Joan Pous i Porta, president de la Junta Rectora del Parc pàgina 21 De Béixec al Querforadat i a ... more Joan Pous i Porta, president de la Junta Rectora del Parc pàgina 21 De Béixec al Querforadat i a Estana vorejant el serrat Moster Manel Figuera pàgines 22 i 23 La llegenda del castell de n'Hug Albert Rumbo pàgines 24 Premi al Parc Natural del Cadí-Moixeró pàgina 25 Josep Garcia Muixí "Pep Jaumet": cantant i Trementinaire d'Honor pàgines 26 i 27 el picot negre el picot negre revista informativa del PARC NATURAL del CADÍ-MOIXERÓ juny 2010 número 15 picot15:ordenat 05/08/10 15:05 Página 1 Recerca La freqüentació a la Tartera del Pedraforca La freqüentació a la Tartera del Pedraforca (1) Escrivim Tartera amb majúscula quan ens referim al topònim; en canvi, emprem tartera sense majúscula per designar l'hàbitat pedregós.
Achillea filipendulina Lam. new for Andalusia, and some comments on the Andalusian AchilleaPalabr... more Achillea filipendulina Lam. new for Andalusia, and some comments on the Andalusian AchilleaPalabras clave. Achillea, Asteraceae, flora, Andalucía, España.Key words. Achillea, Asteraceae, flora, Andalusia, Spain.
I. SORIANO El sistema Cadí oriental-Moixeró és constituït per un carenam flanquejat per costers a... more I. SORIANO El sistema Cadí oriental-Moixeró és constituït per un carenam flanquejat per costers abruptes i trencats. Hom hi aprecia una marcada disimetria entre el vessant nord i el sud, sobretot al Moixeró. En general, el vessant solell, en el cas del Moixeró una veritable muralla, presenta pendents molt més pronunciats que l'obac. A la banda obaga, l'acció erosiva dels torrents hi ha excavat una sèrie de valls estretes i més o menys paral•leles entre elles, orientades de sud a nord (valls del Grau i de font Llebrera), que resten encaixonades entre serrats perpendiculars a la carena principal (serra de Comes Juntes, puig Sequer, serrat de les Pedrusques, Grau Cirera-Mata Negra,...). Els massissos de la Tosa d'Alp i del Puigllançada se situen a llevant del Moixeró, separats entre ells pel coll del Pal; els seus caients septentrionals formen la part occidental de la vall de la Molina. En conjunt, constitueixen un sistema extens i elevat, en gran part per damunt dels 2000 m. A diferència del Moixeró, el relleu de les parts culminants adopta formes suaus i arrodonides, resultat del modelat glacial i de la poca duresa dels materials silicis predominants. Per sota dels 1700 m, però, el relleu esdevé trencat i abrupte com a conseqüència del predomini, de nou, del modelat fluvial. Al sud del sistema Moixeró-Tosa d'Alp-Puigllançada s'estén la prolongació oriental de la serra de Cadí, mancada aquí de l'alterositat que té més a l'oest. Arrenca del sector Pendís-Vimboca i es dirigeix vers l'E-SE, perdent alçada progressivament; el cap de la Boixassa (1850 m), la Roca Tallada (1650 m) i Sant Marc (1611 m) són els seus cims més destacats dins la nostra àrea. El relleu hi és força uniforme: vessants meridionals rocosos, però de pendents moderats, i obagues abruptes, amb cingleres a les parts més altes; a més, els estrats són tallats perpendicularment ací i allà pels torrents tributaris del Bastareny i del riu de Gréixer, que davallen del vessant sud del Moixeró, originant diversos engorjats (Monnell, el Forat, Rigoréixer,…). La serra de Gisclareny marca els límits occidental i sud-occidental de la zona, i la separa de les valls de Gresolet i de Saldes. Enllaça amb la serra de Cadí pel coll de Balma (1570 m) i forma una sèrie de muntanyes d'altituds compreses entre 1300 i 1600 m, poc retallades, que el curs del Llobregat interromp al SW de Guardiola. Entre els seus accidents més notales destaquen la roca Tiraval (1453 m) i els colls de la Bena (1470 m) i de l'Escriga (1350 m). Aquests colls han estat aprofitats com a passos per les vies de comunicació entre Bagà i Gisclareny. Pel que fa al límit oriental de la zona, queda força desdibuixat. De nord a sud el formen les carenes de la Comella, els rocs de Canells (2235 m) i el Roc Negre (2148 m), prolongació del massís de la Tosa d'Alp vers el sud. A partir d'aquí, la divisòria de la conca del Bastareny i la veïna vall de Gavarrós és constituïda per un seguit de cims i de collades d'altituds minvants vers el sud, fins arribar als contraforts de la serra de Sant Marc, damunt de Brocà, on el relleu, ja molt suau fins a Guardiola, marca un trànsit imperceptible entre aquelles dues valls. Els sistemes de muntanyes que acabem de descriure subdivideixen la conca del Bastareny en diverses valls, les més extenses de les quals són la del Bastareny pròpiament dita i la de Gréixer. La primera se situa al SW, paral•lelament a la serra de Gisclareny, i presenta diverses petites valls secundàries, les més impor
Ignasi SORIANO' i Josep VIGO' RES W E .-Dumies sur t frore des l%a-pyrénées catakne; O b m t i o ... more Ignasi SORIANO' i Josep VIGO' RES W E .-Dumies sur t frore des l%a-pyrénées catakne; O b m t i o m flodstiques concemant ia zone pr&py&nknne orlentale, notamment les reUefs calaires qui dorninent le haut b& du flewe Cardener (Ra-m8 de Peguera, Sena dnEnsija, Sem del Verd, Serra del Port del Cornte), m& ausd la Serra de Tah, 6 substrat siliceux et située ii 180uest du fleuve Segre. Les quatre premias masas, se m d a n t d'est i ouest, montrent un apect de plus en plus wc i cause de Ieur éloignement progressif du front pluvieux wtalan. Dans les Rasos de Peguera et la Serra d'Ensija, on remarque la présence de nombneuses sspGces acidophües, provenant de la zone d a l e pyrénienne, et mame de comrnunautés 6 Pette ecolode, teiies que les pebuses du Natddon ou du Fesiucibn &m. Introduoci6 Diversos estudis geobotanics i ctutogr&s, fets individualment o en grup peis que signen aquest treball, ens han dut a visitar-en ilquests dos d m r s anys-els mssissos prephencs situats entre els rius Uobregat i Noguera Pstllntesa. Els objecüus dels nostres trebrills no eren pas essencialment d'ordre floristic, perb ens han perm4.s de recollir nombmses dades sobre la distribucib de les esflcies de plantes superiors en aquesta zona, Moltes de bs dades aplegades eren j a ben conegudes i h majoda, a m&, publicades fa temps; d'altres, en canvi, presenten una certa novetat i creiem, per A b , que ti inteds de donar-les a conhixer en la forma resumida en quk ho fem aquí. Les zones pmspectada A part de diverses brees de baixa altitud de les comarques del Berguedh, del Solson& i de l ' Alt Urge11, hem visitat els rebus muntanyosos que clown, en semicercle, la cappiera de la condel Cardener, concretament els Rasos de Pegueni, Ia Sem d'Ensij a, la Se rra del V e d i el Port del Comte, aix f com la Serr;o de Taús, situada a i'oest del Segre, i eb Rasos de Tubau, al limit entre el Ripo-li&s i el Bergusdi. AqueUs quatre primers massissos, que se succeeixen de llevan?
Composition, altitudinal distritbution and syntaxonomy of box communities in the Cadi and Moixero... more Composition, altitudinal distritbution and syntaxonomy of box communities in the Cadi and Moixero mountains (Catalan Pyrenees). The floristic composition and some ecological aspects of the Buxus sempervirem woodlands from the Serra de Cadi and Moixero Mountain (Eastern Pyrenees) are studied. Phytocoenological releves are anaIyzed by classical and by mathematical methodls (FA). Six syntaxa are recognized: Quercetum rotundifoliae buxetosum, Quercetum cocciferae buxo-terebinthetosum, Rhamno saxatilis-Buxetum rubietosum peregrinae, typicum and pinetosum uncinatae, and Buxo-Quercetum pubescentis buxetosum. The first five are integrated in an altitudinal zonation from the calcareous rocky sunny spots, and the last one represents a serial woodland from the montane forests. Rubietosum peregrinae and pinetosum uncinatae are proposed as new subassociations from the Rhamno-Buxetum. The status of suballiance (Amelanchiero-Buxenion) for the alliance Amelanchiero-Buxion O. de Bolos et Romo 1989 is suggested. The mathematical anaIysis results and the phytocoenological differenciation agree, although transitional forms between some of the studied cornmunities are manifested. Two principal factors of variation are distinguished from the mathematical analysis; one of them is related to the altitude and the other to the mesophylly degree and luminosity.
Joan Pous i Porta, president de la Junta Rectora del Parc pàgina 21 De Béixec al Querforadat i a ... more Joan Pous i Porta, president de la Junta Rectora del Parc pàgina 21 De Béixec al Querforadat i a Estana vorejant el serrat Moster Manel Figuera pàgines 22 i 23 La llegenda del castell de n'Hug Albert Rumbo pàgines 24 Premi al Parc Natural del Cadí-Moixeró pàgina 25 Josep Garcia Muixí "Pep Jaumet": cantant i Trementinaire d'Honor pàgines 26 i 27 el picot negre el picot negre revista informativa del PARC NATURAL del CADÍ-MOIXERÓ juny 2010 número 15 picot15:ordenat 05/08/10 15:05 Página 1 Recerca La freqüentació a la Tartera del Pedraforca La freqüentació a la Tartera del Pedraforca (1) Escrivim Tartera amb majúscula quan ens referim al topònim; en canvi, emprem tartera sense majúscula per designar l'hàbitat pedregós.
Achillea filipendulina Lam. new for Andalusia, and some comments on the Andalusian AchilleaPalabr... more Achillea filipendulina Lam. new for Andalusia, and some comments on the Andalusian AchilleaPalabras clave. Achillea, Asteraceae, flora, Andalucía, España.Key words. Achillea, Asteraceae, flora, Andalusia, Spain.
I. SORIANO El sistema Cadí oriental-Moixeró és constituït per un carenam flanquejat per costers a... more I. SORIANO El sistema Cadí oriental-Moixeró és constituït per un carenam flanquejat per costers abruptes i trencats. Hom hi aprecia una marcada disimetria entre el vessant nord i el sud, sobretot al Moixeró. En general, el vessant solell, en el cas del Moixeró una veritable muralla, presenta pendents molt més pronunciats que l'obac. A la banda obaga, l'acció erosiva dels torrents hi ha excavat una sèrie de valls estretes i més o menys paral•leles entre elles, orientades de sud a nord (valls del Grau i de font Llebrera), que resten encaixonades entre serrats perpendiculars a la carena principal (serra de Comes Juntes, puig Sequer, serrat de les Pedrusques, Grau Cirera-Mata Negra,...). Els massissos de la Tosa d'Alp i del Puigllançada se situen a llevant del Moixeró, separats entre ells pel coll del Pal; els seus caients septentrionals formen la part occidental de la vall de la Molina. En conjunt, constitueixen un sistema extens i elevat, en gran part per damunt dels 2000 m. A diferència del Moixeró, el relleu de les parts culminants adopta formes suaus i arrodonides, resultat del modelat glacial i de la poca duresa dels materials silicis predominants. Per sota dels 1700 m, però, el relleu esdevé trencat i abrupte com a conseqüència del predomini, de nou, del modelat fluvial. Al sud del sistema Moixeró-Tosa d'Alp-Puigllançada s'estén la prolongació oriental de la serra de Cadí, mancada aquí de l'alterositat que té més a l'oest. Arrenca del sector Pendís-Vimboca i es dirigeix vers l'E-SE, perdent alçada progressivament; el cap de la Boixassa (1850 m), la Roca Tallada (1650 m) i Sant Marc (1611 m) són els seus cims més destacats dins la nostra àrea. El relleu hi és força uniforme: vessants meridionals rocosos, però de pendents moderats, i obagues abruptes, amb cingleres a les parts més altes; a més, els estrats són tallats perpendicularment ací i allà pels torrents tributaris del Bastareny i del riu de Gréixer, que davallen del vessant sud del Moixeró, originant diversos engorjats (Monnell, el Forat, Rigoréixer,…). La serra de Gisclareny marca els límits occidental i sud-occidental de la zona, i la separa de les valls de Gresolet i de Saldes. Enllaça amb la serra de Cadí pel coll de Balma (1570 m) i forma una sèrie de muntanyes d'altituds compreses entre 1300 i 1600 m, poc retallades, que el curs del Llobregat interromp al SW de Guardiola. Entre els seus accidents més notales destaquen la roca Tiraval (1453 m) i els colls de la Bena (1470 m) i de l'Escriga (1350 m). Aquests colls han estat aprofitats com a passos per les vies de comunicació entre Bagà i Gisclareny. Pel que fa al límit oriental de la zona, queda força desdibuixat. De nord a sud el formen les carenes de la Comella, els rocs de Canells (2235 m) i el Roc Negre (2148 m), prolongació del massís de la Tosa d'Alp vers el sud. A partir d'aquí, la divisòria de la conca del Bastareny i la veïna vall de Gavarrós és constituïda per un seguit de cims i de collades d'altituds minvants vers el sud, fins arribar als contraforts de la serra de Sant Marc, damunt de Brocà, on el relleu, ja molt suau fins a Guardiola, marca un trànsit imperceptible entre aquelles dues valls. Els sistemes de muntanyes que acabem de descriure subdivideixen la conca del Bastareny en diverses valls, les més extenses de les quals són la del Bastareny pròpiament dita i la de Gréixer. La primera se situa al SW, paral•lelament a la serra de Gisclareny, i presenta diverses petites valls secundàries, les més impor
Ignasi SORIANO' i Josep VIGO' RES W E .-Dumies sur t frore des l%a-pyrénées catakne; O b m t i o ... more Ignasi SORIANO' i Josep VIGO' RES W E .-Dumies sur t frore des l%a-pyrénées catakne; O b m t i o m flodstiques concemant ia zone pr&py&nknne orlentale, notamment les reUefs calaires qui dorninent le haut b& du flewe Cardener (Ra-m8 de Peguera, Sena dnEnsija, Sem del Verd, Serra del Port del Cornte), m& ausd la Serra de Tah, 6 substrat siliceux et située ii 180uest du fleuve Segre. Les quatre premias masas, se m d a n t d'est i ouest, montrent un apect de plus en plus wc i cause de Ieur éloignement progressif du front pluvieux wtalan. Dans les Rasos de Peguera et la Serra d'Ensija, on remarque la présence de nombneuses sspGces acidophües, provenant de la zone d a l e pyrénienne, et mame de comrnunautés 6 Pette ecolode, teiies que les pebuses du Natddon ou du Fesiucibn &m. Introduoci6 Diversos estudis geobotanics i ctutogr&s, fets individualment o en grup peis que signen aquest treball, ens han dut a visitar-en ilquests dos d m r s anys-els mssissos prephencs situats entre els rius Uobregat i Noguera Pstllntesa. Els objecüus dels nostres trebrills no eren pas essencialment d'ordre floristic, perb ens han perm4.s de recollir nombmses dades sobre la distribucib de les esflcies de plantes superiors en aquesta zona, Moltes de bs dades aplegades eren j a ben conegudes i h majoda, a m&, publicades fa temps; d'altres, en canvi, presenten una certa novetat i creiem, per A b , que ti inteds de donar-les a conhixer en la forma resumida en quk ho fem aquí. Les zones pmspectada A part de diverses brees de baixa altitud de les comarques del Berguedh, del Solson& i de l ' Alt Urge11, hem visitat els rebus muntanyosos que clown, en semicercle, la cappiera de la condel Cardener, concretament els Rasos de Pegueni, Ia Sem d'Ensij a, la Se rra del V e d i el Port del Comte, aix f com la Serr;o de Taús, situada a i'oest del Segre, i eb Rasos de Tubau, al limit entre el Ripo-li&s i el Bergusdi. AqueUs quatre primers massissos, que se succeeixen de llevan?
Composition, altitudinal distritbution and syntaxonomy of box communities in the Cadi and Moixero... more Composition, altitudinal distritbution and syntaxonomy of box communities in the Cadi and Moixero mountains (Catalan Pyrenees). The floristic composition and some ecological aspects of the Buxus sempervirem woodlands from the Serra de Cadi and Moixero Mountain (Eastern Pyrenees) are studied. Phytocoenological releves are anaIyzed by classical and by mathematical methodls (FA). Six syntaxa are recognized: Quercetum rotundifoliae buxetosum, Quercetum cocciferae buxo-terebinthetosum, Rhamno saxatilis-Buxetum rubietosum peregrinae, typicum and pinetosum uncinatae, and Buxo-Quercetum pubescentis buxetosum. The first five are integrated in an altitudinal zonation from the calcareous rocky sunny spots, and the last one represents a serial woodland from the montane forests. Rubietosum peregrinae and pinetosum uncinatae are proposed as new subassociations from the Rhamno-Buxetum. The status of suballiance (Amelanchiero-Buxenion) for the alliance Amelanchiero-Buxion O. de Bolos et Romo 1989 is suggested. The mathematical anaIysis results and the phytocoenological differenciation agree, although transitional forms between some of the studied cornmunities are manifested. Two principal factors of variation are distinguished from the mathematical analysis; one of them is related to the altitude and the other to the mesophylly degree and luminosity.
Uploads
Papers by I. Soriano