Papers by Joan Antoni Padrós
Estudis d'Història Agrària
La força de l’exacció feudal es contraposa a una debilitat estructural: el control de la producci... more La força de l’exacció feudal es contraposa a una debilitat estructural: el control de la producció està en mans dels pagesos. Només a partir d’una anàlisi microhistòrica podem entendre els mecanismes de frau i ocultació de la pagesia (estratègies individuals o col·lectives, nivell social dels protagonistes) i valorar la resposta senyorial (pressió a través dels seus oficials o dels arrendataris, repressió, actualització o invenció de drets), en un context en què la comunitat rural s’esqueixa (endeutament, accés a la terra) i la pressió senyorial té fugues internes (els intermediaris) i es confronta als interessos d’altres senyors veïns. Aquest article fa un acostament a aquest conflicte a la Vall d’en Bas durant el segle xvi creuant dades notarials i curials per entendre les diverses estratègies i els interessos dels protagonistes.
Manuscrits Revista d història moderna, Mar 20, 2020
Tot i que la documentació local no ens parla explícitament de la situació de les dones al segle x... more Tot i que la documentació local no ens parla explícitament de la situació de les dones al segle xvi, a través dels fons notarials, curials i municipals podem entreveure les seves rutines i participació com a agents actius en el món artesanal i comercial. Alhora, podem veure la desigualtat i la violència a les quals eren sotmeses, tant en l'àmbit familiar com institucional, tant en forma de pressions i amenaces com d'agressió sexual, i també podem conèixer algunes dones rebels, i els límits de la seva rebel•lió. Paraules clau: dones; Olot; segle xvi; discriminació de les dones; agressió sexual; fuga Resumen. «Mala vida». Niveles de violencia contra las mujeres en Olot y la Garrotxa (siglo xvi) Pese a que la documentación local no nos habla explícitamente de la situación de la mujer a lo largo del siglo xvi, a través de los fondos notariales, municipales y de justicia podemos entrever sus rutinas y su participación como agentes activos en el mundo artesanal y comercial. También podemos conocer la desigualdad y la violencia a las que eran sometidas, tanto en el ámbito familiar como institucional, tanto en forma de presiones y amenazas como en forma de agresión sexual, y también podemos conocer a algunas mujeres rebeldes, y los límites de su rebelión.
Tot i que la documentacio local no ens parla explicitament de la situacio de les dones al segle X... more Tot i que la documentacio local no ens parla explicitament de la situacio de les dones al segle XVI, a traves dels fons notarials, curials i municipals podem entreveure les seves rutines i participacio com a agents actius en el mon artesanal i comercial. Alhora, podem veure la desigualtat i la violencia a les quals eren sotmeses, tant en l’ambit familiar com institucional, tant en forma de pressions i amenaces com d’agressio sexual, i tambe podem coneixer algunes dones rebels, i els limits de la seva rebel·lio.
Recerques Historia Economia I Cultura, 1997
EIs masos i el credit. Moments de l'endeutament a la vall d' en Bas (segle XVI)* per Joan Antoni ... more EIs masos i el credit. Moments de l'endeutament a la vall d' en Bas (segle XVI)* per Joan Antoni Padrós Lendeutament és un dels temes que més interessa a la historiografia de l'edat moderna. La documentació és abundant i hom pot intentar buscar-hi la clau d' algunes variables que interessen a la transició cap al capitalisme: l' acumulació primitiva, la proletarització d'una part de la pagesia i la polarització social, la formació d'un mercat de la terra, la vinculació de les explotacions pageses al mercat com a productors especialitzats i com a consumidors ... Aquest plantejament, pero, té un risc: s' analitza l' endeutament des del segle XVIII i cap al segle XIX. Tothom insisteix que l' endeutament és estructural, amb raó, pero, en canvi, a 1'hora d'intentar explicar-lo s'hi barregen conceptes conjunturals. Un d' ells, per exemple, és la relació que hi ha entre endeutament i accés al mercato Bhaduri, estudiant l' eÍldeutament al Tercer Món, hi veu una estrategia que permet fon;:ar els pagesos a una «spiralling sequence of involuntary market involvement over time.»! Aquest plantejament ha estat aplicat, probablement amb encert, també a l' endeutament del segle XVIII. 2 Pero no hem de pensar que aquesta sigui una característica estructural de l' endeutament; és evident que els masos no són autosuficients, pero si entenem la vinculació dels pagesos al mercat en un sentit fort (1' especialització en la producció de béns per a comercialitzar i la necessitat consegüent de les unitats d' explotació de comprar productes de subsistencia) és evident que l' endeutament és molt anterior. Entic Tello ho planteja amb claredat: l' endeutament és provocat per la simple reproducció de les explotacions pageses; la reposició dels inputs (gra, bestiar), la pressió fiscal i la reproducció intergeneracional que obliga part de la pagesia a comenc;:ar cada vegada des del principi adquirint terra i habitatge (amb l' afegit de dots i legitimes) porten necessariament a l'endeutament. 3 Pero l'endeutament també és * Aquest artide recull part d'un treball més ampli, Homes i deutes a la vall d'en Bas, 1530-1581 (Tercer Cide d'Historia Economica, UAB, 1995). Recentment n'han estat també publicades les condusions (Padrós, 1995). Agraeixo les aportacions i els comentaris (i també els desacords) de Ramon Garrabou (que va dirigir el treball),
Recerques: història, economia, cultura, 1997
EIs masos i el credit. Moments de l'endeutament a la vall d' en Bas (segle XVI)* per Joan Antoni ... more EIs masos i el credit. Moments de l'endeutament a la vall d' en Bas (segle XVI)* per Joan Antoni Padrós Lendeutament és un dels temes que més interessa a la historiografia de l'edat moderna. La documentació és abundant i hom pot intentar buscar-hi la clau d' algunes variables que interessen a la transició cap al capitalisme: l' acumulació primitiva, la proletarització d'una part de la pagesia i la polarització social, la formació d'un mercat de la terra, la vinculació de les explotacions pageses al mercat com a productors especialitzats i com a consumidors ... Aquest plantejament, pero, té un risc: s' analitza l' endeutament des del segle XVIII i cap al segle XIX. Tothom insisteix que l' endeutament és estructural, amb raó, pero, en canvi, a 1'hora d'intentar explicar-lo s'hi barregen conceptes conjunturals. Un d' ells, per exemple, és la relació que hi ha entre endeutament i accés al mercato Bhaduri, estudiant l' eÍldeutament al Tercer Món, hi veu una estrategia que permet fon;:ar els pagesos a una «spiralling sequence of involuntary market involvement over time.»! Aquest plantejament ha estat aplicat, probablement amb encert, també a l' endeutament del segle XVIII. 2 Pero no hem de pensar que aquesta sigui una característica estructural de l' endeutament; és evident que els masos no són autosuficients, pero si entenem la vinculació dels pagesos al mercat en un sentit fort (1' especialització en la producció de béns per a comercialitzar i la necessitat consegüent de les unitats d' explotació de comprar productes de subsistencia) és evident que l' endeutament és molt anterior. Entic Tello ho planteja amb claredat: l' endeutament és provocat per la simple reproducció de les explotacions pageses; la reposició dels inputs (gra, bestiar), la pressió fiscal i la reproducció intergeneracional que obliga part de la pagesia a comenc;:ar cada vegada des del principi adquirint terra i habitatge (amb l' afegit de dots i legitimes) porten necessariament a l'endeutament. 3 Pero l'endeutament també és * Aquest artide recull part d'un treball més ampli, Homes i deutes a la vall d'en Bas, 1530-1581 (Tercer Cide d'Historia Economica, UAB, 1995). Recentment n'han estat també publicades les condusions (Padrós, 1995). Agraeixo les aportacions i els comentaris (i també els desacords) de Ramon Garrabou (que va dirigir el treball),
This articles analyses the peasant impoverishment and social mobility processes in a rural commun... more This articles analyses the peasant impoverishment and social mobility processes in a rural community throughout the 16th century. Using recently unearthed aristocratic and notarial sources. The author expounds an individualized and micro-historical approach located in Vall d’en Bas (La Garrotxa), an area of "Cataluna Vella" where peasant communities had a loose institutional structure. It is argued that in a context of demographic pressure and relative lack of land, indebtedness indicated the limits of peasant solidarity: some of them facing ruin enables others to survive, as it affected the land supply. The alternative was individual fraud contained in the dialectics between the pressure from the nobles and erosion of their rights.
Tot i que la documentacio local no ens parla explicitament de la situacio de les dones al segle X... more Tot i que la documentacio local no ens parla explicitament de la situacio de les dones al segle XVI, a traves dels fons notarials, curials i municipals podem entreveure les seves rutines i participacio com a agents actius en el mon artesanal i comercial. Alhora, podem veure la desigualtat i la violencia a les quals eren sotmeses, tant en l’ambit familiar com institucional, tant en forma de pressions i amenaces com d’agressio sexual, i tambe podem coneixer algunes dones rebels, i els limits de la seva rebel·lio.
EIs masos i el credit. Moments de l'endeutament a la vall d' en Bas (segle XVI)* per Joan Antoni ... more EIs masos i el credit. Moments de l'endeutament a la vall d' en Bas (segle XVI)* per Joan Antoni Padrós Lendeutament és un dels temes que més interessa a la historiografia de l'edat moderna. La documentació és abundant i hom pot intentar buscar-hi la clau d' algunes variables que interessen a la transició cap al capitalisme: l' acumulació primitiva, la proletarització d'una part de la pagesia i la polarització social, la formació d'un mercat de la terra, la vinculació de les explotacions pageses al mercat com a productors especialitzats i com a consumidors ... Aquest plantejament, pero, té un risc: s' analitza l' endeutament des del segle XVIII i cap al segle XIX. Tothom insisteix que l' endeutament és estructural, amb raó, pero, en canvi, a 1'hora d'intentar explicar-lo s'hi barregen conceptes conjunturals. Un d' ells, per exemple, és la relació que hi ha entre endeutament i accés al mercato Bhaduri, estudiant l' eÍldeutament al Tercer Món, hi veu una estrategia que permet fon;:ar els pagesos a una «spiralling sequence of involuntary market involvement over time.»! Aquest plantejament ha estat aplicat, probablement amb encert, també a l' endeutament del segle XVIII. 2 Pero no hem de pensar que aquesta sigui una característica estructural de l' endeutament; és evident que els masos no són autosuficients, pero si entenem la vinculació dels pagesos al mercat en un sentit fort (1' especialització en la producció de béns per a comercialitzar i la necessitat consegüent de les unitats d' explotació de comprar productes de subsistencia) és evident que l' endeutament és molt anterior. Entic Tello ho planteja amb claredat: l' endeutament és provocat per la simple reproducció de les explotacions pageses; la reposició dels inputs (gra, bestiar), la pressió fiscal i la reproducció intergeneracional que obliga part de la pagesia a comenc;:ar cada vegada des del principi adquirint terra i habitatge (amb l' afegit de dots i legitimes) porten necessariament a l'endeutament. 3 Pero l'endeutament també és * Aquest artide recull part d'un treball més ampli, Homes i deutes a la vall d'en Bas, 1530-1581 (Tercer Cide d'Historia Economica, UAB, 1995). Recentment n'han estat també publicades les condusions (Padrós, 1995). Agraeixo les aportacions i els comentaris (i també els desacords) de Ramon Garrabou (que va dirigir el treball),
Este articulo se analizan los procesos de empobrecimiento campesino y movilidad social en una com... more Este articulo se analizan los procesos de empobrecimiento campesino y movilidad social en una comunidad rural del siglo XVI. A partir de fuentes senoriales y notariales, poco trabajadas y conocidas hasta la fecha, el autor desarrolla un enfoque individualizado, microhistorico, centrado en el Vall d'en Bas (La Garrotxa), en una zona de la "Cataluna Vella", donde las comunidades campesinas tenian muy poca estructuracional institucional. Se sostiene que en un contexto de presion demografica y escasez relativa de tierra, el endeudamiento marca los limites de la solidaridad campesina: la ruina de unos permite la supervivencia de los demas, porque repercute en la oferta de tierra. La alternativa es entonces el fraude individual, que se enmarca en la dialectica presion senorial / erosion de los derechos senoriales
Als Fons Curials de l'Arxiu Comarcal hi ha, de manera una mica atzarosa, diversa documentació gen... more Als Fons Curials de l'Arxiu Comarcal hi ha, de manera una mica atzarosa, diversa documentació generada per les Corts de justícia (senyorials o reial) que hi havia al voltant d'Olot; hi pot haver processos sencers, però també molts escrits solts (testimonis, al·legacions, requeriments...) Gairebé sempre són processos del segle XVI, i probablement l'element comú que explica l'existència i la conservació del fons és el paper dels notaris en les diverses corts -com a tals, però també sovint com a jutges.
Uploads
Papers by Joan Antoni Padrós