papitu, sobreto... more Arpòliques de Francesc Pujols recull els articles publicats a la revista satírica Papitu, sobretot entre 1908 i 1911, de la qual aquest savi de Martorell va ser director. Signats sota el pseudònim dArpol, els articles ens passegen a principis del segle xx de la mà de lhumor dEn Pujols. Lhumorista Jaume Capdevila nha fet el recull i la presentació.
Tono / Mihura. , 2016
Mihura y Tono, Tono y Mihura, dos figuras fundamentales que revolucionaron el humorismo español d... more Mihura y Tono, Tono y Mihura, dos figuras fundamentales que revolucionaron el humorismo español durante la primera mitad del siglo XX. Escribieron para la prensa, el cine y el teatro, pero por encima de todo fueron dibujantes, y su manera de entender y hacer el humor ha marcado a los humoristas posteriores.
Este libro reúne sus dibujos desde las revistas originales que los publicaron, y permite una vista panorámica sobre su obra gráfica. Descubrir de nuevo su obra y reír otra vez con sus chistes, donde todavía late el pulso vivo de su humor absurdo y sin caducidad, es la mejor manera de hacerles un homenaje.
L’Esquella de la Torratxa és una de les publicacions més importants del panorama periodístic cata... more L’Esquella de la Torratxa és una de les publicacions més importants del panorama periodístic català. El 2014 se celebrarà el 75è aniversari de l’aparició del darrer número d’aquesta revista, que va retratar la societat catalana durant 60 anys. Va publicar-se de forma ininterrompuda durant seixanta anys justos, més de tres mil números, des del gener de 1879 fins a la setmana anterior a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el gener de 1939. Per les seves pàgines hi van passar la gran majoria dels dibuixants de premsa del seu temps i també serví de tribuna d’alguns dels noms més notables del nostre periodisme. La gran varietat d’artistes que acollí converteix la col·lecció d’aquesta revista en un vast mosaic de l’evolució dels estils artístics i, especialment, de l’art de la caricatura, que evolucionà lentament però significativament des dels minuciosos dibuixos de personatges macrocefàlics del segle XIX fins als sintètics ninots del primer terç del segle vint.
La revista La Campana de Gràcia (1870-1934) és una fita del nostre periodisme. Fou la primera pub... more La revista La Campana de Gràcia (1870-1934) és una fita del nostre periodisme. Fou la primera publicació catalana de gran difusió i encara avui cap publicació escrita en català l’ha superada en longevitat. Quan es compleixen vuitanta anys de la seva desaparició, per primer cop un llibre intenta bastir una petita biografia de La Campana de Gràcia, recordar els homes que la van fer i enquadrar-la en el seu context històric, polític i social. És necessari recordar i reivindicar aquesta publicació de veu satírica i ànima republicana, la seva penetració social, la seva influència en el públic i el seu abast en la formació d’una identitat cultural i política de diverses generacions de catalans.
Perich, 2015
Vint anys després de la seva sobtada mort el 1/2/1995, els esmolats dards satírics que Perich lla... more Vint anys després de la seva sobtada mort el 1/2/1995, els esmolats dards satírics que Perich llançava en forma de màximes o dibuixos són avui més vigents que mai. Un nombrós grup d’amics, personalitats del periodisme, les lletres, l’escena i la cultura, a més a més dels humoristes que foren els seus companys de professió, li reten un sentit homenatge en aquest volum, que també aplega una selecció dels seus dibuixos i reflexions.
Papers by Jaume Capdevila
Gazeta, 2019
La caricatura i els dibuixos satírics són un element amb una llarga tradició a la premsa, car la... more La caricatura i els dibuixos satírics són un element amb una llarga tradició a la premsa, car la imatge satírica constitueix un dels més efectius i immediats recursos comunicatius. Aquest treball planteja una visió panoràmica de l'ús de la imatge satírica i l'humor en la premsa clandestina i de l'exili: estudiar els mecanismes que s'empren en la seva formulació; analitzar els condicionants sota els quals aquest material humorístic es crea, es trasllada al paper i es distribueix; observar les funcions comunicatives que realitza i deixar constància de la importància de la mordaç capacitat comunicativa de l'humor i la sàtira contra els règims autoritaris i repressius fins i tot des de la clandestinitat.
Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 2018
Aproximació a l'humor gràfic publicat a les pàgines del diari 'La Publicitat' (1922-1939), de la ... more Aproximació a l'humor gràfic publicat a les pàgines del diari 'La Publicitat' (1922-1939), de la mà de qui fou el gran caricaturista d'aquest diari, el pintor, crític d'art i ninotaire Feliu Elias i Bracons (1878-1948), que signava les vinyetes amb el pseudònim d'«Apa».
Apa, caricature on the cover of 'La Publicitat'
Approach to the graphic humor published on the pages of the newspaper La Publicitat (1922-1939), by the hand of who was the great cartoonist of this newspaper, the painter, art critic and cartoonist Feliu Elias i Bracons (1878-1948) who signed his caricatures and cartoons with the pseudonym of "Apa".
Historietas Revista de estudios sobre la Historieta, Jan 3, 2012
La prensa de la España del siglo XIX empleó la imagen de la mujer de manera simbólica. Teniendo e... more La prensa de la España del siglo XIX empleó la imagen de la mujer de manera simbólica. Teniendo en cuenta que la realidad y la representación que se hace de ella no son la misma cosa, este artículo analiza cómo eran las mujeres de carne y hueso y qué visión tuvieron de ella los artistas masculinos, analizando las razones que hicieron que estas construcciones simbólicas fueran tal y como fueron
In 19th-century Spain newspapers used female representations in a symbolic way-- but reality and representation are very different. This article studies real women and the vision male artists had of them, and analyzes the reasons that leaded these symbolic constructions.
Análisis de la colaboración de Vázquez en el periódico El Observador, y en el suplemento de El Pa... more Análisis de la colaboración de Vázquez en el periódico El Observador, y en el suplemento de El País 'Pequeño País', que sirve de excusa para realizar una exploración panoràmica del humor gráfico en la prensa diaria española a principios de la década de los 90 del siglo XX
Anales de la literatura española contemporánea, ALEC, 2017
El presente trabajo pretende aportar una serie de datos y reflexiones sobre la historia de la car... more El presente trabajo pretende aportar una serie de datos y reflexiones sobre la historia de la caricatura que permitan entreverla desde un punto de vista distinto al que se ha venido dando tradicionalmente, que suele limitarse a relacionar la caricatura con lo grotesco por su vínculo formal. Al ampliar el foco a los usos históricos, sociales y culturales de la imagen, el autor pretende mostrar que la deformación y exageración en la caricatura son meras herramientas que le permiten asumir la función expresiva que el Arte abandona a partir del Renacimiento. También explorar las relaciones de la caricatura con el humor, la sátira y la prensa. Y finalmente trata de inferir, mediante la obra de Valle-Inclán, como los mecanismos caricaturales pueden aplicarse a otros campos artísticos, como la literatura, a la búsqueda de similares efectos expresivos.
ABSTRACT
This paper aims to provide a series of data and reflections on caricature's history that allow us to glimpse it from a different point of view than has been traditionally given, which has been usually limited to relate caricature to the grotesque by its formal link. By expanding the focus to the historical, social and cultural uses of the image, the author pretends to show that the deformation and exaggeration in caricature are mere tools that allow caricature to assume the expressive function that the Art leaves from the Renaissance. This text wants, too, explore the relations of caricature with humor, satire and the press. And finally, inferring, through the work of Valle-Inclán, how caricatural mechanisms can be applied to other artistic fields, such as literature, in search of similar expressive effects.
Uploads
Books by Jaume Capdevila
Perich va deixar escrit: «es tracta d’un material inèdit i per primera vegada en la meva vida FAIG UN LLIBRE.»
Edició i pròleg de Jaume Capdevila.
Enmig d ‘aquest panorama, no hi ha dubte que Shum es un dels dibuixants que cal ésser remarcat. Shum es un artista singular, un creador que cal reivindicar per l’obra que ens ha deixat.
Shum, el Poeta, Jean Baptista Atcher, l’Artista de les mans trencades... tots són Alfons Vila. O viceversa.
Este libro reúne sus dibujos desde las revistas originales que los publicaron, y permite una vista panorámica sobre su obra gráfica. Descubrir de nuevo su obra y reír otra vez con sus chistes, donde todavía late el pulso vivo de su humor absurdo y sin caducidad, es la mejor manera de hacerles un homenaje.
Papers by Jaume Capdevila
Apa, caricature on the cover of 'La Publicitat'
Approach to the graphic humor published on the pages of the newspaper La Publicitat (1922-1939), by the hand of who was the great cartoonist of this newspaper, the painter, art critic and cartoonist Feliu Elias i Bracons (1878-1948) who signed his caricatures and cartoons with the pseudonym of "Apa".
In 19th-century Spain newspapers used female representations in a symbolic way-- but reality and representation are very different. This article studies real women and the vision male artists had of them, and analyzes the reasons that leaded these symbolic constructions.
ABSTRACT
This paper aims to provide a series of data and reflections on caricature's history that allow us to glimpse it from a different point of view than has been traditionally given, which has been usually limited to relate caricature to the grotesque by its formal link. By expanding the focus to the historical, social and cultural uses of the image, the author pretends to show that the deformation and exaggeration in caricature are mere tools that allow caricature to assume the expressive function that the Art leaves from the Renaissance. This text wants, too, explore the relations of caricature with humor, satire and the press. And finally, inferring, through the work of Valle-Inclán, how caricatural mechanisms can be applied to other artistic fields, such as literature, in search of similar expressive effects.
Perich va deixar escrit: «es tracta d’un material inèdit i per primera vegada en la meva vida FAIG UN LLIBRE.»
Edició i pròleg de Jaume Capdevila.
Enmig d ‘aquest panorama, no hi ha dubte que Shum es un dels dibuixants que cal ésser remarcat. Shum es un artista singular, un creador que cal reivindicar per l’obra que ens ha deixat.
Shum, el Poeta, Jean Baptista Atcher, l’Artista de les mans trencades... tots són Alfons Vila. O viceversa.
Este libro reúne sus dibujos desde las revistas originales que los publicaron, y permite una vista panorámica sobre su obra gráfica. Descubrir de nuevo su obra y reír otra vez con sus chistes, donde todavía late el pulso vivo de su humor absurdo y sin caducidad, es la mejor manera de hacerles un homenaje.
Apa, caricature on the cover of 'La Publicitat'
Approach to the graphic humor published on the pages of the newspaper La Publicitat (1922-1939), by the hand of who was the great cartoonist of this newspaper, the painter, art critic and cartoonist Feliu Elias i Bracons (1878-1948) who signed his caricatures and cartoons with the pseudonym of "Apa".
In 19th-century Spain newspapers used female representations in a symbolic way-- but reality and representation are very different. This article studies real women and the vision male artists had of them, and analyzes the reasons that leaded these symbolic constructions.
ABSTRACT
This paper aims to provide a series of data and reflections on caricature's history that allow us to glimpse it from a different point of view than has been traditionally given, which has been usually limited to relate caricature to the grotesque by its formal link. By expanding the focus to the historical, social and cultural uses of the image, the author pretends to show that the deformation and exaggeration in caricature are mere tools that allow caricature to assume the expressive function that the Art leaves from the Renaissance. This text wants, too, explore the relations of caricature with humor, satire and the press. And finally, inferring, through the work of Valle-Inclán, how caricatural mechanisms can be applied to other artistic fields, such as literature, in search of similar expressive effects.
(1922-1939), de la mà de qui fou el gran caricaturista d'aquest diari, el pintor, crític d'art i ninotaire Feliu Elias i Bracons (1878-1948), que signava les vinyetes amb el pseudònim d'«Apa».
temps, manté la virtut de continuar reflectint i criticant el món que ens envolta.