The town charters of modern period, very abundant in the Valencian Country, mainly as a result of... more The town charters of modern period, very abundant in the Valencian Country, mainly as a result of the repopulations that followed the expulsion of the Moriscos (1609), have not been studied so far from a linguistic point of view to a large extent because until a few years ago we did not have a significant repertoire of this type of documents. These are texts of legal linguistic variety that directly affected the life of an important part of the population —also, indirectly, the idea that people could have of their native language. This paper attempts to make a first approach to the study of Valencian town charters from the 17th century, evaluating the degree of persistence of the use of Valencian in these texts, as well as the persistence of traditional linguistic models
L’adaptabilitat d’una llengua depèn del multilingüisme intralingüístic dels parlants, que els per... more L’adaptabilitat d’una llengua depèn del multilingüisme intralingüístic dels parlants, que els permet usar la llengua-dialecte adequada a cada situació. Una llengua, per tant, és inevitablement un conjunt de llengües-dialecte. Aquestes mantenen relacions desiguals amb l’espai privilegiat de l’estàndard, que és l’única entitat lingüística construïda. En aquest treball volem reflexionar sobre les tensions entre les llengües-dialecte i la llengua estàndard.
Universitat de Girona. Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Jun 27, 2019
Presentació del llibre 'The Intricacy of Languages' (actes del Xè Col·loqui Internacional... more Presentació del llibre 'The Intricacy of Languages' (actes del Xè Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de la Història de la Llengua) a càrrec de Francesc Feli
Torn de preguntes i debat a les comunicacions de Maria Angels Massip, Francesc Feliu, Johan Araya... more Torn de preguntes i debat a les comunicacions de Maria Angels Massip, Francesc Feliu, Johan Araya i Maja Kalezic
Acte d'Inauguracio del curs academic 2013-2014 de la Facultat d'Educacio i Psicologia. La... more Acte d'Inauguracio del curs academic 2013-2014 de la Facultat d'Educacio i Psicologia. La llico inaugural titulada "l'us d'instruments i l'evolucio de la capacitat de planificar" va anar a carrec del Dr. Josep Call, director del Wolfgang Kohler Primate Research Center i especialista mundial en primatologia i evolucio humana.
Acte d'obertura del nou curs 2012-2013 del Master Interuniversitari en Juventut i Societat (M... more Acte d'obertura del nou curs 2012-2013 del Master Interuniversitari en Juventut i Societat (MIJS) a carrec de Pere Soler Pujals, director del master, Josep Miquel Palaudaries, director del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona, Manel Ros, subdirector general de Joventut, i Francesc Feliu, vicerector de Politica academica de la Universitat de Girona
Amb ocasió del centenari del naixement del lingüista i filòleg Joan Coromines i Vigneaux, s'ha de... more Amb ocasió del centenari del naixement del lingüista i filòleg Joan Coromines i Vigneaux, s'ha desenvolupat a diferents nivells institucionals, durant el 2005 i el 2006, l'anomenat Any Coromines, sota la tutela del govern de la Generalitat. Al febrer de 2005 va constituir-se una comissió organitzadora, amb representants de diferents departaments del govern, l'Institut d'Estudis Catalans i la Fundació Pere Coromines, que és l'hereva de l'obra d'aquesta «figura cabdal de les lletres catalanes del segle XX», en paraules del mateix decret oficial. Joan Coromines va néixer el 21 de març de 1905, al si d'una família podríem dir nuclear del catalanisme polític i cultural d'aleshores, i va dedicar-com és sabut-literalment tota la seva vida a la causa de l'estudi i la defensa de la llengua catalana en el seu context romànic. Tot i que el major reconeixement internacional li prové de l'obra lingüística castellana-essencialment el Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico-, és indiscutible que el nucli central de la seva producció i dels seus interessos fou la llengua catalana, a què dedicà algunes aportacions avui absolutament indispensables per a qualsevol que s'hi interessi, especialista o afeccionat-d'una manera molt particular, el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana. No és pas aquest el lloc per glossar la figura i l'obra de Coromines; personatge marcat profundament per l'entorn en què va néixer-el pare-i per les duríssimes circumstàncies que va haver de viure-l'exili-, intel. lectual brillantíssim, lluitador insubornable, home solitari, contradictori, de tracte difícil i paraula punyent, humaníssim. S'ha fet i ho han fet a bastament, al llarg d'aquest Any Coromines, multitud d'especialistes, admiradors i antics col. laboradors-és difícil dir deixebles, en el cas de Coromines-, arreu dels territoris on es parla la llengua que ell va estimar tant-i més enllà encara. La comissió del Centenari, presidida pel professor Joan Solà, s'ha encarregat d'organitzar, patrocinar o, simplement, coordinar una bona colla d'activitats commemoratives que han sorgit-potser amb una mica de retard, perquè sovint costa molt materialitzar les idees, en aquest país-en llocs i institucions ben diverses. Les iniciatives més abundants han estat les més clàssiques, de caire acadèmic, amb format de simposi o jornada d'homenatge; pràcticament totes les universitats del domini català-i algunes de fora-han organitzat el seu acte commemoratiu, i també moltes institucions de l'entramat cultural. Però també hi ha hagut activitats més innovadores, de caire artístic-instal. lacions, recitals-o
Escric aquesta ressenya de València estant. Una comunitat on els sacerdots no aprenen de manera o... more Escric aquesta ressenya de València estant. Una comunitat on els sacerdots no aprenen de manera oficial en el Seminari ni un mal borrall de «valencià», ni de literatura «valenciana», perquè encara ara, anys i panys després del famós Concili Vaticà Segon, la màxima auctoritas eclesiàstica manté, sense cap aparent escrúpol de consciència, que la llengua vernacla d'aquest antic regne és la castellana! Tot partint d'aquesta ficció virtual, atemptatòria, com és obvi, de la veritat històrica, del dret i de la raó, els responsables de l'Església valenciana, opten per negligir la seva ineludible obligació moral d'endegar una pastoral en valencià, i donen als fidels que estimen la llengua dels seus avantpassats, un tracte molt pitjor que els que reben els bantus o els habitants de la Polinèsia. Deu ser perquè entre el clergat valencià no hi abunden, per desgràcia, sacerdots com el professor Modest Prats, que «volen saber com va el món, justament per a transformar-lo» (p. 478); capaços de combinar sense problemes la fidelitat a la Paraula transcendent, amb la fidelitat a les paraules de la llengua del seu poble. Com bé prova el llibre que comentem, que és de fet una reescriptura d'una part molt representativa del conjunt de l'obra de l'esmentat professor, passada pel sedàs d'una molt elaborada revisió crítica sistemàtica, operada per un editor que es demostra savi i alhora bon amic de l'autor; aquest ha viscut amb passió l'estudi de la llengua catalana i de la seva història. La seva mateixa condició bifront de prevere i de filòleg ha portat el Dr. Prats, no solament a centrar l'atenció sobre la «política lingüística de l'Església catalana (segles xvi-xvii)» (p. 504-531), o la «introducció del català en la litúrgia» i els «problemes pastorals de l'ús de les llengües vives en la litúrgia» (p. 542-590), sinó a meditar, fent servir fins i tot una metodologia ignasiana, sobre el passat (D'on venim?), el present (On som?) i el futur (Cap on anem?) de la nostra llengua (p. 424-439). De fet, diria que tot el llibre tracta per activa o per passiva d'aquesta temàtica. Pel que fa a la política lingüística, Prats analitza, amb un excel•lent coneixement de causa, les tensions lingüístiques existents al llarg dels s. xvi-xvii, i explica que tot i que l'Església, confrontada amb el protestantisme, sembla haver sancionat a Trento la importantíssima equació: llengua vulgar = heretgia, convertint la predicació en mera tautologia barroca, tanmateix els concilis de la Tarraconense, tot i que no mancaren temptatives d'introduir la llengua castellana com «lengua del imperio», «idioma común de la monarquía de España», lingua generalis hispanica, o «lengua del príncipe soberano» i suposadament més «elegant i il•lustre», van incidir de manera molt positiva en l'exigència d'ensenyar el catecisme i de predicar en la llengua vernacla o natural, que no era altra que la catalana o la valentina (p. 513), única comprensible a la gent del carrer. Aquest important excurs històric és complementat, pàgines amunt, amb les notes sobre «El catecisme i la predicació» (p. 222-23), i més avall, amb uns interessants apunts sobre l'«Església i llengua catalana, balanç de quaranta anys» (p. 581-590), etapa en el fons cronològicament coincident amb la de la formació sacerdotal de l'autor («[...] l'Església on vaig créixer jo mateix, que entrava al Seminari l'octubre del 1946 i m'ordenava de capellà el març del 1959»), on trobem algunes frases ben dignes de subratllar, com ara: «Catalunya va perdre la guerra i l'Església, entre altres, la va guanyar». Prats, que recorda, p. e., com el Dr. Jubany el 1964 encara predicà en castellà el sermó de sant Narcís a la catedral de Girona, reconeix amb ben poques reserves mentals, que aquella Església «va anar del bracet amb els triomfadors» (p. 582), i gosa dir «que, en conjunt, [...] no fou pas fidel a la seva missió evangèlica, ni a la defensa dels drets del nostre poble» (p. 584). Pel que fa als religiosos, després de posar èmfasi en el «pes decisiu de Montserrat» (p. 585) i en l'«arrelament popular autèntic» dels caputxins, trona -i no serà l'únic lloc on ho fa, llegiu la dura invectiva que trobem en la p. 553!-contra l'implacable «allau de frares i monges que s'ha projectat sobre aquest país amb intenció de castellanitzar-lo» (p. 585). «Com a home d'Església», del qual cal admirar en tot moment la valentia i l'esforç «per ésser ben clar i dir les coses pel seu nom» (p. 554), el Dr. Prats formula un mea culpa i assumeix la part que li pertoca d'aquesta història poc exemplar, no sense cridar també, oportunament,
Una part fonamental del procés d'elaboració social de les llengües, de la seva constitució co... more Una part fonamental del procés d'elaboració social de les llengües, de la seva constitució com a tals llengües, és la legitimació que cal propiciar entre els parlants i que els ha de permetre de creure que la representació limitada i uniforme-i normalment, escrita-de la llengua que és producte d'una determinada codificació és, en realitat, la llengua veritable. Són els usuaris de la llengua, en definitiva, els que legitimen, amb la seva creença i la seva adhesió sentimental, que "la llengua de tots" existeix, i que és un sistema relativament coherent i regular, delimitat i objectivament diferenciat de les llengües que ho són d'uns altres col·lectius. Val la pena, tanmateix, d'introduir aquí una precisió: d'usuaris conscients de l'existència de la pròpia llengua, històricament n'hi ha hagut bastant pocs. Les llengües han estat, durant molts segles, un afer supraestructural que ha concernit les minories erudites i les classes dirigents, i que ha i...
Es molt coneguda i ben estudiada la trajectoria de Carles Riba com a traductor dels classics grec... more Es molt coneguda i ben estudiada la trajectoria de Carles Riba com a traductor dels classics grecs (Xenofont, Plutarc, Homer, Sofocles, Euripides, Esquil) i d’importants autors llatins (Virgili), anglesos (Edgar A. Poe) i alemanys (Rilke, Holderlin). En canvi, les versions de llibres biblics —Cantic dels Cantics i Rut— que el gran humanista va fer de l’hebreu no han estat mai estudiades de manera monografica. Aquest treball es una edicio i estudi detallat de la versio del Cantic de Salomo. Les notes remarquen les aportacions i vaciŀlacions del traductor en un obra que es publica en un moment decisiu per a la historia de la llengua catalana.Paraules clau: traduccio, Cantic dels Cantics, Carles Riba, hebreu
Text de la llico que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. S’estudia el proleg de... more Text de la llico que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. S’estudia el proleg de l’Atheneo de Grandesa. S'hi preten establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text dificil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, pero que gairebe sempre ha estat tambe mal entes, o entes de manera incompleta
The town charters of modern period, very abundant in the Valencian Country, mainly as a result of... more The town charters of modern period, very abundant in the Valencian Country, mainly as a result of the repopulations that followed the expulsion of the Moriscos (1609), have not been studied so far from a linguistic point of view to a large extent because until a few years ago we did not have a significant repertoire of this type of documents. These are texts of legal linguistic variety that directly affected the life of an important part of the population —also, indirectly, the idea that people could have of their native language. This paper attempts to make a first approach to the study of Valencian town charters from the 17th century, evaluating the degree of persistence of the use of Valencian in these texts, as well as the persistence of traditional linguistic models
L’adaptabilitat d’una llengua depèn del multilingüisme intralingüístic dels parlants, que els per... more L’adaptabilitat d’una llengua depèn del multilingüisme intralingüístic dels parlants, que els permet usar la llengua-dialecte adequada a cada situació. Una llengua, per tant, és inevitablement un conjunt de llengües-dialecte. Aquestes mantenen relacions desiguals amb l’espai privilegiat de l’estàndard, que és l’única entitat lingüística construïda. En aquest treball volem reflexionar sobre les tensions entre les llengües-dialecte i la llengua estàndard.
Universitat de Girona. Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Jun 27, 2019
Presentació del llibre 'The Intricacy of Languages' (actes del Xè Col·loqui Internacional... more Presentació del llibre 'The Intricacy of Languages' (actes del Xè Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de la Història de la Llengua) a càrrec de Francesc Feli
Torn de preguntes i debat a les comunicacions de Maria Angels Massip, Francesc Feliu, Johan Araya... more Torn de preguntes i debat a les comunicacions de Maria Angels Massip, Francesc Feliu, Johan Araya i Maja Kalezic
Acte d'Inauguracio del curs academic 2013-2014 de la Facultat d'Educacio i Psicologia. La... more Acte d'Inauguracio del curs academic 2013-2014 de la Facultat d'Educacio i Psicologia. La llico inaugural titulada "l'us d'instruments i l'evolucio de la capacitat de planificar" va anar a carrec del Dr. Josep Call, director del Wolfgang Kohler Primate Research Center i especialista mundial en primatologia i evolucio humana.
Acte d'obertura del nou curs 2012-2013 del Master Interuniversitari en Juventut i Societat (M... more Acte d'obertura del nou curs 2012-2013 del Master Interuniversitari en Juventut i Societat (MIJS) a carrec de Pere Soler Pujals, director del master, Josep Miquel Palaudaries, director del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona, Manel Ros, subdirector general de Joventut, i Francesc Feliu, vicerector de Politica academica de la Universitat de Girona
Amb ocasió del centenari del naixement del lingüista i filòleg Joan Coromines i Vigneaux, s'ha de... more Amb ocasió del centenari del naixement del lingüista i filòleg Joan Coromines i Vigneaux, s'ha desenvolupat a diferents nivells institucionals, durant el 2005 i el 2006, l'anomenat Any Coromines, sota la tutela del govern de la Generalitat. Al febrer de 2005 va constituir-se una comissió organitzadora, amb representants de diferents departaments del govern, l'Institut d'Estudis Catalans i la Fundació Pere Coromines, que és l'hereva de l'obra d'aquesta «figura cabdal de les lletres catalanes del segle XX», en paraules del mateix decret oficial. Joan Coromines va néixer el 21 de març de 1905, al si d'una família podríem dir nuclear del catalanisme polític i cultural d'aleshores, i va dedicar-com és sabut-literalment tota la seva vida a la causa de l'estudi i la defensa de la llengua catalana en el seu context romànic. Tot i que el major reconeixement internacional li prové de l'obra lingüística castellana-essencialment el Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico-, és indiscutible que el nucli central de la seva producció i dels seus interessos fou la llengua catalana, a què dedicà algunes aportacions avui absolutament indispensables per a qualsevol que s'hi interessi, especialista o afeccionat-d'una manera molt particular, el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana. No és pas aquest el lloc per glossar la figura i l'obra de Coromines; personatge marcat profundament per l'entorn en què va néixer-el pare-i per les duríssimes circumstàncies que va haver de viure-l'exili-, intel. lectual brillantíssim, lluitador insubornable, home solitari, contradictori, de tracte difícil i paraula punyent, humaníssim. S'ha fet i ho han fet a bastament, al llarg d'aquest Any Coromines, multitud d'especialistes, admiradors i antics col. laboradors-és difícil dir deixebles, en el cas de Coromines-, arreu dels territoris on es parla la llengua que ell va estimar tant-i més enllà encara. La comissió del Centenari, presidida pel professor Joan Solà, s'ha encarregat d'organitzar, patrocinar o, simplement, coordinar una bona colla d'activitats commemoratives que han sorgit-potser amb una mica de retard, perquè sovint costa molt materialitzar les idees, en aquest país-en llocs i institucions ben diverses. Les iniciatives més abundants han estat les més clàssiques, de caire acadèmic, amb format de simposi o jornada d'homenatge; pràcticament totes les universitats del domini català-i algunes de fora-han organitzat el seu acte commemoratiu, i també moltes institucions de l'entramat cultural. Però també hi ha hagut activitats més innovadores, de caire artístic-instal. lacions, recitals-o
Escric aquesta ressenya de València estant. Una comunitat on els sacerdots no aprenen de manera o... more Escric aquesta ressenya de València estant. Una comunitat on els sacerdots no aprenen de manera oficial en el Seminari ni un mal borrall de «valencià», ni de literatura «valenciana», perquè encara ara, anys i panys després del famós Concili Vaticà Segon, la màxima auctoritas eclesiàstica manté, sense cap aparent escrúpol de consciència, que la llengua vernacla d'aquest antic regne és la castellana! Tot partint d'aquesta ficció virtual, atemptatòria, com és obvi, de la veritat històrica, del dret i de la raó, els responsables de l'Església valenciana, opten per negligir la seva ineludible obligació moral d'endegar una pastoral en valencià, i donen als fidels que estimen la llengua dels seus avantpassats, un tracte molt pitjor que els que reben els bantus o els habitants de la Polinèsia. Deu ser perquè entre el clergat valencià no hi abunden, per desgràcia, sacerdots com el professor Modest Prats, que «volen saber com va el món, justament per a transformar-lo» (p. 478); capaços de combinar sense problemes la fidelitat a la Paraula transcendent, amb la fidelitat a les paraules de la llengua del seu poble. Com bé prova el llibre que comentem, que és de fet una reescriptura d'una part molt representativa del conjunt de l'obra de l'esmentat professor, passada pel sedàs d'una molt elaborada revisió crítica sistemàtica, operada per un editor que es demostra savi i alhora bon amic de l'autor; aquest ha viscut amb passió l'estudi de la llengua catalana i de la seva història. La seva mateixa condició bifront de prevere i de filòleg ha portat el Dr. Prats, no solament a centrar l'atenció sobre la «política lingüística de l'Església catalana (segles xvi-xvii)» (p. 504-531), o la «introducció del català en la litúrgia» i els «problemes pastorals de l'ús de les llengües vives en la litúrgia» (p. 542-590), sinó a meditar, fent servir fins i tot una metodologia ignasiana, sobre el passat (D'on venim?), el present (On som?) i el futur (Cap on anem?) de la nostra llengua (p. 424-439). De fet, diria que tot el llibre tracta per activa o per passiva d'aquesta temàtica. Pel que fa a la política lingüística, Prats analitza, amb un excel•lent coneixement de causa, les tensions lingüístiques existents al llarg dels s. xvi-xvii, i explica que tot i que l'Església, confrontada amb el protestantisme, sembla haver sancionat a Trento la importantíssima equació: llengua vulgar = heretgia, convertint la predicació en mera tautologia barroca, tanmateix els concilis de la Tarraconense, tot i que no mancaren temptatives d'introduir la llengua castellana com «lengua del imperio», «idioma común de la monarquía de España», lingua generalis hispanica, o «lengua del príncipe soberano» i suposadament més «elegant i il•lustre», van incidir de manera molt positiva en l'exigència d'ensenyar el catecisme i de predicar en la llengua vernacla o natural, que no era altra que la catalana o la valentina (p. 513), única comprensible a la gent del carrer. Aquest important excurs històric és complementat, pàgines amunt, amb les notes sobre «El catecisme i la predicació» (p. 222-23), i més avall, amb uns interessants apunts sobre l'«Església i llengua catalana, balanç de quaranta anys» (p. 581-590), etapa en el fons cronològicament coincident amb la de la formació sacerdotal de l'autor («[...] l'Església on vaig créixer jo mateix, que entrava al Seminari l'octubre del 1946 i m'ordenava de capellà el març del 1959»), on trobem algunes frases ben dignes de subratllar, com ara: «Catalunya va perdre la guerra i l'Església, entre altres, la va guanyar». Prats, que recorda, p. e., com el Dr. Jubany el 1964 encara predicà en castellà el sermó de sant Narcís a la catedral de Girona, reconeix amb ben poques reserves mentals, que aquella Església «va anar del bracet amb els triomfadors» (p. 582), i gosa dir «que, en conjunt, [...] no fou pas fidel a la seva missió evangèlica, ni a la defensa dels drets del nostre poble» (p. 584). Pel que fa als religiosos, després de posar èmfasi en el «pes decisiu de Montserrat» (p. 585) i en l'«arrelament popular autèntic» dels caputxins, trona -i no serà l'únic lloc on ho fa, llegiu la dura invectiva que trobem en la p. 553!-contra l'implacable «allau de frares i monges que s'ha projectat sobre aquest país amb intenció de castellanitzar-lo» (p. 585). «Com a home d'Església», del qual cal admirar en tot moment la valentia i l'esforç «per ésser ben clar i dir les coses pel seu nom» (p. 554), el Dr. Prats formula un mea culpa i assumeix la part que li pertoca d'aquesta història poc exemplar, no sense cridar també, oportunament,
Una part fonamental del procés d'elaboració social de les llengües, de la seva constitució co... more Una part fonamental del procés d'elaboració social de les llengües, de la seva constitució com a tals llengües, és la legitimació que cal propiciar entre els parlants i que els ha de permetre de creure que la representació limitada i uniforme-i normalment, escrita-de la llengua que és producte d'una determinada codificació és, en realitat, la llengua veritable. Són els usuaris de la llengua, en definitiva, els que legitimen, amb la seva creença i la seva adhesió sentimental, que "la llengua de tots" existeix, i que és un sistema relativament coherent i regular, delimitat i objectivament diferenciat de les llengües que ho són d'uns altres col·lectius. Val la pena, tanmateix, d'introduir aquí una precisió: d'usuaris conscients de l'existència de la pròpia llengua, històricament n'hi ha hagut bastant pocs. Les llengües han estat, durant molts segles, un afer supraestructural que ha concernit les minories erudites i les classes dirigents, i que ha i...
Es molt coneguda i ben estudiada la trajectoria de Carles Riba com a traductor dels classics grec... more Es molt coneguda i ben estudiada la trajectoria de Carles Riba com a traductor dels classics grecs (Xenofont, Plutarc, Homer, Sofocles, Euripides, Esquil) i d’importants autors llatins (Virgili), anglesos (Edgar A. Poe) i alemanys (Rilke, Holderlin). En canvi, les versions de llibres biblics —Cantic dels Cantics i Rut— que el gran humanista va fer de l’hebreu no han estat mai estudiades de manera monografica. Aquest treball es una edicio i estudi detallat de la versio del Cantic de Salomo. Les notes remarquen les aportacions i vaciŀlacions del traductor en un obra que es publica en un moment decisiu per a la historia de la llengua catalana.Paraules clau: traduccio, Cantic dels Cantics, Carles Riba, hebreu
Text de la llico que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. S’estudia el proleg de... more Text de la llico que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. S’estudia el proleg de l’Atheneo de Grandesa. S'hi preten establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text dificil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, pero que gairebe sempre ha estat tambe mal entes, o entes de manera incompleta
Uploads
Papers by Francesc Feliu