Books by Jesus Granados Sanchez
8 Enseñar y aprender geografía para un mundo sostenible 5. El aprendizaje basado en retos y proye... more 8 Enseñar y aprender geografía para un mundo sostenible 5. El aprendizaje basado en retos y proyectos a través de los Objetivos de Desarrollo Sostenible .
Papers by Jesus Granados Sanchez
Documents d'Anàlisi Geogràfica, 2017
Per tal d'actualitzar el coneixement acadèmic i presentar els nous debats i les noves tendències,... more Per tal d'actualitzar el coneixement acadèmic i presentar els nous debats i les noves tendències, Documents D'Anàlisi GeoGràficA publica periòdicament números especials dedicats a l'ensenyament de la geografia. Els monogràfics anteriors van tenir molt bona acollida i estem convençuts que van repercutir en la millora i en la innovació en la didàctica d'aquesta matèria, tant en l'àmbit universitari com en altres àmbits educatius. Els orígens de l'interès que la revista ha mostrat en l'ensenyament de la geografia s'han de buscar en dues figures cabdals dintre d'aquest àmbit i que considerem que han estat els «mestres» del nostre camp. Ens referim a Enric Lluch i a Pilar Benejam. Des d'aquí, ens agradaria reconèixer i agrair la seva contribució. Com diu Pilar Benejam al seu darrer llibre (i que ressenya Xavier Fontich en aquest número), s'ha de tenir la humilitat i el plaer d'aprendre dels que ens han precedit i partir del seu discurs per repensar, reformular i millorar aquelles idees que han estat la base i el fonament de l'educació que volem, perquè si aquestes idees fossin noves, no es considerarien bàsiques (Benejam, 2014). La seva darrera obra és un recull de les reflexions sobre la teoria i la pràctica que l'autora ha anat acumulant durant les seves experiències professionals en escoles, instituts i a la universitat, i que ens resulten familiars a aquells que l'hem tingut de professora o com a companya de departament. Segurament, els primers fonaments de la didàctica de la geografia a Catalunya i a l'Estat espanyol deuen molt a la feina endegada a la Universitat Autònoma de Barcelona en el darrer terç del segle xx. Avui, que ja ens trobem a l'any 2017, podem dir que estem en un moment de canvi important en la
Documents d'anàlisi geogràfica, Sep 26, 2017
Per tal d'actualitzar el coneixement acadèmic i presentar els nous debats i les noves tendències,... more Per tal d'actualitzar el coneixement acadèmic i presentar els nous debats i les noves tendències, Documents D'Anàlisi GeoGràficA publica periòdicament números especials dedicats a l'ensenyament de la geografia. Els monogràfics anteriors van tenir molt bona acollida i estem convençuts que van repercutir en la millora i en la innovació en la didàctica d'aquesta matèria, tant en l'àmbit universitari com en altres àmbits educatius. Els orígens de l'interès que la revista ha mostrat en l'ensenyament de la geografia s'han de buscar en dues figures cabdals dintre d'aquest àmbit i que considerem que han estat els «mestres» del nostre camp. Ens referim a Enric Lluch i a Pilar Benejam. Des d'aquí, ens agradaria reconèixer i agrair la seva contribució. Com diu Pilar Benejam al seu darrer llibre (i que ressenya Xavier Fontich en aquest número), s'ha de tenir la humilitat i el plaer d'aprendre dels que ens han precedit i partir del seu discurs per repensar, reformular i millorar aquelles idees que han estat la base i el fonament de l'educació que volem, perquè si aquestes idees fossin noves, no es considerarien bàsiques (Benejam, 2014). La seva darrera obra és un recull de les reflexions sobre la teoria i la pràctica que l'autora ha anat acumulant durant les seves experiències professionals en escoles, instituts i a la universitat, i que ens resulten familiars a aquells que l'hem tingut de professora o com a companya de departament. Segurament, els primers fonaments de la didàctica de la geografia a Catalunya i a l'Estat espanyol deuen molt a la feina endegada a la Universitat Autònoma de Barcelona en el darrer terç del segle xx. Avui, que ja ens trobem a l'any 2017, podem dir que estem en un moment de canvi important en la
Enseñanza de las ciencias: revista de investigación y experiencias didácticas, 2017
Social Sciences, 2023
The current crisis of unsustainability has renewed academic interest in sustainable global citize... more The current crisis of unsustainability has renewed academic interest in sustainable global citizenship. Classical approaches to this type of citizenship have turned out to be quite abstract, utopian, and naive. This article is a theoretical reflection on sustainable global citizenship from a critical realist perspective, with the aim of bringing realism and pragmatism to the personal and social transformations necessary to achieve sustainability. The contribution of this work consists of the proposal of a conceptual framework that is structured by the following five key dimensions of citizenship: governance, status, social-ecological systems, social conscience, and engagement.
These dimensions have been interpreted and described from two core ideas of critical realism: the position-practice system and the seven-scalar laminated system. The main conclusions are that agencystructure dualism requires more comprehensive approaches that integrate self-awareness of all the components that intervene in the autonomous decision to act, and that include personal capabilities, the desire and motivation to get engaged, and the real possibility of participating determined by the social context and the personal situation. It is also necessary to increase the number of types of agencies, especially with the recognition of the group as a key entity. The resolution of the dichotomy on state-global scale relationships can be articulated by differentiating between government and governance, and the role of social innovation in the latter.
Sustainability
The 17 United Nations Sustainable Development Goals (SDGs) adopted in 2015 have created renewed i... more The 17 United Nations Sustainable Development Goals (SDGs) adopted in 2015 have created renewed interest in sustainability in education. Geography education is a discipline that studies most of the issues related to the SDGs and has a significant role to play in the Anthropocene. Current debates on curricular sustainability and geography education suggest that geography educators are integrating sustainability in different ways but not all approaches have the same transformative impact. The aim of this study is to provide a theoretical model that determines different levels of transformation that could be helpful for advancing in curricular sustainability in geography education. The proposed model is called The Transformative Sustainable Curricula (TSC) model. Its development has relied on two processes that have involved, at the same time, two different methodologies: the creation of the model through documentary analysis, and its validation from interviews with experts in educatio...
Sustainability, 2022
This article is an open access article distributed under the terms and conditions of the Creative... more This article is an open access article distributed under the terms and conditions of the Creative Commons Attribution (CC BY
Sustainability, 2020
The University Jaume I of Castellon (Spain) launched the "ImpSDGup" course in 2017. The aim of th... more The University Jaume I of Castellon (Spain) launched the "ImpSDGup" course in 2017. The aim of this training course on professional education for sustainable development (ESD) skills and competences for higher education teachers is to help academics in reorienting their subjects' curricula in order to contribute to the sustainable development goals of the United Nations' Agenda 2030. The "ImpSDGup" course is based on the Training Model in Transformative Action for Sustainability (TMTAS) model that is structured in three main areas: the content on sustainability, the theoretical approaches, and the ESD teaching and learning methodologies. In this paper, we describe the design and the contents of the training course and we investigate the changes that participants of the course implemented in the design of their subject programs. The methodology of the study was based on content analysis. The main results show that most of the 55 university teachers that undertook the course in its three editions succeeded in transforming course objectives and that they incorporated some of the SDGs and several ESD active learning methodologies in their teaching. As a consequence of this, we consider that the course helps in enhancing university teachers' ESD professional competences.
Servei de Publicacions de la UAB, 2011
Universitat Autònoma de Barcelona, 2007
Higher Education in the World 5, 2014
Low Back Pain (LBP) is the most frequent musculosceletal issue found in daily work. Extenuating p... more Low Back Pain (LBP) is the most frequent musculosceletal issue found in daily work. Extenuating physical positions comprise 80-85% of the caues of LBP. In the medical world, a lot of causes of LBP do not identify the pathoanatomical disorders. These factors are e.g.: body in static position while working and the working body position leaning heavily on the vertebra (for example: sitting in a hunched position, sitting upright without back support, or working for unsually long periods of time). Until now in Manado no study has been carried out to show the correlation between LBP and the sitting position, or the duration of work. This study aimed to find out the correlation between chronic LBP and the sitting position or the duration of work among bank employees in one of the goverment banks in Manado. The results showed that there were 69 respondents involved in this study. Chronic LBP was found in 62 respondents (90%). Up stright position while sitting was the most frequent position that caused chronic LBP in 28 respondents. The average time used for working with sitting position was 7-8 hours which caused chronic LBP among 31 respondents of the group with the work time from 11.00-13.59. A P-value of 0.000 (<0.05) showed that there was a strong correlation between sitting position and chronic LBP. Duration of work also showed a strong correlation with chronic LBP with a P-value of 0.000. Conclusion: There were strong correlations beween chronic low back pain with sitting position while working and duration of work.
Claudio-Gonzalez, M., and Granados Sanchez, J. (2014) Recommended bibliography on community-unive... more Claudio-Gonzalez, M., and Granados Sanchez, J. (2014) Recommended bibliography on community-university engagement. In: Escrigas, C., Granados Sanchez, J., Hall, B.L., Tandon, R., Puig, G. and Forns, M. (eds.) Higher Education in the World 5. Knowledge, Engagement and Higher Education: Contributing to Social Change. Series: GUNi series on the social commitment of universities (5). Palgrave Macmillan, Basingstoke, pp. 313-324. ISBN 9780230535565
As we know, knowledge is power and knowledge has power. Knowledge has the power to transform live... more As we know, knowledge is power and knowledge has power. Knowledge has the power to transform lives, institutions and societies. We can address the power of knowledge to build the world we want. A world where social, economic and ecological justice includes all citizens irrespective of class, ethnicity, race, gender and age. A world in which life is respected no matter what form it takes. A world that shares an understanding of the interdependence of the social, human and environmental dimensions and that the key of our collective success is cooperation. This report and the associated 6th International Barcelona Conference on Higher Education has been, is and will be an invitation to each of us to imagine three things:
AMBIENS. Revista Iberoamericana Universitaria en Ambiente, Sociedad y Sustentabilidad, 2015
Este articulo presenta los resultados de dos investigaciones interconectadas realizadas por la Gl... more Este articulo presenta los resultados de dos investigaciones interconectadas realizadas por la Global University Network for Innovation (GUNi), que exploran la transicion de las instituciones de educacion superior (IES) hacia la sostenibilidad. El objetivo de la primera investigacion se ha centrado en la definicion de las posibles barreras limitadoras de la introduccion de la sostenibilidad en las IES, asi como ha propuesto un conjunto de soluciones que son necesarias aplicar para romper las barreras detectadas y, asi, cambiar el status quo. El segundo estudio se concibe como una continuacion de la primera investigacion, pero envez de tener un enfoque global se centra en la realidad del ambito espanol.
e-Pedagogium, 2015
In the last years, most of the educational systems in Europe and elsewhere have shifted to a comp... more In the last years, most of the educational systems in Europe and elsewhere have shifted to a competence-based approach. The aim of this paper is to present how the main Spanish educational reforms of 2006 and 2013 have incorporated the concept of competence, and how it has been used to structure the curriculum in Primary and Secondary Education. The paper defines the competences of compulsory education and their main features, and it also highlights how the shift in policy has affected in the typology of competences. The study is based on a document and content analysis methodology and is focused in Spanish educational laws, at both national and regional level. The paper ends with the implications the competence-based curriculum has on initial teacher training and showcases how the Universitat Autonoma de Barcelona has implemented it in the degrees of the Faculty of Education.
Ensenanza De Las Ciencias Sociales Revista De Investigacion, 2011
asumiendo que no existe una respuesta a largo plazo. Es como un juego en el que podemos perder, p... more asumiendo que no existe una respuesta a largo plazo. Es como un juego en el que podemos perder, pero que nunca podremos ganar de manera definitiva, porque la sostenibilidad es mantenerse jugando, es tener la habilidad de solucionar los problemas entre todos, en un contexto complejo, incierto y cambiante. La educación para el desarrollo sostenible (en adelante EDS) es una herramienta esencial para la formación de una nueva ciudadanía y tiene la vocación de reformar la educación y la escuela. Se trata de un proceso crítico y democrático sobre la crisis civilizatoria y el cambio global y pretende promover la capacitación para la acción y la reflexión sobre el futuro. Según Sterling (2001), la EDS ha de ser contextual y aplicada; tiene que ser innovadora y constructiva; tie-
At this point in history, we need to review the idea of what reality is and the mechanisms by whi... more At this point in history, we need to review the idea of what reality is and the mechanisms by which we produce knowledge. It is not possible to build a new world order if it does not change our perception of what reality is and what is true. It is time for a revision and an enlargement of the conception of knowledge.
Uploads
Books by Jesus Granados Sanchez
Papers by Jesus Granados Sanchez
These dimensions have been interpreted and described from two core ideas of critical realism: the position-practice system and the seven-scalar laminated system. The main conclusions are that agencystructure dualism requires more comprehensive approaches that integrate self-awareness of all the components that intervene in the autonomous decision to act, and that include personal capabilities, the desire and motivation to get engaged, and the real possibility of participating determined by the social context and the personal situation. It is also necessary to increase the number of types of agencies, especially with the recognition of the group as a key entity. The resolution of the dichotomy on state-global scale relationships can be articulated by differentiating between government and governance, and the role of social innovation in the latter.
These dimensions have been interpreted and described from two core ideas of critical realism: the position-practice system and the seven-scalar laminated system. The main conclusions are that agencystructure dualism requires more comprehensive approaches that integrate self-awareness of all the components that intervene in the autonomous decision to act, and that include personal capabilities, the desire and motivation to get engaged, and the real possibility of participating determined by the social context and the personal situation. It is also necessary to increase the number of types of agencies, especially with the recognition of the group as a key entity. The resolution of the dichotomy on state-global scale relationships can be articulated by differentiating between government and governance, and the role of social innovation in the latter.
Abstract in English, pages 473-508
Resumen en castellano, páginas 427-472
The aim of this chapter is to explore the challenges posed by (un)sustainability to HEIs, and to discuss the barriers that prevent them from finding a response, and to suggest ways to overcoming these difficulties.
The alternative way of doing things must integrate changes in HEIs’ internal organization and management, in the pedagogical approaches, in the way of doing research and in community engagement. These changes need an integration of new perspectives about the role of knowledge in the service of the common good, and implies an evaluation of what role the university wants in relation to knowledge, what to teach and with what purpose, what to research and with whom and how we do all this. There are at least six changes to incorporate into the way we handle, use, build and understand knowledge: there must be a movement from a mono-culture of scientific knowledge to an ecology of knowledges; from rational knowledge to integral human knowledge; from descriptive knowledge, to knowledge for intervention; from partial knowledge to a holistic and complex knowledge; from an isolated creation of knowledge to a social co-creation of knowledge; from a static use of knowledge to a dynamic and creative knowledge.
In relation to these challenges, GUNi has develop a study to establish what barriers and possible solutions HEIs encounter when try to implement changes in their performance for achieving sustainability. The paper will present the main findings of this study identified in two GUNi polls and discussed both in parallel workshops at the Fifth International Barcelona Conference on Higher Education, and in a working group within the knowledge community that is being nurtured through GUNi’s virtual platform. Actually this study is going a step forward trying to find in a specific analysis how universities and community engagement support sustainability in society. The chapter will also include the preliminary results from this research.
The main conclusions are that the future of HEIs can be seen as scenarios of continuity, of radical change, or as a third approach consisting of a gradual reform of the current system. Thus, transition seems to be the most plausible option. Given this situation, it makes sense to talk about “transition university” whereby universities are able to design their own sustainability path. It also can be acknowledge that one or more of the three above-mentioned approaches coexist in the same institution. As a concluding remark, it can be stated that HEIs are already beginning to make shifts, and that there exists an increase in the varieties of community-university engagement that are arising now in thousands of creative and imaginative ways in universities in literally every part of the world. It would build on a vision for a new architecture of knowledge and an activist sense of social responsibility in higher education.
conception of knowledge through six main domains:
a recognition of the plurality of sources and cosmovisions
of knowledge, and the need for a dialogue among
them; a knowledge that is comprehensive; the use of
knowledge to take action; the creation of holistic and
complex knowledge to understand the whole; the
democratization of knowledge and power through the
co-creation of knowledge; and the assumption of a
dynamic and creative knowledge.
Granados Sanchez, J. y Lamagrande, A. (2010), Un instrumento de análisis para la investigación del uso de las tic-tac en la enseñanza de la geografía para el desarrollo sostenible, en: Ávila, R.M.., Rivero, M.P.. and Dominguez, P. (Eds) (2010) Metodología de investigación en didáctica de las ciencias sociales, Edited by Institución Fernando el católico and Asociación universitaria del profesorado de didáctica de las ciencias sociales, Zaragoza, pp. 313-326
ISBN: 978-84-9911-051-6
El treball que es demana als alumnes és fer un diagnòstic ambiental d'un espai natural del municipi i que, a la vegada, prenguin el compromís de "vigilància" o "custòdia" d'aquest territori.
La metodologia de treball proposada vol fomentar tres aspectes principals de l'educació per a la sostenibilitat: el treball cooperatiu, la coresponsabilització i l'aprenentatge servei (els alumnes han d'adonar-se que ells poden generar coneixement i que aquest és rellevant per a la comunitat).
Els objectius generals d'aquesta proposta didàctica són:
- Conèixer les característiques ambientals dels principals parcs públics i espais naturals propers al nucli urbà de la Garriga i el seu ús per part de la ciutadania.
- Consensuar un instrument d'anàlisi ambiental i aplicar-lo amb treball de camp.
- Valorar el treball cooperatiu com a instrument imprescindible per a l'aprenentatge i per a l'acció i/o intervenció.
- Responsabilitzar-se del treball propi per avançar en l'aprenentatge autònom.
L'execució d'aquesta seqüència didàctica precisà una preparació prèvia que va consistir a establir uns contactes amb l'administració local per programar una visita a l'Ajuntament, a les regidories de Medi Ambient i Governació. Per al desenvolupament de la seqüència didàctica es necessitaren, a part de la setmana que dura el crèdit de síntesi, una sessió de treball prèvia i una de posterior. La finalitat de la sessió prèvia va ser confeccionar un qüestionari per a l'anàlisi ambiental dels espais públics i/o naturals del municipi, així com assignar un espai a cada grup de treball. La sessió començà amb una motivació inicial i l'explicació de la tasca a fer i de la seva rellevància i utilitat. A continuació es plantejà una activitat d'avaluació per detectar el coneixement previ que tenien els alumnes (abans d'iniciar el treball plantejat) sobre els espais públics (parcs, places, etc.) i els espais naturals del seu municipi, i sobre les seves característiques. Posteriorment es va fer el plantejament del treball de recerca que consistia a donar resposta a les qüestions següents:
Quins espais naturals i parcs del municipi utilitzen majoritàriament els garriguencs i els turistes? Quins usos en fan? Quins se'n podrien fer? Quins creieu que han de ser els aspectes a tenir en compte per analitzar la qualitat d'aquests espais? Com planifiquem el treball de diagnosi ambiental?
Per arribar a respondre aquestes preguntes es portà a terme un treball cooperatiu amb tot el grup classe. S'inicià una pluja d'idees perquè afloressin tots aquells aspectes rellevants a analitzar ("indicadors de sostenibilitat"=qualitat), sempre guiats pel professor. Un cop apuntades les diferents propostes es va consensuar un qüestionari final, que va ser l'instrument per a l'anàlisi dels diferents espais. Per acabar, els grups es van repartir els diferents espais objecte d'estudi i planificaren com portarien a terme la recollida de les dades. A l'hora de portar a terme el treball de camp, els alumnes podien afegir nous indicadors o advertir diferents problemàtiques que no quedessin recollides en el qüestionari elaborat conjuntament.
El treball de camp es va realitzar la tarda del dilluns. Els diferents grups havien d'anar a l'espai que els havia tocat analitzar a una hora concreta per trobar-se amb el professor que els havia de guiar en la realització de la diagnosi. La resta de la setmana que durava el crèdit de síntesi havia de servir per recollir i processar les dades, ja que calia fer la interpretació i la comunicació de les dades amb la creació de textos i acompanyats de gràfics, fotografies, etc. Cada grup d'alumnes va redactar un text on explicava l'estat ambiental de l'espai que havia custodiat, a partir dels indicadors de sostenibilitat del qüestionari que havien mesurat amb el seu treball de camp. El text havia de ser breu i podia estructurar-se en quatre punts: els punts forts de l'espai (fortaleses), els punts febles (febleses), les potencialitats i les accions. Els punts forts havien de tractar aquells aspectes positius de l'espai a consolidar o mantenir. Els punts febles recollien aquells aspectes que no van bé i que s'han de millorar a partir d'unes accions que els mateixos alumnes van proposar. Finalment, les potencialitats havien de reflectir aquelles oportunitats que els alumnes creien que aquell espai presenta quant a oci i lleure per als ciutadans de la Garriga.
La darrera sessió va implicar només un representant de cada grup, amb l'objectiu de redactar un article de forma conjunta, que va aparèixer com a reportatge informatiu en una publicació local. Un cop elaborat l'article i abans de la seva publicació, es va portar davant del regidor de Medi Ambient per exposar-li els resultats del treball.