dir
Apariencia
Asturiano
[editar]| dir | |
| pronunciación (AFI) | [ˈdiɾ] |
Etimología
[editar]Si puedes, incorpórala: ver cómo.
Verbo intransitivo
[editar]Conjugación
[editar]Conjugación de dir paradigma: dir (irregular) [▲▼]
| Formas no personales (verboides) | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitivo | dir | ||||||
| Gerundio | diendo | ||||||
| Participio | dío | ||||||
| Formas personales | |||||||
| Modo indicativo | |||||||
| yo | tu | él, vusté | nós | vós | ellos | ||
| Presente | yo voi, vo | tu vas | él, elli, (v)usté va | nosotros vamos | vosotros vais | (v)ustedes, ellos van | |
| Pretérito imperfecto | yo diba | tu dibas | él, elli, (v)usté diba | nosotros díbamos, díbemos | vosotros dibais, dibeis | (v)ustedes, ellos diben | |
| Pretérito perfecto | yo fui | tu fosti, fuesti, fuisti | él, elli, (v)usté foi, fo | nosotros fomos, fuemos, fuimos | vosotros fuestis, fuistis | (v)ustedes, ellos foron, fueron | |
| Pretérito pluscuamperfecto | yo fuera, fora, fuere, fore | tu fueras, foras, fueres, fores | él, elli, (v)usté fuera, fora, fuere, fore | nosotros fuéramos, fóramos, fuéremos, fóremos | vosotros fuerais, forais, fuereis, foreis | (v)ustedes, ellos fueran, foran, fueren, foren | |
| Modo potencial | |||||||
| yo | tu | él, vusté | nos | vos | ellos | ||
| Futuro | yo diré | tu dirás | él, elli, (v)usté dirá | nosotros diremos | vosotros diréis | (v)ustedes, ellos dirán | |
| Condicional simple | yo diría | tu dirías | él, elli, (v)usté diría | nosotros diríamos, diríemos | vosotros diríais, diríeis | (v)ustedes, ellos diríen | |
| Modo subjuntivo | |||||||
| que yo | que tu | qu'él, que vusté | que nos | que vos | qu'ellos | ||
| Presente | que yo vaiga, vaya | que tu vaigas, vayas | que él, que elli, (v)usté vaiga, vaya | que nosotros vaigamos, vayamos | que vosotros vaigáis, vayáis | que (v)ustedes, ellos vaigan, vayan | |
| Pretérito | que yo fuera, fora, fuere, fore | que tu fueras, foras, fueres, fores | que él, que elli, (v)usté fuera, fora, fuere, fore | que nosotros fuéramos, fóramos, fuéremos, fóremos | que vosotros fuerais, forais, fuereis, foreis | que (v)ustedes, ellos fueran, foran, fueren, foren | |
| Modo imperativo | |||||||
| ― | (tu) | (vusté) | (nosotros) | (vosotros) | (vustedes) | ||
| Presente | ― ― | (tu) ve | ((v)usté) vaiga, vaya | (nosotros) vaigamos, vayamos | (vosotros) vaigáis, vayáis | ((v)ustedes) vaigan, vayan | |
| Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad | |||||||
| dir | |
| pronunciación (AFI) | [di] |
| valencia (AFI) | [diɾ] |
| variantes | di[1], dire[2], diure[3] |
Etimología
[editar]Del catalán antiguo dir ('decir'), y este del latín dīcere ('decir').[4]
Verbo transitivo
[editar]- 1
- Decir.
- Antónimo: callar.
- Hipónimos: cridar, xiuxiuejar.
- 2
- Significar (algo importante).
- 3
- Equilibrar o harmonizar.
- Sinónimo: harmonitzar.
Locuciones
[editar]- per així dir-ho: por así decirlo.
Conjugación
[editar]Conjugación de dir paradigma: dir (irregular, puro) [▲▼]
| Formas no personales (verboides) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitivo | dir | haver dit | ||||
| Gerundio | dient | havent dit | ||||
| Participio | dit | |||||
| Formas personales | ||||||
| Modo indicativo | ||||||
| jo | tu | el, ella, vostè | nosaltres | vosaltres, vós | ells, elles, vostès | |
| Presente | jo dic | tu dius | el, ella, vostè diu | nosaltres diem | vosaltres, vós dieu | ells, elles, vostès diuen |
| Pretérito imperfecto | jo deia | tu deies | el, ella, vostè deia | nosaltres dèiem | vosaltres, vós dèieu | ells, elles, vostès deien |
| Pretérito perfecto | jo diguí | tu diguires | el, ella, vostè diguí | nosaltres diguírem | vosaltres, vós diguíreu | ells, elles, vostès diguiren |
| Pretérito perifrástico | jo vaig dit | tu vas dit, vares dit | el, ella, vostè va dit | nosaltres vem dit, vàrem dit | vosaltres, vós vau dit, vàreu dit | ells, elles, vostès van dit, varen dit |
| Pretérito pluscuamperfecto | jo havia dit | tu havies dit | el, ella, vostè havia dit | nosaltres havíem dit | vosaltres, vós havíeu dit | ells, elles, vostès havien dit |
| Pretérito perfecto compuesto | jo he dit | tu has dit | el, ella, vostè ha dit | nosaltres hem dit, havem dit | vosaltres, vós heu dit, haveu dit | ells, elles, vostès han dit |
| Futuro | jo diré | tu diràs | el, ella, vostè dirà | nosaltres direm | vosaltres, vós direu | ells, elles, vostès diran |
| Futuro compuesto | jo hauré dit | tu hubràs dit | el, ella, vostè haurà dit | nosaltres haurem dit | vosaltres, vós haureu dit | ells, elles, vostès hauran dit |
| Pretérito anterior† | jo haguí dit, vaig haver dit | tu hagueres dit, vas haver dit, vares haver dit | el, ella, vostè hagué dit, va haver dit | nosaltres haguérem dit, vem haver dit, vàrem haver dit | vosaltres, vós haguéreu dit, vau haver dit, vàreu haver dit | ells, elles, vostès hagueren dit, van haver dit, varen haver dit |
| Modo condicional | ||||||
| jo | tu | el, ella, vostè | nosaltres | vosaltres, vós | ells, elles, vostès | |
| Condicional simple | jo diria | tu diries | el, ella, vostè diria | nosaltres diríem | vosaltres, vós diríeu | ells, elles, vostès dirien |
| Condicional compuesto | jo hauria dit, haguera dit | tu hauries dit, hagueres dit | el, ella, vostè hauria dit, haguera dit | nosaltres hauríem dit, haguérem dit | vosaltres, vós hauríeu dit, haguéreu dit | ells, elles, vostès haurien dit, hagueren dit |
| Modo subjuntivo | ||||||
| que jo | que tu | que el, que ella, que vostè | que nosaltres | que vosaltres, que vós | que ells, que elles, que vostès | |
| Presente | que jo digui, diga | que tu diguis, digues | que el, que ella, que vostè digui, diga | que nosaltres diguem | que vosaltres, que vós digueu | que ells, que elles, que vostès diguin, diguen |
| Pretérito imperfecto | que jo diguís, diguira | que tu diguissis, diguisses, diguires | que el, que ella, que vostè diguís, diguira | que nosaltres diguíssim, diguíssem, diguírem | que vosaltres, que vós diguíssiu, diguísseu, diguíreu | que ells, que elles, que vostès diguissin, diguissen, diguiren |
| Pretérito perfecto | que jo hagi dit, haja dit | que tu hagis dit, hages dit | que el, que ella, que vostè hagi dit, haja dit | que nosaltres hàgim dit, hàgem dit | que vosaltres, que vós hàgiu dit, hàgeu dit | que ells, que elles, que vostès hagin dit, hagen dit |
| Pretérito perifrástico | que jo vagi dit, vaja dit | que tu vagis dit, vages dit | que el, que ella, que vostè vagi dit, vaja dit | que nosaltres vàgim dit, vàgem dit | que vosaltres, que vós vàgiu dit, vàgeu dit | que ells, que elles, que vostès vagin dit, vagen dit |
| Pretérito pluscuamperfecto | que jo hagués dit, haguera dit | que tu haguessis dit, haguesses dit, hagueres dit | que el, que ella, que vostè hagués dit, haguera dit | que nosaltres haguéssim dit, haguéssem dit, haguérem dit | que vosaltres, que vós haguéssiu dit, haguésseu dit, haguéreu dit | que ells, que elles, que vostès haguessin dit, haguessen dit, hagueren dit |
| Pretérito anterior† | que jo vagi haver dit, vaja haver dit | que tu vagis haver dit, vages haver dit | que el, que ella, que vostè vagi haver dit, vaja haver dit | que nosaltres vàgim haver dit, vàgem haver dit | que vosaltres, que vós vàgiu haver dit, vàgeu haver dit | que ells, que elles, que vostès vagin haver dit, vagen haver dit |
| Modo imperativo | ||||||
| ― | (tu) | (vostè) | (nosaltres) | (vosaltres, vós) | (vostès) | |
| Presente | ― ― | (tu) digues | (vostè) digui, diga | (nosaltres) diguem | (vosaltres) digueu | (vostès) diguin, diguen |
| Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad | ||||||
Información adicional
[editar]Catalán antiguo
[editar]| dir | |
| pronunciación | falta agregar |
| variantes | dire |
Etimología
[editar]Del latín dīcere ('decir').
Verbo transitivo
[editar]| dir | |
| pronunciación (AFI) | /ˈdiɾ/ |
| silabación | dir |
| acentuación | monosílaba |
| longitud silábica | monosílaba |
| rima | iɾ |
Verbo
[editar]- 1
- Variante de dire
Provenzal antiguo
[editar]| dir | |
| pronunciación | falta agregar |
Verbo transitivo
[editar]- 1
- Variante de dire
Romanche
[editar]| dir | |
| pronunciación | falta agregar |
Etimología 1
[editar]Del latín dūrum ('duro').
Adjetivo
[editar]- 1
- Duro.
- Ámbito: grisón, sursilvano, sursilvano.
Etimología 2
[editar]Del latín dīcere ('decir').
Verbo transitivo
[editar]- 1
- Decir.
- Ámbito: alto engadino, bajo engadino, grisón, sursilvano.
Etimología 3
[editar]Si puedes, incorpórala: ver cómo
Sustantivo masculino
[editar]Véneto
[editar]| dir | |
| pronunciación | falta agregar |
Etimología
[editar]Del latín dīcere ('decir').
Verbo transitivo
[editar]- 1
- Decir.
- 2
- Afirmar.
Referencias y notas
[editar]Categorías:
- Wikcionario:Desambiguación
- Asturiano
- AST:Verbos intransitivos
- AST:Verbos
- AST:Verbos irregulares
- AST:Verbos del paradigma dir
- AST:Verbos de la tercera conjugación
- Catalán
- CA:Palabras provenientes del catalán antiguo
- CA:Verbos transitivos
- CA:Verbos
- CA:Verbos irregulares
- CA:Verbos del paradigma dir
- CA:Verbos de la tercera conjugación
- CA:Verbos puros
- Catalán antiguo
- ROA-OCA:Palabras sin transcripción fonética
- ROA-OCA:Palabras provenientes del latín
- ROA-OCA:Verbos transitivos
- ROA-OCA:Verbos
- Italiano
- IT:Palabras monosílabas
- IT:Rimas:iɾ
- IT:Verbos
- IT:Variantes
- Provenzal antiguo
- PRO:Palabras sin transcripción fonética
- PRO:Verbos transitivos
- PRO:Verbos
- PRO:Variantes
- Romanche
- RM:Palabras sin transcripción fonética
- RM:Palabras provenientes del latín
- RM:Adjetivos
- RM:grisón
- RM:sursilvano
- RM:Verbos transitivos
- RM:Verbos
- RM:alto engadino
- RM:bajo engadino
- RM:Sustantivos masculinos
- RM:Sustantivos
- RM:Anatomía
- Véneto
- VEC:Palabras sin transcripción fonética
- VEC:Palabras provenientes del latín
- VEC:Verbos transitivos
- VEC:Verbos