Papers by Carles de Rosselló i Peralta
En aquest article s'argumenta per què el terme "llengua materna" no és ... more En aquest article s'argumenta per què el terme "llengua materna" no és un concepte adequat per referir-se a la llengua primera de les persones.
For some time, the usage of two or more languages in the same speech event was considered a lack ... more For some time, the usage of two or more languages in the same speech event was considered a lack of linguistic competence. Gumperz’s contributions in the early 80’s, among others, have
flipped this belief and code switching is starting to be perceived as a communicative resource that a speaker can use. This article presents instances of code switching carried out by children aged 3 to 4. The article discusses why these episodes are
not examples of a lack of linguistic competence by analyzing the context in which they took place.
CATALÀ: Sintesi de les anàlisis sobre els coneixements, els usos i les representacions del català... more CATALÀ: Sintesi de les anàlisis sobre els coneixements, els usos i les representacions del català a Catalunya a partir de l'Enquesta d'Ús Lingüístic de Catalunya EULP 2013. Inclou una perspectiva longitudinal basada en la comparació amb l'EULP 2008 i l'EULC 2003
ENGLISH: Synthesis of the analyses on language proficiency, language uses and linguistic representations and attitudes in Catalonia on the basis on the official Survey on Catalonia's Population Language Uses 2013. It includes a longitudinal view of the sociolinguistic evolution thanks to the comparison with the previous EULP 2008 and EULC 2003 surveys.
Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català, 2012
En els darrers anys s’ha popularitzat la idea que propugna
una diferenciació dels usos lingüísti... more En els darrers anys s’ha popularitzat la idea que propugna
una diferenciació dels usos lingüístics a l’escola segons el
context. Així, s’esquematitzen les tries de llengua tot argumentant que a l’aula es parla en català, però que al pati la
llengua d’interacció és el castellà. Expressada sota una frase
que s’ha convertit en fórmula recurrent per a una part de
l’opinió pública, l’«hem guanyat les aules, però hem perdut
el pati» és una simplificació que respon a una certa realitat,
però que deixa molts buits per contestar.
Treballs de Sociolingüística Catalana, 2009
En aquest article analitzarem alguns dels resultats més significatius d’un qüestionari que es va ... more En aquest article analitzarem alguns dels resultats més significatius d’un qüestionari que es va passar a l’alumnat de L’Heura, el centre de normalització lingüística de Santa
Coloma de Gramenet. El qüestionari és una adaptació de l’enquesta sobre els usos lingüístics interpersonals de Catalunya 2003 (EULC 2003).
En primer lloc veurem quin ús fan de les llengües dins dels seus nuclis familiars els estudiants de català, i en segon terme observarem els seus capteniments lingüístics en diferents àmbits més enllà del domèstic. El seguiment en els diversos àmbits que analitzem ens portarà a la conclusió que el baix ús del català no es pot atribuir només a una suposada manca de competència pel fet que siguin estudiants de català, sinó que hi ha altres explicacions que van més enllà de les estrictament gramaticals i que enllacen amb qüestions més sociolingüístiques.
Due to the heterogeneous origin of university students and the diverse language use guidelines in... more Due to the heterogeneous origin of university students and the diverse language use guidelines in their departments, as well as the peculiar language contact that takes place in the territory of Catalonia, the University of Barcelona is one of the most linguistically complex universities of the occidental world. Catalan, Spanish and English are seen as enriching elements although dissenting voices do arise concerning the use of each of these languages. For this reason, we carried out a qualitative study, asking thirty-two students of the University of Barcelona (UB), the first Catalan University, how they perceive and face the challenges of their sociolinguistic environment. Brieftly, in this article we are going to study, in the first place, how students view the fact that English is becoming a language of instruction; and in the second place, we will analyse the main arguments which local students use to justify their linguistic ideology regarding Erasmus students.
Revista de Llengua i Dret, 2003
L’enquesta de la regió metropolitana de Barcelona (rmb) de l’any 2000 ha suscitat un viu debat p... more L’enquesta de la regió metropolitana de Barcelona (rmb) de l’any 2000 ha suscitat un viu debat periodístic. Diversos autors n’han fet una lectura basada en el retrocés progressiu de l’ús social del català. Això no obstant, cal assenyalar ja d’entrada que l’enquesta no permet analitzar l’evolució de l’ús social de la llengua pel simple fet que no hi ha cap pregunta referent a aquesta qüestió
Selected Proceedings of the First Workshop on Spanish Sociolinguistics, 2003
The aim of this article is to present the results of a study carried out among a preadolescent gr... more The aim of this article is to present the results of a study carried out among a preadolescent group
of students in Barcelona. We will try to quantify their daily usage of Catalan and Spanish. For this
purpose, we consider dyadic interactions in both codes (between two people) as the unit of analysis.
The main hypothesis is that the Catalan subordination norm (Vila 1996: 185) is not extensible to all
educative centres of Barcelona and its metropolitan area. The existence of such norm is tightly linked
to a) the environmental linguistic condition, b) the linguistic condition of the school, and c) the
sociolinguistic composition of the classroom.
Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planficació Lingüística. Andorra la Vella, 14, 15 i 16 de novembre de 2001. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 290-298, 2003
Emili Boix-Fuster ([email protected]) Carles de Rosselló PRIMERA PART Juny del 2003 INDEX PRIMER VOLUM ... more Emili Boix-Fuster ([email protected]) Carles de Rosselló PRIMERA PART Juny del 2003 INDEX PRIMER VOLUM 3. I. Introducció 4. II. Metodologia 8. III. Anàlisi de dades. 8. "Jo no tinc problema" o en quina llengua es prenen els apunts de classe 13. La llengua vehicular de l'ensenyament o tot depèn del professor? 18. La llengua de la bibliografia o l´ensulsiada del professor 24. Anglès sí, però no. 32. Erasmus o la mare de (gairebé) tots els conflictes lingüístics. 42. IV. Conclusions generals, 51. V. Bibliografia SEGON VOLUM. Annexos 1 Volem agrair el valuós ajut prestat per Natxo Sorolla per a l'elaboració d'aquest apartat. 2 En la nostra mostra, només VHT pertany a aquest tipus d'organitzacions. 3 En la nostra mostra, tots els informants són nascuts a Catalunya, amb excepció d'FGX (nascuda a Eivissa, però resident a Barcelona des de fa 4 anys) i ARJ (nascut a Extremadura però resident a Barcelona des dels 6 anys). L'única informant que no compleix els requisits descrits és RDF, nascuda a Palma i resident a Barcelona des de fa 7 mesos. 4 Val a dir que el compliment del darrer punt balla força en el grup de la Divisió II, atès que a VHT i DIC, d'una banda, i a PTC, JTS i ART, de l'altra, els unien vincles d'amistat des de feia temps.
Llengua i Ús, 2002
En aquest article s'argumenta per què el terme "llengua materna" no és un concepte adequat per re... more En aquest article s'argumenta per què el terme "llengua materna" no és un concepte adequat per referir-se a la llengua primera de les persones.
Doctoral Thesis by Carles de Rosselló i Peralta
This thesis examines the language of interaction and the way it is deployed among a group of chil... more This thesis examines the language of interaction and the way it is deployed among a group of children aged 3-4 in an early childhood center located in Barcelona. More specifically, the first part of the analysis is focused on tutored linguistic behavior, based on interactions organized as a class activity and directly supervised by teachers. Secondly, children’s language interactions are observed in intra-group and extra-group conversations in semi-spontaneous situations. Finally, it is revealed how, under these same circumstances, children negotiate the code of interaction in peer to peer dialogues. An important part of the analysis is related to social networks, a variable which is highly useful to explain sociolinguistic behavior as has been demonstrated in a large number of studies. In addition to the chapter devoted to data analysis, the thesis is organized in five other sections. The first one has to do with the theoretical perspectives of language choices. Two main traditions are described at this point: the macro-social and the micro-interactional. Why these traditions cannot convey holistic understanding about language choices is discussed. Thus, this research is based on social networks as the theoretical construct capable of building bridges between sociopolitical factors related to language maintenance or shift and the reasons for a specific language choice in local interactions. The second chapter deals with the sociopolitical struggle to reintroduce Catalan in schools from the late 1960’s since the beginning of the XXIst century. Furthermore, several studies are examined to shed light on Catalan students’ levels of knowledge and use of Catalan and Spanish. The third and fourth chapters are dedicated to exploring language acquisition in children aged 3-4, and to describing methodology respectively. Regarding the latter, participant observation is justified as the most suitable technique to achieve quality data. An explanation is made as to how the researcher gained access to informants, as well as the process of data transcription. In the last chapter the main conclusions of the research are shown.
Book Reviews by Carles de Rosselló i Peralta
Revista de Llengua i Dret, 2010
En "El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians", Josep À. Mas, p... more En "El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians", Josep À. Mas, professor del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València, es planteja com a objectiu respondre quins són els models de llengua que coexisteixen en els mitjans de comunicació al País Valencià i com es relacionen amb les ideologies. Més concretament, la hipòtesi principal que basteix és que la ideologia del parlant condiciona la tria del model de llengua.
Uploads
Papers by Carles de Rosselló i Peralta
flipped this belief and code switching is starting to be perceived as a communicative resource that a speaker can use. This article presents instances of code switching carried out by children aged 3 to 4. The article discusses why these episodes are
not examples of a lack of linguistic competence by analyzing the context in which they took place.
ENGLISH: Synthesis of the analyses on language proficiency, language uses and linguistic representations and attitudes in Catalonia on the basis on the official Survey on Catalonia's Population Language Uses 2013. It includes a longitudinal view of the sociolinguistic evolution thanks to the comparison with the previous EULP 2008 and EULC 2003 surveys.
una diferenciació dels usos lingüístics a l’escola segons el
context. Així, s’esquematitzen les tries de llengua tot argumentant que a l’aula es parla en català, però que al pati la
llengua d’interacció és el castellà. Expressada sota una frase
que s’ha convertit en fórmula recurrent per a una part de
l’opinió pública, l’«hem guanyat les aules, però hem perdut
el pati» és una simplificació que respon a una certa realitat,
però que deixa molts buits per contestar.
Coloma de Gramenet. El qüestionari és una adaptació de l’enquesta sobre els usos lingüístics interpersonals de Catalunya 2003 (EULC 2003).
En primer lloc veurem quin ús fan de les llengües dins dels seus nuclis familiars els estudiants de català, i en segon terme observarem els seus capteniments lingüístics en diferents àmbits més enllà del domèstic. El seguiment en els diversos àmbits que analitzem ens portarà a la conclusió que el baix ús del català no es pot atribuir només a una suposada manca de competència pel fet que siguin estudiants de català, sinó que hi ha altres explicacions que van més enllà de les estrictament gramaticals i que enllacen amb qüestions més sociolingüístiques.
of students in Barcelona. We will try to quantify their daily usage of Catalan and Spanish. For this
purpose, we consider dyadic interactions in both codes (between two people) as the unit of analysis.
The main hypothesis is that the Catalan subordination norm (Vila 1996: 185) is not extensible to all
educative centres of Barcelona and its metropolitan area. The existence of such norm is tightly linked
to a) the environmental linguistic condition, b) the linguistic condition of the school, and c) the
sociolinguistic composition of the classroom.
Doctoral Thesis by Carles de Rosselló i Peralta
Book Reviews by Carles de Rosselló i Peralta
flipped this belief and code switching is starting to be perceived as a communicative resource that a speaker can use. This article presents instances of code switching carried out by children aged 3 to 4. The article discusses why these episodes are
not examples of a lack of linguistic competence by analyzing the context in which they took place.
ENGLISH: Synthesis of the analyses on language proficiency, language uses and linguistic representations and attitudes in Catalonia on the basis on the official Survey on Catalonia's Population Language Uses 2013. It includes a longitudinal view of the sociolinguistic evolution thanks to the comparison with the previous EULP 2008 and EULC 2003 surveys.
una diferenciació dels usos lingüístics a l’escola segons el
context. Així, s’esquematitzen les tries de llengua tot argumentant que a l’aula es parla en català, però que al pati la
llengua d’interacció és el castellà. Expressada sota una frase
que s’ha convertit en fórmula recurrent per a una part de
l’opinió pública, l’«hem guanyat les aules, però hem perdut
el pati» és una simplificació que respon a una certa realitat,
però que deixa molts buits per contestar.
Coloma de Gramenet. El qüestionari és una adaptació de l’enquesta sobre els usos lingüístics interpersonals de Catalunya 2003 (EULC 2003).
En primer lloc veurem quin ús fan de les llengües dins dels seus nuclis familiars els estudiants de català, i en segon terme observarem els seus capteniments lingüístics en diferents àmbits més enllà del domèstic. El seguiment en els diversos àmbits que analitzem ens portarà a la conclusió que el baix ús del català no es pot atribuir només a una suposada manca de competència pel fet que siguin estudiants de català, sinó que hi ha altres explicacions que van més enllà de les estrictament gramaticals i que enllacen amb qüestions més sociolingüístiques.
of students in Barcelona. We will try to quantify their daily usage of Catalan and Spanish. For this
purpose, we consider dyadic interactions in both codes (between two people) as the unit of analysis.
The main hypothesis is that the Catalan subordination norm (Vila 1996: 185) is not extensible to all
educative centres of Barcelona and its metropolitan area. The existence of such norm is tightly linked
to a) the environmental linguistic condition, b) the linguistic condition of the school, and c) the
sociolinguistic composition of the classroom.